Sura Saba — Sheba
Sura Saba (Sheba) — 34/114 · 54 versets. Llegeix i escolta amb el text àrab i la traducció al català.
ٱلۡحَمۡدُ لِلَّهِ ٱلَّذِي لَهُۥ مَا فِي ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَمَا فِي ٱلۡأَرۡضِ وَلَهُ ٱلۡحَمۡدُ فِي ٱلۡأٓخِرَةِۚ وَهُوَ ٱلۡحَكِيمُ ٱلۡخَبِيرُ
Lloat sigui Al·là, a Qui pertany el que està en els cels i en la terra! Lloat sigui també en l'altra vida! Ell és El Savi, El Bé Informat
Ayah 1يَعۡلَمُ مَا يَلِجُ فِي ٱلۡأَرۡضِ وَمَا يَخۡرُجُ مِنۡهَا وَمَا يَنزِلُ مِنَ ٱلسَّمَآءِ وَمَا يَعۡرُجُ فِيهَاۚ وَهُوَ ٱلرَّحِيمُ ٱلۡغَفُورُ
Sap el que penetra en la terra i el que d'ella surt, el que descendeix del cel i el que a ell ascendeix. Ell és El Misericordiós, L'Indulgent
Ayah 2وَقَالَ ٱلَّذِينَ كَفَرُواْ لَا تَأۡتِينَا ٱلسَّاعَةُۖ قُلۡ بَلَىٰ وَرَبِّي لَتَأۡتِيَنَّكُمۡ عَٰلِمِ ٱلۡغَيۡبِۖ لَا يَعۡزُبُ عَنۡهُ مِثۡقَالُ ذَرَّةࣲ فِي ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَلَا فِي ٱلۡأَرۡضِ وَلَآ أَصۡغَرُ مِن ذَٰلِكَ وَلَآ أَكۡبَرُ إِلَّا فِي كِتَٰبࣲ مُّبِينࣲ
Els infidels diuen: «L'Hora no ens arribarà». Digues: «Clar que si! Pel meu Senyor, El Coneixedor de l'ocult, que ha d'arribar- os! No se Li passa desapercebut el pes d'un àtom en els cels ni en la terra. No hi ha gens, menor o major que això, que no estigui en una Escriptura clara
Ayah 3لِّيَجۡزِيَ ٱلَّذِينَ ءَامَنُواْ وَعَمِلُواْ ٱلصَّٰلِحَٰتِۚ أُوْلَٰٓئِكَ لَهُم مَّغۡفِرَةࣱ وَرِزۡقࣱ كَرِيمࣱ
per a retribuir als que van creure i van obrar bé. Aquests tals tindran perdó i generós sosteniment
Ayah 4وَٱلَّذِينَ سَعَوۡ فِيٓ ءَايَٰتِنَا مُعَٰجِزِينَ أُوْلَٰٓئِكَ لَهُمۡ عَذَابࣱ مِّن رِّجۡزٍ أَلِيمࣱ
Qui, en canvi, s'hagin esforçat per deixar sense efecte Els nostres signes, tindran el càstig d'un suplici dolorós»
Ayah 5وَيَرَى ٱلَّذِينَ أُوتُواْ ٱلۡعِلۡمَ ٱلَّذِيٓ أُنزِلَ إِلَيۡكَ مِن رَّبِّكَ هُوَ ٱلۡحَقَّ وَيَهۡدِيٓ إِلَىٰ صِرَٰطِ ٱلۡعَزِيزِ ٱلۡحَمِيدِ
Qui han rebut la Ciència veuen que el que el teu Senyor t'ha revelat és la Veritat i dirigeix a la via del Poderós, del Digne de Lloança
Ayah 6وَقَالَ ٱلَّذِينَ كَفَرُواْ هَلۡ نَدُلُّكُمۡ عَلَىٰ رَجُلࣲ يُنَبِّئُكُمۡ إِذَا مُزِّقۡتُمۡ كُلَّ مُمَزَّقٍ إِنَّكُمۡ لَفِي خَلۡقࣲ جَدِيدٍ
Els infidels diuen: «Voleu que us indiquem un home que us anunciï que, quan estigueu completament descomposts, de debò se us crearà de nou?»
