Sura Taa-Haa

Sura Taa-Haa — 20/114 · 135 versets. Llegeix i escolta amb el text àrab i la traducció al català.

طه

Ta Ha

Ayah 1

مَآ أَنزَلۡنَا عَلَيۡكَ ٱلۡقُرۡءَانَ لِتَشۡقَىٰٓ

No t'hem revelat l'Alcorà perquè pateixis

Ayah 2

إِلَّا تَذۡكِرَةࣰ لِّمَن يَخۡشَىٰ

sinó com Record per a qui tem Al·là

Ayah 3

تَنزِيلࣰ ا مِّمَّنۡ خَلَقَ ٱلۡأَرۡضَ وَٱلسَّمَٰوَٰتِ ٱلۡعُلَى

com revelació vinguda de Qui ha creat la terra i els alts cels

Ayah 4

ٱلرَّحۡمَٰنُ عَلَى ٱلۡعَرۡشِ ٱسۡتَوَىٰ

El Compassiu s'ha instal·lat en el Tron

Ayah 5

لَهُۥ مَا فِي ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَمَا فِي ٱلۡأَرۡضِ وَمَا بَيۡنَهُمَا وَمَا تَحۡتَ ٱلثَّرَىٰ

Seu és el que està en els cels i en la terra, entre ells i sota sorra

Ayah 6

وَإِن تَجۡهَرۡ بِٱلۡقَوۡلِ فَإِنَّهُۥ يَعۡلَمُ ٱلسِّرَّ وَأَخۡفَى

No cal que t'expressis en veu alta, Ell coneix el secret i l'encara més recòndit

Ayah 7

ٱللَّهُ لَآ إِلَٰهَ إِلَّا هُوَۖ لَهُ ٱلۡأَسۡمَآءُ ٱلۡحُسۡنَىٰ

Al·là! No hi ha més déu que Ell! Posseïx els noms més bells

Ayah 8

وَهَلۡ أَتَىٰكَ حَدِيثُ مُوسَىٰٓ

T'has assabentat de la història de Moisés

Ayah 9

إِذۡ رَءَا نَارࣰ ا فَقَالَ لِأَهۡلِهِ ٱمۡكُثُوٓاْ إِنِّيٓ ءَانَسۡتُ نَارࣰ ا لَّعَلِّيٓ ءَاتِيكُم مِّنۡهَا بِقَبَسٍ أَوۡ أَجِدُ عَلَى ٱلنَّارِ هُدࣰ ى

Quan va veure un foc i va dir a la seva família: «Quedeu- vos aquí! Distingeixo un foc. Potser pugui jo portar-vos d'ell un tió o trobar la bona guia amb ajuda del foc»

Ayah 10

فَلَمَّآ أَتَىٰهَا نُودِيَ يَٰمُوسَىٰٓ

Quan va arribar al foc, li van cridar: «Moisés

Ayah 11

إِنِّيٓ أَنَا۠ رَبُّكَ فَٱخۡلَعۡ نَعۡلَيۡكَ إِنَّكَ بِٱلۡوَادِ ٱلۡمُقَدَّسِ طُوࣰ ى

Jo sóc, certament, el teu Senyor. Lleva't les sandàlies! Estàs en la vall sagrat de Tuwa

Ayah 12

وَأَنَا ٱخۡتَرۡتُكَ فَٱسۡتَمِعۡ لِمَا يُوحَىٰٓ

I t'he escollit Jo. Escolta, doncs, el que es va a revelar

Ayah 13

إِنَّنِيٓ أَنَا ٱللَّهُ لَآ إِلَٰهَ إِلَّآ أَنَا۠ فَٱعۡبُدۡنِي وَأَقِمِ ٱلصَّلَوٰةَ لِذِكۡرِيٓ

Jo sóc, certament, Al·là. No hi ha més déu que Jo. Serveix-me, doncs, i feix la azalá per a recordar-me

Ayah 14

إِنَّ ٱلسَّاعَةَ ءَاتِيَةٌ أَكَادُ أُخۡفِيهَا لِتُجۡزَىٰ كُلُّ نَفۡسِۭ بِمَا تَسۡعَىٰ

L'Hora arriba -estic per ocultar-la- perquè cadascun sigui retribuït segons el seu esforç

Ayah 15

فَلَا يَصُدَّنَّكَ عَنۡهَا مَن لَّا يُؤۡمِنُ بِهَا وَٱتَّبَعَ هَوَىٰهُ فَتَرۡدَىٰ

Que no et desviï d'ella qui no creu en ella i segueix la seva passió i va perir

Ayah 16

وَمَا تِلۡكَ بِيَمِينِكَ يَٰمُوسَىٰ

Què és això que tens en la destra, Moisés?»

Ayah 17

قَالَ هِيَ عَصَايَ أَتَوَكَّؤُاْ عَلَيۡهَا وَأَهُشُّ بِهَا عَلَىٰ غَنَمِي وَلِيَ فِيهَا مَـَٔارِبُ أُخۡرَىٰ

«És la meva vara», va dir. «Em recolze en ella i amb ella batollo els arbres per a alimentar al meu ramat. També la faig servir per a altres usos»

Ayah 18

قَالَ أَلۡقِهَا يَٰمُوسَىٰ

Va dir: «Llença-la, Moisés!»

Ayah 19

فَأَلۡقَىٰهَا فَإِذَا هِيَ حَيَّةࣱ تَسۡعَىٰ

La va llençar i heus aquí que es va convertir en una serp que reptava

Ayah 20

قَالَ خُذۡهَا وَلَا تَخَفۡۖ سَنُعِيدُهَا سِيرَتَهَا ٱلۡأُولَىٰ

Va dir: «Agafa-la i no temes! Anem a retornar-li la seva condició primera

Ayah 21

وَٱضۡمُمۡ يَدَكَ إِلَىٰ جَنَاحِكَ تَخۡرُجۡ بَيۡضَآءَ مِنۡ غَيۡرِ سُوٓءٍ ءَايَةً أُخۡرَىٰ

