Sura Al-An'aam — The Cattle

Sura Al-An'aam (The Cattle) — 6/114 · 165 versets. Llegeix i escolta amb el text àrab i la traducció al català.

ٱلۡحَمۡدُ لِلَّهِ ٱلَّذِي خَلَقَ ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَٱلۡأَرۡضَ وَجَعَلَ ٱلظُّلُمَٰتِ وَٱلنُّورَۖ ثُمَّ ٱلَّذِينَ كَفَرُواْ بِرَبِّهِمۡ يَعۡدِلُونَ

Lloat sigui Al·là, Que va crear els cels i la terra i va instituir les tenebres i la llum! Tanmateix, els que no creuen equiparen a uns altres al seu Senyor

Ayah 1

هُوَ ٱلَّذِي خَلَقَكُم مِّن طِينࣲ ثُمَّ قَضَىٰٓ أَجَلࣰ اۖ وَأَجَلࣱ مُّسَمًّى عِندَهُۥۖ ثُمَّ أَنتُمۡ تَمۡتَرُونَ

És Ell Qui us va crear d'argila i va decretar a cadascun un termini. Ha estat fixat un termini al costat d'Ell. I encara dubteu

Ayah 2

وَهُوَ ٱللَّهُ فِي ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَفِي ٱلۡأَرۡضِ يَعۡلَمُ سِرَّكُمۡ وَجَهۡرَكُمۡ وَيَعۡلَمُ مَا تَكۡسِبُونَ

Ell és Al·là en els cels i en la terra. Sap el que oculteu i el que manifesteu. Sap el que mereixeu

Ayah 3

وَمَا تَأۡتِيهِم مِّنۡ ءَايَةࣲ مِّنۡ ءَايَٰتِ رَبِّهِمۡ إِلَّا كَانُواْ عَنۡهَا مُعۡرِضِينَ

Sempre que ve a ells un dels signes del seu Senyor, s'aparten d'ell

Ayah 4

فَقَدۡ كَذَّبُواْ بِٱلۡحَقِّ لَمَّا جَآءَهُمۡ فَسَوۡفَ يَأۡتِيهِمۡ أَنۢبَٰٓؤُاْ مَا كَانُواْ بِهِۦ يَسۡتَهۡزِءُونَ

Han desmentit la Veritat quan ha vingut a ells, però rebran notícies d'allò que es burlaven

Ayah 5

أَلَمۡ يَرَوۡاْ كَمۡ أَهۡلَكۡنَا مِن قَبۡلِهِم مِّن قَرۡنࣲ مَّكَّنَّٰهُمۡ فِي ٱلۡأَرۡضِ مَا لَمۡ نُمَكِّن لَّكُمۡ وَأَرۡسَلۡنَا ٱلسَّمَآءَ عَلَيۡهِم مِّدۡرَارࣰ ا وَجَعَلۡنَا ٱلۡأَنۡهَٰرَ تَجۡرِي مِن تَحۡتِهِمۡ فَأَهۡلَكۡنَٰهُم بِذُنُوبِهِمۡ وَأَنشَأۡنَا مِنۢ بَعۡدِهِمۡ قَرۡنًا ءَاخَرِينَ

És que no veuen a quantes generacions precedents hem fet perir? Els havíem donat predominança en la terra com no us hem donat a vosaltres. Els enviem del cel una pluja abundant. Vam fer que fluïssin rierols als seus peus. Amb tot, els destruïm pels seus pecats i suscitem altres generacions després d'ells

Ayah 6

وَلَوۡ نَزَّلۡنَا عَلَيۡكَ كِتَٰبࣰ ا فِي قِرۡطَاسࣲ فَلَمَسُوهُ بِأَيۡدِيهِمۡ لَقَالَ ٱلَّذِينَ كَفَرُوٓاْ إِنۡ هَٰذَآ إِلَّا سِحۡرࣱ مُّبِينࣱ‏

Si haguéssim fet baixar sobre tu una Escriptura escrita en pergamí i l'haguessin palpat amb les seves mans, tanmateix, els que no creuen haurien dit: «Això no és sinó manifesta màgia»

Ayah 7

وَقَالُواْ لَوۡلَآ أُنزِلَ عَلَيۡهِ مَلَكࣱۖ وَلَوۡ أَنزَلۡنَا مَلَكࣰ ا لَّقُضِيَ ٱلۡأَمۡرُ ثُمَّ لَا يُنظَرُونَ

Diuen: «Per què no s'ha fet descendir a un àngel sobre ell?» Si haguéssim fet descendir a un àngel, ja s'hauria decidit la cosa i no els hauria estat donat esperar

Ayah 8

وَلَوۡ جَعَلۡنَٰهُ مَلَكࣰ ا لَّجَعَلۡنَٰهُ رَجُلࣰ ا وَلَلَبَسۡنَا عَلَيۡهِم مَّا يَلۡبِسُونَ

Si haguéssim fet d'ell un àngel, li hauríem donat aparença humana i, amb això, hauríem contribuït a la seva confusió

Ayah 9

وَلَقَدِ ٱسۡتُهۡزِئَ بِرُسُلࣲ مِّن قَبۡلِكَ فَحَاقَ بِٱلَّذِينَ سَخِرُواْ مِنۡهُم مَّا كَانُواْ بِهِۦ يَسۡتَهۡزِءُونَ

Es van burlar dels Missatgers que et van precedir, però els quals es burlaven es van veure voltats per allò que es burlaven

Ayah 10

قُلۡ سِيرُواْ فِي ٱلۡأَرۡضِ ثُمَّ ٱنظُرُواْ كَيۡفَ كَانَ عَٰقِبَةُ ٱلۡمُكَذِّبِينَ

Digues: «Aneu per la terra i mireu com van acabar els desmentidors!»

Ayah 11

قُل لِّمَن مَّا فِي ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَٱلۡأَرۡضِۖ قُل لِّلَّهِۚ كَتَبَ عَلَىٰ نَفۡسِهِ ٱلرَّحۡمَةَۚ لَيَجۡمَعَنَّكُمۡ إِلَىٰ يَوۡمِ ٱلۡقِيَٰمَةِ لَا رَيۡبَ فِيهِۚ ٱلَّذِينَ خَسِرُوٓاْ أَنفُسَهُمۡ فَهُمۡ لَا يُؤۡمِنُونَ

Digues: «A qui pertany el que està en els cels i en la terra?» Digues: «A Al·là!», Ell mateix S'ha prescrit la misericòrdia. Ell us reunirà, certament, per al dia indubitable de la Resurrecció. Qui s'hagin perdut, no creuran

Ayah 12

۞وَلَهُۥ مَا سَكَنَ فِي ٱلَّيۡلِ وَٱلنَّهَارِۚ وَهُوَ ٱلسَّمِيعُ ٱلۡعَلِيمُ

A Ell pertany el que succeïx de nit i de dia. Ell és Qui tot ho escolta, tot ho sap

Ayah 13

قُلۡ أَغَيۡرَ ٱللَّهِ أَتَّخِذُ وَلِيࣰّ ا فَاطِرِ ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَٱلۡأَرۡضِ وَهُوَ يُطۡعِمُ وَلَا يُطۡعَمُۗ قُلۡ إِنِّيٓ أُمِرۡتُ أَنۡ أَكُونَ أَوَّلَ مَنۡ أَسۡلَمَۖ وَلَا تَكُونَنَّ مِنَ ٱلۡمُشۡرِكِينَ

Digues: «Prendré com amo a altre distint d'Al·là, creador dels cels i de la terra, Que alimenta sense ser alimentat?» Digues: «He rebut l'ordre de ser el primer en sotmetre's a Al·là i no ser dels associadors»

Ayah 14

قُلۡ إِنِّيٓ أَخَافُ إِنۡ عَصَيۡتُ رَبِّي عَذَابَ يَوۡمٍ عَظِيمࣲ‏

Digues: «Temo, si desobeeixo al meu Senyor, el càstig d'un dia terrible»

Ayah 15

مَّن يُصۡرَفۡ عَنۡهُ يَوۡمَئِذࣲ فَقَدۡ رَحِمَهُۥۚ وَذَٰلِكَ ٱلۡفَوۡزُ ٱلۡمُبِينُ

Ell s'haurà apiadado d'aquell a qui aquest dia se li hagi allunyat. Aquest és l'èxit manifest

Ayah 16

وَإِن يَمۡسَسۡكَ ٱللَّهُ بِضُرࣲّ فَلَا كَاشِفَ لَهُۥٓ إِلَّا هُوَۖ وَإِن يَمۡسَسۡكَ بِخَيۡرࣲ فَهُوَ عَلَىٰ كُلِّ شَيۡءࣲ قَدِيرࣱ‏

Si Al·là t'afligeix amb una desgràcia, ningú més que Ell podrà retirar-la. Si t'afavoreix amb un bé... Ell és omnipotent

Ayah 17

وَهُوَ ٱلۡقَاهِرُ فَوۡقَ عِبَادِهِۦۚ وَهُوَ ٱلۡحَكِيمُ ٱلۡخَبِيرُ

Ell és Qui domina als seus serfs. Ell és el Savi, el Bé Informat

Ayah 18

قُلۡ أَيُّ شَيۡءٍ أَكۡبَرُ شَهَٰدَةࣰۖ قُلِ ٱللَّهُۖ شَهِيدُۢ بَيۡنِي وَبَيۡنَكُمۡۚ وَأُوحِيَ إِلَيَّ هَٰذَا ٱلۡقُرۡءَانُ لِأُنذِرَكُم بِهِۦ وَمَنۢ بَلَغَۚ أَئِنَّكُمۡ لَتَشۡهَدُونَ أَنَّ مَعَ ٱللَّهِ ءَالِهَةً أُخۡرَىٰۚ قُل لَّآ أَشۡهَدُۚ قُلۡ إِنَّمَا هُوَ إِلَٰهࣱ وَٰحِدࣱ وَإِنَّنِي بَرِيٓءࣱ مِّمَّا تُشۡرِكُونَ

Digues: «Quin és el testimoniatge de més pes?» Digues: «Al·là és testimoni entre jo i vosaltres. Aquest Alcorà m'ha estat revelat perquè, per ell, us adverteixi a vosaltres i a aquells a qui abast. Testificaríeu, de debò, que hi ha altres déus juntament amb Al·là?» Digues: «No, no ho faria». Digues: «Ell és només un Déu U i sóc innocent del que vosaltres Li associeu»

Ayah 19

ٱلَّذِينَ ءَاتَيۡنَٰهُمُ ٱلۡكِتَٰبَ يَعۡرِفُونَهُۥ كَمَا يَعۡرِفُونَ أَبۡنَآءَهُمُۘ ٱلَّذِينَ خَسِرُوٓاْ أَنفُسَهُمۡ فَهُمۡ لَا يُؤۡمِنُونَ

Aquells a qui hem donat l'Escriptura la coneixen com coneixen als seus propis fills. Qui s'hagin perdut, no creuran

Ayah 20

وَمَنۡ أَظۡلَمُ مِمَّنِ ٱفۡتَرَىٰ عَلَى ٱللَّهِ كَذِبًا أَوۡ كَذَّبَ بِـَٔايَٰتِهِۦٓۚ إِنَّهُۥ لَا يُفۡلِحُ ٱلظَّٰلِمُونَ

Hi ha algú que sigui més impiu que qui inventa una mentida contra Al·là o desmenteix Els seus signes? Els impius no prosperaran

Ayah 21

وَيَوۡمَ نَحۡشُرُهُمۡ جَمِيعࣰ ا ثُمَّ نَقُولُ لِلَّذِينَ أَشۡرَكُوٓاْ أَيۡنَ شُرَكَآؤُكُمُ ٱلَّذِينَ كُنتُمۡ تَزۡعُمُونَ

El dia que els congreguem a tots, direm als quals hagin associat: «On estan els vostres pretesos associats?»

Ayah 22

ثُمَّ لَمۡ تَكُن فِتۡنَتُهُمۡ إِلَّآ أَن قَالُواْ وَٱللَّهِ رَبِّنَا مَا كُنَّا مُشۡرِكِينَ

En la seva confusió, no sabran dir més que: «Per Al·là, Senyor nostre, que no érem associadors!»