Ayah 7أَفۡتَرَىٰ عَلَى ٱللَّهِ كَذِبًا أَم بِهِۦ جِنَّةُۢۗ بَلِ ٱلَّذِينَ لَا يُؤۡمِنُونَ بِٱلۡأٓخِرَةِ فِي ٱلۡعَذَابِ وَٱلضَّلَٰلِ ٱلۡبَعِيدِ
Ha inventat una mentida contra Al·là o és un possès? No, no és així! Els que no creuen en l'altra vida estan destinats al càstig i profundament extraviats
Ayah 8أَفَلَمۡ يَرَوۡاْ إِلَىٰ مَا بَيۡنَ أَيۡدِيهِمۡ وَمَا خَلۡفَهُم مِّنَ ٱلسَّمَآءِ وَٱلۡأَرۡضِۚ إِن نَّشَأۡ نَخۡسِفۡ بِهِمُ ٱلۡأَرۡضَ أَوۡ نُسۡقِطۡ عَلَيۡهِمۡ كِسَفࣰ ا مِّنَ ٱلسَّمَآءِۚ إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَأٓيَةࣰ لِّكُلِّ عَبۡدࣲ مُّنِيبࣲ
És que no veuen el que els envolta en els cels i en la terra? Si volguéssim, faríem que la terra els hi empassés o que caigués sobre ells part del cel. Certament, hi ha en això un signe per a tot serf penedit
Ayah 9۞وَلَقَدۡ ءَاتَيۡنَا دَاوُۥدَ مِنَّا فَضۡلࣰ اۖ يَٰجِبَالُ أَوِّبِي مَعَهُۥ وَٱلطَّيۡرَۖ وَأَلَنَّا لَهُ ٱلۡحَدِيدَ
Vam donar a David un favor Nostre: «Muntanyes! Ressoneu acompanyant-li, i vosaltres també, ocells!» Per ell, vam fer tou el ferro
Ayah 10أَنِ ٱعۡمَلۡ سَٰبِغَٰتࣲ وَقَدِّرۡ فِي ٱلسَّرۡدِۖ وَٱعۡمَلُواْ صَٰلِحًاۖ إِنِّي بِمَا تَعۡمَلُونَ بَصِيرࣱ
«Fabrica cotes de malla i amida bé la malla!» Obreu bé! Jo veig bé el que feu
Ayah 11وَلِسُلَيۡمَٰنَ ٱلرِّيحَ غُدُوُّهَا شَهۡرࣱ وَرَوَاحُهَا شَهۡرࣱۖ وَأَسَلۡنَا لَهُۥ عَيۡنَ ٱلۡقِطۡرِۖ وَمِنَ ٱلۡجِنِّ مَن يَعۡمَلُ بَيۡنَ يَدَيۡهِ بِإِذۡنِ رَبِّهِۦۖ وَمَن يَزِغۡ مِنۡهُمۡ عَنۡ أَمۡرِنَا نُذِقۡهُ مِنۡ عَذَابِ ٱلسَّعِيرِ
A Salomón el vent, que al matí feia el camí d'un mes i a la tarda d'altre mes. Vam Fer rajar per a ell la font de bronze fos. Dels genis, alguns treballaven al seu servei, amb permís del seu Senyor. Al que hagués desobeït Les nostres ordres, li hauríem fet agradar el càstig del Foc Flamenjant
Ayah 12يَعۡمَلُونَ لَهُۥ مَا يَشَآءُ مِن مَّحَٰرِيبَ وَتَمَٰثِيلَ وَجِفَانࣲ كَٱلۡجَوَابِ وَقُدُورࣲ رَّاسِيَٰتٍۚ ٱعۡمَلُوٓاْ ءَالَ دَاوُۥدَ شُكۡرࣰ اۚ وَقَلِيلࣱ مِّنۡ عِبَادِيَ ٱلشَّكُورُ
