Sura Taa-Haa
Sura Taa-Haa — 20/114 · 135 versets. Llegeix i escolta amb el text àrab i la traducció al català.
طه
Ta Ha
Ayah 1مَآ أَنزَلۡنَا عَلَيۡكَ ٱلۡقُرۡءَانَ لِتَشۡقَىٰٓ
No t'hem revelat l'Alcorà perquè pateixis
Ayah 2إِلَّا تَذۡكِرَةࣰ لِّمَن يَخۡشَىٰ
sinó com Record per a qui tem Al·là
Ayah 3تَنزِيلࣰ ا مِّمَّنۡ خَلَقَ ٱلۡأَرۡضَ وَٱلسَّمَٰوَٰتِ ٱلۡعُلَى
com revelació vinguda de Qui ha creat la terra i els alts cels
Ayah 4ٱلرَّحۡمَٰنُ عَلَى ٱلۡعَرۡشِ ٱسۡتَوَىٰ
El Compassiu s'ha instal·lat en el Tron
Ayah 5لَهُۥ مَا فِي ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَمَا فِي ٱلۡأَرۡضِ وَمَا بَيۡنَهُمَا وَمَا تَحۡتَ ٱلثَّرَىٰ
Seu és el que està en els cels i en la terra, entre ells i sota sorra
Ayah 6وَإِن تَجۡهَرۡ بِٱلۡقَوۡلِ فَإِنَّهُۥ يَعۡلَمُ ٱلسِّرَّ وَأَخۡفَى
No cal que t'expressis en veu alta, Ell coneix el secret i l'encara més recòndit
Ayah 7ٱللَّهُ لَآ إِلَٰهَ إِلَّا هُوَۖ لَهُ ٱلۡأَسۡمَآءُ ٱلۡحُسۡنَىٰ
Al·là! No hi ha més déu que Ell! Posseïx els noms més bells
Ayah 8وَهَلۡ أَتَىٰكَ حَدِيثُ مُوسَىٰٓ
T'has assabentat de la història de Moisés
Ayah 9إِذۡ رَءَا نَارࣰ ا فَقَالَ لِأَهۡلِهِ ٱمۡكُثُوٓاْ إِنِّيٓ ءَانَسۡتُ نَارࣰ ا لَّعَلِّيٓ ءَاتِيكُم مِّنۡهَا بِقَبَسٍ أَوۡ أَجِدُ عَلَى ٱلنَّارِ هُدࣰ ى
Quan va veure un foc i va dir a la seva família: «Quedeu- vos aquí! Distingeixo un foc. Potser pugui jo portar-vos d'ell un tió o trobar la bona guia amb ajuda del foc»
Ayah 10فَلَمَّآ أَتَىٰهَا نُودِيَ يَٰمُوسَىٰٓ
Quan va arribar al foc, li van cridar: «Moisés
Ayah 11إِنِّيٓ أَنَا۠ رَبُّكَ فَٱخۡلَعۡ نَعۡلَيۡكَ إِنَّكَ بِٱلۡوَادِ ٱلۡمُقَدَّسِ طُوࣰ ى
Jo sóc, certament, el teu Senyor. Lleva't les sandàlies! Estàs en la vall sagrat de Tuwa
Ayah 12وَأَنَا ٱخۡتَرۡتُكَ فَٱسۡتَمِعۡ لِمَا يُوحَىٰٓ
I t'he escollit Jo. Escolta, doncs, el que es va a revelar
Ayah 13إِنَّنِيٓ أَنَا ٱللَّهُ لَآ إِلَٰهَ إِلَّآ أَنَا۠ فَٱعۡبُدۡنِي وَأَقِمِ ٱلصَّلَوٰةَ لِذِكۡرِيٓ
Jo sóc, certament, Al·là. No hi ha més déu que Jo. Serveix-me, doncs, i feix la azalá per a recordar-me
Ayah 14إِنَّ ٱلسَّاعَةَ ءَاتِيَةٌ أَكَادُ أُخۡفِيهَا لِتُجۡزَىٰ كُلُّ نَفۡسِۭ بِمَا تَسۡعَىٰ
L'Hora arriba -estic per ocultar-la- perquè cadascun sigui retribuït segons el seu esforç
Ayah 15فَلَا يَصُدَّنَّكَ عَنۡهَا مَن لَّا يُؤۡمِنُ بِهَا وَٱتَّبَعَ هَوَىٰهُ فَتَرۡدَىٰ
Que no et desviï d'ella qui no creu en ella i segueix la seva passió i va perir
Ayah 16وَمَا تِلۡكَ بِيَمِينِكَ يَٰمُوسَىٰ
Què és això que tens en la destra, Moisés?»
Ayah 17قَالَ هِيَ عَصَايَ أَتَوَكَّؤُاْ عَلَيۡهَا وَأَهُشُّ بِهَا عَلَىٰ غَنَمِي وَلِيَ فِيهَا مَـَٔارِبُ أُخۡرَىٰ
«És la meva vara», va dir. «Em recolze en ella i amb ella batollo els arbres per a alimentar al meu ramat. També la faig servir per a altres usos»
Ayah 18قَالَ أَلۡقِهَا يَٰمُوسَىٰ
Va dir: «Llença-la, Moisés!»