Ayah 23

ٱنظُرۡ كَيۡفَ كَذَبُواْ عَلَىٰٓ أَنفُسِهِمۡۚ وَضَلَّ عَنۡهُم مَّا كَانُواْ يَفۡتَرُونَ

Mira com menteixen contra si mateixos i com s'han esfumat les seves invencions

Ayah 24

وَمِنۡهُم مَّن يَسۡتَمِعُ إِلَيۡكَۖ وَجَعَلۡنَا عَلَىٰ قُلُوبِهِمۡ أَكِنَّةً أَن يَفۡقَهُوهُ وَفِيٓ ءَاذَانِهِمۡ وَقۡرࣰ اۚ وَإِن يَرَوۡاْ كُلَّ ءَايَةࣲ لَّا يُؤۡمِنُواْ بِهَاۖ حَتَّىٰٓ إِذَا جَآءُوكَ يُجَٰدِلُونَكَ يَقُولُ ٱلَّذِينَ كَفَرُوٓاْ إِنۡ هَٰذَآ إِلَّآ أَسَٰطِيرُ ٱلۡأَوَّلِينَ

Hi ha entre ells qui t'escolten, però hem vetllat els seus cors i endurit les seves oïdes perquè no ho entenguin. Encara que veiessin tota classe de signes, no creurien en ells. Fins al punt que, quan vénen a disputar amb tu, diuen els que no creuen: «Aquestes no són sinó faules dels antics»

Ayah 25

وَهُمۡ يَنۡهَوۡنَ عَنۡهُ وَيَنۡـَٔوۡنَ عَنۡهُۖ وَإِن يُهۡلِكُونَ إِلَّآ أَنفُسَهُمۡ وَمَا يَشۡعُرُونَ

L'hi impedeixen a uns altres i ells mateixos es mantenen a distància. Però només s'arruïnen a si mateixos, sense adonar-se

Ayah 26

وَلَوۡ تَرَىٰٓ إِذۡ وُقِفُواْ عَلَى ٱلنَّارِ فَقَالُواْ يَٰلَيۡتَنَا نُرَدُّ وَلَا نُكَذِّبَ بِـَٔايَٰتِ رَبِّنَا وَنَكُونَ مِنَ ٱلۡمُؤۡمِنِينَ

Si poguessis veure quan, posats dempeus davant el Foc, diguin: «Tant de bo se'ns retornés! No desmentiríem els signes del nostre Senyor, sinó que seríem dels creients»

Ayah 27

بَلۡ بَدَا لَهُم مَّا كَانُواْ يُخۡفُونَ مِن قَبۡلُۖ وَلَوۡ رُدُّواْ لَعَادُواْ لِمَا نُهُواْ عَنۡهُ وَإِنَّهُمۡ لَكَٰذِبُونَ

Però no! Se'ls mostrarà clarament el que abans ocultaven. Si se'ls retornés, tornarien al que se'ls va prohibir. Menteixen, certament

Ayah 28

وَقَالُوٓاْ إِنۡ هِيَ إِلَّا حَيَاتُنَا ٱلدُّنۡيَا وَمَا نَحۡنُ بِمَبۡعُوثِينَ

Diuen: «No hi ha més vida que la d'aquí i no serem ressuscitats»

Ayah 29

وَلَوۡ تَرَىٰٓ إِذۡ وُقِفُواْ عَلَىٰ رَبِّهِمۡۚ قَالَ أَلَيۡسَ هَٰذَا بِٱلۡحَقِّۚ قَالُواْ بَلَىٰ وَرَبِّنَاۚ قَالَ فَذُوقُواْ ٱلۡعَذَابَ بِمَا كُنتُمۡ تَكۡفُرُونَ

Si poguessis veure quan, posats dempeus davant el seu Senyor... Dirà: «No és això la Veritat?» Diran: «Clar què sí, pel nostre Senyor!» Dirà: «Agradeu, doncs, el càstig per no haver cregut!»

Ayah 30

قَدۡ خَسِرَ ٱلَّذِينَ كَذَّبُواْ بِلِقَآءِ ٱللَّهِۖ حَتَّىٰٓ إِذَا جَآءَتۡهُمُ ٱلسَّاعَةُ بَغۡتَةࣰ قَالُواْ يَٰحَسۡرَتَنَا عَلَىٰ مَا فَرَّطۡنَا فِيهَا وَهُمۡ يَحۡمِلُونَ أَوۡزَارَهُمۡ عَلَىٰ ظُهُورِهِمۡۚ أَلَا سَآءَ مَا يَزِرُونَ

Perdran qui hagin desmentit la trobada d'Al·là. Quan, per fi, de cop i volta , els venga l'Hora, diran: «Ai de nosaltres, que ens descurem!» I duran la seva càrrega a l'esquena. No és càrrega dolenta la que duen

Ayah 31

وَمَا ٱلۡحَيَوٰةُ ٱلدُّنۡيَآ إِلَّا لَعِبࣱ وَلَهۡوࣱۖ وَلَلدَّارُ ٱلۡأٓخِرَةُ خَيۡرࣱ لِّلَّذِينَ يَتَّقُونَۚ أَفَلَا تَعۡقِلُونَ

La vida d'aquí no és sinó joc i distracció. Sí, el Domicili Últim és millor per a qui temen a Al·là. És que no raoneu

Ayah 32

قَدۡ نَعۡلَمُ إِنَّهُۥ لَيَحۡزُنُكَ ٱلَّذِي يَقُولُونَۖ فَإِنَّهُمۡ لَا يُكَذِّبُونَكَ وَلَٰكِنَّ ٱلظَّٰلِمِينَ بِـَٔايَٰتِ ٱللَّهِ يَجۡحَدُونَ

Ja sabem que el que diuen t'entristeix. No és a tu a qui desmenteixen, sinó que, més aviat, el que els impius rebutgen són els signes d'Al·là

Ayah 33

وَلَقَدۡ كُذِّبَتۡ رُسُلࣱ مِّن قَبۡلِكَ فَصَبَرُواْ عَلَىٰ مَا كُذِّبُواْ وَأُوذُواْ حَتَّىٰٓ أَتَىٰهُمۡ نَصۡرُنَاۚ وَلَا مُبَدِّلَ لِكَلِمَٰتِ ٱللَّهِۚ وَلَقَدۡ جَآءَكَ مِن نَّبَإِيْ ٱلۡمُرۡسَلِينَ

També van ser desmentits abans de tu altres Missatgers, però van tindre paciència per haver estat desmentit i vexat fins que els va arribar El nostre auxili. No hi ha qui pugui canviar les paraules d'Al·là. Tu mateix has escoltat alguna cosa sobre els Missatgers

Ayah 34

وَإِن كَانَ كَبُرَ عَلَيۡكَ إِعۡرَاضُهُمۡ فَإِنِ ٱسۡتَطَعۡتَ أَن تَبۡتَغِيَ نَفَقࣰ ا فِي ٱلۡأَرۡضِ أَوۡ سُلَّمࣰ ا فِي ٱلسَّمَآءِ فَتَأۡتِيَهُم بِـَٔايَةࣲۚ وَلَوۡ شَآءَ ٱللَّهُ لَجَمَعَهُمۡ عَلَى ٱلۡهُدَىٰۚ فَلَا تَكُونَنَّ مِنَ ٱلۡجَٰهِلِينَ

I si et resulta dur que s'allunyin, malgrat de que poguessis trobar un forat en la terra o una escala en el cel per a portar-los un signe,... Al·là, si hagués volgut, els hauria congregat a tots per a dirigir-los. No siguis, doncs, dels ignorants

Ayah 35

۞إِنَّمَا يَسۡتَجِيبُ ٱلَّذِينَ يَسۡمَعُونَۘ وَٱلۡمَوۡتَىٰ يَبۡعَثُهُمُ ٱللَّهُ ثُمَّ إِلَيۡهِ يُرۡجَعُونَ

Només escolten qui escolten. Quant als morts, Al·là els ressuscitarà i seran retornats a Ell

Ayah 36

وَقَالُواْ لَوۡلَا نُزِّلَ عَلَيۡهِ ءَايَةࣱ مِّن رَّبِّهِۦۚ قُلۡ إِنَّ ٱللَّهَ قَادِرٌ عَلَىٰٓ أَن يُنَزِّلَ ءَايَةࣰ وَلَٰكِنَّ أَكۡثَرَهُمۡ لَا يَعۡلَمُونَ

Diuen: «Per què no se li ha revelat un signe que procedeix del seu Senyor?» Digues: «Al·là és capaç de revelar un signe». Però la majoria no saben

Ayah 37

وَمَا مِن دَآبَّةࣲ فِي ٱلۡأَرۡضِ وَلَا طَٰٓئِرࣲ يَطِيرُ بِجَنَاحَيۡهِ إِلَّآ أُمَمٌ أَمۡثَالُكُمۚ مَّا فَرَّطۡنَا فِي ٱلۡكِتَٰبِ مِن شَيۡءࣲۚ ثُمَّ إِلَىٰ رَبِّهِمۡ يُحۡشَرُونَ

No hi ha cap animal en la terra, ni au que voli amb les seves ales, que no constitueixin comunitats com vosaltres. No hem descurat gens en l'Escriptura. Després, seran congregats cap al seu Senyor

Ayah 38

وَٱلَّذِينَ كَذَّبُواْ بِـَٔايَٰتِنَا صُمࣱّ وَبُكۡمࣱ فِي ٱلظُّلُمَٰتِۗ مَن يَشَإِ ٱللَّهُ يُضۡلِلۡهُ وَمَن يَشَأۡ يَجۡعَلۡهُ عَلَىٰ صِرَٰطࣲ مُّسۡتَقِيمࣲ‏

Qui desmenteixen Els nostres signes són sords, muts, vaguen entre tenebres. Al·là extravia a qui Ell vol, i a qui Ell vol li posa en una via recta

Ayah 39

قُلۡ أَرَءَيۡتَكُمۡ إِنۡ أَتَىٰكُمۡ عَذَابُ ٱللَّهِ أَوۡ أَتَتۡكُمُ ٱلسَّاعَةُ أَغَيۡرَ ٱللَّهِ تَدۡعُونَ إِن كُنتُمۡ صَٰدِقِينَ

Digues: «Què creus que anava a ésser de vosaltres si us vingués el càstig d'Al·là o us vingués l'Hora? Invocaríeu a altres diferents d'Al·là? Sincerament...»

Ayah 40

بَلۡ إِيَّاهُ تَدۡعُونَ فَيَكۡشِفُ مَا تَدۡعُونَ إِلَيۡهِ إِن شَآءَ وَتَنسَوۡنَ مَا تُشۡرِكُونَ

No!, sinó que, li invocaríeu a Ell i llevaria, si Ell volgués, l'objecte de la vostra invocació. I oblidaríeu el que ara Li associeu

Ayah 41

وَلَقَدۡ أَرۡسَلۡنَآ إِلَىٰٓ أُمَمࣲ مِّن قَبۡلِكَ فَأَخَذۡنَٰهُم بِٱلۡبَأۡسَآءِ وَٱلضَّرَّآءِ لَعَلَّهُمۡ يَتَضَرَّعُونَ

Abans de tu, hem manat Missatgers a comunitats i hem causat a aquestes misèria i desgràcia. Potser, així, s'humiliessin

Ayah 42

فَلَوۡلَآ إِذۡ جَآءَهُم بَأۡسُنَا تَضَرَّعُواْ وَلَٰكِن قَسَتۡ قُلُوبُهُمۡ وَزَيَّنَ لَهُمُ ٱلشَّيۡطَٰنُ مَا كَانُواْ يَعۡمَلُونَ

Si s'haguessin humiliat quan El nostre rigor els va arribar... Però els seus cors es van endurir i el Dimoni va engalanar el que feien

Ayah 43

فَلَمَّا نَسُواْ مَا ذُكِّرُواْ بِهِۦ فَتَحۡنَا عَلَيۡهِمۡ أَبۡوَٰبَ كُلِّ شَيۡءٍ حَتَّىٰٓ إِذَا فَرِحُواْ بِمَآ أُوتُوٓاْ أَخَذۡنَٰهُم بَغۡتَةࣰ فَإِذَا هُم مُّبۡلِسُونَ

I quan van haver oblidat el que se'ls havia recordat, els obrim les portes de tot. Quan van haver gaudit del que se'ls havia concedit, Ens apoderem d'ells de cop i volta i van ser presa de la desesperació

Ayah 44

فَقُطِعَ دَابِرُ ٱلۡقَوۡمِ ٱلَّذِينَ ظَلَمُواْۚ وَٱلۡحَمۡدُ لِلَّهِ رَبِّ ٱلۡعَٰلَمِينَ

Així va ser extirpat el poble que va obrar impíament. Lloat sigui Al·là, Senyor de l'univers

Ayah 45

قُلۡ أَرَءَيۡتُمۡ إِنۡ أَخَذَ ٱللَّهُ سَمۡعَكُمۡ وَأَبۡصَٰرَكُمۡ وَخَتَمَ عَلَىٰ قُلُوبِكُم مَّنۡ إِلَٰهٌ غَيۡرُ ٱللَّهِ يَأۡتِيكُم بِهِۗ ٱنظُرۡ كَيۡفَ نُصَرِّفُ ٱلۡأٓيَٰتِ ثُمَّ هُمۡ يَصۡدِفُونَ

Digues: «Què us sembla? Si Al·là us privés de l'oïda i de la vista i segellés els vostres cors, quin déu altre que Al·là podria retornar-vos-els?» Mira com exposem les signes! Tanmateix, ells s'aparten

Ayah 46

قُلۡ أَرَءَيۡتَكُمۡ إِنۡ أَتَىٰكُمۡ عَذَابُ ٱللَّهِ بَغۡتَةً أَوۡ جَهۡرَةً هَلۡ يُهۡلَكُ إِلَّا ٱلۡقَوۡمُ ٱلظَّٰلِمُونَ

Digues: «Què creus que anava a ésser de vosaltres si us sorprengués el càstig d'Al·là sobtada o visiblement? Qui anava a ser destruït sinó el poble impiu?»

Ayah 47

وَمَا نُرۡسِلُ ٱلۡمُرۡسَلِينَ إِلَّا مُبَشِّرِينَ وَمُنذِرِينَۖ فَمَنۡ ءَامَنَ وَأَصۡلَحَ فَلَا خَوۡفٌ عَلَيۡهِمۡ وَلَا هُمۡ يَحۡزَنُونَ

No manem als Missatgers sinó com nuncis de bones noves i per a advertir. Qui creen i s'esmenin, no han de témer i no estaran tristes

Ayah 48

وَٱلَّذِينَ كَذَّبُواْ بِـَٔايَٰتِنَا يَمَسُّهُمُ ٱلۡعَذَابُ بِمَا كَانُواْ يَفۡسُقُونَ

A qui desmenteixin Els nostres signes, els arribarà el càstig per haver estat perversos

Ayah 49

قُل لَّآ أَقُولُ لَكُمۡ عِندِي خَزَآئِنُ ٱللَّهِ وَلَآ أَعۡلَمُ ٱلۡغَيۡبَ وَلَآ أَقُولُ لَكُمۡ إِنِّي مَلَكٌۖ إِنۡ أَتَّبِعُ إِلَّا مَا يُوحَىٰٓ إِلَيَّۚ قُلۡ هَلۡ يَسۡتَوِي ٱلۡأَعۡمَىٰ وَٱلۡبَصِيرُۚ أَفَلَا تَتَفَكَّرُونَ

Digues: «Jo no pretenc posseir els tresors d'Al·là, ni conec l'ocult, ni pretenc ser un àngel. No faig sinó seguir el que se m'ha revelat». Digues: «Són iguals el cec i el vident? És que no reflexioneu?»

