Sura Al-Fajr — The Dawn

Sura Al-Fajr (The Dawn) — 89/114 · 30 versets. Llegeix i escolta amb el text àrab i la traducció al català.

وَٱلۡفَجۡرِ

Per l'alba

Ayah 1

وَلَيَالٍ عَشۡرࣲ‏

Per deu nits

Ayah 2

وَٱلشَّفۡعِ وَٱلۡوَتۡرِ

Pel parell i l'imparell

Ayah 3

وَٱلَّيۡلِ إِذَا يَسۡرِ

A la nit quan transcorre

Ayah 4

هَلۡ فِي ذَٰلِكَ قَسَمࣱ لِّذِي حِجۡرٍ

No és això un jurament per al dotat d'intel·lecte

Ayah 5

أَلَمۡ تَرَ كَيۡفَ فَعَلَ رَبُّكَ بِعَادٍ

No has vist com ha obrat el teu Senyor amb els Adites

Ayah 6

إِرَمَ ذَاتِ ٱلۡعِمَادِ

amb Iram, la de les columnes

Ayah 7

ٱلَّتِي لَمۡ يُخۡلَقۡ مِثۡلُهَا فِي ٱلۡبِلَٰدِ

sense igual en el país

Ayah 8

وَثَمُودَ ٱلَّذِينَ جَابُواْ ٱلصَّخۡرَ بِٱلۡوَادِ

amb els Tamudís, que van excavar la roca en la vall

Ayah 9

وَفِرۡعَوۡنَ ذِي ٱلۡأَوۡتَادِ

amb Faraó, el de les estaques

Ayah 10

ٱلَّذِينَ طَغَوۡاْ فِي ٱلۡبِلَٰدِ

que s'havien excedit en el país

Ayah 11

فَأَكۡثَرُواْ فِيهَا ٱلۡفَسَادَ

i que havien corromput tant en ell

Ayah 12

فَصَبَّ عَلَيۡهِمۡ رَبُّكَ سَوۡطَ عَذَابٍ

El teu Senyor va descarregar sobre ells el flagell d'un càstig

Ayah 13

إِنَّ رَبَّكَ لَبِٱلۡمِرۡصَادِ

El teu Senyor està, sí, a l'aguait

Ayah 14

فَأَمَّا ٱلۡإِنسَٰنُ إِذَا مَا ٱبۡتَلَىٰهُ رَبُّهُۥ فَأَكۡرَمَهُۥ وَنَعَّمَهُۥ فَيَقُولُ رَبِّيٓ أَكۡرَمَنِ

L'home, quan el seu Senyor li prova honrant-lo i concedint-li gràcies, diu: «El meu Senyor m'ha honrat!»

Ayah 15

وَأَمَّآ إِذَا مَا ٱبۡتَلَىٰهُ فَقَدَرَ عَلَيۡهِ رِزۡقَهُۥ فَيَقُولُ رَبِّيٓ أَهَٰنَنِ

En canvi. quan li prova restringint-li el seu sosteniment, diu: «El meu Senyor m'ha menyspreat!»

Ayah 16

كَلَّاۖ بَل لَّا تُكۡرِمُونَ ٱلۡيَتِيمَ

No! Sou vosaltres, més aviat, els quals no honreu a l'orfe

Ayah 17

وَلَا تَحَٰٓضُّونَ عَلَىٰ طَعَامِ ٱلۡمِسۡكِينِ

ni us animeu uns a uns altres a alimentar al pobre

Ayah 18

وَتَأۡكُلُونَ ٱلتُّرَاثَ أَكۡلࣰ ا لَّمࣰّ ا

sinó que devoreu voraçment l'herència i

Ayah 19

وَتُحِبُّونَ ٱلۡمَالَ حُبࣰّ ا جَمࣰّ ا

estimeu la hisenda amb desordenat amor

Ayah 20

كَلَّآۖ إِذَا دُكَّتِ ٱلۡأَرۡضُ دَكࣰّ ا دَكࣰّ ا

No! Quan la Terra sigui reduïda a pols fina

Ayah 21

وَجَآءَ رَبُّكَ وَٱلۡمَلَكُ صَفࣰّ ا صَفࣰّ ا

i vingué el teu Senyor amb els àngels en files

Ayah 22

وَجِاْيٓءَ يَوۡمَئِذِۭ بِجَهَنَّمَۚ يَوۡمَئِذࣲ يَتَذَكَّرُ ٱلۡإِنسَٰنُ وَأَنَّىٰ لَهُ ٱلذِّكۡرَىٰ

aquest dia es portarà la Jahenam, aquest dia l'home es deixarà amonestar -i de quin li servirà llavors l'amonestació

Ayah 23

يَقُولُ يَٰلَيۡتَنِي قَدَّمۡتُ لِحَيَاتِي

i dirà: «Tant de bo hagués enviat per davant per a la meva vida!»

Ayah 24

فَيَوۡمَئِذࣲ لَّا يُعَذِّبُ عَذَابَهُۥٓ أَحَدࣱ‏

Aquest dia ningú castigarà com Ell

Ayah 25

وَلَا يُوثِقُ وَثَاقَهُۥٓ أَحَدࣱ‏

ningú lligarà com Ell

Ayah 26

يَٰٓأَيَّتُهَا ٱلنَّفۡسُ ٱلۡمُطۡمَئِنَّةُ

«Ànima assossegada

Ayah 27

ٱرۡجِعِيٓ إِلَىٰ رَبِّكِ رَاضِيَةࣰ مَّرۡضِيَّةࣰ‏

Torna al teu Senyor, satisfeta, accepta

Ayah 28

فَٱدۡخُلِي فِي عِبَٰدِي

I entra amb Els meus serfs

Ayah 29

وَٱدۡخُلِي جَنَّتِي

Entra en El meu Paradís!»

Ayah 30