Ayah 19فَأَلۡقَىٰهَا فَإِذَا هِيَ حَيَّةࣱ تَسۡعَىٰ
La va llençar i heus aquí que es va convertir en una serp que reptava
Ayah 20قَالَ خُذۡهَا وَلَا تَخَفۡۖ سَنُعِيدُهَا سِيرَتَهَا ٱلۡأُولَىٰ
Va dir: «Agafa-la i no temes! Anem a retornar-li la seva condició primera
Ayah 21وَٱضۡمُمۡ يَدَكَ إِلَىٰ جَنَاحِكَ تَخۡرُجۡ بَيۡضَآءَ مِنۡ غَيۡرِ سُوٓءٍ ءَايَةً أُخۡرَىٰ
I duu-te la mà al costat! Sortirà, blanca, sana-altre signe
Ayah 22لِنُرِيَكَ مِنۡ ءَايَٰتِنَا ٱلۡكُبۡرَى
Per a mostrar-te part dels nostres tan grans signes
Ayah 23ٱذۡهَبۡ إِلَىٰ فِرۡعَوۡنَ إِنَّهُۥ طَغَىٰ
Veu a Faraó! Es mostra rebel »
Ayah 24قَالَ رَبِّ ٱشۡرَحۡ لِي صَدۡرِي
Va dir: «Senyor! Infon-me ànim
Ayah 25وَيَسِّرۡ لِيٓ أَمۡرِي
Facilita'm la tasca
Ayah 26وَٱحۡلُلۡ عُقۡدَةࣰ مِّن لِّسَانِي
Deslliga un nus de la meva llengua
Ayah 27يَفۡقَهُواْ قَوۡلِي
Així entendran el que jo digui
Ayah 28وَٱجۡعَل لِّي وَزِيرࣰ ا مِّنۡ أَهۡلِي
Dóna'm a algú de la meva família que m'ajudi
Ayah 29هَٰرُونَ أَخِي
a Aarón, el meu germà
Ayah 30ٱشۡدُدۡ بِهِۦٓ أَزۡرِي
Augmenta amb ell la meva força
Ayah 31وَأَشۡرِكۡهُ فِيٓ أَمۡرِي
i associa-li a la meva tasca
Ayah 32كَيۡ نُسَبِّحَكَ كَثِيرࣰ ا
perquè Et glorifiquem molt
Ayah 33وَنَذۡكُرَكَ كَثِيرًا
i Et recordem molt
Ayah 34إِنَّكَ كُنتَ بِنَا بَصِيرࣰ ا
Tu ens veus bé»
Ayah 35قَالَ قَدۡ أُوتِيتَ سُؤۡلَكَ يَٰمُوسَىٰ
Va dir: «Moisés! El teu prec ha estat escoltat
Ayah 36وَلَقَدۡ مَنَنَّا عَلَيۡكَ مَرَّةً أُخۡرَىٰٓ
Ja t'agraciem altra vegada
Ayah 37إِذۡ أَوۡحَيۡنَآ إِلَىٰٓ أُمِّكَ مَا يُوحَىٰٓ
Quan vam inspirar a la teva mare el següent
Ayah 38أَنِ ٱقۡذِفِيهِ فِي ٱلتَّابُوتِ فَٱقۡذِفِيهِ فِي ٱلۡيَمِّ فَلۡيُلۡقِهِ ٱلۡيَمُّ بِٱلسَّاحِلِ يَأۡخُذۡهُ عَدُوࣱّ لِّي وَعَدُوࣱّ لَّهُۥۚ وَأَلۡقَيۡتُ عَلَيۡكَ مَحَبَّةࣰ مِّنِّي وَلِتُصۡنَعَ عَلَىٰ عَيۡنِيٓ
Tira'l a aquesta arqueta i tira-la al riu. El riu ho dipositarà en la riba. Un enemic meu i seu ho recollirà'. He llançat sobre tu un amor vingut de Mi perquè siguis educat sota La Meva mirada
Ayah 39إِذۡ تَمۡشِيٓ أُخۡتُكَ فَتَقُولُ هَلۡ أَدُلُّكُمۡ عَلَىٰ مَن يَكۡفُلُهُۥۖ فَرَجَعۡنَٰكَ إِلَىٰٓ أُمِّكَ كَيۡ تَقَرَّ عَيۡنُهَا وَلَا تَحۡزَنَۚ وَقَتَلۡتَ نَفۡسࣰ ا فَنَجَّيۡنَٰكَ مِنَ ٱلۡغَمِّ وَفَتَنَّٰكَ فُتُونࣰ اۚ فَلَبِثۡتَ سِنِينَ فِيٓ أَهۡلِ مَدۡيَنَ ثُمَّ جِئۡتَ عَلَىٰ قَدَرࣲ يَٰمُوسَىٰ
Quan la teva germana passava per allí i va dir: 'Voleu que us indiqui a algú que podria encarregar-se d'ell?'. Així et vam retornar a la teva mare perquè s'alegrés i no estiguera trista. Vas matar a un home, et salvem de la tribulació i et vam sotmetre a moltes proves. Vas viure durant anys amb els Madianits i després vas venir aquí, Moisés. quan estava determinat
Ayah 40وَٱصۡطَنَعۡتُكَ لِنَفۡسِي
T'he escollit per a Mi
Ayah 41ٱذۡهَبۡ أَنتَ وَأَخُوكَ بِـَٔايَٰتِي وَلَا تَنِيَا فِي ذِكۡرِي
Veu! acompanyat del teu germà, amb Els meus signes, i no descureu el recordar-me
Ayah 42ٱذۡهَبَآ إِلَىٰ فِرۡعَوۡنَ إِنَّهُۥ طَغَىٰ
Aneu a Faraó! Es mostra rebel
Ayah 43فَقُولَا لَهُۥ قَوۡلࣰ ا لَّيِّنࣰ ا لَّعَلَّهُۥ يَتَذَكَّرُ أَوۡ يَخۡشَىٰ
Parleu amb ell amablement! Potser, així, es deixi amonestar tement-me
Ayah 44قَالَا رَبَّنَآ إِنَّنَا نَخَافُ أَن يَفۡرُطَ عَلَيۡنَآ أَوۡ أَن يَطۡغَىٰ
Van dir: «Senyor! Temem que la prengui amb nosaltres o que es mostri rebel»
Ayah 45قَالَ لَا تَخَافَآۖ إِنَّنِي مَعَكُمَآ أَسۡمَعُ وَأَرَىٰ
Va dir: «No temeu! Jo estic amb vosaltres, escoltant i veient
Ayah 46فَأۡتِيَاهُ فَقُولَآ إِنَّا رَسُولَا رَبِّكَ فَأَرۡسِلۡ مَعَنَا بَنِيٓ إِسۡرَٰٓءِيلَ وَلَا تُعَذِّبۡهُمۡۖ قَدۡ جِئۡنَٰكَ بِـَٔايَةࣲ مِّن رَّبِّكَۖ وَٱلسَّلَٰمُ عَلَىٰ مَنِ ٱتَّبَعَ ٱلۡهُدَىٰٓ
Aneu, doncs, a ell i digueu: 'Som els Missatgers del teu Senyor. Deixa marxar amb nosaltres als Fills d'Israel i no els turmentis! T'hem portat un signe del teu Senyor. La pau sobre qui segueixi La Guia
Ayah 47إِنَّا قَدۡ أُوحِيَ إِلَيۡنَآ أَنَّ ٱلۡعَذَابَ عَلَىٰ مَن كَذَّبَ وَتَوَلَّىٰ
Se'ns ha revelat que s'infligirà el càstig a qui desmenteixi o es desviï
Ayah 48قَالَ فَمَن رَّبُّكُمَا يَٰمُوسَىٰ
Va dir: «I qui és el vostre Senyor, Moisés?»