Ayah 50

وَأَنذِرۡ بِهِ ٱلَّذِينَ يَخَافُونَ أَن يُحۡشَرُوٓاْ إِلَىٰ رَبِّهِمۡ لَيۡسَ لَهُم مِّن دُونِهِۦ وَلِيࣱّ وَلَا شَفِيعࣱ لَّعَلَّهُمۡ يَتَّقُونَ

Adverteix pel seu mitjà a qui temin ser congregats cap al seu Senyor que no tindran, fora d'Ell, amo ni intercesor. Potser, així, temin a Al·là

Ayah 51

وَلَا تَطۡرُدِ ٱلَّذِينَ يَدۡعُونَ رَبَّهُم بِٱلۡغَدَوٰةِ وَٱلۡعَشِيِّ يُرِيدُونَ وَجۡهَهُۥۖ مَا عَلَيۡكَ مِنۡ حِسَابِهِم مِّن شَيۡءࣲ وَمَا مِنۡ حِسَابِكَ عَلَيۡهِم مِّن شَيۡءࣲ فَتَطۡرُدَهُمۡ فَتَكُونَ مِنَ ٱلظَّٰلِمِينَ

No rebutgis a qui invoquen al seu Senyor matí i tarda per desig d'agradar-li. No tens tu que demanar-los comptes de res, ni ells a tu. I, si els rebutges, seràs dels impius

Ayah 52

وَكَذَٰلِكَ فَتَنَّا بَعۡضَهُم بِبَعۡضࣲ لِّيَقُولُوٓاْ أَهَٰٓؤُلَآءِ مَنَّ ٱللَّهُ عَلَيۡهِم مِّنۢ بَيۡنِنَآۗ أَلَيۡسَ ٱللَّهُ بِأَعۡلَمَ بِٱلشَّٰكِرِينَ

Així hem provat a uns per uns altres perquè diguin: «És a aquests a qui Al·là ha agraciat d'entre nosaltres?» No coneix Al·là millor que ningú als agraïts

Ayah 53

وَإِذَا جَآءَكَ ٱلَّذِينَ يُؤۡمِنُونَ بِـَٔايَٰتِنَا فَقُلۡ سَلَٰمٌ عَلَيۡكُمۡۖ كَتَبَ رَبُّكُمۡ عَلَىٰ نَفۡسِهِ ٱلرَّحۡمَةَ أَنَّهُۥ مَنۡ عَمِلَ مِنكُمۡ سُوٓءَۢا بِجَهَٰلَةࣲ ثُمَّ تَابَ مِنۢ بَعۡدِهِۦ وَأَصۡلَحَ فَأَنَّهُۥ غَفُورࣱ رَّحِيمࣱ‏

Quan venguen a tu els que creuen en Els nostres signes, digues: «Pau sobre vosaltres!» El vostre Senyor S'ha prescrit la misericòrdia, de manera que si un de vosaltres obra mal per ignorància, però després es penedeix i esmena... Ell és indulgent, misericordiós

Ayah 54

وَكَذَٰلِكَ نُفَصِّلُ ٱلۡأٓيَٰتِ وَلِتَسۡتَبِينَ سَبِيلُ ٱلۡمُجۡرِمِينَ

Així és com exposem els signes, perquè aparegui clar el camí dels pecadors

Ayah 55

قُلۡ إِنِّي نُهِيتُ أَنۡ أَعۡبُدَ ٱلَّذِينَ تَدۡعُونَ مِن دُونِ ٱللَّهِۚ قُل لَّآ أَتَّبِعُ أَهۡوَآءَكُمۡ قَدۡ ضَلَلۡتُ إِذࣰ ا وَمَآ أَنَا۠ مِنَ ٱلۡمُهۡتَدِينَ

Digues: «Se m'ha prohibit servir a aquells que invoqueu en lloc d'invocar a Al·là». Digues: «No seguiré les vostres passions; si no, m'extraviaria i no seria dels bé dirigits»

Ayah 56

قُلۡ إِنِّي عَلَىٰ بَيِّنَةࣲ مِّن رَّبِّي وَكَذَّبۡتُم بِهِۦۚ مَا عِندِي مَا تَسۡتَعۡجِلُونَ بِهِۦٓۚ إِنِ ٱلۡحُكۡمُ إِلَّا لِلَّهِۖ يَقُصُّ ٱلۡحَقَّۖ وَهُوَ خَيۡرُ ٱلۡفَٰصِلِينَ

Digues: «Em baso en una prova clara vinguda del meu Senyor i vosaltres ho desmentiu. Jo no tinc el que demaneu amb tant constrenyiment. La decisió pertany només a Al·là: Ell conta la veritat i Ell és el Millor a jutjar»

Ayah 57

قُل لَّوۡ أَنَّ عِندِي مَا تَسۡتَعۡجِلُونَ بِهِۦ لَقُضِيَ ٱلۡأَمۡرُ بَيۡنِي وَبَيۡنَكُمۡۗ وَٱللَّهُ أَعۡلَمُ بِٱلظَّٰلِمِينَ

Digues: «Si jo tingués el que demaneu amb tant constrenyiment, ja s'hauria decidit la cosa entre jo i vosaltres». Al·là coneix millor que ningú als impius

Ayah 58

۞وَعِندَهُۥ مَفَاتِحُ ٱلۡغَيۡبِ لَا يَعۡلَمُهَآ إِلَّا هُوَۚ وَيَعۡلَمُ مَا فِي ٱلۡبَرِّ وَٱلۡبَحۡرِۚ وَمَا تَسۡقُطُ مِن وَرَقَةٍ إِلَّا يَعۡلَمُهَا وَلَا حَبَّةࣲ فِي ظُلُمَٰتِ ٱلۡأَرۡضِ وَلَا رَطۡبࣲ وَلَا يَابِسٍ إِلَّا فِي كِتَٰبࣲ مُّبِينࣲ‏

Ell posseïx les claus de l'ocult, només Ell les coneix. Ell sap el que hi ha en la terra i en el mar. No cau ni una fulla sense que Ell ho sàpiga, no hi ha gra en les tenebres de la terra, no hi ha gens verda, gens sec, que no estigui en una Escriptura clara

Ayah 59

وَهُوَ ٱلَّذِي يَتَوَفَّىٰكُم بِٱلَّيۡلِ وَيَعۡلَمُ مَا جَرَحۡتُم بِٱلنَّهَارِ ثُمَّ يَبۡعَثُكُمۡ فِيهِ لِيُقۡضَىٰٓ أَجَلࣱ مُّسَمࣰّ ىۖ ثُمَّ إِلَيۡهِ مَرۡجِعُكُمۡ ثُمَّ يُنَبِّئُكُم بِمَا كُنتُمۡ تَعۡمَلُونَ

Ell és qui us crida de nit i sap el que heu fet durant el dia. Després, us desperta en ell. Això és així perquè es compleixi un termini fix. Després, tornareu a Ell i us informarà del que fèieu

Ayah 60

وَهُوَ ٱلۡقَاهِرُ فَوۡقَ عِبَادِهِۦۖ وَيُرۡسِلُ عَلَيۡكُمۡ حَفَظَةً حَتَّىٰٓ إِذَا جَآءَ أَحَدَكُمُ ٱلۡمَوۡتُ تَوَفَّتۡهُ رُسُلُنَا وَهُمۡ لَا يُفَرِّطُونَ

Ell és Qui domina als seus serfs. Envia sobre vosaltres a custodis. Quan, per fi, ve la mort a un de vosaltres, Els nostres Missatgers li criden, no es descuren

Ayah 61

ثُمَّ رُدُّوٓاْ إِلَى ٱللَّهِ مَوۡلَىٰهُمُ ٱلۡحَقِّۚ أَلَا لَهُ ٱلۡحُكۡمُ وَهُوَ أَسۡرَعُ ٱلۡحَٰسِبِينَ

Després, són retornats a Al·là, el seu veritable Amo. No és a Ell a qui toca decidir? Ell és el més ràpid a ajustar comptes

Ayah 62

قُلۡ مَن يُنَجِّيكُم مِّن ظُلُمَٰتِ ٱلۡبَرِّ وَٱلۡبَحۡرِ تَدۡعُونَهُۥ تَضَرُّعࣰ ا وَخُفۡيَةࣰ لَّئِنۡ أَنجَىٰنَا مِنۡ هَٰذِهِۦ لَنَكُونَنَّ مِنَ ٱلشَّٰكِرِينَ

Digues: «Qui us lliurarà de les tenebres de la terra i del mar?» Li invoqueu humilment i en secret: «Si ens lliura d'aquesta, serem, certament, dels agraïts»

Ayah 63

قُلِ ٱللَّهُ يُنَجِّيكُم مِّنۡهَا وَمِن كُلِّ كَرۡبࣲ ثُمَّ أَنتُمۡ تُشۡرِكُونَ

Digues: «Al·là us lliura d'aquesta i de tota desgràcia, però vosaltres de nou Li associeu»

Ayah 64

قُلۡ هُوَ ٱلۡقَادِرُ عَلَىٰٓ أَن يَبۡعَثَ عَلَيۡكُمۡ عَذَابࣰ ا مِّن فَوۡقِكُمۡ أَوۡ مِن تَحۡتِ أَرۡجُلِكُمۡ أَوۡ يَلۡبِسَكُمۡ شِيَعࣰ ا وَيُذِيقَ بَعۡضَكُم بَأۡسَ بَعۡضٍۗ ٱنظُرۡ كَيۡفَ نُصَرِّفُ ٱلۡأٓيَٰتِ لَعَلَّهُمۡ يَفۡقَهُونَ

Digues: «Ell és el Capaç d'enviar-vos un càstig de dalt o de baix, o de desconcertar-vos amb partits diferents i fer-vos agradar la vostra mútua violència». Mira com exposem els signes! Potser, així comprenguin millor

Ayah 65

وَكَذَّبَ بِهِۦ قَوۡمُكَ وَهُوَ ٱلۡحَقُّۚ قُل لَّسۡتُ عَلَيۡكُم بِوَكِيلࣲ‏

Però el teu poble ho ha desmentit, que és la Veritat. Digues: «Jo no sóc el vostre protector

Ayah 66

لِّكُلِّ نَبَإࣲ مُّسۡتَقَرࣱّۚ وَسَوۡفَ تَعۡلَمُونَ

Tot anunci té el seu temps oportú i aviat ho sabreu»

Ayah 67

وَإِذَا رَأَيۡتَ ٱلَّذِينَ يَخُوضُونَ فِيٓ ءَايَٰتِنَا فَأَعۡرِضۡ عَنۡهُمۡ حَتَّىٰ يَخُوضُواْ فِي حَدِيثٍ غَيۡرِهِۦۚ وَإِمَّا يُنسِيَنَّكَ ٱلشَّيۡطَٰنُ فَلَا تَقۡعُدۡ بَعۡدَ ٱلذِّكۡرَىٰ مَعَ ٱلۡقَوۡمِ ٱلظَّٰلِمِينَ

Quan vegis als que parlotejen dels nostres signes, deixa'ls fins que canviïn de conversa. I, si el Dimoni fa que t'oblidis, llavors, després de l'amonestació, no segueixis amb els impius

Ayah 68

وَمَا عَلَى ٱلَّذِينَ يَتَّقُونَ مِنۡ حِسَابِهِم مِّن شَيۡءࣲ وَلَٰكِن ذِكۡرَىٰ لَعَلَّهُمۡ يَتَّقُونَ

Qui temen a Al·là no han de demanar-los comptes de res, sinó tan sols amonestar-los. Potser, així, temin a Al·là

Ayah 69

وَذَرِ ٱلَّذِينَ ٱتَّخَذُواْ دِينَهُمۡ لَعِبࣰ ا وَلَهۡوࣰ ا وَغَرَّتۡهُمُ ٱلۡحَيَوٰةُ ٱلدُّنۡيَاۚ وَذَكِّرۡ بِهِۦٓ أَن تُبۡسَلَ نَفۡسُۢ بِمَا كَسَبَتۡ لَيۡسَ لَهَا مِن دُونِ ٱللَّهِ وَلِيࣱّ وَلَا شَفِيعࣱ وَإِن تَعۡدِلۡ كُلَّ عَدۡلࣲ لَّا يُؤۡخَذۡ مِنۡهَآۗ أُوْلَٰٓئِكَ ٱلَّذِينَ أُبۡسِلُواْ بِمَا كَسَبُواْۖ لَهُمۡ شَرَابࣱ مِّنۡ حَمِيمࣲ وَعَذَابٌ أَلِيمُۢ بِمَا كَانُواْ يَكۡفُرُونَ

Deixa a qui prenen la seva religió a joc i distracció i a qui ha enganyat la vida d'aquí! Amonesta'ls pel seu mitjà, no sigui que algú es perdi per raó de les seves obres! No tindrà, fora d'Al·là, amo ni intercesor i, encara que ofereixi tota classe de compensacions, no se li acceptaran. Aquests són els que s'han perdut per raó de les seves obres. Se'ls donarà a beure aigua molt calenta i tindran un càstig dolorós per no haver cregut