I duu-te la mà al costat! Sortirà, blanca, sana-altre signe

Ayah 22

لِنُرِيَكَ مِنۡ ءَايَٰتِنَا ٱلۡكُبۡرَى

Per a mostrar-te part dels nostres tan grans signes

Ayah 23

ٱذۡهَبۡ إِلَىٰ فِرۡعَوۡنَ إِنَّهُۥ طَغَىٰ

Veu a Faraó! Es mostra rebel »

Ayah 24

قَالَ رَبِّ ٱشۡرَحۡ لِي صَدۡرِي

Va dir: «Senyor! Infon-me ànim

Ayah 25

وَيَسِّرۡ لِيٓ أَمۡرِي

Facilita'm la tasca

Ayah 26

وَٱحۡلُلۡ عُقۡدَةࣰ مِّن لِّسَانِي

Deslliga un nus de la meva llengua

Ayah 27

يَفۡقَهُواْ قَوۡلِي

Així entendran el que jo digui

Ayah 28

وَٱجۡعَل لِّي وَزِيرࣰ ا مِّنۡ أَهۡلِي

Dóna'm a algú de la meva família que m'ajudi

Ayah 29

هَٰرُونَ أَخِي

a Aarón, el meu germà

Ayah 30

ٱشۡدُدۡ بِهِۦٓ أَزۡرِي

Augmenta amb ell la meva força

Ayah 31

وَأَشۡرِكۡهُ فِيٓ أَمۡرِي

i associa-li a la meva tasca

Ayah 32

كَيۡ نُسَبِّحَكَ كَثِيرࣰ ا

perquè Et glorifiquem molt

Ayah 33

وَنَذۡكُرَكَ كَثِيرًا

i Et recordem molt

Ayah 34

إِنَّكَ كُنتَ بِنَا بَصِيرࣰ ا

Tu ens veus bé»

Ayah 35

قَالَ قَدۡ أُوتِيتَ سُؤۡلَكَ يَٰمُوسَىٰ

Va dir: «Moisés! El teu prec ha estat escoltat

Ayah 36

وَلَقَدۡ مَنَنَّا عَلَيۡكَ مَرَّةً أُخۡرَىٰٓ

Ja t'agraciem altra vegada

Ayah 37

إِذۡ أَوۡحَيۡنَآ إِلَىٰٓ أُمِّكَ مَا يُوحَىٰٓ

Quan vam inspirar a la teva mare el següent

Ayah 38

أَنِ ٱقۡذِفِيهِ فِي ٱلتَّابُوتِ فَٱقۡذِفِيهِ فِي ٱلۡيَمِّ فَلۡيُلۡقِهِ ٱلۡيَمُّ بِٱلسَّاحِلِ يَأۡخُذۡهُ عَدُوࣱّ لِّي وَعَدُوࣱّ لَّهُۥۚ وَأَلۡقَيۡتُ عَلَيۡكَ مَحَبَّةࣰ مِّنِّي وَلِتُصۡنَعَ عَلَىٰ عَيۡنِيٓ

Tira'l a aquesta arqueta i tira-la al riu. El riu ho dipositarà en la riba. Un enemic meu i seu ho recollirà'. He llançat sobre tu un amor vingut de Mi perquè siguis educat sota La Meva mirada

Ayah 39

إِذۡ تَمۡشِيٓ أُخۡتُكَ فَتَقُولُ هَلۡ أَدُلُّكُمۡ عَلَىٰ مَن يَكۡفُلُهُۥۖ فَرَجَعۡنَٰكَ إِلَىٰٓ أُمِّكَ كَيۡ تَقَرَّ عَيۡنُهَا وَلَا تَحۡزَنَۚ وَقَتَلۡتَ نَفۡسࣰ ا فَنَجَّيۡنَٰكَ مِنَ ٱلۡغَمِّ وَفَتَنَّٰكَ فُتُونࣰ اۚ فَلَبِثۡتَ سِنِينَ فِيٓ أَهۡلِ مَدۡيَنَ ثُمَّ جِئۡتَ عَلَىٰ قَدَرࣲ يَٰمُوسَىٰ

Quan la teva germana passava per allí i va dir: 'Voleu que us indiqui a algú que podria encarregar-se d'ell?'. Així et vam retornar a la teva mare perquè s'alegrés i no estiguera trista. Vas matar a un home, et salvem de la tribulació i et vam sotmetre a moltes proves. Vas viure durant anys amb els Madianits i després vas venir aquí, Moisés. quan estava determinat

Ayah 40

وَٱصۡطَنَعۡتُكَ لِنَفۡسِي

T'he escollit per a Mi

Ayah 41

ٱذۡهَبۡ أَنتَ وَأَخُوكَ بِـَٔايَٰتِي وَلَا تَنِيَا فِي ذِكۡرِي

Veu! acompanyat del teu germà, amb Els meus signes, i no descureu el recordar-me

Ayah 42

ٱذۡهَبَآ إِلَىٰ فِرۡعَوۡنَ إِنَّهُۥ طَغَىٰ

Aneu a Faraó! Es mostra rebel

Ayah 43

فَقُولَا لَهُۥ قَوۡلࣰ ا لَّيِّنࣰ ا لَّعَلَّهُۥ يَتَذَكَّرُ أَوۡ يَخۡشَىٰ

Parleu amb ell amablement! Potser, així, es deixi amonestar tement-me

Ayah 44

قَالَا رَبَّنَآ إِنَّنَا نَخَافُ أَن يَفۡرُطَ عَلَيۡنَآ أَوۡ أَن يَطۡغَىٰ

Van dir: «Senyor! Temem que la prengui amb nosaltres o que es mostri rebel»

Ayah 45

قَالَ لَا تَخَافَآۖ إِنَّنِي مَعَكُمَآ أَسۡمَعُ وَأَرَىٰ

Va dir: «No temeu! Jo estic amb vosaltres, escoltant i veient

Ayah 46

فَأۡتِيَاهُ فَقُولَآ إِنَّا رَسُولَا رَبِّكَ فَأَرۡسِلۡ مَعَنَا بَنِيٓ إِسۡرَٰٓءِيلَ وَلَا تُعَذِّبۡهُمۡۖ قَدۡ جِئۡنَٰكَ بِـَٔايَةࣲ مِّن رَّبِّكَۖ وَٱلسَّلَٰمُ عَلَىٰ مَنِ ٱتَّبَعَ ٱلۡهُدَىٰٓ

Aneu, doncs, a ell i digueu: 'Som els Missatgers del teu Senyor. Deixa marxar amb nosaltres als Fills d'Israel i no els turmentis! T'hem portat un signe del teu Senyor. La pau sobre qui segueixi La Guia

Ayah 47

إِنَّا قَدۡ أُوحِيَ إِلَيۡنَآ أَنَّ ٱلۡعَذَابَ عَلَىٰ مَن كَذَّبَ وَتَوَلَّىٰ

Se'ns ha revelat que s'infligirà el càstig a qui desmenteixi o es desviï

Ayah 48

قَالَ فَمَن رَّبُّكُمَا يَٰمُوسَىٰ

Va dir: «I qui és el vostre Senyor, Moisés?»