Ayah 49قَالَ رَبُّنَا ٱلَّذِيٓ أَعۡطَىٰ كُلَّ شَيۡءٍ خَلۡقَهُۥ ثُمَّ هَدَىٰ
Va dir: «El nostre Senyor és Qui ha donat a tot la seva forma i, després, dirigit»
Ayah 50قَالَ فَمَا بَالُ ٱلۡقُرُونِ ٱلۡأُولَىٰ
Va dir: «I què ha estat de les generaciones passades?»
Ayah 51قَالَ عِلۡمُهَا عِندَ رَبِّي فِي كِتَٰبࣲۖ لَّا يَضِلُّ رَبِّي وَلَا يَنسَى
Va dir: «El meu Senyor ho sap i està en una Escriptura. El meu Senyor no erra, ni oblida
Ayah 52ٱلَّذِي جَعَلَ لَكُمُ ٱلۡأَرۡضَ مَهۡدࣰ ا وَسَلَكَ لَكُمۡ فِيهَا سُبُلࣰ ا وَأَنزَلَ مِنَ ٱلسَّمَآءِ مَآءࣰ فَأَخۡرَجۡنَا بِهِۦٓ أَزۡوَٰجࣰ ا مِّن نَّبَاتࣲ شَتَّىٰ
Qui us ha posat la terra com bressol i us ha traçat en ella camins i fet baixar aigua del cel. Mitjançant ella, hem tret tota classe de plantes
Ayah 53كُلُواْ وَٱرۡعَوۡاْ أَنۡعَٰمَكُمۡۚ إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَأٓيَٰتࣲ لِّأُوْلِي ٱلنُّهَىٰ
Mengeu i pastureu els vostres ramats! Hi ha, en això, certament, signes per als dotats d'enteniment
Ayah 54۞مِنۡهَا خَلَقۡنَٰكُمۡ وَفِيهَا نُعِيدُكُمۡ وَمِنۡهَا نُخۡرِجُكُمۡ تَارَةً أُخۡرَىٰ
Us hem creat d'ella i a ella us retornarem, per a treure-us altra vegada d'ella
Ayah 55وَلَقَدۡ أَرَيۡنَٰهُ ءَايَٰتِنَا كُلَّهَا فَكَذَّبَ وَأَبَىٰ
Li vam mostrar tots Els nostres signes, però ell va desmentir i va refusar creure
Ayah 56قَالَ أَجِئۡتَنَا لِتُخۡرِجَنَا مِنۡ أَرۡضِنَا بِسِحۡرِكَ يَٰمُوسَىٰ
Va dir: «Moisés! Has vingut a nosaltres per a treure'ns de la nostra terra amb la teva màgia
Ayah 57فَلَنَأۡتِيَنَّكَ بِسِحۡرࣲ مِّثۡلِهِۦ فَٱجۡعَلۡ بَيۡنَنَا وَبَيۡنَكَ مَوۡعِدࣰ ا لَّا نُخۡلِفُهُۥ نَحۡنُ وَلَآ أَنتَ مَكَانࣰ ا سُوࣰ ى
Hem de respondre't amb altra màgia igual. Fixa entre nosaltres i tu una cita, a la qual ni nosaltres ni tu faltem, en un lloc a propòsit!»
Ayah 58قَالَ مَوۡعِدُكُمۡ يَوۡمُ ٱلزِّينَةِ وَأَن يُحۡشَرَ ٱلنَّاسُ ضُحࣰ ى
Va dir: «La vostra cita serà per al dia de la Gran Festa. Que la gent sigui convocada al matí»
Ayah 59فَتَوَلَّىٰ فِرۡعَوۡنُ فَجَمَعَ كَيۡدَهُۥ ثُمَّ أَتَىٰ
Faraó es va retirar, va preparar els seus mags i va acudir
Ayah 60قَالَ لَهُم مُّوسَىٰ وَيۡلَكُمۡ لَا تَفۡتَرُواْ عَلَى ٱللَّهِ كَذِبࣰ ا فَيُسۡحِتَكُم بِعَذَابࣲۖ وَقَدۡ خَابَ مَنِ ٱفۡتَرَىٰ
Moisés els va dir: «Ai de vosaltres! No inventeu mentida contra Al·là! Si no, us destruirà amb un càstig. Qui inventi, sofrirà una decepció»
Ayah 61فَتَنَٰزَعُوٓاْ أَمۡرَهُم بَيۡنَهُمۡ وَأَسَرُّواْ ٱلنَّجۡوَىٰ
Els mags van discutir entre si sobre el seu assumpte i van mantenir secreta la discussió
Ayah 62قَالُوٓاْ إِنۡ هَٰذَٰنِ لَسَٰحِرَٰنِ يُرِيدَانِ أَن يُخۡرِجَاكُم مِّنۡ أَرۡضِكُم بِسِحۡرِهِمَا وَيَذۡهَبَا بِطَرِيقَتِكُمُ ٱلۡمُثۡلَىٰ
Van dir: «En veritat, aquests dos són uns mags que, amb la seva màgia, volen treure-us de la vostra terra i acabar amb la vostra eminent doctrina
Ayah 63فَأَجۡمِعُواْ كَيۡدَكُمۡ ثُمَّ ٱئۡتُواْ صَفࣰّ اۚ وَقَدۡ أَفۡلَحَ ٱلۡيَوۡمَ مَنِ ٱسۡتَعۡلَىٰ
Prepareu els vostres artefactes i, després, veniu un a un. Qui guanyi avui serà feliç!»