Ayah 70

قُلۡ أَنَدۡعُواْ مِن دُونِ ٱللَّهِ مَا لَا يَنفَعُنَا وَلَا يَضُرُّنَا وَنُرَدُّ عَلَىٰٓ أَعۡقَابِنَا بَعۡدَ إِذۡ هَدَىٰنَا ٱللَّهُ كَٱلَّذِي ٱسۡتَهۡوَتۡهُ ٱلشَّيَٰطِينُ فِي ٱلۡأَرۡضِ حَيۡرَانَ لَهُۥٓ أَصۡحَٰبࣱ يَدۡعُونَهُۥٓ إِلَى ٱلۡهُدَى ٱئۡتِنَاۗ قُلۡ إِنَّ هُدَى ٱللَّهِ هُوَ ٱلۡهُدَىٰۖ وَأُمِرۡنَا لِنُسۡلِمَ لِرَبِّ ٱلۡعَٰلَمِينَ

Digues: «Invocarem, en lloc d'invocar a Al·là, el que no pot aprofitar-nos ni danyar-nos? Tornarem sobre els nostres passos després d'haver-nos dirigit Al·là?» Com aquell a qui els dimonis han seduït i va desorientat per la terra... Els seus companys li criden, convidant-li a La Senda Recta: «Veuen a nosaltres!» Digues: « La Senda Recta d'Al·là és La Guia. Hem rebut l'ordre de sotmetre'ns al Senyor de l'univers

Ayah 71

وَأَنۡ أَقِيمُواْ ٱلصَّلَوٰةَ وَٱتَّقُوهُۚ وَهُوَ ٱلَّذِيٓ إِلَيۡهِ تُحۡشَرُونَ

Feu la azalá! Temeu-li! És Ell cap a Qui sereu congregats»

Ayah 72

وَهُوَ ٱلَّذِي خَلَقَ ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَٱلۡأَرۡضَ بِٱلۡحَقِّۖ وَيَوۡمَ يَقُولُ كُن فَيَكُونُۚ قَوۡلُهُ ٱلۡحَقُّۚ وَلَهُ ٱلۡمُلۡكُ يَوۡمَ يُنفَخُ فِي ٱلصُّورِۚ عَٰلِمُ ٱلۡغَيۡبِ وَٱلشَّهَٰدَةِۚ وَهُوَ ٱلۡحَكِيمُ ٱلۡخَبِيرُ

És Ell Qui ha creat amb una fi els cels i la terra. El dia que diu: «Sé!», és. La seva paraula és la Veritat. Seu serà el domini el dia que es toqui la trompeta. El Coneixedor de l'ocult i del palès. Ell és el Savi, el Bé Informat

Ayah 73

۞وَإِذۡ قَالَ إِبۡرَٰهِيمُ لِأَبِيهِ ءَازَرَ أَتَتَّخِذُ أَصۡنَامًا ءَالِهَةً إِنِّيٓ أَرَىٰكَ وَقَوۡمَكَ فِي ضَلَٰلࣲ مُّبِينࣲ‏

I quan Abraham va dir al seu pare Atzar: «Preses als ídols com déus? Sí, veig que tu i el teu poble esteu evidentment extraviats»

Ayah 74

وَكَذَٰلِكَ نُرِيٓ إِبۡرَٰهِيمَ مَلَكُوتَ ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَٱلۡأَرۡضِ وَلِيَكُونَ مِنَ ٱلۡمُوقِنِينَ

I així vam mostrar a Abraham el regne dels cels i de la terra, perquè fora dels convençuts

Ayah 75

فَلَمَّا جَنَّ عَلَيۡهِ ٱلَّيۡلُ رَءَا كَوۡكَبࣰ اۖ قَالَ هَٰذَا رَبِّيۖ فَلَمَّآ أَفَلَ قَالَ لَآ أُحِبُّ ٱلۡأٓفِلِينَ

Quan va tancar la nit sobre ell, va veure una estrella i va dir: «Aquest és el meu Senyor!». Però, quan es va posar, va dir: «No amo als que es posen»

Ayah 76

فَلَمَّا رَءَا ٱلۡقَمَرَ بَازِغࣰ ا قَالَ هَٰذَا رَبِّيۖ فَلَمَّآ أَفَلَ قَالَ لَئِن لَّمۡ يَهۡدِنِي رَبِّي لَأَكُونَنَّ مِنَ ٱلۡقَوۡمِ ٱلضَّآلِّينَ

Quan va veure la lluna que sortia, va dir: «Aquest és el meu Senyor». Però, quan es va posar, va dir: «Si no em dirigeix el meu Senyor, vaig a ser, certament, dels extraviats»

Ayah 77

فَلَمَّا رَءَا ٱلشَّمۡسَ بَازِغَةࣰ قَالَ هَٰذَا رَبِّي هَٰذَآ أَكۡبَرُۖ فَلَمَّآ أَفَلَتۡ قَالَ يَٰقَوۡمِ إِنِّي بَرِيٓءࣱ مِّمَّا تُشۡرِكُونَ

Quan va veure el sol que sortia, va dir: «Aquest és el meu Senyor! Aquest és major!». Però, quan es va posar, va dir: «Poble! Sóc innocent del que Li associeu

Ayah 78

إِنِّي وَجَّهۡتُ وَجۡهِيَ لِلَّذِي فَطَرَ ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَٱلۡأَرۡضَ حَنِيفࣰ اۖ وَمَآ أَنَا۠ مِنَ ٱلۡمُشۡرِكِينَ

Torno el meu rostre, com hanif, cap a Qui ha creat els cels i la terra. I no sóc dels associadors»

Ayah 79

وَحَآجَّهُۥ قَوۡمُهُۥۚ قَالَ أَتُحَٰٓجُّوٓنِّي فِي ٱللَّهِ وَقَدۡ هَدَىٰنِۚ وَلَآ أَخَافُ مَا تُشۡرِكُونَ بِهِۦٓ إِلَّآ أَن يَشَآءَ رَبِّي شَيۡـࣰٔ اۚ وَسِعَ رَبِّي كُلَّ شَيۡءٍ عِلۡمًاۚ أَفَلَا تَتَذَكَّرُونَ

El seu poble va disputar amb ell. Va dir: «Disputeu amb mi sobre Al·là, a pesar d'haver-me Ell dirigit? No temo el que Li associeu, tret que el meu Senyor vulgui quelcom. El meu Senyor ho abasta tot en La seva ciència. És que no us deixareu amonestar

Ayah 80

وَكَيۡفَ أَخَافُ مَآ أَشۡرَكۡتُمۡ وَلَا تَخَافُونَ أَنَّكُمۡ أَشۡرَكۡتُم بِٱللَّهِ مَا لَمۡ يُنَزِّلۡ بِهِۦ عَلَيۡكُمۡ سُلۡطَٰنࣰ اۚ فَأَيُّ ٱلۡفَرِيقَيۡنِ أَحَقُّ بِٱلۡأَمۡنِۖ إِن كُنتُمۡ تَعۡلَمُونَ

Com vaig a témer el que Li heu associat si vosaltres no temeu associar a Al·là alguna cosa per al que Ell no us ha conferit autoritat? Quin, doncs, de les dues parts té més dret a seguretat? Si és que ho sabeu...»

Ayah 81

ٱلَّذِينَ ءَامَنُواْ وَلَمۡ يَلۡبِسُوٓاْ إِيمَٰنَهُم بِظُلۡمٍ أُوْلَٰٓئِكَ لَهُمُ ٱلۡأَمۡنُ وَهُم مُّهۡتَدُونَ

Qui creuen i no revesteixen la seva fe de impietat, aquests són els que estan en seguretat, els que estan dirigits

Ayah 82

وَتِلۡكَ حُجَّتُنَآ ءَاتَيۡنَٰهَآ إِبۡرَٰهِيمَ عَلَىٰ قَوۡمِهِۦۚ نَرۡفَعُ دَرَجَٰتࣲ مَّن نَّشَآءُۗ إِنَّ رَبَّكَ حَكِيمٌ عَلِيمࣱ‏

Aquest és l'argument Nostre que vam donar a Abraham contra el seu poble. Ascendim la categoria de qui volem. El teu Senyor és savi, omniscient

Ayah 83

وَوَهَبۡنَا لَهُۥٓ إِسۡحَٰقَ وَيَعۡقُوبَۚ كُلًّا هَدَيۡنَاۚ وَنُوحًا هَدَيۡنَا مِن قَبۡلُۖ وَمِن ذُرِّيَّتِهِۦ دَاوُۥدَ وَسُلَيۡمَٰنَ وَأَيُّوبَ وَيُوسُفَ وَمُوسَىٰ وَهَٰرُونَۚ وَكَذَٰلِكَ نَجۡزِي ٱلۡمُحۡسِنِينَ

Li regalem a Isaac i a Jacob. Dirigim als dos. A Noé ja li havíem dirigit abans i, dels seus descendents, a David, a Salomón, a Job, a José, a Moisés i a Aarón. Així retribuïm a qui fan el bé

Ayah 84

وَزَكَرِيَّا وَيَحۡيَىٰ وَعِيسَىٰ وَإِلۡيَاسَۖ كُلࣱّ مِّنَ ٱلصَّٰلِحِينَ

I a Zacarías, a Juan, a Jesús i a Elías, tots ells dels justs

Ayah 85

وَإِسۡمَٰعِيلَ وَٱلۡيَسَعَ وَيُونُسَ وَلُوطࣰ اۚ وَكُلࣰّ ا فَضَّلۡنَا عَلَى ٱلۡعَٰلَمِينَ

I a Ismael, a Eliseo, a Jonás i a Lot. A cadascun d'ells li distingim entre tots els homes

Ayah 86

وَمِنۡ ءَابَآئِهِمۡ وَذُرِّيَّٰتِهِمۡ وَإِخۡوَٰنِهِمۡۖ وَٱجۡتَبَيۡنَٰهُمۡ وَهَدَيۡنَٰهُمۡ إِلَىٰ صِرَٰطࣲ مُّسۡتَقِيمࣲ‏

així com a alguns dels seus avantpassats, descendents i germans. Els triem i vam dirigir a una via recta

Ayah 87

ذَٰلِكَ هُدَى ٱللَّهِ يَهۡدِي بِهِۦ مَن يَشَآءُ مِنۡ عِبَادِهِۦۚ وَلَوۡ أَشۡرَكُواْ لَحَبِطَ عَنۡهُم مَّا كَانُواْ يَعۡمَلُونَ

Aquesta és La Guia d'Al·là, per la qual dirigeix a qui Ell vol dels seus serfs. Si haguessin estat associadors, totes les seves obres haurien estat vanes

Ayah 88

أُوْلَٰٓئِكَ ٱلَّذِينَ ءَاتَيۡنَٰهُمُ ٱلۡكِتَٰبَ وَٱلۡحُكۡمَ وَٱلنُّبُوَّةَۚ فَإِن يَكۡفُرۡ بِهَا هَٰٓؤُلَآءِ فَقَدۡ وَكَّلۡنَا بِهَا قَوۡمࣰ ا لَّيۡسُواْ بِهَا بِكَٰفِرِينَ

Va anar a aquests a qui vam donar l'Escriptura, el judici i el profetisme. I, si aquests no creuen en això, ho hem confiat a altre poble, que si que creu

Ayah 89

أُوْلَٰٓئِكَ ٱلَّذِينَ هَدَى ٱللَّهُۖ فَبِهُدَىٰهُمُ ٱقۡتَدِهۡۗ قُل لَّآ أَسۡـَٔلُكُمۡ عَلَيۡهِ أَجۡرًاۖ إِنۡ هُوَ إِلَّا ذِكۡرَىٰ لِلۡعَٰلَمِينَ

A aquests ha dirigit Al·là. Segueix, doncs, la seva Senda! Digues: «No us demano salari a canvi. No és més que una Amonestació dirigida a tot el món»

Ayah 90

وَمَا قَدَرُواْ ٱللَّهَ حَقَّ قَدۡرِهِۦٓ إِذۡ قَالُواْ مَآ أَنزَلَ ٱللَّهُ عَلَىٰ بَشَرࣲ مِّن شَيۡءࣲۗ قُلۡ مَنۡ أَنزَلَ ٱلۡكِتَٰبَ ٱلَّذِي جَآءَ بِهِۦ مُوسَىٰ نُورࣰ ا وَهُدࣰ ى لِّلنَّاسِۖ تَجۡعَلُونَهُۥ قَرَاطِيسَ تُبۡدُونَهَا وَتُخۡفُونَ كَثِيرࣰ اۖ وَعُلِّمۡتُم مَّا لَمۡ تَعۡلَمُوٓاْ أَنتُمۡ وَلَآ ءَابَآؤُكُمۡۖ قُلِ ٱللَّهُۖ ثُمَّ ذَرۡهُمۡ فِي خَوۡضِهِمۡ يَلۡعَبُونَ

No han valorat a Al·là degudament quan han dit: «Al·là no ha revelat gens a un mortal». Digues: «I qui ha revelat L´Escriptura que Moisés va portar, Llum i Guia per als homes? la poseu en pergamins, que ensenyeu, però oculteu una gran part. Se us va ensenyar el que no sabíeu, ni vosaltres ni els vostres pares». Digues: «Va ser Al·là!». I deixa'ls que passin l'estona en la seva xarrameca

