Sura Hud
Sura Hud — 11/114 · 123 versets. Llegeix i escolta amb el text àrab i la traducció al català.
الٓرۚ كِتَٰبٌ أُحۡكِمَتۡ ءَايَٰتُهُۥ ثُمَّ فُصِّلَتۡ مِن لَّدُنۡ حَكِيمٍ خَبِيرٍ
Alif Laam Raa. Heus aquí una Escriptura els versicles de la qual han estat fetes unívoques i, després, repartit detalladament, i que procedeix d'Un Que és Savi, Que està bé informat
Ayah 1أَلَّا تَعۡبُدُوٓاْ إِلَّا ٱللَّهَۚ إِنَّنِي لَكُم مِّنۡهُ نَذِيرࣱ وَبَشِيرࣱ
Que no serviu sinó a Al·là! Jo sóc per a vosaltres, de part Seva, un monitor i nunci de bones noves
Ayah 2وَأَنِ ٱسۡتَغۡفِرُواْ رَبَّكُمۡ ثُمَّ تُوبُوٓاْ إِلَيۡهِ يُمَتِّعۡكُم مَّتَٰعًا حَسَنًا إِلَىٰٓ أَجَلࣲ مُّسَمࣰّ ى وَيُؤۡتِ كُلَّ ذِي فَضۡلࣲ فَضۡلَهُۥۖ وَإِن تَوَلَّوۡاْ فَإِنِّيٓ أَخَافُ عَلَيۡكُمۡ عَذَابَ يَوۡمࣲ كَبِيرٍ
I que demaneu perdó al vostre Senyor i, després, us torneu a Ell! Us permetrà, llavors, gaudir bé per un temps determinat i concedirà El seu favor a tot afavorit. Però, si torneu l'esquena, temo per vosaltres el càstig d'un dia terrible
Ayah 3إِلَى ٱللَّهِ مَرۡجِعُكُمۡۖ وَهُوَ عَلَىٰ كُلِّ شَيۡءࣲ قَدِيرٌ
Tornareu a Al·là. És omnipotent
Ayah 4أَلَآ إِنَّهُمۡ يَثۡنُونَ صُدُورَهُمۡ لِيَسۡتَخۡفُواْ مِنۡهُۚ أَلَا حِينَ يَسۡتَغۡشُونَ ثِيَابَهُمۡ يَعۡلَمُ مَا يُسِرُّونَ وَمَا يُعۡلِنُونَۚ إِنَّهُۥ عَلِيمُۢ بِذَاتِ ٱلصُّدُورِ
Es repleguen en si mateixos per a sostreure's a Ell. Encara que es cobreixin amb la roba, Ell sap el que oculten i el que manifesten: sap bé el que tanquen els pits
Ayah 5۞وَمَا مِن دَآبَّةࣲ فِي ٱلۡأَرۡضِ إِلَّا عَلَى ٱللَّهِ رِزۡقُهَا وَيَعۡلَمُ مُسۡتَقَرَّهَا وَمُسۡتَوۡدَعَهَاۚ كُلࣱّ فِي كِتَٰبࣲ مُّبِينࣲ
No hi ha bèstia sobre la terra a que el seu sosteniment no proveeixi Al·là, Que coneix el seu cau i el seu dipòsit: tot està en una Escriptura clara
Ayah 6وَهُوَ ٱلَّذِي خَلَقَ ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَٱلۡأَرۡضَ فِي سِتَّةِ أَيَّامࣲ وَكَانَ عَرۡشُهُۥ عَلَى ٱلۡمَآءِ لِيَبۡلُوَكُمۡ أَيُّكُمۡ أَحۡسَنُ عَمَلࣰ اۗ وَلَئِن قُلۡتَ إِنَّكُم مَّبۡعُوثُونَ مِنۢ بَعۡدِ ٱلۡمَوۡتِ لَيَقُولَنَّ ٱلَّذِينَ كَفَرُوٓاْ إِنۡ هَٰذَآ إِلَّا سِحۡرࣱ مُّبِينࣱ
Ell és Qui ha creat els cels i la terra en sis dies, tenint El seu Tron en l'aigua, per a provar-vos, per a veure qui de vosaltres és el qui millor es comporta. Si dius: «Sereu ressuscitats després de morts», segur que els infidels diuen: «Això no és més que manifesta màgia»
Ayah 7وَلَئِنۡ أَخَّرۡنَا عَنۡهُمُ ٱلۡعَذَابَ إِلَىٰٓ أُمَّةࣲ مَّعۡدُودَةࣲ لَّيَقُولُنَّ مَا يَحۡبِسُهُۥٓۗ أَلَا يَوۡمَ يَأۡتِيهِمۡ لَيۡسَ مَصۡرُوفًا عَنۡهُمۡ وَحَاقَ بِهِم مَّا كَانُواْ بِهِۦ يَسۡتَهۡزِءُونَ
Si retardem el seu càstig fins a un moment donat, segur que diuen: «Què és el que ho impedeix ?» El dia que els arribi no se'ls allunyarà d'ell i es veuran voltats per allò que es burlaven
Ayah 8وَلَئِنۡ أَذَقۡنَا ٱلۡإِنسَٰنَ مِنَّا رَحۡمَةࣰ ثُمَّ نَزَعۡنَٰهَا مِنۡهُ إِنَّهُۥ لَيَـُٔوسࣱ كَفُورࣱ