Ayah 64قَالُواْ يَٰمُوسَىٰٓ إِمَّآ أَن تُلۡقِيَ وَإِمَّآ أَن نَّكُونَ أَوَّلَ مَنۡ أَلۡقَىٰ
Van dir: «Moisés! Qui és el primer a llençar? Tu o nosaltres?»
Ayah 65قَالَ بَلۡ أَلۡقُواْۖ فَإِذَا حِبَالُهُمۡ وَعِصِيُّهُمۡ يُخَيَّلُ إِلَيۡهِ مِن سِحۡرِهِمۡ أَنَّهَا تَسۡعَىٰ
Va dir: «No! Llenceu vosaltres!» I heus aquí que li va semblar que, per efecte de la seva màgia, les seves cordes i vares tiraven a córrer
Ayah 66فَأَوۡجَسَ فِي نَفۡسِهِۦ خِيفَةࣰ مُّوسَىٰ
I Moisés va témer en el seu interior
Ayah 67قُلۡنَا لَا تَخَفۡ إِنَّكَ أَنتَ ٱلۡأَعۡلَىٰ
Vam dir: «No temes, que tu ets el més superior
Ayah 68وَأَلۡقِ مَا فِي يَمِينِكَ تَلۡقَفۡ مَا صَنَعُوٓاْۖ إِنَّمَا صَنَعُواْ كَيۡدُ سَٰحِرࣲۖ وَلَا يُفۡلِحُ ٱلسَّاحِرُ حَيۡثُ أَتَىٰ
Llença el que tens en la destra i devorarà el que ells han fet, que el que ells han fet és només ardit del mag. I el mag no prosperarà, vinga d'on vinga»
Ayah 69فَأُلۡقِيَ ٱلسَّحَرَةُ سُجَّدࣰ ا قَالُوٓاْ ءَامَنَّا بِرَبِّ هَٰرُونَ وَمُوسَىٰ
Els mags van caure prosternats. Van dir: «Creiem en el Senyor de Aarón i de Moisés!»
Ayah 70قَالَ ءَامَنتُمۡ لَهُۥ قَبۡلَ أَنۡ ءَاذَنَ لَكُمۡۖ إِنَّهُۥ لَكَبِيرُكُمُ ٱلَّذِي عَلَّمَكُمُ ٱلسِّحۡرَۖ فَلَأُقَطِّعَنَّ أَيۡدِيَكُمۡ وَأَرۡجُلَكُم مِّنۡ خِلَٰفࣲ وَلَأُصَلِّبَنَّكُمۡ فِي جُذُوعِ ٱلنَّخۡلِ وَلَتَعۡلَمُنَّ أَيُّنَآ أَشَدُّ عَذَابࣰ ا وَأَبۡقَىٰ
Va dir: «Li heu cregut abans que jo us autoritzés a això. Ell és el vostre mestre, que us ha ensenyat la màgia. He de fer- vos amputar les mans i els peus oposats i crucificar en troncs de palmera. Així sabreu, certament, qui de nosaltres és el que infligeix un càstig més cruel i més durador»
Ayah 71قَالُواْ لَن نُّؤۡثِرَكَ عَلَىٰ مَا جَآءَنَا مِنَ ٱلۡبَيِّنَٰتِ وَٱلَّذِي فَطَرَنَاۖ فَٱقۡضِ مَآ أَنتَ قَاضٍۖ إِنَّمَا تَقۡضِي هَٰذِهِ ٱلۡحَيَوٰةَ ٱلدُّنۡيَآ
Van dir: « Pel Qui ens ha creat! no et preferirem a tu a les proves clares que se'ns han ofert. Decideixis el que decideixis, tu només decideixes sobre la vida d'aquí
Ayah 72إِنَّآ ءَامَنَّا بِرَبِّنَا لِيَغۡفِرَ لَنَا خَطَٰيَٰنَا وَمَآ أَكۡرَهۡتَنَا عَلَيۡهِ مِنَ ٱلسِّحۡرِۗ وَٱللَّهُ خَيۡرࣱ وَأَبۡقَىٰٓ
Creiem en el nostre Senyor, perquè ens perdoni els nostres pecats i la màgia que ens has obligat a proferir. Al·là és millor i més durador»
Ayah 73إِنَّهُۥ مَن يَأۡتِ رَبَّهُۥ مُجۡرِمࣰ ا فَإِنَّ لَهُۥ جَهَنَّمَ لَا يَمُوتُ فِيهَا وَلَا يَحۡيَىٰ
Qui ve al seu Senyor com culpable tindrà la Jahenam i en ella no podrà morir ni viure
Ayah 74وَمَن يَأۡتِهِۦ مُؤۡمِنࣰ ا قَدۡ عَمِلَ ٱلصَّٰلِحَٰتِ فَأُوْلَٰٓئِكَ لَهُمُ ٱلدَّرَجَٰتُ ٱلۡعُلَىٰ
Qui, al contrari, vinga a Ell com creient, després d'haver obrat bé, tindrà la categoria més elevada
Ayah 75جَنَّٰتُ عَدۡنࣲ تَجۡرِي مِن تَحۡتِهَا ٱلۡأَنۡهَٰرُ خَٰلِدِينَ فِيهَاۚ وَذَٰلِكَ جَزَآءُ مَن تَزَكَّىٰ
els jardins del edén, pels baixos dels quals fluïxen rierols, en els quals estarà eternament. Aquesta és la retribució de qui es manté pur
Ayah 76وَلَقَدۡ أَوۡحَيۡنَآ إِلَىٰ مُوسَىٰٓ أَنۡ أَسۡرِ بِعِبَادِي فَٱضۡرِبۡ لَهُمۡ طَرِيقࣰ ا فِي ٱلۡبَحۡرِ يَبَسࣰ ا لَّا تَخَٰفُ دَرَكࣰ ا وَلَا تَخۡشَىٰ
Inspirem a Moisés: «Sal de nit amb Els meus serfs i obri'ls un camí sec en el mar! No temes que us arribin, no tinguis por!»