Ayah 91

وَهَٰذَا كِتَٰبٌ أَنزَلۡنَٰهُ مُبَارَكࣱ مُّصَدِّقُ ٱلَّذِي بَيۡنَ يَدَيۡهِ وَلِتُنذِرَ أُمَّ ٱلۡقُرَىٰ وَمَنۡ حَوۡلَهَاۚ وَٱلَّذِينَ يُؤۡمِنُونَ بِٱلۡأٓخِرَةِ يُؤۡمِنُونَ بِهِۦۖ وَهُمۡ عَلَىٰ صَلَاتِهِمۡ يُحَافِظُونَ

És aquesta una Escriptura beneïda que hem revelat, que confirma la revelació anterior, perquè adverteixis a la metròpoli i als quals viuen en els seus voltants. Qui creuen en l'altra vida, creuen també en ella i observen la seva azalá

Ayah 92

وَمَنۡ أَظۡلَمُ مِمَّنِ ٱفۡتَرَىٰ عَلَى ٱللَّهِ كَذِبًا أَوۡ قَالَ أُوحِيَ إِلَيَّ وَلَمۡ يُوحَ إِلَيۡهِ شَيۡءࣱ وَمَن قَالَ سَأُنزِلُ مِثۡلَ مَآ أَنزَلَ ٱللَّهُۗ وَلَوۡ تَرَىٰٓ إِذِ ٱلظَّٰلِمُونَ فِي غَمَرَٰتِ ٱلۡمَوۡتِ وَٱلۡمَلَٰٓئِكَةُ بَاسِطُوٓاْ أَيۡدِيهِمۡ أَخۡرِجُوٓاْ أَنفُسَكُمُۖ ٱلۡيَوۡمَ تُجۡزَوۡنَ عَذَابَ ٱلۡهُونِ بِمَا كُنتُمۡ تَقُولُونَ عَلَى ٱللَّهِ غَيۡرَ ٱلۡحَقِّ وَكُنتُمۡ عَنۡ ءَايَٰتِهِۦ تَسۡتَكۡبِرُونَ

Hi ha algú que sigui més impiu que qui inventa una mentida contra Al·là, o qui diu: «He rebut una revelació», sent així que no se li ha revelat gens, o qui diu: «Jo puc revelar altre tant del que Al·là ha revelat»? Si poguessis veure quan estiguin els impius en la seva agonia i els àngels estenguin les mans: «Lliureu les vostres ànimes! Avui se us va a retribuir amb un càstig degradant, per haver dit falsedats contra Al·là i per haver-vos desviat altivament dels seus signes»

Ayah 93

وَلَقَدۡ جِئۡتُمُونَا فُرَٰدَىٰ كَمَا خَلَقۡنَٰكُمۡ أَوَّلَ مَرَّةࣲ وَتَرَكۡتُم مَّا خَوَّلۡنَٰكُمۡ وَرَآءَ ظُهُورِكُمۡۖ وَمَا نَرَىٰ مَعَكُمۡ شُفَعَآءَكُمُ ٱلَّذِينَ زَعَمۡتُمۡ أَنَّهُمۡ فِيكُمۡ شُرَكَٰٓؤُاْۚ لَقَد تَّقَطَّعَ بَيۡنَكُمۡ وَضَلَّ عَنكُم مَّا كُنتُمۡ تَزۡعُمُونَ

«Heu vingut un a un a Nosaltres, com us creguem per vegada primera, i heu deixat a les vostres esquenes el que us havíem atorgat. No veiem que us acompanyin els vostres intercesors, que preteníeu eren els vostres associats. S'han trencat ja els llaços que amb ells us unien, s'han esfumat les vostres pretensions»

Ayah 94

۞إِنَّ ٱللَّهَ فَالِقُ ٱلۡحَبِّ وَٱلنَّوَىٰۖ يُخۡرِجُ ٱلۡحَيَّ مِنَ ٱلۡمَيِّتِ وَمُخۡرِجُ ٱلۡمَيِّتِ مِنَ ٱلۡحَيِّۚ ذَٰلِكُمُ ٱللَّهُۖ فَأَنَّىٰ تُؤۡفَكُونَ

Al·là fa que germinin el gra i l'os del dátil, saca al viu del mort i al mort del viu. Aquest és Al·là! Com podeu, doncs, ser tan desviats

Ayah 95

فَالِقُ ٱلۡإِصۡبَاحِ وَجَعَلَ ٱلَّيۡلَ سَكَنࣰ ا وَٱلشَّمۡسَ وَٱلۡقَمَرَ حُسۡبَانࣰ اۚ ذَٰلِكَ تَقۡدِيرُ ٱلۡعَزِيزِ ٱلۡعَلِيمِ

Qui fa que l'alba apunt, Qui va fer de la nit descans i del sol i de la lluna còmput. Això és el que ha decretat el Poderós, el Omniscient

Ayah 96

وَهُوَ ٱلَّذِي جَعَلَ لَكُمُ ٱلنُّجُومَ لِتَهۡتَدُواْ بِهَا فِي ظُلُمَٰتِ ٱلۡبَرِّ وَٱلۡبَحۡرِۗ قَدۡ فَصَّلۡنَا ٱلۡأٓيَٰتِ لِقَوۡمࣲ يَعۡلَمُونَ

I Ell és Qui ha fet, per a vosaltres, les estrelles, a fi de que pugueu dirigir-vos per elles entre les tenebres de la terra i del mar. Hem exposat així els signes a gent que sap

Ayah 97

وَهُوَ ٱلَّذِيٓ أَنشَأَكُم مِّن نَّفۡسࣲ وَٰحِدَةࣲ فَمُسۡتَقَرࣱّ وَمُسۡتَوۡدَعࣱۗ قَدۡ فَصَّلۡنَا ٱلۡأٓيَٰتِ لِقَوۡمࣲ يَفۡقَهُونَ

I Ell és Qui us ha creat d'una sola persona. Receptacle i dipòsit. Hem exposat així els signes a gent que entén

Ayah 98

وَهُوَ ٱلَّذِيٓ أَنزَلَ مِنَ ٱلسَّمَآءِ مَآءࣰ فَأَخۡرَجۡنَا بِهِۦ نَبَاتَ كُلِّ شَيۡءࣲ فَأَخۡرَجۡنَا مِنۡهُ خَضِرࣰ ا نُّخۡرِجُ مِنۡهُ حَبࣰّ ا مُّتَرَاكِبࣰ ا وَمِنَ ٱلنَّخۡلِ مِن طَلۡعِهَا قِنۡوَانࣱ دَانِيَةࣱ وَجَنَّٰتࣲ مِّنۡ أَعۡنَابࣲ وَٱلزَّيۡتُونَ وَٱلرُّمَّانَ مُشۡتَبِهࣰ ا وَغَيۡرَ مُتَشَٰبِهٍۗ ٱنظُرُوٓاْ إِلَىٰ ثَمَرِهِۦٓ إِذَآ أَثۡمَرَ وَيَنۡعِهِۦٓۚ إِنَّ فِي ذَٰلِكُمۡ لَأٓيَٰتࣲ لِّقَوۡمࣲ يُؤۡمِنُونَ

I Ell és Qui ha fet baixar aigua del cel. Mitjançant ella hem tret tota classe de plantes i fullatge, del que traiem grans arraïmats. I de les beines de la palmera, penjolls de dátils a l'abast. I horts plantats de vinyes, i les oliveres i els granats, semblants i diferents. Quan fructifiquen, mireu el fruit que donen i com madura! Certament, hi ha en això signes per a gent que creu

Ayah 99

وَجَعَلُواْ لِلَّهِ شُرَكَآءَ ٱلۡجِنَّ وَخَلَقَهُمۡۖ وَخَرَقُواْ لَهُۥ بَنِينَ وَبَنَٰتِۭ بِغَيۡرِ عِلۡمࣲۚ سُبۡحَٰنَهُۥ وَتَعَٰلَىٰ عَمَّا يَصِفُونَ

Han fet dels genis associats d'Al·là, sent així que Ell és Qui els ha creat. I Li han atribuït, sense coneixement, fills i filles. Glòria a Ell! Està per sobre del que Li atribuïxen

Ayah 100

بَدِيعُ ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَٱلۡأَرۡضِۖ أَنَّىٰ يَكُونُ لَهُۥ وَلَدࣱ وَلَمۡ تَكُن لَّهُۥ صَٰحِبَةࣱۖ وَخَلَقَ كُلَّ شَيۡءࣲۖ وَهُوَ بِكُلِّ شَيۡءٍ عَلِيمࣱ‏

Creador dels cels i de la terra. Com anava a tenir un fill si no té companya, si ho ha creat tot i ho sap tot

Ayah 101

ذَٰلِكُمُ ٱللَّهُ رَبُّكُمۡۖ لَآ إِلَٰهَ إِلَّا هُوَۖ خَٰلِقُ كُلِّ شَيۡءࣲ فَٱعۡبُدُوهُۚ وَهُوَ عَلَىٰ كُلِّ شَيۡءࣲ وَكِيلࣱ‏

Aquest és Al·là, el vostre Senyor. No hi ha més déu que Ell. Creador de tot. Serviu-li, doncs! Ell vetlla per tot

Ayah 102

لَّا تُدۡرِكُهُ ٱلۡأَبۡصَٰرُ وَهُوَ يُدۡرِكُ ٱلۡأَبۡصَٰرَۖ وَهُوَ ٱللَّطِيفُ ٱلۡخَبِيرُ

La vista no Li arriba, però Ell si que arriba a la vista. És el Subtil, el Bé Informat

Ayah 103

قَدۡ جَآءَكُم بَصَآئِرُ مِن رَّبِّكُمۡۖ فَمَنۡ أَبۡصَرَ فَلِنَفۡسِهِۦۖ وَمَنۡ عَمِيَ فَعَلَيۡهَاۚ وَمَآ أَنَا۠ عَلَيۡكُم بِحَفِيظࣲ‏

«Heu rebut intuïcions del vostre Senyor. Qui veu clar, veu en benefici propi. Qui està cec, ho està en detriment propi. Jo no sóc vostre custodi.»

Ayah 104

وَكَذَٰلِكَ نُصَرِّفُ ٱلۡأٓيَٰتِ وَلِيَقُولُواْ دَرَسۡتَ وَلِنُبَيِّنَهُۥ لِقَوۡمࣲ يَعۡلَمُونَ

Així exposem els versicles perquè diguin: «Tu has estudiat» i per a explicar-lo Nosaltres a gent que sap

Ayah 105

ٱتَّبِعۡ مَآ أُوحِيَ إِلَيۡكَ مِن رَّبِّكَۖ لَآ إِلَٰهَ إِلَّا هُوَۖ وَأَعۡرِضۡ عَنِ ٱلۡمُشۡرِكِينَ

Segueix el que se't ha revelat, procedent del teu Senyor. No hi ha més déu que Ell. I aparta't dels associadors

Ayah 106

وَلَوۡ شَآءَ ٱللَّهُ مَآ أَشۡرَكُواْۗ وَمَا جَعَلۡنَٰكَ عَلَيۡهِمۡ حَفِيظࣰ اۖ وَمَآ أَنتَ عَلَيۡهِم بِوَكِيلࣲ‏

Si Al·là hagués volgut, no haurien estat associadors. No t'hem nomenat custodi d'ells, ni ets el seu protector

Ayah 107

وَلَا تَسُبُّواْ ٱلَّذِينَ يَدۡعُونَ مِن دُونِ ٱللَّهِ فَيَسُبُّواْ ٱللَّهَ عَدۡوَۢا بِغَيۡرِ عِلۡمࣲۗ كَذَٰلِكَ زَيَّنَّا لِكُلِّ أُمَّةٍ عَمَلَهُمۡ ثُمَّ إِلَىٰ رَبِّهِم مَّرۡجِعُهُمۡ فَيُنَبِّئُهُم بِمَا كَانُواْ يَعۡمَلُونَ

No insulteu als que ells invoquen en lloc d'invocar a Al·là, no sigui que, per hostilitat, insultin a Al·là sense coneixement. Així, hem engalanat les obres de cada comunitat. Després, tornaran al seu Senyor i ja els informarà Ell del que feien

Ayah 108

وَأَقۡسَمُواْ بِٱللَّهِ جَهۡدَ أَيۡمَٰنِهِمۡ لَئِن جَآءَتۡهُمۡ ءَايَةࣱ لَّيُؤۡمِنُنَّ بِهَاۚ قُلۡ إِنَّمَا ٱلۡأٓيَٰتُ عِندَ ٱللَّهِۖ وَمَا يُشۡعِرُكُمۡ أَنَّهَآ إِذَا جَآءَتۡ لَا يُؤۡمِنُونَ

Han jurat solemnement per Al·là que si els ve un signe creuran, certament, en ell. Digues: «Només Al·là disposa dels signes». I què és el que us fa preveure que, si ocorre, vagin a creure

Ayah 109

وَنُقَلِّبُ أَفۡـِٔدَتَهُمۡ وَأَبۡصَٰرَهُمۡ كَمَا لَمۡ يُؤۡمِنُواْ بِهِۦٓ أَوَّلَ مَرَّةࣲ وَنَذَرُهُمۡ فِي طُغۡيَٰنِهِمۡ يَعۡمَهُونَ

Desviarem els seus cors i els seus ulls, com quan no van creure per primera vegada, i els deixarem que errin cecs en la seva rebel·lia