Li feien tot el que ell volia: palaus, estàtues, calders grans com cisternes, fermes marmitas. Familiars de David, sed agraïts! Però pocs dels meus serfs són molt agraïts
Ayah 13فَلَمَّا قَضَيۡنَا عَلَيۡهِ ٱلۡمَوۡتَ مَا دَلَّهُمۡ عَلَىٰ مَوۡتِهِۦٓ إِلَّا دَآبَّةُ ٱلۡأَرۡضِ تَأۡكُلُ مِنسَأَتَهُۥۖ فَلَمَّا خَرَّ تَبَيَّنَتِ ٱلۡجِنُّ أَن لَّوۡ كَانُواْ يَعۡلَمُونَ ٱلۡغَيۡبَ مَا لَبِثُواْ فِي ٱلۡعَذَابِ ٱلۡمُهِينِ
I quan vam decretar la seva mort, no van tenir més indici d'ella que el corc que es va posar a rosegar el seu gaiato. I, quan es va desplomar, van veure clarament els genis que, si haguessin conegut l'ocult, no haurien romàs tant temps en el humiliant càstig
Ayah 14لَقَدۡ كَانَ لِسَبَإࣲ فِي مَسۡكَنِهِمۡ ءَايَةࣱۖ جَنَّتَانِ عَن يَمِينࣲ وَشِمَالࣲۖ كُلُواْ مِن رِّزۡقِ رَبِّكُمۡ وَٱشۡكُرُواْ لَهُۥۚ بَلۡدَةࣱ طَيِّبَةࣱ وَرَبٌّ غَفُورࣱ
Els Saba tenien un signe en el seu territori: dos jardins, un a la dreta i altre a l'esquerra. «Mengeu del sosteniment del vostre Senyor i doneu-li gràcies! Teniu un bon país i un Senyor indulgent»
Ayah 15فَأَعۡرَضُواْ فَأَرۡسَلۡنَا عَلَيۡهِمۡ سَيۡلَ ٱلۡعَرِمِ وَبَدَّلۡنَٰهُم بِجَنَّتَيۡهِمۡ جَنَّتَيۡنِ ذَوَاتَيۡ أُكُلٍ خَمۡطࣲ وَأَثۡلࣲ وَشَيۡءࣲ مِّن سِدۡرࣲ قَلِيلࣲ
Però es van desviar i vam enviar contra ells la inundació dels dics. I els canviem aquells dos jardins per altres dos que produïen fruits amargs, tamarius i uns pocs ginjolers
Ayah 16ذَٰلِكَ جَزَيۡنَٰهُم بِمَا كَفَرُواْۖ وَهَلۡ نُجَٰزِيٓ إِلَّا ٱلۡكَفُورَ
Així els retribuïm per la seva ingratitut. No castiguem sinó al desagraït
Ayah 17وَجَعَلۡنَا بَيۡنَهُمۡ وَبَيۡنَ ٱلۡقُرَى ٱلَّتِي بَٰرَكۡنَا فِيهَا قُرࣰ ى ظَٰهِرَةࣰ وَقَدَّرۡنَا فِيهَا ٱلسَّيۡرَۖ سِيرُواْ فِيهَا لَيَالِيَ وَأَيَّامًا ءَامِنِينَ
Entre ells i les ciutats que Nosaltres hem beneït vam establir altres ciutats, prop unes d'unes altres, i determinem el trànsit entre elles: «Aneu d'una a una altra, de dia o de nit, en seguretat!»