Ayah 77فَأَتۡبَعَهُمۡ فِرۡعَوۡنُ بِجُنُودِهِۦ فَغَشِيَهُم مِّنَ ٱلۡيَمِّ مَا غَشِيَهُمۡ
Faraó els va perseguir amb les seves tropes i les aigües del mar els van cobrir
Ayah 78وَأَضَلَّ فِرۡعَوۡنُ قَوۡمَهُۥ وَمَا هَدَىٰ
Faraó havia extraviat al seu poble, no li havia dirigit bé
Ayah 79يَٰبَنِيٓ إِسۡرَٰٓءِيلَ قَدۡ أَنجَيۡنَٰكُم مِّنۡ عَدُوِّكُمۡ وَوَٰعَدۡنَٰكُمۡ جَانِبَ ٱلطُّورِ ٱلۡأَيۡمَنَ وَنَزَّلۡنَا عَلَيۡكُمُ ٱلۡمَنَّ وَٱلسَّلۡوَىٰ
Fills d'Israel! Us hem salvat dels vostres enemics i ens hem donat cita amb vosaltres en el vessant dret de La Muntanya. Hem fet descendir sobre vosaltres el manná i les guatles
Ayah 80كُلُواْ مِن طَيِّبَٰتِ مَا رَزَقۡنَٰكُمۡ وَلَا تَطۡغَوۡاْ فِيهِ فَيَحِلَّ عَلَيۡكُمۡ غَضَبِيۖ وَمَن يَحۡلِلۡ عَلَيۡهِ غَضَبِي فَقَدۡ هَوَىٰ
«Mengeu del que té de bo que us hem proveït, però sense excedir-vos. Si no, em airaré amb vosaltres». I aquell que incorre en La meva ira va a la ruïna
Ayah 81وَإِنِّي لَغَفَّارࣱ لِّمَن تَابَ وَءَامَنَ وَعَمِلَ صَٰلِحࣰ ا ثُمَّ ٱهۡتَدَىٰ
Jo sóc, certament, indulgent amb qui es penedeix, creu, obra bé i, després, es deixa dirigir bé
Ayah 82۞وَمَآ أَعۡجَلَكَ عَن قَوۡمِكَ يَٰمُوسَىٰ
«Moisés! Per quin t'has donat tanta pressa en allunyar-te del teu poble?»
Ayah 83قَالَ هُمۡ أُوْلَآءِ عَلَىٰٓ أَثَرِي وَعَجِلۡتُ إِلَيۡكَ رَبِّ لِتَرۡضَىٰ
Va dir: «Són ells els que em persegueixen. I he corregut cap a Tu, Senyor, per a complaure't»
Ayah 84قَالَ فَإِنَّا قَدۡ فَتَنَّا قَوۡمَكَ مِنۢ بَعۡدِكَ وَأَضَلَّهُمُ ٱلسَّامِرِيُّ
Va dir: «Hem provat al teu poble després d'anar-te, i el samarità els ha extraviat»
Ayah 85فَرَجَعَ مُوسَىٰٓ إِلَىٰ قَوۡمِهِۦ غَضۡبَٰنَ أَسِفࣰ اۚ قَالَ يَٰقَوۡمِ أَلَمۡ يَعِدۡكُمۡ رَبُّكُمۡ وَعۡدًا حَسَنًاۚ أَفَطَالَ عَلَيۡكُمُ ٱلۡعَهۡدُ أَمۡ أَرَدتُّمۡ أَن يَحِلَّ عَلَيۡكُمۡ غَضَبࣱ مِّن رَّبِّكُمۡ فَأَخۡلَفۡتُم مَّوۡعِدِي
I Moisés va regressar al seu poble, irat, dolgut. Va dir: «Poble! No us havia promès el vostre Senyor quelcom bell? És que l'aliança us ha resultat massa llarga o heu volgut que el vostre Senyor s´irrite amb vosaltres al faltar al que m'heu promès?»
Ayah 86قَالُواْ مَآ أَخۡلَفۡنَا مَوۡعِدَكَ بِمَلۡكِنَا وَلَٰكِنَّا حُمِّلۡنَآ أَوۡزَارࣰ ا مِّن زِينَةِ ٱلۡقَوۡمِ فَقَذَفۡنَٰهَا فَكَذَٰلِكَ أَلۡقَى ٱلسَّامِرِيُّ
Van dir: «No hem faltat per propi impuls al que t'havíem promès, sinó que se'ns va obligar a carregar amb les joies del poble i les hem llançat. I el mateix va fer el samarità»
Ayah 87فَأَخۡرَجَ لَهُمۡ عِجۡلࣰ ا جَسَدࣰ ا لَّهُۥ خُوَارࣱ فَقَالُواْ هَٰذَآ إِلَٰهُكُمۡ وَإِلَٰهُ مُوسَىٰ فَنَسِيَ
Aquest els va treure un vedell, un cos que mugía, i van dir: «Aquest és el vostre déu i el déu de Moisés. Però ha oblidat»
Ayah 88أَفَلَا يَرَوۡنَ أَلَّا يَرۡجِعُ إِلَيۡهِمۡ قَوۡلࣰ ا وَلَا يَمۡلِكُ لَهُمۡ ضَرࣰّ ا وَلَا نَفۡعࣰ ا
És que no veien que no els donava cap contestació i no podia ni danyar-los ni aprofitar-los
Ayah 89وَلَقَدۡ قَالَ لَهُمۡ هَٰرُونُ مِن قَبۡلُ يَٰقَوۡمِ إِنَّمَا فُتِنتُم بِهِۦۖ وَإِنَّ رَبَّكُمُ ٱلرَّحۡمَٰنُ فَٱتَّبِعُونِي وَأَطِيعُوٓاْ أَمۡرِي
Ja abans els havia dit Aarón: «Poble! Només se us ha temptat amb ell. El vostre Senyor és el Compassiu. Seguiu-me, doncs, i obeïu els meus ordres!»