Ayah 49

قَالَ رَبُّنَا ٱلَّذِيٓ أَعۡطَىٰ كُلَّ شَيۡءٍ خَلۡقَهُۥ ثُمَّ هَدَىٰ

Va dir: «El nostre Senyor és Qui ha donat a tot la seva forma i, després, dirigit»

Ayah 50

قَالَ فَمَا بَالُ ٱلۡقُرُونِ ٱلۡأُولَىٰ

Va dir: «I què ha estat de les generaciones passades?»

Ayah 51

قَالَ عِلۡمُهَا عِندَ رَبِّي فِي كِتَٰبࣲۖ لَّا يَضِلُّ رَبِّي وَلَا يَنسَى

Va dir: «El meu Senyor ho sap i està en una Escriptura. El meu Senyor no erra, ni oblida

Ayah 52

ٱلَّذِي جَعَلَ لَكُمُ ٱلۡأَرۡضَ مَهۡدࣰ ا وَسَلَكَ لَكُمۡ فِيهَا سُبُلࣰ ا وَأَنزَلَ مِنَ ٱلسَّمَآءِ مَآءࣰ فَأَخۡرَجۡنَا بِهِۦٓ أَزۡوَٰجࣰ ا مِّن نَّبَاتࣲ شَتَّىٰ

Qui us ha posat la terra com bressol i us ha traçat en ella camins i fet baixar aigua del cel. Mitjançant ella, hem tret tota classe de plantes

Ayah 53

كُلُواْ وَٱرۡعَوۡاْ أَنۡعَٰمَكُمۡۚ إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَأٓيَٰتࣲ لِّأُوْلِي ٱلنُّهَىٰ

Mengeu i pastureu els vostres ramats! Hi ha, en això, certament, signes per als dotats d'enteniment

Ayah 54

۞مِنۡهَا خَلَقۡنَٰكُمۡ وَفِيهَا نُعِيدُكُمۡ وَمِنۡهَا نُخۡرِجُكُمۡ تَارَةً أُخۡرَىٰ

Us hem creat d'ella i a ella us retornarem, per a treure-us altra vegada d'ella

Ayah 55

وَلَقَدۡ أَرَيۡنَٰهُ ءَايَٰتِنَا كُلَّهَا فَكَذَّبَ وَأَبَىٰ

Li vam mostrar tots Els nostres signes, però ell va desmentir i va refusar creure

Ayah 56

قَالَ أَجِئۡتَنَا لِتُخۡرِجَنَا مِنۡ أَرۡضِنَا بِسِحۡرِكَ يَٰمُوسَىٰ

Va dir: «Moisés! Has vingut a nosaltres per a treure'ns de la nostra terra amb la teva màgia

Ayah 57

فَلَنَأۡتِيَنَّكَ بِسِحۡرࣲ مِّثۡلِهِۦ فَٱجۡعَلۡ بَيۡنَنَا وَبَيۡنَكَ مَوۡعِدࣰ ا لَّا نُخۡلِفُهُۥ نَحۡنُ وَلَآ أَنتَ مَكَانࣰ ا سُوࣰ ى

Hem de respondre't amb altra màgia igual. Fixa entre nosaltres i tu una cita, a la qual ni nosaltres ni tu faltem, en un lloc a propòsit!»

Ayah 58

قَالَ مَوۡعِدُكُمۡ يَوۡمُ ٱلزِّينَةِ وَأَن يُحۡشَرَ ٱلنَّاسُ ضُحࣰ ى

Va dir: «La vostra cita serà per al dia de la Gran Festa. Que la gent sigui convocada al matí»

Ayah 59

فَتَوَلَّىٰ فِرۡعَوۡنُ فَجَمَعَ كَيۡدَهُۥ ثُمَّ أَتَىٰ

Faraó es va retirar, va preparar els seus mags i va acudir

Ayah 60

قَالَ لَهُم مُّوسَىٰ وَيۡلَكُمۡ لَا تَفۡتَرُواْ عَلَى ٱللَّهِ كَذِبࣰ ا فَيُسۡحِتَكُم بِعَذَابࣲۖ وَقَدۡ خَابَ مَنِ ٱفۡتَرَىٰ

Moisés els va dir: «Ai de vosaltres! No inventeu mentida contra Al·là! Si no, us destruirà amb un càstig. Qui inventi, sofrirà una decepció»

Ayah 61

فَتَنَٰزَعُوٓاْ أَمۡرَهُم بَيۡنَهُمۡ وَأَسَرُّواْ ٱلنَّجۡوَىٰ

Els mags van discutir entre si sobre el seu assumpte i van mantenir secreta la discussió

Ayah 62

قَالُوٓاْ إِنۡ هَٰذَٰنِ لَسَٰحِرَٰنِ يُرِيدَانِ أَن يُخۡرِجَاكُم مِّنۡ أَرۡضِكُم بِسِحۡرِهِمَا وَيَذۡهَبَا بِطَرِيقَتِكُمُ ٱلۡمُثۡلَىٰ

Van dir: «En veritat, aquests dos són uns mags que, amb la seva màgia, volen treure-us de la vostra terra i acabar amb la vostra eminent doctrina

Ayah 63

فَأَجۡمِعُواْ كَيۡدَكُمۡ ثُمَّ ٱئۡتُواْ صَفࣰّ اۚ وَقَدۡ أَفۡلَحَ ٱلۡيَوۡمَ مَنِ ٱسۡتَعۡلَىٰ

Prepareu els vostres artefactes i, després, veniu un a un. Qui guanyi avui serà feliç!»