Si fem agradar a l'home una misericòrdia vinguda de Nosaltres i després li privem d'ella, està completament desesperat, desagraït
Ayah 9وَلَئِنۡ أَذَقۡنَٰهُ نَعۡمَآءَ بَعۡدَ ضَرَّآءَ مَسَّتۡهُ لَيَقُولَنَّ ذَهَبَ ٱلسَّيِّـَٔاتُ عَنِّيٓۚ إِنَّهُۥ لَفَرِحࣱ فَخُورٌ
Si li fem agradar una benvolença., després d'haver sofert una dissort, segur que diu: «S'han allunyat de mi els mals!» Sí, s´alegra, es ufana
Ayah 10إِلَّا ٱلَّذِينَ صَبَرُواْ وَعَمِلُواْ ٱلصَّٰلِحَٰتِ أُوْلَٰٓئِكَ لَهُم مَّغۡفِرَةࣱ وَأَجۡرࣱ كَبِيرࣱ
En canvi, qui siguin pacients i obrin bé, obtindran perdó i una gran recompensa
Ayah 11فَلَعَلَّكَ تَارِكُۢ بَعۡضَ مَا يُوحَىٰٓ إِلَيۡكَ وَضَآئِقُۢ بِهِۦ صَدۡرُكَ أَن يَقُولُواْ لَوۡلَآ أُنزِلَ عَلَيۡهِ كَنزٌ أَوۡ جَآءَ مَعَهُۥ مَلَكٌۚ إِنَّمَآ أَنتَ نَذِيرࣱۚ وَٱللَّهُ عَلَىٰ كُلِّ شَيۡءࣲ وَكِيلٌ
Tu, potser, ometries part del que se't ha revelat -i t'angoixes per això- perquè diuen: «Per què no se li ha enviat baix un tresor o li ha acompanyat un àngel?» Però tu no ets més que un monitor. I Al·là vetlla per tot
Ayah 12أَمۡ يَقُولُونَ ٱفۡتَرَىٰهُۖ قُلۡ فَأۡتُواْ بِعَشۡرِ سُوَرࣲ مِّثۡلِهِۦ مُفۡتَرَيَٰتࣲ وَٱدۡعُواْ مَنِ ٱسۡتَطَعۡتُم مِّن دُونِ ٱللَّهِ إِن كُنتُمۡ صَٰدِقِينَ
O diuen: «Ell ho ha inventat». Digues: «Si és veritat el que dieu, porteu deu versicles com ell, inventats, i crideu a qui pugueu, en lloc de cridar a Al·là!»
Ayah 13فَإِلَّمۡ يَسۡتَجِيبُواْ لَكُمۡ فَٱعۡلَمُوٓاْ أَنَّمَآ أُنزِلَ بِعِلۡمِ ٱللَّهِ وَأَن لَّآ إِلَٰهَ إِلَّا هُوَۖ فَهَلۡ أَنتُم مُّسۡلِمُونَ
I si no us escolten, sapigueu que ha estat revelat amb la ciència d'Al·là i que no hi ha més déu que Ell. Us sotmetreu, doncs, a Ell
Ayah 14مَن كَانَ يُرِيدُ ٱلۡحَيَوٰةَ ٱلدُّنۡيَا وَزِينَتَهَا نُوَفِّ إِلَيۡهِمۡ أَعۡمَٰلَهُمۡ فِيهَا وَهُمۡ فِيهَا لَا يُبۡخَسُونَ
A qui hagin desitjat la vida d'aquí i el seu ornament, els remunerarem en ella conformement a les seves obres i no seran defraudats en ella
Ayah 15أُوْلَٰٓئِكَ ٱلَّذِينَ لَيۡسَ لَهُمۡ فِي ٱلۡأٓخِرَةِ إِلَّا ٱلنَّارُۖ وَحَبِطَ مَا صَنَعُواْ فِيهَا وَبَٰطِلࣱ مَّا كَانُواْ يَعۡمَلُونَ
Aquests són els que no tindran en l'altra vida més que el Foc. Les seves obres no fructificaran i serà va el que hagin fet
Ayah 16أَفَمَن كَانَ عَلَىٰ بَيِّنَةࣲ مِّن رَّبِّهِۦ وَيَتۡلُوهُ شَاهِدࣱ مِّنۡهُ وَمِن قَبۡلِهِۦ كِتَٰبُ مُوسَىٰٓ إِمَامࣰ ا وَرَحۡمَةًۚ أُوْلَٰٓئِكَ يُؤۡمِنُونَ بِهِۦۚ وَمَن يَكۡفُرۡ بِهِۦ مِنَ ٱلۡأَحۡزَابِ فَٱلنَّارُ مَوۡعِدُهُۥۚ فَلَا تَكُ فِي مِرۡيَةࣲ مِّنۡهُۚ إِنَّهُ ٱلۡحَقُّ مِن رَّبِّكَ وَلَٰكِنَّ أَكۡثَرَ ٱلنَّاسِ لَا يُؤۡمِنُونَ
És que qui es basa en una prova clara vinguda del seu Senyor, recitada per un testimoni d'Aquest...? Abans d'ell, la Escritura de Moisés servia de guia i de misericòrdia. Aquests creuen en ella. Qui dels grups no creu en ella té el Foc com lloc de cita. Tu no dubtis d'ella. És la Veritat vinguda del teu Senyor. Però la majoria dels homes no creuen