Ayah 90قَالُواْ لَن نَّبۡرَحَ عَلَيۡهِ عَٰكِفِينَ حَتَّىٰ يَرۡجِعَ إِلَيۡنَا مُوسَىٰ
Van dir: «No deixarem de lliurar-nos al seu culte fins que Moisés hagi regressat»
Ayah 91قَالَ يَٰهَٰرُونُ مَا مَنَعَكَ إِذۡ رَأَيۡتَهُمۡ ضَلُّوٓاْ
Va dir: «Aarón! Quan has vist que s'extraviaven, què és el que t'ha impedit
Ayah 92أَلَّا تَتَّبِعَنِۖ أَفَعَصَيۡتَ أَمۡرِي
seguir-me? Has desobeït els meus ordres?»
Ayah 93قَالَ يَبۡنَؤُمَّ لَا تَأۡخُذۡ بِلِحۡيَتِي وَلَا بِرَأۡسِيٓۖ إِنِّي خَشِيتُ أَن تَقُولَ فَرَّقۡتَ بَيۡنَ بَنِيٓ إِسۡرَٰٓءِيلَ وَلَمۡ تَرۡقُبۡ قَوۡلِي
Va dir: «Fill de la meva mare! No m'agafis per la barba ni pel cap! Tenia por que diguessis: Has escindit als Fills d'Israel i no has observat la meva paraula'»
Ayah 94قَالَ فَمَا خَطۡبُكَ يَٰسَٰمِرِيُّ
Va dir: «Què al·legues tu, samarità?»
Ayah 95قَالَ بَصُرۡتُ بِمَا لَمۡ يَبۡصُرُواْ بِهِۦ فَقَبَضۡتُ قَبۡضَةࣰ مِّنۡ أَثَرِ ٱلرَّسُولِ فَنَبَذۡتُهَا وَكَذَٰلِكَ سَوَّلَتۡ لِي نَفۡسِي
Va dir: «He vist alguna cosa que ells no han vist. He pres un grapat de la pols trepitjada per el Missatger i ho he llançat. Així m'ho ha suggerit la imaginació»
Ayah 96قَالَ فَٱذۡهَبۡ فَإِنَّ لَكَ فِي ٱلۡحَيَوٰةِ أَن تَقُولَ لَا مِسَاسَۖ وَإِنَّ لَكَ مَوۡعِدࣰ ا لَّن تُخۡلَفَهُۥۖ وَٱنظُرۡ إِلَىٰٓ إِلَٰهِكَ ٱلَّذِي ظَلۡتَ عَلَيۡهِ عَاكِفࣰ اۖ لَّنُحَرِّقَنَّهُۥ ثُمَّ لَنَنسِفَنَّهُۥ فِي ٱلۡيَمِّ نَسۡفًا
Va dir: «Vés-te´n d'aquí! En aquesta vida aniràs cridant: 'No em toqueu!' Se't ha fixat una cita a la qual no faltaràs. I mira al teu déu, al culte del qual tant t'has lliurat! Hem de cremar-ho i dispersar les seves cendres pel mar
Ayah 97إِنَّمَآ إِلَٰهُكُمُ ٱللَّهُ ٱلَّذِي لَآ إِلَٰهَ إِلَّا هُوَۚ وَسِعَ كُلَّ شَيۡءٍ عِلۡمࣰ ا
Només Al·là és el vostre déu, a part del no hi ha altre déu! Ho abasta tot en La seva ciència»
Ayah 98كَذَٰلِكَ نَقُصُّ عَلَيۡكَ مِنۡ أَنۢبَآءِ مَا قَدۡ سَبَقَۚ وَقَدۡ ءَاتَيۡنَٰكَ مِن لَّدُنَّا ذِكۡرࣰ ا
Així et contem històries d'antany i t'hem donat una Amonestació de Nosaltres
Ayah 99مَّنۡ أَعۡرَضَ عَنۡهُ فَإِنَّهُۥ يَحۡمِلُ يَوۡمَ ٱلۡقِيَٰمَةِ وِزۡرًا
Qui es desviï d'ella durà una càrrega el dia de la Resurrecció
Ayah 100خَٰلِدِينَ فِيهِۖ وَسَآءَ لَهُمۡ يَوۡمَ ٱلۡقِيَٰمَةِ حِمۡلࣰ ا
eternament. Quina càrrega més pesada tindran el dia de la Resurrecció
Ayah 101يَوۡمَ يُنفَخُ فِي ٱلصُّورِۚ وَنَحۡشُرُ ٱلۡمُجۡرِمِينَ يَوۡمَئِذࣲ زُرۡقࣰ ا
El dia que es toqui la trompeta i reunim als pecadors, aquest dia, ullblaus
Ayah 102يَتَخَٰفَتُونَ بَيۡنَهُمۡ إِن لَّبِثۡتُمۡ إِلَّا عَشۡرࣰ ا
dient-se uns a uns altres pel baix: «No heu romàs sinó deu dies»
Ayah 103نَّحۡنُ أَعۡلَمُ بِمَا يَقُولُونَ إِذۡ يَقُولُ أَمۡثَلُهُمۡ طَرِيقَةً إِن لَّبِثۡتُمۡ إِلَّا يَوۡمࣰ ا
Sabem bé el que diran quan el que més es distingeixi per la seva bona conducta digui: «No heu romàs sinó un dia»
Ayah 104وَيَسۡـَٔلُونَكَ عَنِ ٱلۡجِبَالِ فَقُلۡ يَنسِفُهَا رَبِّي نَسۡفࣰ ا
Et preguntaran per les muntanyes. Digues: «El meu Senyor les reduirà a pols i les ventará
Ayah 105فَيَذَرُهَا قَاعࣰ ا صَفۡصَفࣰ ا
Les deixarà com pla anivellat
Ayah 106لَّا تَرَىٰ فِيهَا عِوَجࣰ ا وَلَآ أَمۡتࣰ ا
en el qual no es veuran depressions ni elevacions»
Ayah 107يَوۡمَئِذࣲ يَتَّبِعُونَ ٱلدَّاعِيَ لَا عِوَجَ لَهُۥۖ وَخَشَعَتِ ٱلۡأَصۡوَاتُ لِلرَّحۡمَٰنِ فَلَا تَسۡمَعُ إِلَّا هَمۡسࣰ ا
Aquest dia, seguiran al Pregoner, que no es desviarà. Baixaran les veus davant el Compassiu i no s'escoltarà res que murmuris
Ayah 108يَوۡمَئِذࣲ لَّا تَنفَعُ ٱلشَّفَٰعَةُ إِلَّا مَنۡ أَذِنَ لَهُ ٱلرَّحۡمَٰنُ وَرَضِيَ لَهُۥ قَوۡلࣰ ا