Ayah 64

قَالُواْ يَٰمُوسَىٰٓ إِمَّآ أَن تُلۡقِيَ وَإِمَّآ أَن نَّكُونَ أَوَّلَ مَنۡ أَلۡقَىٰ

Van dir: «Moisés! Qui és el primer a llençar? Tu o nosaltres?»

Ayah 65

قَالَ بَلۡ أَلۡقُواْۖ فَإِذَا حِبَالُهُمۡ وَعِصِيُّهُمۡ يُخَيَّلُ إِلَيۡهِ مِن سِحۡرِهِمۡ أَنَّهَا تَسۡعَىٰ

Va dir: «No! Llenceu vosaltres!» I heus aquí que li va semblar que, per efecte de la seva màgia, les seves cordes i vares tiraven a córrer

Ayah 66

فَأَوۡجَسَ فِي نَفۡسِهِۦ خِيفَةࣰ مُّوسَىٰ

I Moisés va témer en el seu interior

Ayah 67

قُلۡنَا لَا تَخَفۡ إِنَّكَ أَنتَ ٱلۡأَعۡلَىٰ

Vam dir: «No temes, que tu ets el més superior

Ayah 68

وَأَلۡقِ مَا فِي يَمِينِكَ تَلۡقَفۡ مَا صَنَعُوٓاْۖ إِنَّمَا صَنَعُواْ كَيۡدُ سَٰحِرࣲۖ وَلَا يُفۡلِحُ ٱلسَّاحِرُ حَيۡثُ أَتَىٰ

Llença el que tens en la destra i devorarà el que ells han fet, que el que ells han fet és només ardit del mag. I el mag no prosperarà, vinga d'on vinga»

Ayah 69

فَأُلۡقِيَ ٱلسَّحَرَةُ سُجَّدࣰ ا قَالُوٓاْ ءَامَنَّا بِرَبِّ هَٰرُونَ وَمُوسَىٰ

Els mags van caure prosternats. Van dir: «Creiem en el Senyor de Aarón i de Moisés!»

Ayah 70

قَالَ ءَامَنتُمۡ لَهُۥ قَبۡلَ أَنۡ ءَاذَنَ لَكُمۡۖ إِنَّهُۥ لَكَبِيرُكُمُ ٱلَّذِي عَلَّمَكُمُ ٱلسِّحۡرَۖ فَلَأُقَطِّعَنَّ أَيۡدِيَكُمۡ وَأَرۡجُلَكُم مِّنۡ خِلَٰفࣲ وَلَأُصَلِّبَنَّكُمۡ فِي جُذُوعِ ٱلنَّخۡلِ وَلَتَعۡلَمُنَّ أَيُّنَآ أَشَدُّ عَذَابࣰ ا وَأَبۡقَىٰ

Va dir: «Li heu cregut abans que jo us autoritzés a això. Ell és el vostre mestre, que us ha ensenyat la màgia. He de fer- vos amputar les mans i els peus oposats i crucificar en troncs de palmera. Així sabreu, certament, qui de nosaltres és el que infligeix un càstig més cruel i més durador»

Ayah 71

قَالُواْ لَن نُّؤۡثِرَكَ عَلَىٰ مَا جَآءَنَا مِنَ ٱلۡبَيِّنَٰتِ وَٱلَّذِي فَطَرَنَاۖ فَٱقۡضِ مَآ أَنتَ قَاضٍۖ إِنَّمَا تَقۡضِي هَٰذِهِ ٱلۡحَيَوٰةَ ٱلدُّنۡيَآ

Van dir: « Pel Qui ens ha creat! no et preferirem a tu a les proves clares que se'ns han ofert. Decideixis el que decideixis, tu només decideixes sobre la vida d'aquí

Ayah 72

إِنَّآ ءَامَنَّا بِرَبِّنَا لِيَغۡفِرَ لَنَا خَطَٰيَٰنَا وَمَآ أَكۡرَهۡتَنَا عَلَيۡهِ مِنَ ٱلسِّحۡرِۗ وَٱللَّهُ خَيۡرࣱ وَأَبۡقَىٰٓ

Creiem en el nostre Senyor, perquè ens perdoni els nostres pecats i la màgia que ens has obligat a proferir. Al·là és millor i més durador»

Ayah 73

إِنَّهُۥ مَن يَأۡتِ رَبَّهُۥ مُجۡرِمࣰ ا فَإِنَّ لَهُۥ جَهَنَّمَ لَا يَمُوتُ فِيهَا وَلَا يَحۡيَىٰ

Qui ve al seu Senyor com culpable tindrà la Jahenam i en ella no podrà morir ni viure

Ayah 74

وَمَن يَأۡتِهِۦ مُؤۡمِنࣰ ا قَدۡ عَمِلَ ٱلصَّٰلِحَٰتِ فَأُوْلَٰٓئِكَ لَهُمُ ٱلدَّرَجَٰتُ ٱلۡعُلَىٰ

Qui, al contrari, vinga a Ell com creient, després d'haver obrat bé, tindrà la categoria més elevada

Ayah 75

جَنَّٰتُ عَدۡنࣲ تَجۡرِي مِن تَحۡتِهَا ٱلۡأَنۡهَٰرُ خَٰلِدِينَ فِيهَاۚ وَذَٰلِكَ جَزَآءُ مَن تَزَكَّىٰ

els jardins del edén, pels baixos dels quals fluïxen rierols, en els quals estarà eternament. Aquesta és la retribució de qui es manté pur

Ayah 76

وَلَقَدۡ أَوۡحَيۡنَآ إِلَىٰ مُوسَىٰٓ أَنۡ أَسۡرِ بِعِبَادِي فَٱضۡرِبۡ لَهُمۡ طَرِيقࣰ ا فِي ٱلۡبَحۡرِ يَبَسࣰ ا لَّا تَخَٰفُ دَرَكࣰ ا وَلَا تَخۡشَىٰ

Inspirem a Moisés: «Sal de nit amb Els meus serfs i obri'ls un camí sec en el mar! No temes que us arribin, no tinguis por!»