Ayah 110

۞وَلَوۡ أَنَّنَا نَزَّلۡنَآ إِلَيۡهِمُ ٱلۡمَلَٰٓئِكَةَ وَكَلَّمَهُمُ ٱلۡمَوۡتَىٰ وَحَشَرۡنَا عَلَيۡهِمۡ كُلَّ شَيۡءࣲ قُبُلࣰ ا مَّا كَانُواْ لِيُؤۡمِنُوٓاْ إِلَّآ أَن يَشَآءَ ٱللَّهُ وَلَٰكِنَّ أَكۡثَرَهُمۡ يَجۡهَلُونَ

Encara que haguéssim fet que els àngels descendissin a ells, encara que els haguessin parlat els morts, encara que haguéssim ajuntat davant ells totes les coses no haurien cregut, tret que Al·là hagués volgut. Però la majoria són ignorants

Ayah 111

وَكَذَٰلِكَ جَعَلۡنَا لِكُلِّ نَبِيٍّ عَدُوࣰّ ا شَيَٰطِينَ ٱلۡإِنسِ وَٱلۡجِنِّ يُوحِي بَعۡضُهُمۡ إِلَىٰ بَعۡضࣲ زُخۡرُفَ ٱلۡقَوۡلِ غُرُورࣰ اۚ وَلَوۡ شَآءَ رَبُّكَ مَا فَعَلُوهُۖ فَذَرۡهُمۡ وَمَا يَفۡتَرُونَ

Així hem assignat a cada profeta un enemic: homes endimoniats o genis endimoniats, que s'inspiren mútuament pomposas paraules per a enganyar-se. Si el teu Senyor hagués volgut, no ho haurien fet. Deixa'ls amb les seves invencions

Ayah 112

وَلِتَصۡغَىٰٓ إِلَيۡهِ أَفۡـِٔدَةُ ٱلَّذِينَ لَا يُؤۡمِنُونَ بِٱلۡأٓخِرَةِ وَلِيَرۡضَوۡهُ وَلِيَقۡتَرِفُواْ مَا هُم مُّقۡتَرِفُونَ

Que els cors dels que no creuen en l'altra vida es vegin atrets a això! Que els plagui! Que duguin el seu merescut

Ayah 113

أَفَغَيۡرَ ٱللَّهِ أَبۡتَغِي حَكَمࣰ ا وَهُوَ ٱلَّذِيٓ أَنزَلَ إِلَيۡكُمُ ٱلۡكِتَٰبَ مُفَصَّلࣰ اۚ وَٱلَّذِينَ ءَاتَيۡنَٰهُمُ ٱلۡكِتَٰبَ يَعۡلَمُونَ أَنَّهُۥ مُنَزَّلࣱ مِّن رَّبِّكَ بِٱلۡحَقِّۖ فَلَا تَكُونَنَّ مِنَ ٱلۡمُمۡتَرِينَ

«Buscaré, doncs, a altre diferent d'Al·là com jutge, sent Ell Qui us ha revelat l'Escriptura explicada detalladament?» Aquells a qui Nosaltres hem donat l'Escriptura saben bé que ha estat revelada pel teu Senyor amb la Veritat. No sigueu, doncs, dels que dubten

Ayah 114

وَتَمَّتۡ كَلِمَتُ رَبِّكَ صِدۡقࣰ ا وَعَدۡلࣰ اۚ لَّا مُبَدِّلَ لِكَلِمَٰتِهِۦۚ وَهُوَ ٱلسَّمِيعُ ٱلۡعَلِيمُ

La Paraula del teu Senyor s'ha complert en veritat i en justícia. Ningú pot canviar Les seves paraules. Ell és Qui tot ho escolta, tot ho sap

Ayah 115

وَإِن تُطِعۡ أَكۡثَرَ مَن فِي ٱلۡأَرۡضِ يُضِلُّوكَ عَن سَبِيلِ ٱللَّهِۚ إِن يَتَّبِعُونَ إِلَّا ٱلظَّنَّ وَإِنۡ هُمۡ إِلَّا يَخۡرُصُونَ

Si obeïssis a la majoria dels que estan en la terra, t'extraviarien del camí d'Al·là. No segueixen sinó conjectures, no formulen sinó hipòtesis

Ayah 116

إِنَّ رَبَّكَ هُوَ أَعۡلَمُ مَن يَضِلُّ عَن سَبِيلِهِۦۖ وَهُوَ أَعۡلَمُ بِٱلۡمُهۡتَدِينَ

Certament, el teu Senyor coneix millor que ningú qui s'extravia del seu camí i qui són els bé dirigits

Ayah 117

فَكُلُواْ مِمَّا ذُكِرَ ٱسۡمُ ٱللَّهِ عَلَيۡهِ إِن كُنتُم بِـَٔايَٰتِهِۦ مُؤۡمِنِينَ

Mengeu, doncs, d'allò sobre el que s'ha esmentat el nom d'Al·là si creeu en Els seus signes

Ayah 118

وَمَا لَكُمۡ أَلَّا تَأۡكُلُواْ مِمَّا ذُكِرَ ٱسۡمُ ٱللَّهِ عَلَيۡهِ وَقَدۡ فَصَّلَ لَكُم مَّا حَرَّمَ عَلَيۡكُمۡ إِلَّا مَا ٱضۡطُرِرۡتُمۡ إِلَيۡهِۗ وَإِنَّ كَثِيرࣰ ا لَّيُضِلُّونَ بِأَهۡوَآئِهِم بِغَيۡرِ عِلۡمٍۚ إِنَّ رَبَّكَ هُوَ أَعۡلَمُ بِٱلۡمُعۡتَدِينَ

Quina raó teniu per a no menjar d'allò sobre el que s'ha esmentat el nom d'Al·là, havent-vos Ell detallat l'il·lícit -salvo en cas d'extrema necessitat-? Molts sense coneixement extravien a uns altres amb les seves passions. El teu Senyor coneix millor que ningú a qui violen la llei

Ayah 119

وَذَرُواْ ظَٰهِرَ ٱلۡإِثۡمِ وَبَاطِنَهُۥٓۚ إِنَّ ٱلَّذِينَ يَكۡسِبُونَ ٱلۡإِثۡمَ سَيُجۡزَوۡنَ بِمَا كَانُواْ يَقۡتَرِفُونَ

Eviteu el pecat, públic o privat. Els quals cometin pecat seran retribuïts conforme al seu merescut

Ayah 120

وَلَا تَأۡكُلُواْ مِمَّا لَمۡ يُذۡكَرِ ٱسۡمُ ٱللَّهِ عَلَيۡهِ وَإِنَّهُۥ لَفِسۡقࣱۗ وَإِنَّ ٱلشَّيَٰطِينَ لَيُوحُونَ إِلَىٰٓ أَوۡلِيَآئِهِمۡ لِيُجَٰدِلُوكُمۡۖ وَإِنۡ أَطَعۡتُمُوهُمۡ إِنَّكُمۡ لَمُشۡرِكُونَ

No mengeu d'allò sobre el que no hàgiu esmentat el nom d'Al·là, doncs seria una perversitat. Sí, els dimonis inspiren als seus aliats que discuteixin amb vosaltres. Si els obeïu, sou associadors

Ayah 121

أَوَمَن كَانَ مَيۡتࣰ ا فَأَحۡيَيۡنَٰهُ وَجَعَلۡنَا لَهُۥ نُورࣰ ا يَمۡشِي بِهِۦ فِي ٱلنَّاسِ كَمَن مَّثَلُهُۥ فِي ٱلظُّلُمَٰتِ لَيۡسَ بِخَارِجࣲ مِّنۡهَاۚ كَذَٰلِكَ زُيِّنَ لِلۡكَٰفِرِينَ مَا كَانُواْ يَعۡمَلُونَ

El que estava mort i que després hem ressuscitat donant- li una llum amb la qual camina entre la gent, és igual que el que està entre tenebres sense poder sortir? D'aquesta manera han estat engalanades les obres dels infidels

Ayah 122

وَكَذَٰلِكَ جَعَلۡنَا فِي كُلِّ قَرۡيَةٍ أَكَٰبِرَ مُجۡرِمِيهَا لِيَمۡكُرُواْ فِيهَاۖ وَمَا يَمۡكُرُونَ إِلَّا بِأَنفُسِهِمۡ وَمَا يَشۡعُرُونَ

Així, hem posat en cada ciutat als més pecadors d'ella perquè intriguin. Però, a l'intrigar, no ho fan sinó contra si mateixos, sense adonar-se

Ayah 123

وَإِذَا جَآءَتۡهُمۡ ءَايَةࣱ قَالُواْ لَن نُّؤۡمِنَ حَتَّىٰ نُؤۡتَىٰ مِثۡلَ مَآ أُوتِيَ رُسُلُ ٱللَّهِۘ ٱللَّهُ أَعۡلَمُ حَيۡثُ يَجۡعَلُ رِسَالَتَهُۥۗ سَيُصِيبُ ٱلَّذِينَ أَجۡرَمُواْ صَغَارٌ عِندَ ٱللَّهِ وَعَذَابࣱ شَدِيدُۢ بِمَا كَانُواْ يَمۡكُرُونَ

Quan els ve un signe diuen: «No creurem fins que se'ns doni tant quant s'ha donat als Missatgers d'Al·là». Però Al·là sap bé a qui confiar El seu missatge. La humiliació davant Al·là i un càstig sever arribaran als pecadors per haver intrigat

Ayah 124

فَمَن يُرِدِ ٱللَّهُ أَن يَهۡدِيَهُۥ يَشۡرَحۡ صَدۡرَهُۥ لِلۡإِسۡلَٰمِۖ وَمَن يُرِدۡ أَن يُضِلَّهُۥ يَجۡعَلۡ صَدۡرَهُۥ ضَيِّقًا حَرَجࣰ ا كَأَنَّمَا يَصَّعَّدُ فِي ٱلسَّمَآءِۚ كَذَٰلِكَ يَجۡعَلُ ٱللَّهُ ٱلرِّجۡسَ عَلَى ٱلَّذِينَ لَا يُؤۡمِنُونَ

Al·là obre a l'islam el pit d'aquell a qui Ell vol dirigir. I estreta i oprimeix el pit d'aquell a qui Ell vol extraviar, com si s'elevés en l'aire. Així mostra Al·là la indignació contra qui no creuen

Ayah 125

وَهَٰذَا صِرَٰطُ رَبِّكَ مُسۡتَقِيمࣰ اۗ قَدۡ فَصَّلۡنَا ٱلۡأٓيَٰتِ لِقَوۡمࣲ يَذَّكَّرُونَ

Aquesta és la via del teu Senyor, recta. Hem exposat els versicles a gent que es deixa amonestar

Ayah 126

۞لَهُمۡ دَارُ ٱلسَّلَٰمِ عِندَ رَبِّهِمۡۖ وَهُوَ وَلِيُّهُم بِمَا كَانُواْ يَعۡمَلُونَ

L'Estatge de la Pau al costat del seu Senyor és per a ells - Ell és el seu Amo-, com premi a les seves obres

Ayah 127

وَيَوۡمَ يَحۡشُرُهُمۡ جَمِيعࣰ ا يَٰمَعۡشَرَ ٱلۡجِنِّ قَدِ ٱسۡتَكۡثَرۡتُم مِّنَ ٱلۡإِنسِۖ وَقَالَ أَوۡلِيَآؤُهُم مِّنَ ٱلۡإِنسِ رَبَّنَا ٱسۡتَمۡتَعَ بَعۡضُنَا بِبَعۡضࣲ وَبَلَغۡنَآ أَجَلَنَا ٱلَّذِيٓ أَجَّلۡتَ لَنَاۚ قَالَ ٱلنَّارُ مَثۡوَىٰكُمۡ خَٰلِدِينَ فِيهَآ إِلَّا مَا شَآءَ ٱللَّهُۚ إِنَّ رَبَّكَ حَكِيمٌ عَلِيمࣱ‏

El dia que Ell els congregui a tots: «Assemblea de genis! Heu abusat dels homes!» i els homes que van ser aliats dels genis diran: «Senyor! Uns hem tret profit d'uns altres i hem arribat ja al terme que Tu ens havies assenyalat». Dirà: «Tindreu el Foc per estatge, en el qual estareu eternament, tret que Al·là disposi altra cosa». El teu Senyor és savi, omniscient

Ayah 128

وَكَذَٰلِكَ نُوَلِّي بَعۡضَ ٱلظَّٰلِمِينَ بَعۡضَۢا بِمَا كَانُواْ يَكۡسِبُونَ

Així conferim a alguns impius autoritat sobre uns altres pel que han comès

Ayah 129

يَٰمَعۡشَرَ ٱلۡجِنِّ وَٱلۡإِنسِ أَلَمۡ يَأۡتِكُمۡ رُسُلࣱ مِّنكُمۡ يَقُصُّونَ عَلَيۡكُمۡ ءَايَٰتِي وَيُنذِرُونَكُمۡ لِقَآءَ يَوۡمِكُمۡ هَٰذَاۚ قَالُواْ شَهِدۡنَا عَلَىٰٓ أَنفُسِنَاۖ وَغَرَّتۡهُمُ ٱلۡحَيَوٰةُ ٱلدُّنۡيَا وَشَهِدُواْ عَلَىٰٓ أَنفُسِهِمۡ أَنَّهُمۡ كَانُواْ كَٰفِرِينَ

«Assemblea de genis i d'homes! No van venir a vosaltres Missatgers, sortits de vosaltres, per a contar-vos Els meus signes i prevenir-vos contra la trobada d'aquest dia vostre?» Diran: «Testifiquem contra nosaltres mateixos». Però la vida d'aquí els va enganyar i testificaran contra si mateixos la seva incredulitat

Ayah 130

ذَٰلِكَ أَن لَّمۡ يَكُن رَّبُّكَ مُهۡلِكَ ٱلۡقُرَىٰ بِظُلۡمࣲ وَأَهۡلُهَا غَٰفِلُونَ