Ayah 17وَمَنۡ أَظۡلَمُ مِمَّنِ ٱفۡتَرَىٰ عَلَى ٱللَّهِ كَذِبًاۚ أُوْلَٰٓئِكَ يُعۡرَضُونَ عَلَىٰ رَبِّهِمۡ وَيَقُولُ ٱلۡأَشۡهَٰدُ هَٰٓؤُلَآءِ ٱلَّذِينَ كَذَبُواْ عَلَىٰ رَبِّهِمۡۚ أَلَا لَعۡنَةُ ٱللَّهِ عَلَى ٱلظَّٰلِمِينَ
Hi ha algú més impiu que qui inventa una mentida contra Al·là? Aquests tals seran conduïts davant del seu Senyor i els testimonis diran: «Estos són els que van mentir contra el seu Senyor». Sí! Que la maledicció d´Al.là caiga sobre els Impius
Ayah 18ٱلَّذِينَ يَصُدُّونَ عَن سَبِيلِ ٱللَّهِ وَيَبۡغُونَهَا عِوَجࣰ ا وَهُم بِٱلۡأٓخِرَةِ هُمۡ كَٰفِرُونَ
que desvien a altres del camí d'Al·là, desitjant que siga tortuós, i no creuen en l'altra vida
Ayah 19أُوْلَٰٓئِكَ لَمۡ يَكُونُواْ مُعۡجِزِينَ فِي ٱلۡأَرۡضِ وَمَا كَانَ لَهُم مِّن دُونِ ٱللَّهِ مِنۡ أَوۡلِيَآءَۘ يُضَٰعَفُ لَهُمُ ٱلۡعَذَابُۚ مَا كَانُواْ يَسۡتَطِيعُونَ ٱلسَّمۡعَ وَمَا كَانُواْ يُبۡصِرُونَ
No van poder escapar en la terra ni van tindre, fora d'Al·là, protectors. S'els doblegarà el castig. No podien sentir i no veien
Ayah 20أُوْلَٰٓئِكَ ٱلَّذِينَ خَسِرُوٓاْ أَنفُسَهُمۡ وَضَلَّ عَنۡهُم مَّا كَانُواْ يَفۡتَرُونَ
Aquests són els que s'han perdut a si mateixos. S'han esfumat els seus invencions
Ayah 21لَا جَرَمَ أَنَّهُمۡ فِي ٱلۡأٓخِرَةِ هُمُ ٱلۡأَخۡسَرُونَ
En veritat, en l'altra vida seran els que més perden
Ayah 22إِنَّ ٱلَّذِينَ ءَامَنُواْ وَعَمِلُواْ ٱلصَّٰلِحَٰتِ وَأَخۡبَتُوٓاْ إِلَىٰ رَبِّهِمۡ أُوْلَٰٓئِكَ أَصۡحَٰبُ ٱلۡجَنَّةِۖ هُمۡ فِيهَا خَٰلِدُونَ
Però els que creguen, obren bé i es mostren humils amb el seu Senyor,aquests habitaran en el Paradís eternament
Ayah 23۞مَثَلُ ٱلۡفَرِيقَيۡنِ كَٱلۡأَعۡمَىٰ وَٱلۡأَصَمِّ وَٱلۡبَصِيرِ وَٱلسَّمِيعِۚ هَلۡ يَسۡتَوِيَانِ مَثَلًاۚ أَفَلَا تَذَكَّرُونَ
Aquestes dos classes de persones són com un cec i sord i un altre que veu i sent. Són semblants? És que no us deixareu amonestar
Ayah 24وَلَقَدۡ أَرۡسَلۡنَا نُوحًا إِلَىٰ قَوۡمِهِۦٓ إِنِّي لَكُمۡ نَذِيرࣱ مُّبِينٌ
I ja enviem Noé al seu poble: «Sóc per a vosaltres un monitor que parla Clar
Ayah 25أَن لَّا تَعۡبُدُوٓاْ إِلَّا ٱللَّهَۖ إِنِّيٓ أَخَافُ عَلَيۡكُمۡ عَذَابَ يَوۡمٍ أَلِيمࣲ
No serviu sinó a Al·là! Tem per vosaltres el castig d'un dia dolorós»
Ayah 26فَقَالَ ٱلۡمَلَأُ ٱلَّذِينَ كَفَرُواْ مِن قَوۡمِهِۦ مَا نَرَىٰكَ إِلَّا بَشَرࣰ ا مِّثۡلَنَا وَمَا نَرَىٰكَ ٱتَّبَعَكَ إِلَّا ٱلَّذِينَ هُمۡ أَرَاذِلُنَا بَادِيَ ٱلرَّأۡيِ وَمَا نَرَىٰ لَكُمۡ عَلَيۡنَا مِن فَضۡلِۭ بَلۡ نَظُنُّكُمۡ كَٰذِبِينَ
Els dignataris del seu poble, que no creien, van dir: «No veiem en tu més que un mortal com nosaltres i no veiem que ningú et seguix sinó els humiliats del nostre poble, que ho fan irreflexivament. Ni veiem que gaudiu de cap privilegi sobre nosaltres. Abans bé, creiem que menteixen»