Ayah 77

فَأَتۡبَعَهُمۡ فِرۡعَوۡنُ بِجُنُودِهِۦ فَغَشِيَهُم مِّنَ ٱلۡيَمِّ مَا غَشِيَهُمۡ

Faraó els va perseguir amb les seves tropes i les aigües del mar els van cobrir

Ayah 78

وَأَضَلَّ فِرۡعَوۡنُ قَوۡمَهُۥ وَمَا هَدَىٰ

Faraó havia extraviat al seu poble, no li havia dirigit bé

Ayah 79

يَٰبَنِيٓ إِسۡرَٰٓءِيلَ قَدۡ أَنجَيۡنَٰكُم مِّنۡ عَدُوِّكُمۡ وَوَٰعَدۡنَٰكُمۡ جَانِبَ ٱلطُّورِ ٱلۡأَيۡمَنَ وَنَزَّلۡنَا عَلَيۡكُمُ ٱلۡمَنَّ وَٱلسَّلۡوَىٰ

Fills d'Israel! Us hem salvat dels vostres enemics i ens hem donat cita amb vosaltres en el vessant dret de La Muntanya. Hem fet descendir sobre vosaltres el manná i les guatles

Ayah 80

كُلُواْ مِن طَيِّبَٰتِ مَا رَزَقۡنَٰكُمۡ وَلَا تَطۡغَوۡاْ فِيهِ فَيَحِلَّ عَلَيۡكُمۡ غَضَبِيۖ وَمَن يَحۡلِلۡ عَلَيۡهِ غَضَبِي فَقَدۡ هَوَىٰ

«Mengeu del que té de bo que us hem proveït, però sense excedir-vos. Si no, em airaré amb vosaltres». I aquell que incorre en La meva ira va a la ruïna

Ayah 81

وَإِنِّي لَغَفَّارࣱ لِّمَن تَابَ وَءَامَنَ وَعَمِلَ صَٰلِحࣰ ا ثُمَّ ٱهۡتَدَىٰ

Jo sóc, certament, indulgent amb qui es penedeix, creu, obra bé i, després, es deixa dirigir bé

Ayah 82

۞وَمَآ أَعۡجَلَكَ عَن قَوۡمِكَ يَٰمُوسَىٰ

«Moisés! Per quin t'has donat tanta pressa en allunyar-te del teu poble?»

Ayah 83

قَالَ هُمۡ أُوْلَآءِ عَلَىٰٓ أَثَرِي وَعَجِلۡتُ إِلَيۡكَ رَبِّ لِتَرۡضَىٰ

Va dir: «Són ells els que em persegueixen. I he corregut cap a Tu, Senyor, per a complaure't»

Ayah 84

قَالَ فَإِنَّا قَدۡ فَتَنَّا قَوۡمَكَ مِنۢ بَعۡدِكَ وَأَضَلَّهُمُ ٱلسَّامِرِيُّ

Va dir: «Hem provat al teu poble després d'anar-te, i el samarità els ha extraviat»

Ayah 85

فَرَجَعَ مُوسَىٰٓ إِلَىٰ قَوۡمِهِۦ غَضۡبَٰنَ أَسِفࣰ اۚ قَالَ يَٰقَوۡمِ أَلَمۡ يَعِدۡكُمۡ رَبُّكُمۡ وَعۡدًا حَسَنًاۚ أَفَطَالَ عَلَيۡكُمُ ٱلۡعَهۡدُ أَمۡ أَرَدتُّمۡ أَن يَحِلَّ عَلَيۡكُمۡ غَضَبࣱ مِّن رَّبِّكُمۡ فَأَخۡلَفۡتُم مَّوۡعِدِي

I Moisés va regressar al seu poble, irat, dolgut. Va dir: «Poble! No us havia promès el vostre Senyor quelcom bell? És que l'aliança us ha resultat massa llarga o heu volgut que el vostre Senyor s´irrite amb vosaltres al faltar al que m'heu promès?»

Ayah 86

قَالُواْ مَآ أَخۡلَفۡنَا مَوۡعِدَكَ بِمَلۡكِنَا وَلَٰكِنَّا حُمِّلۡنَآ أَوۡزَارࣰ ا مِّن زِينَةِ ٱلۡقَوۡمِ فَقَذَفۡنَٰهَا فَكَذَٰلِكَ أَلۡقَى ٱلسَّامِرِيُّ

Van dir: «No hem faltat per propi impuls al que t'havíem promès, sinó que se'ns va obligar a carregar amb les joies del poble i les hem llançat. I el mateix va fer el samarità»

Ayah 87

فَأَخۡرَجَ لَهُمۡ عِجۡلࣰ ا جَسَدࣰ ا لَّهُۥ خُوَارࣱ فَقَالُواْ هَٰذَآ إِلَٰهُكُمۡ وَإِلَٰهُ مُوسَىٰ فَنَسِيَ

Aquest els va treure un vedell, un cos que mugía, i van dir: «Aquest és el vostre déu i el déu de Moisés. Però ha oblidat»

Ayah 88

أَفَلَا يَرَوۡنَ أَلَّا يَرۡجِعُ إِلَيۡهِمۡ قَوۡلࣰ ا وَلَا يَمۡلِكُ لَهُمۡ ضَرࣰّ ا وَلَا نَفۡعࣰ ا

És que no veien que no els donava cap contestació i no podia ni danyar-los ni aprofitar-los

Ayah 89

وَلَقَدۡ قَالَ لَهُمۡ هَٰرُونُ مِن قَبۡلُ يَٰقَوۡمِ إِنَّمَا فُتِنتُم بِهِۦۖ وَإِنَّ رَبَّكُمُ ٱلرَّحۡمَٰنُ فَٱتَّبِعُونِي وَأَطِيعُوٓاْ أَمۡرِي

Ja abans els havia dit Aarón: «Poble! Només se us ha temptat amb ell. El vostre Senyor és el Compassiu. Seguiu-me, doncs, i obeïu els meus ordres!»