Perquè el teu Senyor no va a destruir injustament ciutats sense haver abans advertit als seus habitants

Ayah 131

وَلِكُلࣲّ دَرَجَٰتࣱ مِّمَّا عَمِلُواْۚ وَمَا رَبُّكَ بِغَٰفِلٍ عَمَّا يَعۡمَلُونَ

Per a tots haurà categories segons les seves obres. El teu Senyor està atent al que fan

Ayah 132

وَرَبُّكَ ٱلۡغَنِيُّ ذُو ٱلرَّحۡمَةِۚ إِن يَشَأۡ يُذۡهِبۡكُمۡ وَيَسۡتَخۡلِفۡ مِنۢ بَعۡدِكُم مَّا يَشَآءُ كَمَآ أَنشَأَكُم مِّن ذُرِّيَّةِ قَوۡمٍ ءَاخَرِينَ

El teu Senyor és Qui Es basta a Si mateix, l'Amo de la misericòrdia. Si volgués, us retiraria i us substituiria per qui Ell volgués, igual que us ha suscitat a vosaltres de la descendència d'altra gent

Ayah 133

إِنَّ مَا تُوعَدُونَ لَأٓتࣲۖ وَمَآ أَنتُم بِمُعۡجِزِينَ

Certament, allò amb que se us ha amenaçat vindrà! I no podreu escapar

Ayah 134

قُلۡ يَٰقَوۡمِ ٱعۡمَلُواْ عَلَىٰ مَكَانَتِكُمۡ إِنِّي عَامِلࣱۖ فَسَوۡفَ تَعۡلَمُونَ مَن تَكُونُ لَهُۥ عَٰقِبَةُ ٱلدَّارِۚ إِنَّهُۥ لَا يُفۡلِحُ ٱلظَّٰلِمُونَ

Digues: «Poble! Obreu segons la vostra situació! Jo també obraré... Aviat sabreu per a qui serà el Domicili Últim. Els impius no prosperaran»

Ayah 135

وَجَعَلُواْ لِلَّهِ مِمَّا ذَرَأَ مِنَ ٱلۡحَرۡثِ وَٱلۡأَنۡعَٰمِ نَصِيبࣰ ا فَقَالُواْ هَٰذَا لِلَّهِ بِزَعۡمِهِمۡ وَهَٰذَا لِشُرَكَآئِنَاۖ فَمَا كَانَ لِشُرَكَآئِهِمۡ فَلَا يَصِلُ إِلَى ٱللَّهِۖ وَمَا كَانَ لِلَّهِ فَهُوَ يَصِلُ إِلَىٰ شُرَكَآئِهِمۡۗ سَآءَ مَا يَحۡكُمُونَ

Reserven a Al·là una part de la collita i dels ramats que Ell ha fet créixer. I diuen: «Això és per a Al·là» -això pretenen- «i això per als nostres associats». Però el que és per a qui ells associen no arriba a Al·là i el que és per a Al·là arriba a qui ells associen. Què malament jutgen

Ayah 136

وَكَذَٰلِكَ زَيَّنَ لِكَثِيرࣲ مِّنَ ٱلۡمُشۡرِكِينَ قَتۡلَ أَوۡلَٰدِهِمۡ شُرَكَآؤُهُمۡ لِيُرۡدُوهُمۡ وَلِيَلۡبِسُواْ عَلَيۡهِمۡ دِينَهُمۡۖ وَلَوۡ شَآءَ ٱللَّهُ مَا فَعَلُوهُۖ فَذَرۡهُمۡ وَمَا يَفۡتَرُونَ

Així, els que ells associen han fet creure a molts associadors que estava bé que matessin als seus fills. Això era per a perdre'ls a ells mateixos i enfosquir-los la seva religió. Si Al·là hagués volgut, no ho haurien fet. Deixa'ls, doncs, amb les seves invencions

Ayah 137

وَقَالُواْ هَٰذِهِۦٓ أَنۡعَٰمࣱ وَحَرۡثٌ حِجۡرࣱ لَّا يَطۡعَمُهَآ إِلَّا مَن نَّشَآءُ بِزَعۡمِهِمۡ وَأَنۡعَٰمٌ حُرِّمَتۡ ظُهُورُهَا وَأَنۡعَٰمࣱ لَّا يَذۡكُرُونَ ٱسۡمَ ٱللَّهِ عَلَيۡهَا ٱفۡتِرَآءً عَلَيۡهِۚ سَيَجۡزِيهِم بِمَا كَانُواْ يَفۡتَرُونَ

I diuen: «Heus aquí uns ramats i una collita que estan consagrats. Ningú s'alimentarà d'ells sinó en la mesura que nosaltres vulguem». Això pretenen. Hi ha bèsties de dors prohibit i bèsties sobre les quals no esmenten el nom d'Al·là. Tot això és una invenció contra Ell. Ell els retribuirà per les seves invencions

Ayah 138

وَقَالُواْ مَا فِي بُطُونِ هَٰذِهِ ٱلۡأَنۡعَٰمِ خَالِصَةࣱ لِّذُكُورِنَا وَمُحَرَّمٌ عَلَىٰٓ أَزۡوَٰجِنَاۖ وَإِن يَكُن مَّيۡتَةࣰ فَهُمۡ فِيهِ شُرَكَآءُۚ سَيَجۡزِيهِمۡ وَصۡفَهُمۡۚ إِنَّهُۥ حَكِيمٌ عَلِيمࣱ‏

I diuen: «El que hi ha en el ventre d'aquestes bèsties està reservat per a nostres barons i vedat a les nostres esposes». Però, si estigués morta, participarien d'ella. Ell els retribuirà pel que conten. Ell és savi, omniscient

Ayah 139

قَدۡ خَسِرَ ٱلَّذِينَ قَتَلُوٓاْ أَوۡلَٰدَهُمۡ سَفَهَۢا بِغَيۡرِ عِلۡمࣲ وَحَرَّمُواْ مَا رَزَقَهُمُ ٱللَّهُ ٱفۡتِرَآءً عَلَى ٱللَّهِۚ قَدۡ ضَلُّواْ وَمَا كَانُواْ مُهۡتَدِينَ

Sortiran perdent qui, sense coneixement, matin als seus fills per ximpleria i que, inventant contra Al·là, prohibeixin allò que Al·là els ha proveït. Estan extraviats, no estan bé dirigits

Ayah 140

۞وَهُوَ ٱلَّذِيٓ أَنشَأَ جَنَّٰتࣲ مَّعۡرُوشَٰتࣲ وَغَيۡرَ مَعۡرُوشَٰتࣲ وَٱلنَّخۡلَ وَٱلزَّرۡعَ مُخۡتَلِفًا أُكُلُهُۥ وَٱلزَّيۡتُونَ وَٱلرُّمَّانَ مُتَشَٰبِهࣰ ا وَغَيۡرَ مُتَشَٰبِهࣲۚ كُلُواْ مِن ثَمَرِهِۦٓ إِذَآ أَثۡمَرَ وَءَاتُواْ حَقَّهُۥ يَوۡمَ حَصَادِهِۦۖ وَلَا تُسۡرِفُوٓاْۚ إِنَّهُۥ لَا يُحِبُّ ٱلۡمُسۡرِفِينَ

Ell és Qui ha creat horts, uns amb emparrats i altres sense ells, les palmeres, els cereals d'aliment vari, les oliveres, els granats, semblants i diferents. Mengeu del seu fruit, si ho tenen, però doneu el degut el dia de la collita! I no cometeu excessos, que Al·là no estima als immoderats

Ayah 141

وَمِنَ ٱلۡأَنۡعَٰمِ حَمُولَةࣰ وَفَرۡشࣰ اۚ كُلُواْ مِمَّا رَزَقَكُمُ ٱللَّهُ وَلَا تَتَّبِعُواْ خُطُوَٰتِ ٱلشَّيۡطَٰنِۚ إِنَّهُۥ لَكُمۡ عَدُوࣱّ مُّبِينࣱ‏

De les bèsties, unes serveixen de càrrega i altres amb fins tèxtils. Mengeu del que Al·là us ha proveït i no seguiu els passos del Dimoni! És per a vosaltres un enemic declarat

Ayah 142

ثَمَٰنِيَةَ أَزۡوَٰجࣲۖ مِّنَ ٱلضَّأۡنِ ٱثۡنَيۡنِ وَمِنَ ٱلۡمَعۡزِ ٱثۡنَيۡنِۗ قُلۡ ءَآلذَّكَرَيۡنِ حَرَّمَ أَمِ ٱلۡأُنثَيَيۡنِ أَمَّا ٱشۡتَمَلَتۡ عَلَيۡهِ أَرۡحَامُ ٱلۡأُنثَيَيۡنِۖ نَبِّـُٔونِي بِعِلۡمٍ إِن كُنتُمۡ صَٰدِقِينَ

Quatre parelles de caps de bestiar: una de bestiar oví i altra de bestiar caprí -digues: «Ha prohit els dos mascles, o les dues femelles, o el que tanquen els úters de les dues femelles? Informeu-me amb coneixement, si sou sincers!»

Ayah 143

وَمِنَ ٱلۡإِبِلِ ٱثۡنَيۡنِ وَمِنَ ٱلۡبَقَرِ ٱثۡنَيۡنِۗ قُلۡ ءَآلذَّكَرَيۡنِ حَرَّمَ أَمِ ٱلۡأُنثَيَيۡنِ أَمَّا ٱشۡتَمَلَتۡ عَلَيۡهِ أَرۡحَامُ ٱلۡأُنثَيَيۡنِۖ أَمۡ كُنتُمۡ شُهَدَآءَ إِذۡ وَصَّىٰكُمُ ٱللَّهُ بِهَٰذَاۚ فَمَنۡ أَظۡلَمُ مِمَّنِ ٱفۡتَرَىٰ عَلَى ٱللَّهِ كَذِبࣰ ا لِّيُضِلَّ ٱلنَّاسَ بِغَيۡرِ عِلۡمٍۚ إِنَّ ٱللَّهَ لَا يَهۡدِي ٱلۡقَوۡمَ ٱلظَّٰلِمِينَ

una de bestiar camélid i altra de bestiar boví -digues: «Ha prohibit els dos mascles o les dues femelles o el que tanquen els úters de les dues femelles? Vau ser, per ventura, testimonis quan Al·là us va ordenar això? Hi ha algú més impiu que aquell que inventa una mentida contra Al·là per a, sense coneixement, extraviar als homes?»-. Certament, Al·là no dirigeix al poble impiu

Ayah 144

قُل لَّآ أَجِدُ فِي مَآ أُوحِيَ إِلَيَّ مُحَرَّمًا عَلَىٰ طَاعِمࣲ يَطۡعَمُهُۥٓ إِلَّآ أَن يَكُونَ مَيۡتَةً أَوۡ دَمࣰ ا مَّسۡفُوحًا أَوۡ لَحۡمَ خِنزِيرࣲ فَإِنَّهُۥ رِجۡسٌ أَوۡ فِسۡقًا أُهِلَّ لِغَيۡرِ ٱللَّهِ بِهِۦۚ فَمَنِ ٱضۡطُرَّ غَيۡرَ بَاغࣲ وَلَا عَادࣲ فَإِنَّ رَبَّكَ غَفُورࣱ رَّحِيمࣱ‏

Digues: «En el que se m'ha revelat no trobo gens que es prohibeixi menjar, excepte carn somorta, sang vessada o carn de porc -que és una brutícia-, o allò sobre el que, per perversitat, s'hagi invocat un nom diferent del d'Al·là. Però, si algú es veu compel·lit per la necessitat -no per desig ni per afany de contravenir-... El teu Senyor és indulgent, misericordiós»

Ayah 145

وَعَلَى ٱلَّذِينَ هَادُواْ حَرَّمۡنَا كُلَّ ذِي ظُفُرࣲۖ وَمِنَ ٱلۡبَقَرِ وَٱلۡغَنَمِ حَرَّمۡنَا عَلَيۡهِمۡ شُحُومَهُمَآ إِلَّا مَا حَمَلَتۡ ظُهُورُهُمَآ أَوِ ٱلۡحَوَايَآ أَوۡ مَا ٱخۡتَلَطَ بِعَظۡمࣲۚ ذَٰلِكَ جَزَيۡنَٰهُم بِبَغۡيِهِمۡۖ وَإِنَّا لَصَٰدِقُونَ

Als jueus els prohibim tota bèstia ungulat i el greix de bestiar boví i de bestiar menut, excepte la que tinguin en els lloms o en les entranyes o la barrejat amb els ossos. Així els retribuïm per la seva rebel·lia. Diem, sí, la veritat

Ayah 146

فَإِن كَذَّبُوكَ فَقُل رَّبُّكُمۡ ذُو رَحۡمَةࣲ وَٰسِعَةࣲ وَلَا يُرَدُّ بَأۡسُهُۥ عَنِ ٱلۡقَوۡمِ ٱلۡمُجۡرِمِينَ

Si et desmenteixen, digues: «El vostre Senyor és l'Amo d'una immensa misericòrdia, però no s'allunyarà El seu rigor del poble pecador»