Ayah 27قَالَ يَٰقَوۡمِ أَرَءَيۡتُمۡ إِن كُنتُ عَلَىٰ بَيِّنَةࣲ مِّن رَّبِّي وَءَاتَىٰنِي رَحۡمَةࣰ مِّنۡ عِندِهِۦ فَعُمِّيَتۡ عَلَيۡكُمۡ أَنُلۡزِمُكُمُوهَا وَأَنتُمۡ لَهَا كَٰرِهُونَ
Va dir: «Poble! Què us pareix? Si jo em baso en una prova clara vinguda del meu Senyor -que m'ha fet objecte d'una misericòrdia vinguda d'Ell-, i que vosaltres, en la vostra ceguera, no percebeu, deurem imposar-us la a despit de vostre
Ayah 28وَيَٰقَوۡمِ لَآ أَسۡـَٔلُكُمۡ عَلَيۡهِ مَالًاۖ إِنۡ أَجۡرِيَ إِلَّا عَلَى ٱللَّهِۚ وَمَآ أَنَا۠ بِطَارِدِ ٱلَّذِينَ ءَامَنُوٓاْۚ إِنَّهُم مُّلَٰقُواْ رَبِّهِمۡ وَلَٰكِنِّيٓ أَرَىٰكُمۡ قَوۡمࣰ ا تَجۡهَلُونَ
Poble! No us demane hisenda a canvi -el meu salari incumbix només a Al·là- i no rebutjaré als que creuen. Sí, trobaran el seu Senyor. Però veig que sou un poble ignorant
Ayah 29وَيَٰقَوۡمِ مَن يَنصُرُنِي مِنَ ٱللَّهِ إِن طَرَدتُّهُمۡۚ أَفَلَا تَذَكَّرُونَ
Poble! Si els rebutge, qui m'auxiliarà contra Al·là? És que no us deixareu amonestar
Ayah 30وَلَآ أَقُولُ لَكُمۡ عِندِي خَزَآئِنُ ٱللَّهِ وَلَآ أَعۡلَمُ ٱلۡغَيۡبَ وَلَآ أَقُولُ إِنِّي مَلَكࣱ وَلَآ أَقُولُ لِلَّذِينَ تَزۡدَرِيٓ أَعۡيُنُكُمۡ لَن يُؤۡتِيَهُمُ ٱللَّهُ خَيۡرًاۖ ٱللَّهُ أَعۡلَمُ بِمَا فِيٓ أَنفُسِهِمۡ إِنِّيٓ إِذࣰ ا لَّمِنَ ٱلظَّٰلِمِينَ
Jo no pretenc posseir els tresors d'Al·là, ni conec l'ocult, ni pretenc ser un àngel. Jo no dic als que vosaltres menyspreeu que Al·là no els reserva cap bé. Al·là coneix bé els seus pensaments. Si tal digués, seria dels impius»
Ayah 31قَالُواْ يَٰنُوحُ قَدۡ جَٰدَلۡتَنَا فَأَكۡثَرۡتَ جِدَٰلَنَا فَأۡتِنَا بِمَا تَعِدُنَآ إِن كُنتَ مِنَ ٱلصَّٰدِقِينَ
Van dir: «Noé! No pares de discutir amb nosaltres. Porta'ns, doncs, allò amb que ens amenaces, si és veritat el que dius!»
Ayah 32قَالَ إِنَّمَا يَأۡتِيكُم بِهِ ٱللَّهُ إِن شَآءَ وَمَآ أَنتُم بِمُعۡجِزِينَ
Va dir: «Només Al·là farà que es compleixi, si Ell vol, i no podreu escapar»
Ayah 33وَلَا يَنفَعُكُمۡ نُصۡحِيٓ إِنۡ أَرَدتُّ أَنۡ أَنصَحَ لَكُمۡ إِن كَانَ ٱللَّهُ يُرِيدُ أَن يُغۡوِيَكُمۡۚ هُوَ رَبُّكُمۡ وَإِلَيۡهِ تُرۡجَعُونَ
«Si jo volgués aconsellar-vos, el meu consell no us serviria de res si Al·là volgués esgarriar-vos. Ell és el vostre Senyor i sereu retornats a Ell»
Ayah 34أَمۡ يَقُولُونَ ٱفۡتَرَىٰهُۖ قُلۡ إِنِ ٱفۡتَرَيۡتُهُۥ فَعَلَيَّ إِجۡرَامِي وَأَنَا۠ بَرِيٓءࣱ مِّمَّا تُجۡرِمُونَ
O diuen: «Ell ho ha inventat». Digues:«Si jo ho he inventat, caigui sobre mi el meu pecat! Però sóc innocent del que m'imputeu»
Ayah 35وَأُوحِيَ إِلَىٰ نُوحٍ أَنَّهُۥ لَن يُؤۡمِنَ مِن قَوۡمِكَ إِلَّا مَن قَدۡ ءَامَنَ فَلَا تَبۡتَئِسۡ بِمَا كَانُواْ يَفۡعَلُونَ
I es va revelar a Noé: «Del teu poble només creuran els que ja creien. No t'afligeixis doncs, pel que fessin
Ayah 36وَٱصۡنَعِ ٱلۡفُلۡكَ بِأَعۡيُنِنَا وَوَحۡيِنَا وَلَا تُخَٰطِبۡنِي فِي ٱلَّذِينَ ظَلَمُوٓاْ إِنَّهُم مُّغۡرَقُونَ
Construïx la nau sota La nostra mirada i segons La nostra inspiració i no em parlis dels quals han obrat impíament! Van a ser negats!»