Ayah 18فَقَالُواْ رَبَّنَا بَٰعِدۡ بَيۡنَ أَسۡفَارِنَا وَظَلَمُوٓاْ أَنفُسَهُمۡ فَجَعَلۡنَٰهُمۡ أَحَادِيثَ وَمَزَّقۡنَٰهُمۡ كُلَّ مُمَزَّقٍۚ إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَأٓيَٰتࣲ لِّكُلِّ صَبَّارࣲ شَكُورࣲ
Però van dir: «Senyor! Allarga els nostres recorreguts!» I van ser injusts amb si mateixos. Els vam fer llegendaris i els vam dispersar pertot arreu. Certament, hi ha en això signes per a tot aquell que tingui molta paciència, molta gratitud
Ayah 19وَلَقَدۡ صَدَّقَ عَلَيۡهِمۡ إِبۡلِيسُ ظَنَّهُۥ فَٱتَّبَعُوهُ إِلَّا فَرِيقࣰ ا مِّنَ ٱلۡمُؤۡمِنِينَ
Iblis va confirmar l'opinió que s'havia format d'ells. Li van seguir tots, menys un grup de creients
Ayah 20وَمَا كَانَ لَهُۥ عَلَيۡهِم مِّن سُلۡطَٰنٍ إِلَّا لِنَعۡلَمَ مَن يُؤۡمِنُ بِٱلۡأٓخِرَةِ مِمَّنۡ هُوَ مِنۡهَا فِي شَكࣲّۗ وَرَبُّكَ عَلَىٰ كُلِّ شَيۡءٍ حَفِيظࣱ
No tenia poder sobre ells. Volíem només distingir als que creien en l'altra vida dels que dubtaven d'ella. El teu Senyor cuida de tot
Ayah 21قُلِ ٱدۡعُواْ ٱلَّذِينَ زَعَمۡتُم مِّن دُونِ ٱللَّهِ لَا يَمۡلِكُونَ مِثۡقَالَ ذَرَّةࣲ فِي ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَلَا فِي ٱلۡأَرۡضِ وَمَا لَهُمۡ فِيهِمَا مِن شِرۡكࣲ وَمَا لَهُۥ مِنۡهُم مِّن ظَهِيرࣲ
Digues: «Invoqueu als que, en lloc d'Al·là, preteneu. No poden el pes d'un àtom en els cels ni en la terra, ni tenen allí participació, ni Ell troba en ells ajuda
Ayah 22وَلَا تَنفَعُ ٱلشَّفَٰعَةُ عِندَهُۥٓ إِلَّا لِمَنۡ أَذِنَ لَهُۥۚ حَتَّىٰٓ إِذَا فُزِّعَ عَن قُلُوبِهِمۡ قَالُواْ مَاذَا قَالَ رَبُّكُمۡۖ قَالُواْ ٱلۡحَقَّۖ وَهُوَ ٱلۡعَلِيُّ ٱلۡكَبِيرُ
És inútil intercedir per ningú davant Ell, excepte per qui Ell ho permeti. Fins que, quan el terror hagi desaparegut dels seus cors, diguin: 'Què ha dit el vostre Senyor?' Diran: 'La veritat' Ell és l'Altíssim, el Gran»
Ayah 23۞قُلۡ مَن يَرۡزُقُكُم مِّنَ ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَٱلۡأَرۡضِۖ قُلِ ٱللَّهُۖ وَإِنَّآ أَوۡ إِيَّاكُمۡ لَعَلَىٰ هُدًى أَوۡ فِي ضَلَٰلࣲ مُّبِينࣲ
Digues: «Qui us procura el sosteniment dels cels i de la terra?» Digues: «Al·là! O nosaltres o vosaltres, uns segueixen el bon camí i uns altres estan evidentment extraviats»