Aquest dia no aprofitarà més intercessió que la d'aquell que conti amb l'autorització del Compassiu, d'aquell les paraules del qual Ell accepti
Ayah 109يَعۡلَمُ مَا بَيۡنَ أَيۡدِيهِمۡ وَمَا خَلۡفَهُمۡ وَلَا يُحِيطُونَ بِهِۦ عِلۡمࣰ ا
Coneix el seu passat i el seu futur mentre que ells no poden abastar-lo en la seva ciència
Ayah 110۞وَعَنَتِ ٱلۡوُجُوهُ لِلۡحَيِّ ٱلۡقَيُّومِۖ وَقَدۡ خَابَ مَنۡ حَمَلَ ظُلۡمࣰ ا
Els rostres s'humiliaran davant El Vivent, El Subsistent. Qui s'hagi carregat de impietat, sofrirà una decepció
Ayah 111وَمَن يَعۡمَلۡ مِنَ ٱلصَّٰلِحَٰتِ وَهُوَ مُؤۡمِنࣱ فَلَا يَخَافُ ظُلۡمࣰ ا وَلَا هَضۡمࣰ ا
Qui, en canvi, obra bé, sent creient, no té per què témer injustícia ni opressió
Ayah 112وَكَذَٰلِكَ أَنزَلۡنَٰهُ قُرۡءَانًا عَرَبِيࣰّ ا وَصَرَّفۡنَا فِيهِ مِنَ ٱلۡوَعِيدِ لَعَلَّهُمۡ يَتَّقُونَ أَوۡ يُحۡدِثُ لَهُمۡ ذِكۡرࣰ ا
Així l'hem revelat com Alcorà àrab. Hem exposat en ell amenaces. Potser, així, Ens temin o els serveixi d'amonestació
Ayah 113فَتَعَٰلَى ٱللَّهُ ٱلۡمَلِكُ ٱلۡحَقُّۗ وَلَا تَعۡجَلۡ بِٱلۡقُرۡءَانِ مِن قَبۡلِ أَن يُقۡضَىٰٓ إِلَيۡكَ وَحۡيُهُۥۖ وَقُل رَّبِّ زِدۡنِي عِلۡمࣰ ا
Exaltat sigui Al·là, el Rei veritable! No et precipitis en la Recitació abans que et sigui revelada completament! I digues: «Senyor! Augmenta la meva ciència!»
Ayah 114وَلَقَدۡ عَهِدۡنَآ إِلَىٰٓ ءَادَمَ مِن قَبۡلُ فَنَسِيَ وَلَمۡ نَجِدۡ لَهُۥ عَزۡمࣰ ا
Havíem concertat abans una aliança amb Adán, però va oblidar i no vam veure en ell resolució
Ayah 115وَإِذۡ قُلۡنَا لِلۡمَلَٰٓئِكَةِ ٱسۡجُدُواْ لِأٓدَمَ فَسَجَدُوٓاْ إِلَّآ إِبۡلِيسَ أَبَىٰ
I quan vam dir als àngels: «Prosterneu-vos davant Adán!» Es prosternaren, excepte Iblis, que es va negar
Ayah 116فَقُلۡنَا يَٰٓـَٔادَمُ إِنَّ هَٰذَا عَدُوࣱّ لَّكَ وَلِزَوۡجِكَ فَلَا يُخۡرِجَنَّكُمَا مِنَ ٱلۡجَنَّةِ فَتَشۡقَىٰٓ
Vam dir: «Adán! Aquest és un enemic per a tu i per a la teva esposa. Que no us expulsi del Paradís; si no, seràs desgraciat
Ayah 117إِنَّ لَكَ أَلَّا تَجُوعَ فِيهَا وَلَا تَعۡرَىٰ
En ell, no has de sofrir fam ni nuesa
Ayah 118وَأَنَّكَ لَا تَظۡمَؤُاْ فِيهَا وَلَا تَضۡحَىٰ
ni sed, ni ardor del sol»
Ayah 119فَوَسۡوَسَ إِلَيۡهِ ٱلشَّيۡطَٰنُ قَالَ يَٰٓـَٔادَمُ هَلۡ أَدُلُّكَ عَلَىٰ شَجَرَةِ ٱلۡخُلۡدِ وَمُلۡكࣲ لَّا يَبۡلَىٰ
Però el Dimoni li va insinuar el mal. Va dir: «Adán! T'indico l'arbre de la immortalitat i d'un domini imperible?»
Ayah 120فَأَكَلَا مِنۡهَا فَبَدَتۡ لَهُمَا سَوۡءَٰتُهُمَا وَطَفِقَا يَخۡصِفَانِ عَلَيۡهِمَا مِن وَرَقِ ٱلۡجَنَّةِۚ وَعَصَىٰٓ ءَادَمُ رَبَّهُۥ فَغَوَىٰ
Van menjar d'ell, se'ls va revelar la seva nuesa i van començar a cobrir-se amb fulles del Paradís. Adán va desobeir al seu Senyor i es va esgarriar
Ayah 121ثُمَّ ٱجۡتَبَٰهُ رَبُّهُۥ فَتَابَ عَلَيۡهِ وَهَدَىٰ
Després, el seu Senyor li va escollir. li va perdonar i li va posar en la bona senda
Ayah 122قَالَ ٱهۡبِطَا مِنۡهَا جَمِيعَۢاۖ بَعۡضُكُمۡ لِبَعۡضٍ عَدُوࣱّۖ فَإِمَّا يَأۡتِيَنَّكُم مِّنِّي هُدࣰ ى فَمَنِ ٱتَّبَعَ هُدَايَ فَلَا يَضِلُّ وَلَا يَشۡقَىٰ
Va dir: «Descendiu ambdós d'ell! Tots! Sereu enemics uns d'uns altres. Si, doncs, rebeu de Mi una guia, qui segueixi La meva guia no s'extraviarà i no serà desgraciat
Ayah 123وَمَنۡ أَعۡرَضَ عَن ذِكۡرِي فَإِنَّ لَهُۥ مَعِيشَةࣰ ضَنكࣰ ا وَنَحۡشُرُهُۥ يَوۡمَ ٱلۡقِيَٰمَةِ أَعۡمَىٰ
Però qui no segueixi La meva Amonestació durà una existència miserable i li ressuscitarem, cec, el dia de la Resurrecció»
Ayah 124قَالَ رَبِّ لِمَ حَشَرۡتَنِيٓ أَعۡمَىٰ وَقَدۡ كُنتُ بَصِيرࣰ ا
Dirà: «Senyor! Per quin m'has ressuscitat cec, sent així que abans veia?»