Ayah 37وَيَصۡنَعُ ٱلۡفُلۡكَ وَكُلَّمَا مَرَّ عَلَيۡهِ مَلَأࣱ مِّن قَوۡمِهِۦ سَخِرُواْ مِنۡهُۚ قَالَ إِن تَسۡخَرُواْ مِنَّا فَإِنَّا نَسۡخَرُ مِنكُمۡ كَمَا تَسۡخَرُونَ
I, mentre construïa la nau, sempre que passaven per allí dignataris del seu poble es burlaven d'ell. Deia: «Si us burleu de nosaltres, ja ens burlarem de vosaltres com us burleu
Ayah 38فَسَوۡفَ تَعۡلَمُونَ مَن يَأۡتِيهِ عَذَابࣱ يُخۡزِيهِ وَيَحِلُّ عَلَيۡهِ عَذَابࣱ مُّقِيمٌ
Veureu qui rebrà un càstig humiliant i sobre qui s'abatrà un càstig permanent»
Ayah 39حَتَّىٰٓ إِذَا جَآءَ أَمۡرُنَا وَفَارَ ٱلتَّنُّورُ قُلۡنَا ٱحۡمِلۡ فِيهَا مِن كُلࣲّ زَوۡجَيۡنِ ٱثۡنَيۡنِ وَأَهۡلَكَ إِلَّا مَن سَبَقَ عَلَيۡهِ ٱلۡقَوۡلُ وَمَنۡ ءَامَنَۚ وَمَآ ءَامَنَ مَعَهُۥٓ إِلَّا قَلِيلࣱ
Fins que, quan va venir La nostra ordre i el forn va bullir, vam dir: «Càrrega en ella a una parella de cada espècie, a la teva família -estalvi a aquell la sort del qual ha estat ja tirada- i als creients». Però no eren sinó pocs els que amb ell creien
Ayah 40۞وَقَالَ ٱرۡكَبُواْ فِيهَا بِسۡمِ ٱللَّهِ مَجۡرٜىٰهَا وَمُرۡسَىٰهَآۚ إِنَّ رَبِّي لَغَفُورࣱ رَّحِيمࣱ
Va dir: «Pugeu a ella! Que navegui i arribi a bon port en el nom d'Al·là El meu Senyor és, certament, indulgent, misericordiós»
Ayah 41وَهِيَ تَجۡرِي بِهِمۡ فِي مَوۡجࣲ كَٱلۡجِبَالِ وَنَادَىٰ نُوحٌ ٱبۡنَهُۥ وَكَانَ فِي مَعۡزِلࣲ يَٰبُنَيَّ ٱرۡكَب مَّعَنَا وَلَا تَكُن مَّعَ ٱلۡكَٰفِرِينَ
I va navegar amb ells entre ones com muntanyes. Noé va cridar al seu fill, que s'havia quedat a part: «Fillet! Puja amb nosaltres, no et quedis amb els infidels!»
Ayah 42قَالَ سَـَٔاوِيٓ إِلَىٰ جَبَلࣲ يَعۡصِمُنِي مِنَ ٱلۡمَآءِۚ قَالَ لَا عَاصِمَ ٱلۡيَوۡمَ مِنۡ أَمۡرِ ٱللَّهِ إِلَّا مَن رَّحِمَۚ وَحَالَ بَيۡنَهُمَا ٱلۡمَوۡجُ فَكَانَ مِنَ ٱلۡمُغۡرَقِينَ
Va dir: «Em refugiaré en una muntanya que em protegeixi de l'aigua». Va dir: «Avui ningú trobarà protecció contra l'ordre d'Al·là, excepte aquell de qui Ell es apiade». Es van interposar entre ambdós les ones i va anar dels que es van ofegar
Ayah 43وَقِيلَ يَٰٓأَرۡضُ ٱبۡلَعِي مَآءَكِ وَيَٰسَمَآءُ أَقۡلِعِي وَغِيضَ ٱلۡمَآءُ وَقُضِيَ ٱلۡأَمۡرُ وَٱسۡتَوَتۡ عَلَى ٱلۡجُودِيِّۖ وَقِيلَ بُعۡدࣰ ا لِّلۡقَوۡمِ ٱلظَّٰلِمِينَ
I es va dir: «Empassa, terra, la teva aigua! Escampa, cel!», I l'aigua va ser absorbida, es va complir l'ordre i es va posar en el Judi. I es va dir: «Enrere el poble impiu!»
Ayah 44وَنَادَىٰ نُوحࣱ رَّبَّهُۥ فَقَالَ رَبِّ إِنَّ ٱبۡنِي مِنۡ أَهۡلِي وَإِنَّ وَعۡدَكَ ٱلۡحَقُّ وَأَنتَ أَحۡكَمُ ٱلۡحَٰكِمِينَ
Noé va invocar al seu Senyor i va dir: «Senyor! El meu fill és de la meva família. El que Tu promets és veritat. Tu ets Qui millor decideix»
Ayah 45قَالَ يَٰنُوحُ إِنَّهُۥ لَيۡسَ مِنۡ أَهۡلِكَۖ إِنَّهُۥ عَمَلٌ غَيۡرُ صَٰلِحࣲۖ فَلَا تَسۡـَٔلۡنِ مَا لَيۡسَ لَكَ بِهِۦ عِلۡمٌۖ إِنِّيٓ أَعِظُكَ أَن تَكُونَ مِنَ ٱلۡجَٰهِلِينَ
Va dir: «Noé! Ell no és de la teva família! És un acte incorrecte! No em demanis quelcom del que no tens coneixement! Et previnc: no siguis dels ignorants!»