Ayah 24قُل لَّا تُسۡـَٔلُونَ عَمَّآ أَجۡرَمۡنَا وَلَا نُسۡـَٔلُ عَمَّا تَعۡمَلُونَ
Digues: «Ni vosaltres hauríeu de respondre dels nostres delictes, ni nosaltres del que feu»
Ayah 25قُلۡ يَجۡمَعُ بَيۡنَنَا رَبُّنَا ثُمَّ يَفۡتَحُ بَيۡنَنَا بِٱلۡحَقِّ وَهُوَ ٱلۡفَتَّاحُ ٱلۡعَلِيمُ
Digues: «El nostre Senyor ens reunirà i jutjarà entre nosaltres segons justícia. Ell és Qui jutja, el Omniscient»
Ayah 26قُلۡ أَرُونِيَ ٱلَّذِينَ أَلۡحَقۡتُم بِهِۦ شُرَكَآءَۖ كَلَّاۚ بَلۡ هُوَ ٱللَّهُ ٱلۡعَزِيزُ ٱلۡحَكِيمُ
Digues: «Mostreu-me els que Li heu agregat com associats. Però no! L'és Al·là, el Poderós, el Savi»
Ayah 27وَمَآ أَرۡسَلۡنَٰكَ إِلَّا كَآفَّةࣰ لِّلنَّاسِ بَشِيرࣰ ا وَنَذِيرࣰ ا وَلَٰكِنَّ أَكۡثَرَ ٱلنَّاسِ لَا يَعۡلَمُونَ
No t'hem enviat sinó com nunci de bones noves i com monitor a tot el gènere humà. Però la majoria dels homes no saben
Ayah 28وَيَقُولُونَ مَتَىٰ هَٰذَا ٱلۡوَعۡدُ إِن كُنتُمۡ صَٰدِقِينَ
Diuen: «Quan es complirà aquesta amenaça, si és veritat el que dieun?»
Ayah 29قُل لَّكُم مِّيعَادُ يَوۡمࣲ لَّا تَسۡتَـٔۡخِرُونَ عَنۡهُ سَاعَةࣰ وَلَا تَسۡتَقۡدِمُونَ
Digues: «Se us ha fixat ja un dia que no podreu retardar ni avançar una hora»
Ayah 30وَقَالَ ٱلَّذِينَ كَفَرُواْ لَن نُّؤۡمِنَ بِهَٰذَا ٱلۡقُرۡءَانِ وَلَا بِٱلَّذِي بَيۡنَ يَدَيۡهِۗ وَلَوۡ تَرَىٰٓ إِذِ ٱلظَّٰلِمُونَ مَوۡقُوفُونَ عِندَ رَبِّهِمۡ يَرۡجِعُ بَعۡضُهُمۡ إِلَىٰ بَعۡضٍ ٱلۡقَوۡلَ يَقُولُ ٱلَّذِينَ ٱسۡتُضۡعِفُواْ لِلَّذِينَ ٱسۡتَكۡبَرُواْ لَوۡلَآ أَنتُمۡ لَكُنَّا مُؤۡمِنِينَ
Els infidels diuen: «No creiem en aquest Alcorà ni en els seus precedents». Si poguessis veure als impius, dempeus davant el seu Senyor, recriminant-se uns a uns altres. Els que van ser febles diran als que van ser altius: «Si no arriba a ésser per vosaltres, hauríem cregut»
Ayah 31قَالَ ٱلَّذِينَ ٱسۡتَكۡبَرُواْ لِلَّذِينَ ٱسۡتُضۡعِفُوٓاْ أَنَحۡنُ صَدَدۡنَٰكُمۡ عَنِ ٱلۡهُدَىٰ بَعۡدَ إِذۡ جَآءَكُمۖ بَلۡ كُنتُم مُّجۡرِمِينَ
Els que van anar altius diran als que van ser febles: «Som, per ventura, nosaltres els que us van desviar de La Senda quan se us va indicar aquesta? No, vau ser culpables!»