Ayah 147

سَيَقُولُ ٱلَّذِينَ أَشۡرَكُواْ لَوۡ شَآءَ ٱللَّهُ مَآ أَشۡرَكۡنَا وَلَآ ءَابَآؤُنَا وَلَا حَرَّمۡنَا مِن شَيۡءࣲۚ كَذَٰلِكَ كَذَّبَ ٱلَّذِينَ مِن قَبۡلِهِمۡ حَتَّىٰ ذَاقُواْ بَأۡسَنَاۗ قُلۡ هَلۡ عِندَكُم مِّنۡ عِلۡمࣲ فَتُخۡرِجُوهُ لَنَآۖ إِن تَتَّبِعُونَ إِلَّا ٱلظَّنَّ وَإِنۡ أَنتُمۡ إِلَّا تَخۡرُصُونَ

Els associadors diran: «Si Al·là hagués volgut, no hauríem estat associadors, ni tampoc els nostres pares, ni hauríem declarat gens il·lícit». Així van desmentir els seus antecessors, fins que van agradar El nostre rigor. Digues: «Teniu alguna ciència que pugueu mostrar-nos?» No seguiu sinó conjectures, no formuleu sinó hipòtesis

Ayah 148

قُلۡ فَلِلَّهِ ٱلۡحُجَّةُ ٱلۡبَٰلِغَةُۖ فَلَوۡ شَآءَ لَهَدَىٰكُمۡ أَجۡمَعِينَ

Digues: «És Al·là qui posseïx l'argument definitiu i, si hagués volgut, us hauria dirigit a tots»

Ayah 149

قُلۡ هَلُمَّ شُهَدَآءَكُمُ ٱلَّذِينَ يَشۡهَدُونَ أَنَّ ٱللَّهَ حَرَّمَ هَٰذَاۖ فَإِن شَهِدُواْ فَلَا تَشۡهَدۡ مَعَهُمۡۚ وَلَا تَتَّبِعۡ أَهۡوَآءَ ٱلَّذِينَ كَذَّبُواْ بِـَٔايَٰتِنَا وَٱلَّذِينَ لَا يُؤۡمِنُونَ بِٱلۡأٓخِرَةِ وَهُم بِرَبِّهِمۡ يَعۡدِلُونَ

Digues: «Porteu als vostres testimonis i que testifiquin que Al·là ha prohibit això!» Si testifiquen, no testifiques amb ells. No segueixis les passions de qui han desmentit Els nostres signes, de qui no creuen en l'altra vida i equiparen a uns altres al seu Senyor

Ayah 150

۞قُلۡ تَعَالَوۡاْ أَتۡلُ مَا حَرَّمَ رَبُّكُمۡ عَلَيۡكُمۡۖ أَلَّا تُشۡرِكُواْ بِهِۦ شَيۡـࣰٔ اۖ وَبِٱلۡوَٰلِدَيۡنِ إِحۡسَٰنࣰ اۖ وَلَا تَقۡتُلُوٓاْ أَوۡلَٰدَكُم مِّنۡ إِمۡلَٰقࣲ نَّحۡنُ نَرۡزُقُكُمۡ وَإِيَّاهُمۡۖ وَلَا تَقۡرَبُواْ ٱلۡفَوَٰحِشَ مَا ظَهَرَ مِنۡهَا وَمَا بَطَنَۖ وَلَا تَقۡتُلُواْ ٱلنَّفۡسَ ٱلَّتِي حَرَّمَ ٱللَّهُ إِلَّا بِٱلۡحَقِّۚ ذَٰلِكُمۡ وَصَّىٰكُم بِهِۦ لَعَلَّكُمۡ تَعۡقِلُونَ

Digues: «Veniu, que us recitaré el que el vostre Senyor us ha prohibit: que Li associeu gens! Sed bons amb els vostres pares, no mateu als vostres fills per por d'empobrir-vos -ja us proveirem Nosaltres, i a ells,- allunyeu-vos de les deshonestedats, públiques o secretes, no mateu a ningú que Al·là hagi prohibit, sinó amb just motiu. Això us ha ordenat Ell. Potser, així, raoneu»

Ayah 151

وَلَا تَقۡرَبُواْ مَالَ ٱلۡيَتِيمِ إِلَّا بِٱلَّتِي هِيَ أَحۡسَنُ حَتَّىٰ يَبۡلُغَ أَشُدَّهُۥۚ وَأَوۡفُواْ ٱلۡكَيۡلَ وَٱلۡمِيزَانَ بِٱلۡقِسۡطِۖ لَا نُكَلِّفُ نَفۡسًا إِلَّا وُسۡعَهَاۖ وَإِذَا قُلۡتُمۡ فَٱعۡدِلُواْ وَلَوۡ كَانَ ذَا قُرۡبَىٰۖ وَبِعَهۡدِ ٱللَّهِ أَوۡفُواْۚ ذَٰلِكُمۡ وَصَّىٰكُم بِهِۦ لَعَلَّكُمۡ تَذَكَّرُونَ

«No toqueu la hisenda de l'orfe, sinó de manera convenient, fins que arribi a la maduresa! Doneu amb equitat la mesura i el pes justs! No demanem a ningú sinó segons les seves possibilitats. Sigueu justs quan declareu, inclús si es tracta d'un parent! Sigueu fidels a l'aliança amb Al·là! Això us ha ordenat Ell. Potser, així us deixeu amonestar»

Ayah 152

وَأَنَّ هَٰذَا صِرَٰطِي مُسۡتَقِيمࣰ ا فَٱتَّبِعُوهُۖ وَلَا تَتَّبِعُواْ ٱلسُّبُلَ فَتَفَرَّقَ بِكُمۡ عَن سَبِيلِهِۦۚ ذَٰلِكُمۡ وَصَّىٰكُم بِهِۦ لَعَلَّكُمۡ تَتَّقُونَ

I: «Aquesta és La meva via, recta. Seguiu-la, doncs, i no seguiu altres camins, que us desviarien del seu camí. Això us ha ordenat Ell. Potser, així temeu a Al·là»

Ayah 153

ثُمَّ ءَاتَيۡنَا مُوسَى ٱلۡكِتَٰبَ تَمَامًا عَلَى ٱلَّذِيٓ أَحۡسَنَ وَتَفۡصِيلࣰ ا لِّكُلِّ شَيۡءࣲ وَهُدࣰ ى وَرَحۡمَةࣰ لَّعَلَّهُم بِلِقَآءِ رَبِّهِمۡ يُؤۡمِنُونَ

Vam donar, a més, l'Escriptura a Moisés com complement, pel bé que havia fet, com explicació detallada de tot, com guia i misericòrdia. Potser, així, creen en la trobada del seu Senyor

Ayah 154

وَهَٰذَا كِتَٰبٌ أَنزَلۡنَٰهُ مُبَارَكࣱ فَٱتَّبِعُوهُ وَٱتَّقُواْ لَعَلَّكُمۡ تُرۡحَمُونَ

És aquesta una Escriptura beneïda que hem revelat. Seguiu-la, doncs, i temeu a Al·là! Potser, així se us tingui pietat

Ayah 155

أَن تَقُولُوٓاْ إِنَّمَآ أُنزِلَ ٱلۡكِتَٰبُ عَلَىٰ طَآئِفَتَيۡنِ مِن قَبۡلِنَا وَإِن كُنَّا عَن دِرَاسَتِهِمۡ لَغَٰفِلِينَ

No sigui que diguéssiu: «Només s'ha revelat l'Escriptura a dues comunitats abans que a nosaltres i no ens preocupàvem del que ells estudiaven»

Ayah 156

أَوۡ تَقُولُواْ لَوۡ أَنَّآ أُنزِلَ عَلَيۡنَا ٱلۡكِتَٰبُ لَكُنَّآ أَهۡدَىٰ مِنۡهُمۡۚ فَقَدۡ جَآءَكُم بَيِّنَةࣱ مِّن رَّبِّكُمۡ وَهُدࣰ ى وَرَحۡمَةࣱۚ فَمَنۡ أَظۡلَمُ مِمَّن كَذَّبَ بِـَٔايَٰتِ ٱللَّهِ وَصَدَفَ عَنۡهَاۗ سَنَجۡزِي ٱلَّذِينَ يَصۡدِفُونَ عَنۡ ءَايَٰتِنَا سُوٓءَ ٱلۡعَذَابِ بِمَا كَانُواْ يَصۡدِفُونَ

O que diguéssiu: «Si se'ns hagués revelat l'Escriptura, hauríem estat millor dirigits que ells». Doncs ja ha vingut a vosaltres del vostre Senyor una prova clara, guia i misericòrdia. I hi ha algú més impiu que qui desmenteix els signes d'Al·là i s'aparta d'ells? Retribuirem amb un mal càstig a qui s'apartin dels nostres missatges, per haver-se apartat

Ayah 157

هَلۡ يَنظُرُونَ إِلَّآ أَن تَأۡتِيَهُمُ ٱلۡمَلَٰٓئِكَةُ أَوۡ يَأۡتِيَ رَبُّكَ أَوۡ يَأۡتِيَ بَعۡضُ ءَايَٰتِ رَبِّكَۗ يَوۡمَ يَأۡتِي بَعۡضُ ءَايَٰتِ رَبِّكَ لَا يَنفَعُ نَفۡسًا إِيمَٰنُهَا لَمۡ تَكُنۡ ءَامَنَتۡ مِن قَبۡلُ أَوۡ كَسَبَتۡ فِيٓ إِيمَٰنِهَا خَيۡرࣰ اۗ قُلِ ٱنتَظِرُوٓاْ إِنَّا مُنتَظِرُونَ

Què esperen sinó que venguen a ells els àngels, o que venga el teu Senyor, o que venguen alguns dels signes del teu Senyor? El dia que venguen alguns dels signes del teu Senyor, no aprofitarà la seva fe a ningú que abans no hagi cregut o que, en la seva fe, no hagi fet bé. Digues: «Espereu! Nosaltres esperem!»

Ayah 158

إِنَّ ٱلَّذِينَ فَرَّقُواْ دِينَهُمۡ وَكَانُواْ شِيَعࣰ ا لَّسۡتَ مِنۡهُمۡ فِي شَيۡءٍۚ إِنَّمَآ أَمۡرُهُمۡ إِلَى ٱللَّهِ ثُمَّ يُنَبِّئُهُم بِمَا كَانُواْ يَفۡعَلُونَ

Quant als que han escindit la seva religió en sectes, és assumpte que no t'incumbeix. La seva sort està només en mans d'Al·là. Després, ja els informarà Ell del que feien

Ayah 159

مَن جَآءَ بِٱلۡحَسَنَةِ فَلَهُۥ عَشۡرُ أَمۡثَالِهَاۖ وَمَن جَآءَ بِٱلسَّيِّئَةِ فَلَا يُجۡزَىٰٓ إِلَّا مِثۡلَهَا وَهُمۡ لَا يُظۡلَمُونَ

Qui presenti una bona obra, rebrà deu vegades més. I qui presenti una dolenta obra, serà retribuït amb només una pena semblant. No seran tractats injustament

Ayah 160

قُلۡ إِنَّنِي هَدَىٰنِي رَبِّيٓ إِلَىٰ صِرَٰطࣲ مُّسۡتَقِيمࣲ دِينࣰ ا قِيَمࣰ ا مِّلَّةَ إِبۡرَٰهِيمَ حَنِيفࣰ اۚ وَمَا كَانَ مِنَ ٱلۡمُشۡرِكِينَ

Digues: «A mi, el meu Senyor m'ha dirigit a una via recta, una fe veritable, la religió d'Abraham, que va ser hanif i no associador»

Ayah 161

قُلۡ إِنَّ صَلَاتِي وَنُسُكِي وَمَحۡيَايَ وَمَمَاتِي لِلَّهِ رَبِّ ٱلۡعَٰلَمِينَ

Digues: «La meva azalá, les meves pràctiques de pietat, la meva vida i la meva mort pertanyen a Al·là, Senyor de l'univers

Ayah 162

لَا شَرِيكَ لَهُۥۖ وَبِذَٰلِكَ أُمِرۡتُ وَأَنَا۠ أَوَّلُ ٱلۡمُسۡلِمِينَ

No té associat. Se m'ha ordenat això i sóc el primer en sotmetre's a Ell»

Ayah 163

قُلۡ أَغَيۡرَ ٱللَّهِ أَبۡغِي رَبࣰّ ا وَهُوَ رَبُّ كُلِّ شَيۡءࣲۚ وَلَا تَكۡسِبُ كُلُّ نَفۡسٍ إِلَّا عَلَيۡهَاۚ وَلَا تَزِرُ وَازِرَةࣱ وِزۡرَ أُخۡرَىٰۚ ثُمَّ إِلَىٰ رَبِّكُم مَّرۡجِعُكُمۡ فَيُنَبِّئُكُم بِمَا كُنتُمۡ فِيهِ تَخۡتَلِفُونَ

Digues: «Buscaré a altre diferent d'Al·là com Senyor. Ell que és el Senyor de tot » Ningú comet mal sinó en detriment propi. Ningú carregarà amb la càrrega aliena. Després, tornareu al vostre Senyor i ja us informarà Ell d'allò que discrepàveu

Ayah 164

وَهُوَ ٱلَّذِي جَعَلَكُمۡ خَلَٰٓئِفَ ٱلۡأَرۡضِ وَرَفَعَ بَعۡضَكُمۡ فَوۡقَ بَعۡضࣲ دَرَجَٰتࣲ لِّيَبۡلُوَكُمۡ فِي مَآ ءَاتَىٰكُمۡۗ إِنَّ رَبَّكَ سَرِيعُ ٱلۡعِقَابِ وَإِنَّهُۥ لَغَفُورࣱ رَّحِيمُۢ

Ell és Qui us ha fet successors en la terra i Qui us ha distingit en categoria a uns sobre uns altres, per a provar-vos en el que us ha donat. El teu Senyor és ràpid a castigar, però també és indulgent, misericordiós

Ayah 165