Ayah 46قَالَ رَبِّ إِنِّيٓ أَعُوذُ بِكَ أَنۡ أَسۡـَٔلَكَ مَا لَيۡسَ لِي بِهِۦ عِلۡمࣱۖ وَإِلَّا تَغۡفِرۡ لِي وَتَرۡحَمۡنِيٓ أَكُن مِّنَ ٱلۡخَٰسِرِينَ
Va dir: «Senyor, lliura'm de demanar-te quelcom del que no tinc coneixement! Si Tu no em perdones i Et apiadas de mi, seré dels que estan perduts...»
Ayah 47قِيلَ يَٰنُوحُ ٱهۡبِطۡ بِسَلَٰمࣲ مِّنَّا وَبَرَكَٰتٍ عَلَيۡكَ وَعَلَىٰٓ أُمَمࣲ مِّمَّن مَّعَكَۚ وَأُمَمࣱ سَنُمَتِّعُهُمۡ ثُمَّ يَمَسُّهُم مِّنَّا عَذَابٌ أَلِيمࣱ
Es va dir: «Noé! Desembarca amb pau vinguda de Nosaltres i amb benediccions sobre tu i les comunitats que descendeixin de qui t'acompanyen. Hi ha comunitats a les que deixarem que gaudeixin per breu temps. Després, els castigarem severament»
Ayah 48تِلۡكَ مِنۡ أَنۢبَآءِ ٱلۡغَيۡبِ نُوحِيهَآ إِلَيۡكَۖ مَا كُنتَ تَعۡلَمُهَآ أَنتَ وَلَا قَوۡمُكَ مِن قَبۡلِ هَٰذَاۖ فَٱصۡبِرۡۖ إِنَّ ٱلۡعَٰقِبَةَ لِلۡمُتَّقِينَ
Això forma part de les històries referents a l'ocult que Nosaltres et revelem. No les coneixies abans tu, ni tampoc el teu poble. Tingues paciència, doncs! La fi és per als que temen a Al·là
Ayah 49وَإِلَىٰ عَادٍ أَخَاهُمۡ هُودࣰ اۚ قَالَ يَٰقَوۡمِ ٱعۡبُدُواْ ٱللَّهَ مَا لَكُم مِّنۡ إِلَٰهٍ غَيۡرُهُۥٓۖ إِنۡ أَنتُمۡ إِلَّا مُفۡتَرُونَ
I als Adites el seu germà Hud. Va dir: «Poble! Serviu a Al·là! No teniu a cap altre déu que a Ell. No feu més que inventar
Ayah 50يَٰقَوۡمِ لَآ أَسۡـَٔلُكُمۡ عَلَيۡهِ أَجۡرًاۖ إِنۡ أَجۡرِيَ إِلَّا عَلَى ٱلَّذِي فَطَرَنِيٓۚ أَفَلَا تَعۡقِلُونَ
Poble! No us demano salari a canvi. El meu salari incumbeix només a Aquell Que m'ha creat. És que no raoneu
Ayah 51وَيَٰقَوۡمِ ٱسۡتَغۡفِرُواْ رَبَّكُمۡ ثُمَّ تُوبُوٓاْ إِلَيۡهِ يُرۡسِلِ ٱلسَّمَآءَ عَلَيۡكُم مِّدۡرَارࣰ ا وَيَزِدۡكُمۡ قُوَّةً إِلَىٰ قُوَّتِكُمۡ وَلَا تَتَوَلَّوۡاْ مُجۡرِمِينَ
I, poble! demaneu perdó al vostre Senyor i, després, torneu-vos a Ell! Enviarà sobre vosaltres del cel una pluja abundant i us enfortirà. No torneu l'esquena com pecadors!»
Ayah 52قَالُواْ يَٰهُودُ مَا جِئۡتَنَا بِبَيِّنَةࣲ وَمَا نَحۡنُ بِتَارِكِيٓ ءَالِهَتِنَا عَن قَوۡلِكَ وَمَا نَحۡنُ لَكَ بِمُؤۡمِنِينَ
Van dir: «Hud! No ens has portat cap prova clara! No anem a deixar als nostres déus perquè tu ho diguis! No tenim fe en tu
Ayah 53إِن نَّقُولُ إِلَّا ٱعۡتَرَىٰكَ بَعۡضُ ءَالِهَتِنَا بِسُوٓءࣲۗ قَالَ إِنِّيٓ أُشۡهِدُ ٱللَّهَ وَٱشۡهَدُوٓاْ أَنِّي بَرِيٓءࣱ مِّمَّا تُشۡرِكُونَ
L'única cosa que diem és que un dels nostres déus t'ha causat malament». Va dir: «Poso a Al·là per testimoni i sed vosaltres també testimonis que sóc innocent del que vosaltres associeu
Ayah 54مِن دُونِهِۦۖ فَكِيدُونِي جَمِيعࣰ ا ثُمَّ لَا تُنظِرُونِ
en lloc d'Ell! Urdid alguna cosa tots contra mi i no em feu esperar!»