Ayah 32وَقَالَ ٱلَّذِينَ ٱسۡتُضۡعِفُواْ لِلَّذِينَ ٱسۡتَكۡبَرُواْ بَلۡ مَكۡرُ ٱلَّيۡلِ وَٱلنَّهَارِ إِذۡ تَأۡمُرُونَنَآ أَن نَّكۡفُرَ بِٱللَّهِ وَنَجۡعَلَ لَهُۥٓ أَندَادࣰ اۚ وَأَسَرُّواْ ٱلنَّدَامَةَ لَمَّا رَأَوُاْ ٱلۡعَذَابَۚ وَجَعَلۡنَا ٱلۡأَغۡلَٰلَ فِيٓ أَعۡنَاقِ ٱلَّذِينَ كَفَرُواْۖ هَلۡ يُجۡزَوۡنَ إِلَّا مَا كَانُواْ يَعۡمَلُونَ
Els que van ser febles diran als que van ser altius: «No!, que van anar les vostres maquinacions de nit i de dia, quan ens instàveu que no creguéssim en Al·là i que Li atribuíssim iguals...» I, quan vegen el càstig dissimularan la seva pena. Posarem argolles al coll dels que no hagin cregut. Seran retribuïts per altra cosa que pel que van fer
Ayah 33وَمَآ أَرۡسَلۡنَا فِي قَرۡيَةࣲ مِّن نَّذِيرٍ إِلَّا قَالَ مُتۡرَفُوهَآ إِنَّا بِمَآ أُرۡسِلۡتُم بِهِۦ كَٰفِرُونَ
No hem enviat cap monitor a una ciutat que no diguessin les seves rics: «No creiem en el vostre missatge»
Ayah 34وَقَالُواْ نَحۡنُ أَكۡثَرُ أَمۡوَٰلࣰ ا وَأَوۡلَٰدࣰ ا وَمَا نَحۡنُ بِمُعَذَّبِينَ
i que no diguessin: «Nosaltres tenim més hisenda i fills. No se'ns castigarà»
Ayah 35قُلۡ إِنَّ رَبِّي يَبۡسُطُ ٱلرِّزۡقَ لِمَن يَشَآءُ وَيَقۡدِرُ وَلَٰكِنَّ أَكۡثَرَ ٱلنَّاسِ لَا يَعۡلَمُونَ
Digues: «El meu Senyor dispensa el sosteniment a qui Ell vol: a uns amb llarguesa, a uns altres amb mesura. Però la majoria dels homes no saben»
Ayah 36وَمَآ أَمۡوَٰلُكُمۡ وَلَآ أَوۡلَٰدُكُم بِٱلَّتِي تُقَرِّبُكُمۡ عِندَنَا زُلۡفَىٰٓ إِلَّا مَنۡ ءَامَنَ وَعَمِلَ صَٰلِحࣰ ا فَأُوْلَٰٓئِكَ لَهُمۡ جَزَآءُ ٱلضِّعۡفِ بِمَا عَمِلُواْ وَهُمۡ فِي ٱلۡغُرُفَٰتِ ءَامِنُونَ
Ni la vostra hisenda ni els vostres fills podran acostar-os bé a Nosaltres. Només qui creen i obrin bé rebran una retribució doble per les seves obres i habitaran segurs en les cambres altes
Ayah 37وَٱلَّذِينَ يَسۡعَوۡنَ فِيٓ ءَايَٰتِنَا مُعَٰجِزِينَ أُوْلَٰٓئِكَ فِي ٱلۡعَذَابِ مُحۡضَرُونَ
En canvi, qui s'esforcin per deixar sense efecte Els nostres signes, seran lliurats al càstig
Ayah 38قُلۡ إِنَّ رَبِّي يَبۡسُطُ ٱلرِّزۡقَ لِمَن يَشَآءُ مِنۡ عِبَادِهِۦ وَيَقۡدِرُ لَهُۥۚ وَمَآ أَنفَقۡتُم مِّن شَيۡءࣲ فَهُوَ يُخۡلِفُهُۥۖ وَهُوَ خَيۡرُ ٱلرَّٰزِقِينَ
Digues: «El meu Senyor dispensa el sosteniment a qui Ell vol dels seus serfs: a uns amb llarguesa, a uns altres amb mesura. No deixarà de restituir-os cap almoina que doneu. Ell és el Millor dels proveïdors»
Ayah 39وَيَوۡمَ يَحۡشُرُهُمۡ جَمِيعࣰ ا ثُمَّ يَقُولُ لِلۡمَلَٰٓئِكَةِ أَهَٰٓؤُلَآءِ إِيَّاكُمۡ كَانُواْ يَعۡبُدُونَ
El dia que Ell els congregui a tots, dirà als àngels: «És a vosaltres a qui servien?»