Ayah 90

قَالُواْ لَن نَّبۡرَحَ عَلَيۡهِ عَٰكِفِينَ حَتَّىٰ يَرۡجِعَ إِلَيۡنَا مُوسَىٰ

Van dir: «No deixarem de lliurar-nos al seu culte fins que Moisés hagi regressat»

Ayah 91

قَالَ يَٰهَٰرُونُ مَا مَنَعَكَ إِذۡ رَأَيۡتَهُمۡ ضَلُّوٓاْ

Va dir: «Aarón! Quan has vist que s'extraviaven, què és el que t'ha impedit

Ayah 92

أَلَّا تَتَّبِعَنِۖ أَفَعَصَيۡتَ أَمۡرِي

seguir-me? Has desobeït els meus ordres?»

Ayah 93

قَالَ يَبۡنَؤُمَّ لَا تَأۡخُذۡ بِلِحۡيَتِي وَلَا بِرَأۡسِيٓۖ إِنِّي خَشِيتُ أَن تَقُولَ فَرَّقۡتَ بَيۡنَ بَنِيٓ إِسۡرَٰٓءِيلَ وَلَمۡ تَرۡقُبۡ قَوۡلِي

Va dir: «Fill de la meva mare! No m'agafis per la barba ni pel cap! Tenia por que diguessis: Has escindit als Fills d'Israel i no has observat la meva paraula'»

Ayah 94

قَالَ فَمَا خَطۡبُكَ يَٰسَٰمِرِيُّ

Va dir: «Què al·legues tu, samarità?»

Ayah 95

قَالَ بَصُرۡتُ بِمَا لَمۡ يَبۡصُرُواْ بِهِۦ فَقَبَضۡتُ قَبۡضَةࣰ مِّنۡ أَثَرِ ٱلرَّسُولِ فَنَبَذۡتُهَا وَكَذَٰلِكَ سَوَّلَتۡ لِي نَفۡسِي

Va dir: «He vist alguna cosa que ells no han vist. He pres un grapat de la pols trepitjada per el Missatger i ho he llançat. Així m'ho ha suggerit la imaginació»

Ayah 96

قَالَ فَٱذۡهَبۡ فَإِنَّ لَكَ فِي ٱلۡحَيَوٰةِ أَن تَقُولَ لَا مِسَاسَۖ وَإِنَّ لَكَ مَوۡعِدࣰ ا لَّن تُخۡلَفَهُۥۖ وَٱنظُرۡ إِلَىٰٓ إِلَٰهِكَ ٱلَّذِي ظَلۡتَ عَلَيۡهِ عَاكِفࣰ اۖ لَّنُحَرِّقَنَّهُۥ ثُمَّ لَنَنسِفَنَّهُۥ فِي ٱلۡيَمِّ نَسۡفًا

Va dir: «Vés-te´n d'aquí! En aquesta vida aniràs cridant: 'No em toqueu!' Se't ha fixat una cita a la qual no faltaràs. I mira al teu déu, al culte del qual tant t'has lliurat! Hem de cremar-ho i dispersar les seves cendres pel mar

Ayah 97

إِنَّمَآ إِلَٰهُكُمُ ٱللَّهُ ٱلَّذِي لَآ إِلَٰهَ إِلَّا هُوَۚ وَسِعَ كُلَّ شَيۡءٍ عِلۡمࣰ ا

Només Al·là és el vostre déu, a part del no hi ha altre déu! Ho abasta tot en La seva ciència»

Ayah 98

كَذَٰلِكَ نَقُصُّ عَلَيۡكَ مِنۡ أَنۢبَآءِ مَا قَدۡ سَبَقَۚ وَقَدۡ ءَاتَيۡنَٰكَ مِن لَّدُنَّا ذِكۡرࣰ ا

Així et contem històries d'antany i t'hem donat una Amonestació de Nosaltres

Ayah 99

مَّنۡ أَعۡرَضَ عَنۡهُ فَإِنَّهُۥ يَحۡمِلُ يَوۡمَ ٱلۡقِيَٰمَةِ وِزۡرًا

Qui es desviï d'ella durà una càrrega el dia de la Resurrecció

Ayah 100

خَٰلِدِينَ فِيهِۖ وَسَآءَ لَهُمۡ يَوۡمَ ٱلۡقِيَٰمَةِ حِمۡلࣰ ا

eternament. Quina càrrega més pesada tindran el dia de la Resurrecció

Ayah 101

يَوۡمَ يُنفَخُ فِي ٱلصُّورِۚ وَنَحۡشُرُ ٱلۡمُجۡرِمِينَ يَوۡمَئِذࣲ زُرۡقࣰ ا

El dia que es toqui la trompeta i reunim als pecadors, aquest dia, ullblaus

Ayah 102

يَتَخَٰفَتُونَ بَيۡنَهُمۡ إِن لَّبِثۡتُمۡ إِلَّا عَشۡرࣰ ا

dient-se uns a uns altres pel baix: «No heu romàs sinó deu dies»

Ayah 103

نَّحۡنُ أَعۡلَمُ بِمَا يَقُولُونَ إِذۡ يَقُولُ أَمۡثَلُهُمۡ طَرِيقَةً إِن لَّبِثۡتُمۡ إِلَّا يَوۡمࣰ ا

Sabem bé el que diran quan el que més es distingeixi per la seva bona conducta digui: «No heu romàs sinó un dia»

Ayah 104

وَيَسۡـَٔلُونَكَ عَنِ ٱلۡجِبَالِ فَقُلۡ يَنسِفُهَا رَبِّي نَسۡفࣰ ا

Et preguntaran per les muntanyes. Digues: «El meu Senyor les reduirà a pols i les ventará

Ayah 105

فَيَذَرُهَا قَاعࣰ ا صَفۡصَفࣰ ا

Les deixarà com pla anivellat

Ayah 106

لَّا تَرَىٰ فِيهَا عِوَجࣰ ا وَلَآ أَمۡتࣰ ا

en el qual no es veuran depressions ni elevacions»

Ayah 107

يَوۡمَئِذࣲ يَتَّبِعُونَ ٱلدَّاعِيَ لَا عِوَجَ لَهُۥۖ وَخَشَعَتِ ٱلۡأَصۡوَاتُ لِلرَّحۡمَٰنِ فَلَا تَسۡمَعُ إِلَّا هَمۡسࣰ ا

Aquest dia, seguiran al Pregoner, que no es desviarà. Baixaran les veus davant el Compassiu i no s'escoltarà res que murmuris