Ayah 125قَالَ كَذَٰلِكَ أَتَتۡكَ ءَايَٰتُنَا فَنَسِيتَهَاۖ وَكَذَٰلِكَ ٱلۡيَوۡمَ تُنسَىٰ
Dirà: «Igual que tu vas rebre Els nostres signes i els vas oblidar, així avui ets oblidat»
Ayah 126وَكَذَٰلِكَ نَجۡزِي مَنۡ أَسۡرَفَ وَلَمۡ يُؤۡمِنۢ بِـَٔايَٰتِ رَبِّهِۦۚ وَلَعَذَابُ ٱلۡأٓخِرَةِ أَشَدُّ وَأَبۡقَىٰٓ
Així retribuirem a qui hagi comès excessos i no hagi cregut en els signes del seu Senyor. I el càstig de l'altra vida serà més cruel i més durador
Ayah 127أَفَلَمۡ يَهۡدِ لَهُمۡ كَمۡ أَهۡلَكۡنَا قَبۡلَهُم مِّنَ ٱلۡقُرُونِ يَمۡشُونَ فِي مَسَٰكِنِهِمۡۚ إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَأٓيَٰتࣲ لِّأُوْلِي ٱلنُّهَىٰ
És que no els diu gens que hàgim fet perir a tantes generacions precedents, els habitatges de les quals trepitjan ells ara? Certament, hi ha en això signes per als dotats d'enteniment
Ayah 128وَلَوۡلَا كَلِمَةࣱ سَبَقَتۡ مِن رَّبِّكَ لَكَانَ لِزَامࣰ ا وَأَجَلࣱ مُّسَمࣰّ ى
Si no arriba a ésser per una paraula prèvia del teu Senyor i no hagués estat prefixat el termini, hauria estat ineludible
Ayah 129فَٱصۡبِرۡ عَلَىٰ مَا يَقُولُونَ وَسَبِّحۡ بِحَمۡدِ رَبِّكَ قَبۡلَ طُلُوعِ ٱلشَّمۡسِ وَقَبۡلَ غُرُوبِهَاۖ وَمِنۡ ءَانَآيِٕ ٱلَّيۡلِ فَسَبِّحۡ وَأَطۡرَافَ ٱلنَّهَارِ لَعَلَّكَ تَرۡضَىٰ
Tingues paciència, doncs, amb el que diuen i celebra les lloances del teu Senyor abans de la sortida del sol i abans de la seva posada! Glorifica-li durant les hores de la nit i en les hores extremes del dia! Potser, així, quedis satisfet
Ayah 130وَلَا تَمُدَّنَّ عَيۡنَيۡكَ إِلَىٰ مَا مَتَّعۡنَا بِهِۦٓ أَزۡوَٰجࣰ ا مِّنۡهُمۡ زَهۡرَةَ ٱلۡحَيَوٰةِ ٱلدُّنۡيَا لِنَفۡتِنَهُمۡ فِيهِۚ وَرِزۡقُ رَبِّكَ خَيۡرࣱ وَأَبۡقَىٰ
I no cobegis els gaudis efímers que hem concedit a alguns d'ells, lluentor de la vida d'aquí, a fi de provar-los amb ells. El sosteniment del teu Senyor és millor i més durador
Ayah 131وَأۡمُرۡ أَهۡلَكَ بِٱلصَّلَوٰةِ وَٱصۡطَبِرۡ عَلَيۡهَاۖ لَا نَسۡـَٔلُكَ رِزۡقࣰ اۖ نَّحۡنُ نَرۡزُقُكَۗ وَٱلۡعَٰقِبَةُ لِلتَّقۡوَىٰ
Prescriu a la teva gent la azalá i persevera en ella! No et vam demanar sosteniment. Som Nosaltres Qui et sostenem. La bona fi està destinat als que temen a Al·là
Ayah 132وَقَالُواْ لَوۡلَا يَأۡتِينَا بِـَٔايَةࣲ مِّن رَّبِّهِۦٓۚ أَوَلَمۡ تَأۡتِهِم بَيِّنَةُ مَا فِي ٱلصُّحُفِ ٱلۡأُولَىٰ
Diuen: «Per què no ens porta un signe del seu Senyor?» Però és que no han rebut prova clara del que contenen les Fulles Primeres
Ayah 133وَلَوۡ أَنَّآ أَهۡلَكۡنَٰهُم بِعَذَابࣲ مِّن قَبۡلِهِۦ لَقَالُواْ رَبَّنَا لَوۡلَآ أَرۡسَلۡتَ إِلَيۡنَا رَسُولࣰ ا فَنَتَّبِعَ ءَايَٰتِكَ مِن قَبۡلِ أَن نَّذِلَّ وَنَخۡزَىٰ
Si els Haguéssim fet perir abans amb un càstig, haurien dit: «Senyor! Per què no ens has manat un Missatger? Hauríem seguit Els Teus signes abans de ser humiliats i confosos»
Ayah 134قُلۡ كُلࣱّ مُّتَرَبِّصࣱ فَتَرَبَّصُواْۖ فَسَتَعۡلَمُونَ مَنۡ أَصۡحَٰبُ ٱلصِّرَٰطِ ٱلسَّوِيِّ وَمَنِ ٱهۡتَدَىٰ
Digues: «Tots esperen. Espereu, doncs! Ja veureu qui segueix la via recta i qui segueix la bona senda»
Ayah 135