Ayah 40قَالُواْ سُبۡحَٰنَكَ أَنتَ وَلِيُّنَا مِن دُونِهِمۖ بَلۡ كَانُواْ يَعۡبُدُونَ ٱلۡجِنَّۖ أَكۡثَرُهُم بِهِم مُّؤۡمِنُونَ
Diran: «Glòria a Tu! Tu ets el nostre Amo, no ells. No! Ells servien als genis, en els quals la majoria creien»
Ayah 41فَٱلۡيَوۡمَ لَا يَمۡلِكُ بَعۡضُكُمۡ لِبَعۡضࣲ نَّفۡعࣰ ا وَلَا ضَرࣰّ ا وَنَقُولُ لِلَّذِينَ ظَلَمُواْ ذُوقُواْ عَذَابَ ٱلنَّارِ ٱلَّتِي كُنتُم بِهَا تُكَذِّبُونَ
Aquest dia no podreu ja aprofitar-os ni danyar-os uns a uns altres. I direm als impius: «Agradeu el càstig del Foc que desmentíeu!»
Ayah 42وَإِذَا تُتۡلَىٰ عَلَيۡهِمۡ ءَايَٰتُنَا بَيِّنَٰتࣲ قَالُواْ مَا هَٰذَآ إِلَّا رَجُلࣱ يُرِيدُ أَن يَصُدَّكُمۡ عَمَّا كَانَ يَعۡبُدُ ءَابَآؤُكُمۡ وَقَالُواْ مَا هَٰذَآ إِلَّآ إِفۡكࣱ مُّفۡتَرࣰ ىۚ وَقَالَ ٱلَّذِينَ كَفَرُواْ لِلۡحَقِّ لَمَّا جَآءَهُمۡ إِنۡ هَٰذَآ إِلَّا سِحۡرࣱ مُّبِينࣱ
I quan se'ls reciten Les nostres versicles com proves clares, diuen: «aquest no és sinó un home que vol apartar-os del que els vostres pares servien». I diuen: «Això no és sinó una mentida inventada». I de la Veritat, tan bon punt ha vingut aquesta a ells, diuen els infidels: «Això no és sinó manifesta màgia!»