Ayah 55إِنِّي تَوَكَّلۡتُ عَلَى ٱللَّهِ رَبِّي وَرَبِّكُمۚ مَّا مِن دَآبَّةٍ إِلَّا هُوَ ءَاخِذُۢ بِنَاصِيَتِهَآۚ إِنَّ رَبِّي عَلَىٰ صِرَٰطࣲ مُّسۡتَقِيمࣲ
Jo confio en Al·là, el meu Senyor i Senyor vostre. No hi ha ser que no depengui d'Ell. El meu Senyor està en una via recta
Ayah 56فَإِن تَوَلَّوۡاْ فَقَدۡ أَبۡلَغۡتُكُم مَّآ أُرۡسِلۡتُ بِهِۦٓ إِلَيۡكُمۡۚ وَيَسۡتَخۡلِفُ رَبِّي قَوۡمًا غَيۡرَكُمۡ وَلَا تَضُرُّونَهُۥ شَيۡـًٔاۚ إِنَّ رَبِّي عَلَىٰ كُلِّ شَيۡءٍ حَفِيظࣱ
Si torneu l'esquena... jo ja us he comunicat allò amb que he estat enviat a vosaltres. El meu Senyor farà que us succeeixi altre poble i no podreu fer-li cap dany. El meu Senyor tot ho vigila
Ayah 57وَلَمَّا جَآءَ أَمۡرُنَا نَجَّيۡنَا هُودࣰ ا وَٱلَّذِينَ ءَامَنُواْ مَعَهُۥ بِرَحۡمَةࣲ مِّنَّا وَنَجَّيۡنَٰهُم مِّنۡ عَذَابٍ غَلِيظࣲ
Quan va venir La nostra ordre, vam salvar per una misericòrdia vinguda de Nosaltres a Hud i als que amb ell van creure i els lliurem d'un dur càstig
Ayah 58وَتِلۡكَ عَادࣱۖ جَحَدُواْ بِـَٔايَٰتِ رَبِّهِمۡ وَعَصَوۡاْ رُسُلَهُۥ وَٱتَّبَعُوٓاْ أَمۡرَ كُلِّ جَبَّارٍ عَنِيدࣲ
Així eren els Adites. Van negar els signes del seu Senyor i van desobeir als seus Missatgers, seguint, en canvi, les ordres de tot tirà desviat
Ayah 59وَأُتۡبِعُواْ فِي هَٰذِهِ ٱلدُّنۡيَا لَعۡنَةࣰ وَيَوۡمَ ٱلۡقِيَٰمَةِۗ أَلَآ إِنَّ عَادࣰ ا كَفَرُواْ رَبَّهُمۡۗ أَلَا بُعۡدࣰ ا لِّعَادࣲ قَوۡمِ هُودࣲ
En la vida d'aquí van ser perseguits per una maledicció i també ho seran el dia de la Resurreción. No! Els Adites no van creure en el seu Senyor! Si! Enrere els Adites, poble de Hud
Ayah 60۞وَإِلَىٰ ثَمُودَ أَخَاهُمۡ صَٰلِحࣰ اۚ قَالَ يَٰقَوۡمِ ٱعۡبُدُواْ ٱللَّهَ مَا لَكُم مِّنۡ إِلَٰهٍ غَيۡرُهُۥۖ هُوَ أَنشَأَكُم مِّنَ ٱلۡأَرۡضِ وَٱسۡتَعۡمَرَكُمۡ فِيهَا فَٱسۡتَغۡفِرُوهُ ثُمَّ تُوبُوٓاْ إِلَيۡهِۚ إِنَّ رَبِّي قَرِيبࣱ مُّجِيبࣱ
I als Tamudís el seu germà Salih. Va dir: «Poble! Serviu a Al·là! No teniu a cap altre déu que a Ell. Ell us ha creat de la terra i us ha establert en ella. Demaneu-li perdó! Després, torneu-vos a Ell! El meu Senyor està prop, escolta»
Ayah 61قَالُواْ يَٰصَٰلِحُ قَدۡ كُنتَ فِينَا مَرۡجُوࣰّ ا قَبۡلَ هَٰذَآۖ أَتَنۡهَىٰنَآ أَن نَّعۡبُدَ مَا يَعۡبُدُ ءَابَآؤُنَا وَإِنَّنَا لَفِي شَكࣲّ مِّمَّا تَدۡعُونَآ إِلَيۡهِ مُرِيبࣲ
Van dir: «Salih! havíem posat en tu fins ara la nostra esperança. Ens prohibeixes que servim el que servien els nostres pares? Dubtem seriosament d'allò que ens crides»
Ayah 62قَالَ يَٰقَوۡمِ أَرَءَيۡتُمۡ إِن كُنتُ عَلَىٰ بَيِّنَةࣲ مِّن رَّبِّي وَءَاتَىٰنِي مِنۡهُ رَحۡمَةࣰ فَمَن يَنصُرُنِي مِنَ ٱللَّهِ إِنۡ عَصَيۡتُهُۥۖ فَمَا تَزِيدُونَنِي غَيۡرَ تَخۡسِيرࣲ
Va dir: «Poble! Què us sembla? Si jo em baso en una prova clara vinguda del meu Senyor, Que m'ha fet objecte d'una misericòrdia vinguda d'Ell, qui m'auxiliarà contra Al·là si Li desobeeixo? No faríeu sinó augmentar la meva perdició