Ayah 108

يَوۡمَئِذࣲ لَّا تَنفَعُ ٱلشَّفَٰعَةُ إِلَّا مَنۡ أَذِنَ لَهُ ٱلرَّحۡمَٰنُ وَرَضِيَ لَهُۥ قَوۡلࣰ ا

Aquest dia no aprofitarà més intercessió que la d'aquell que conti amb l'autorització del Compassiu, d'aquell les paraules del qual Ell accepti

Ayah 109

يَعۡلَمُ مَا بَيۡنَ أَيۡدِيهِمۡ وَمَا خَلۡفَهُمۡ وَلَا يُحِيطُونَ بِهِۦ عِلۡمࣰ ا

Coneix el seu passat i el seu futur mentre que ells no poden abastar-lo en la seva ciència

Ayah 110

۞وَعَنَتِ ٱلۡوُجُوهُ لِلۡحَيِّ ٱلۡقَيُّومِۖ وَقَدۡ خَابَ مَنۡ حَمَلَ ظُلۡمࣰ ا

Els rostres s'humiliaran davant El Vivent, El Subsistent. Qui s'hagi carregat de impietat, sofrirà una decepció

Ayah 111

وَمَن يَعۡمَلۡ مِنَ ٱلصَّٰلِحَٰتِ وَهُوَ مُؤۡمِنࣱ فَلَا يَخَافُ ظُلۡمࣰ ا وَلَا هَضۡمࣰ ا

Qui, en canvi, obra bé, sent creient, no té per què témer injustícia ni opressió

Ayah 112

وَكَذَٰلِكَ أَنزَلۡنَٰهُ قُرۡءَانًا عَرَبِيࣰّ ا وَصَرَّفۡنَا فِيهِ مِنَ ٱلۡوَعِيدِ لَعَلَّهُمۡ يَتَّقُونَ أَوۡ يُحۡدِثُ لَهُمۡ ذِكۡرࣰ ا

Així l'hem revelat com Alcorà àrab. Hem exposat en ell amenaces. Potser, així, Ens temin o els serveixi d'amonestació

Ayah 113

فَتَعَٰلَى ٱللَّهُ ٱلۡمَلِكُ ٱلۡحَقُّۗ وَلَا تَعۡجَلۡ بِٱلۡقُرۡءَانِ مِن قَبۡلِ أَن يُقۡضَىٰٓ إِلَيۡكَ وَحۡيُهُۥۖ وَقُل رَّبِّ زِدۡنِي عِلۡمࣰ ا

Exaltat sigui Al·là, el Rei veritable! No et precipitis en la Recitació abans que et sigui revelada completament! I digues: «Senyor! Augmenta la meva ciència!»

Ayah 114

وَلَقَدۡ عَهِدۡنَآ إِلَىٰٓ ءَادَمَ مِن قَبۡلُ فَنَسِيَ وَلَمۡ نَجِدۡ لَهُۥ عَزۡمࣰ ا

Havíem concertat abans una aliança amb Adán, però va oblidar i no vam veure en ell resolució

Ayah 115

وَإِذۡ قُلۡنَا لِلۡمَلَٰٓئِكَةِ ٱسۡجُدُواْ لِأٓدَمَ فَسَجَدُوٓاْ إِلَّآ إِبۡلِيسَ أَبَىٰ

I quan vam dir als àngels: «Prosterneu-vos davant Adán!» Es prosternaren, excepte Iblis, que es va negar

Ayah 116

فَقُلۡنَا يَٰٓـَٔادَمُ إِنَّ هَٰذَا عَدُوࣱّ لَّكَ وَلِزَوۡجِكَ فَلَا يُخۡرِجَنَّكُمَا مِنَ ٱلۡجَنَّةِ فَتَشۡقَىٰٓ

Vam dir: «Adán! Aquest és un enemic per a tu i per a la teva esposa. Que no us expulsi del Paradís; si no, seràs desgraciat

Ayah 117

إِنَّ لَكَ أَلَّا تَجُوعَ فِيهَا وَلَا تَعۡرَىٰ

En ell, no has de sofrir fam ni nuesa

Ayah 118

وَأَنَّكَ لَا تَظۡمَؤُاْ فِيهَا وَلَا تَضۡحَىٰ

ni sed, ni ardor del sol»

Ayah 119

فَوَسۡوَسَ إِلَيۡهِ ٱلشَّيۡطَٰنُ قَالَ يَٰٓـَٔادَمُ هَلۡ أَدُلُّكَ عَلَىٰ شَجَرَةِ ٱلۡخُلۡدِ وَمُلۡكࣲ لَّا يَبۡلَىٰ

Però el Dimoni li va insinuar el mal. Va dir: «Adán! T'indico l'arbre de la immortalitat i d'un domini imperible?»

Ayah 120

فَأَكَلَا مِنۡهَا فَبَدَتۡ لَهُمَا سَوۡءَٰتُهُمَا وَطَفِقَا يَخۡصِفَانِ عَلَيۡهِمَا مِن وَرَقِ ٱلۡجَنَّةِۚ وَعَصَىٰٓ ءَادَمُ رَبَّهُۥ فَغَوَىٰ

Van menjar d'ell, se'ls va revelar la seva nuesa i van començar a cobrir-se amb fulles del Paradís. Adán va desobeir al seu Senyor i es va esgarriar

Ayah 121

ثُمَّ ٱجۡتَبَٰهُ رَبُّهُۥ فَتَابَ عَلَيۡهِ وَهَدَىٰ

Després, el seu Senyor li va escollir. li va perdonar i li va posar en la bona senda

Ayah 122

قَالَ ٱهۡبِطَا مِنۡهَا جَمِيعَۢاۖ بَعۡضُكُمۡ لِبَعۡضٍ عَدُوࣱّۖ فَإِمَّا يَأۡتِيَنَّكُم مِّنِّي هُدࣰ ى فَمَنِ ٱتَّبَعَ هُدَايَ فَلَا يَضِلُّ وَلَا يَشۡقَىٰ

Va dir: «Descendiu ambdós d'ell! Tots! Sereu enemics uns d'uns altres. Si, doncs, rebeu de Mi una guia, qui segueixi La meva guia no s'extraviarà i no serà desgraciat

Ayah 123

وَمَنۡ أَعۡرَضَ عَن ذِكۡرِي فَإِنَّ لَهُۥ مَعِيشَةࣰ ضَنكࣰ ا وَنَحۡشُرُهُۥ يَوۡمَ ٱلۡقِيَٰمَةِ أَعۡمَىٰ

Però qui no segueixi La meva Amonestació durà una existència miserable i li ressuscitarem, cec, el dia de la Resurrecció»

Ayah 124

قَالَ رَبِّ لِمَ حَشَرۡتَنِيٓ أَعۡمَىٰ وَقَدۡ كُنتُ بَصِيرࣰ ا

Dirà: «Senyor! Per quin m'has ressuscitat cec, sent així que abans veia?»