Ayah 43وَمَآ ءَاتَيۡنَٰهُم مِّن كُتُبࣲ يَدۡرُسُونَهَاۖ وَمَآ أَرۡسَلۡنَآ إِلَيۡهِمۡ قَبۡلَكَ مِن نَّذِيرࣲ
No els vam donar cap Escriptures que estudiessin, ni els enviem a cap monitor abans de tu
Ayah 44وَكَذَّبَ ٱلَّذِينَ مِن قَبۡلِهِمۡ وَمَا بَلَغُواْ مِعۡشَارَ مَآ ءَاتَيۡنَٰهُمۡ فَكَذَّبُواْ رُسُلِيۖ فَكَيۡفَ كَانَ نَكِيرِ
Els seus antecessors van desmentir i no han obtingut ni la desena part del que vam donar a aquells, que van desmentir, no obstant això, als meus Missatgers. I quin no va ser El meu reprovació
Ayah 45۞قُلۡ إِنَّمَآ أَعِظُكُم بِوَٰحِدَةٍۖ أَن تَقُومُواْ لِلَّهِ مَثۡنَىٰ وَفُرَٰدَىٰ ثُمَّ تَتَفَكَّرُواْۚ مَا بِصَاحِبِكُم مِّن جِنَّةٍۚ إِنۡ هُوَ إِلَّا نَذِيرࣱ لَّكُم بَيۡنَ يَدَيۡ عَذَابࣲ شَدِيدࣲ
Digues: «Només us exhorto a una cosa: que us poseu davant Al·là, de dues en dues o sols, i mediteu. El vostre paisà no és un possès; no és sinó un monitor que us prevé contra un càstig sever»
Ayah 46قُلۡ مَا سَأَلۡتُكُم مِّنۡ أَجۡرࣲ فَهُوَ لَكُمۡۖ إِنۡ أَجۡرِيَ إِلَّا عَلَى ٱللَّهِۖ وَهُوَ عَلَىٰ كُلِّ شَيۡءࣲ شَهِيدࣱ
Digues: «El salari que jo pugui demanar-os quedeu-os-el! El meu salari no incumbeix sinó a Al·là. Ell és testimoni de tot»
Ayah 47قُلۡ إِنَّ رَبِّي يَقۡذِفُ بِٱلۡحَقِّ عَلَّٰمُ ٱلۡغُيُوبِ
Digues: «El meu Senyor acomiada la Veritat. Ell coneix a fons les coses ocultes»
Ayah 48قُلۡ جَآءَ ٱلۡحَقُّ وَمَا يُبۡدِئُ ٱلۡبَٰطِلُ وَمَا يُعِيدُ
Digues: «Ha vingut la Veritat. La falsedat no crea ni re- crea»
Ayah 49قُلۡ إِن ضَلَلۡتُ فَإِنَّمَآ أَضِلُّ عَلَىٰ نَفۡسِيۖ وَإِنِ ٱهۡتَدَيۡتُ فَبِمَا يُوحِيٓ إِلَيَّ رَبِّيٓۚ إِنَّهُۥ سَمِيعࣱ قَرِيبࣱ
Digues: «Si m'extravio, m'extravio, en realitat, en detriment propi. Si segueixo el camí recte, ho dec al que el meu Senyor em revela. Ell ho escolta tot, està prop»
Ayah 50وَلَوۡ تَرَىٰٓ إِذۡ فَزِعُواْ فَلَا فَوۡتَ وَأُخِذُواْ مِن مَّكَانࣲ قَرِيبࣲ
Si poguessis veure quan, esglaiats d'espanto, sense escapi possible, siguin arrabassats d'un lloc pròxim
Ayah 51وَقَالُوٓاْ ءَامَنَّا بِهِۦ وَأَنَّىٰ لَهُمُ ٱلتَّنَاوُشُ مِن مَّكَانِۭ بَعِيدࣲ
Diran: «Creiem en El!» Però com podran aconseguir-ho estant tan lluny
Ayah 52وَقَدۡ كَفَرُواْ بِهِۦ مِن قَبۡلُۖ وَيَقۡذِفُونَ بِٱلۡغَيۡبِ مِن مَّكَانِۭ بَعِيدࣲ
si abans no van creure en El, des de lluny, llançaven injúries contra l'ocult
Ayah 53وَحِيلَ بَيۡنَهُمۡ وَبَيۡنَ مَا يَشۡتَهُونَ كَمَا فُعِلَ بِأَشۡيَاعِهِم مِّن قَبۡلُۚ إِنَّهُمۡ كَانُواْ فِي شَكࣲّ مُّرِيبِۭ
S'interposarà una barrera entre ells i l'objecte del seu desig, com va ocórrer abans amb els seus semblants: estaven en dubte greu
Ayah 54