Ayah 125

قَالَ كَذَٰلِكَ أَتَتۡكَ ءَايَٰتُنَا فَنَسِيتَهَاۖ وَكَذَٰلِكَ ٱلۡيَوۡمَ تُنسَىٰ

Dirà: «Igual que tu vas rebre Els nostres signes i els vas oblidar, així avui ets oblidat»

Ayah 126

وَكَذَٰلِكَ نَجۡزِي مَنۡ أَسۡرَفَ وَلَمۡ يُؤۡمِنۢ بِـَٔايَٰتِ رَبِّهِۦۚ وَلَعَذَابُ ٱلۡأٓخِرَةِ أَشَدُّ وَأَبۡقَىٰٓ

Així retribuirem a qui hagi comès excessos i no hagi cregut en els signes del seu Senyor. I el càstig de l'altra vida serà més cruel i més durador

Ayah 127

أَفَلَمۡ يَهۡدِ لَهُمۡ كَمۡ أَهۡلَكۡنَا قَبۡلَهُم مِّنَ ٱلۡقُرُونِ يَمۡشُونَ فِي مَسَٰكِنِهِمۡۚ إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَأٓيَٰتࣲ لِّأُوْلِي ٱلنُّهَىٰ

És que no els diu gens que hàgim fet perir a tantes generacions precedents, els habitatges de les quals trepitjan ells ara? Certament, hi ha en això signes per als dotats d'enteniment

Ayah 128

وَلَوۡلَا كَلِمَةࣱ سَبَقَتۡ مِن رَّبِّكَ لَكَانَ لِزَامࣰ ا وَأَجَلࣱ مُّسَمࣰّ ى

Si no arriba a ésser per una paraula prèvia del teu Senyor i no hagués estat prefixat el termini, hauria estat ineludible

Ayah 129

فَٱصۡبِرۡ عَلَىٰ مَا يَقُولُونَ وَسَبِّحۡ بِحَمۡدِ رَبِّكَ قَبۡلَ طُلُوعِ ٱلشَّمۡسِ وَقَبۡلَ غُرُوبِهَاۖ وَمِنۡ ءَانَآيِٕ ٱلَّيۡلِ فَسَبِّحۡ وَأَطۡرَافَ ٱلنَّهَارِ لَعَلَّكَ تَرۡضَىٰ

Tingues paciència, doncs, amb el que diuen i celebra les lloances del teu Senyor abans de la sortida del sol i abans de la seva posada! Glorifica-li durant les hores de la nit i en les hores extremes del dia! Potser, així, quedis satisfet

Ayah 130

وَلَا تَمُدَّنَّ عَيۡنَيۡكَ إِلَىٰ مَا مَتَّعۡنَا بِهِۦٓ أَزۡوَٰجࣰ ا مِّنۡهُمۡ زَهۡرَةَ ٱلۡحَيَوٰةِ ٱلدُّنۡيَا لِنَفۡتِنَهُمۡ فِيهِۚ وَرِزۡقُ رَبِّكَ خَيۡرࣱ وَأَبۡقَىٰ

I no cobegis els gaudis efímers que hem concedit a alguns d'ells, lluentor de la vida d'aquí, a fi de provar-los amb ells. El sosteniment del teu Senyor és millor i més durador

Ayah 131

وَأۡمُرۡ أَهۡلَكَ بِٱلصَّلَوٰةِ وَٱصۡطَبِرۡ عَلَيۡهَاۖ لَا نَسۡـَٔلُكَ رِزۡقࣰ اۖ نَّحۡنُ نَرۡزُقُكَۗ وَٱلۡعَٰقِبَةُ لِلتَّقۡوَىٰ

Prescriu a la teva gent la azalá i persevera en ella! No et vam demanar sosteniment. Som Nosaltres Qui et sostenem. La bona fi està destinat als que temen a Al·là

Ayah 132

وَقَالُواْ لَوۡلَا يَأۡتِينَا بِـَٔايَةࣲ مِّن رَّبِّهِۦٓۚ أَوَلَمۡ تَأۡتِهِم بَيِّنَةُ مَا فِي ٱلصُّحُفِ ٱلۡأُولَىٰ

Diuen: «Per què no ens porta un signe del seu Senyor?» Però és que no han rebut prova clara del que contenen les Fulles Primeres

Ayah 133

وَلَوۡ أَنَّآ أَهۡلَكۡنَٰهُم بِعَذَابࣲ مِّن قَبۡلِهِۦ لَقَالُواْ رَبَّنَا لَوۡلَآ أَرۡسَلۡتَ إِلَيۡنَا رَسُولࣰ ا فَنَتَّبِعَ ءَايَٰتِكَ مِن قَبۡلِ أَن نَّذِلَّ وَنَخۡزَىٰ

Si els Haguéssim fet perir abans amb un càstig, haurien dit: «Senyor! Per què no ens has manat un Missatger? Hauríem seguit Els Teus signes abans de ser humiliats i confosos»

Ayah 134

قُلۡ كُلࣱّ مُّتَرَبِّصࣱ فَتَرَبَّصُواْۖ فَسَتَعۡلَمُونَ مَنۡ أَصۡحَٰبُ ٱلصِّرَٰطِ ٱلسَّوِيِّ وَمَنِ ٱهۡتَدَىٰ

Digues: «Tots esperen. Espereu, doncs! Ja veureu qui segueix la via recta i qui segueix la bona senda»

Ayah 135