Ayah 63وَيَٰقَوۡمِ هَٰذِهِۦ نَاقَةُ ٱللَّهِ لَكُمۡ ءَايَةࣰۖ فَذَرُوهَا تَأۡكُلۡ فِيٓ أَرۡضِ ٱللَّهِۖ وَلَا تَمَسُّوهَا بِسُوٓءࣲ فَيَأۡخُذَكُمۡ عَذَابࣱ قَرِيبࣱ
I, poble!, aquesta és la camella d'Al·là, que segui signe per a vosaltres. Deixeu-la que pasture en la terra d'Al·là i no li feu malament! Si no, us arribarà aviat un càstig»
Ayah 64فَعَقَرُوهَا فَقَالَ تَمَتَّعُواْ فِي دَارِكُمۡ ثَلَٰثَةَ أَيَّامࣲۖ ذَٰلِكَ وَعۡدٌ غَيۡرُ مَكۡذُوبࣲ
Però la degollaren i va dir: «Gaudiu encara dels vostres béns durant tres dies! És una amenaça que no deixarà de complir-se»
Ayah 65فَلَمَّا جَآءَ أَمۡرُنَا نَجَّيۡنَا صَٰلِحࣰ ا وَٱلَّذِينَ ءَامَنُواْ مَعَهُۥ بِرَحۡمَةࣲ مِّنَّا وَمِنۡ خِزۡيِ يَوۡمِئِذٍۚ إِنَّ رَبَّكَ هُوَ ٱلۡقَوِيُّ ٱلۡعَزِيزُ
I, quan va venir La nostra ordre, vam preservar per una misericòrdia vinguda de Nosaltres a Salih i als que amb ell van creure de l'oprobi d'aquell dia. El teu Senyor és el Fort, el Poderós
Ayah 66وَأَخَذَ ٱلَّذِينَ ظَلَمُواْ ٱلصَّيۡحَةُ فَأَصۡبَحُواْ فِي دِيَٰرِهِمۡ جَٰثِمِينَ
Al matinar,El Crit va sorprendre als que havien estat impius i es trobaren morts, de genolls, en les seves cases
Ayah 67كَأَن لَّمۡ يَغۡنَوۡاْ فِيهَآۗ أَلَآ إِنَّ ثَمُودَاْ كَفَرُواْ رَبَّهُمۡۗ أَلَا بُعۡدࣰ ا لِّثَمُودَ
com si no haguessin habitat en elles. No! Els Tamudís no van creure en el seu Senyor! Si! Enrere els Tamudís
Ayah 68وَلَقَدۡ جَآءَتۡ رُسُلُنَآ إِبۡرَٰهِيمَ بِٱلۡبُشۡرَىٰ قَالُواْ سَلَٰمࣰ اۖ قَالَ سَلَٰمࣱۖ فَمَا لَبِثَ أَن جَآءَ بِعِجۡلٍ حَنِيذࣲ
I ja van portar els nostres Missatgers la bona nova a Abraham. Van dir: «Pau!» Va dir: «Pau!» I no va trigar a portar un vedell rostit
Ayah 69فَلَمَّا رَءَآ أَيۡدِيَهُمۡ لَا تَصِلُ إِلَيۡهِ نَكِرَهُمۡ وَأَوۡجَسَ مِنۡهُمۡ خِيفَةࣰۚ قَالُواْ لَا تَخَفۡ إِنَّآ أُرۡسِلۡنَآ إِلَىٰ قَوۡمِ لُوطࣲ
I quan va veure que les seves mans no ho tocaven, va sospitar d'ells i va sentir temor d'ells. Van dir: «No temes! Se'ns ha enviat al poble de Lot»
Ayah 70وَٱمۡرَأَتُهُۥ قَآئِمَةࣱ فَضَحِكَتۡ فَبَشَّرۡنَٰهَا بِإِسۡحَٰقَ وَمِن وَرَآءِ إِسۡحَٰقَ يَعۡقُوبَ
La seva dona estava present i va riure. I li anunciem la bona nova de Isaac i, després de la de Isaac, la de Jacob
Ayah 71قَالَتۡ يَٰوَيۡلَتَىٰٓ ءَأَلِدُ وَأَنَا۠ عَجُوزࣱ وَهَٰذَا بَعۡلِي شَيۡخًاۖ إِنَّ هَٰذَا لَشَيۡءٌ عَجِيبࣱ
Va dir ella: «Ai de mi! Vaig a donar a llum ara que sóc tan vella i aquest el meu marit, tan vell? Certament, això és quelcom sorprenent!»
Ayah 72قَالُوٓاْ أَتَعۡجَبِينَ مِنۡ أَمۡرِ ٱللَّهِۖ رَحۡمَتُ ٱللَّهِ وَبَرَكَٰتُهُۥ عَلَيۡكُمۡ أَهۡلَ ٱلۡبَيۡتِۚ إِنَّهُۥ حَمِيدࣱ مَّجِيدࣱ
«Et sorprens de l'ordre d'Al·là?» van dir. «Que la misericòrdia d'Al·là i Les seves benediccions siguin sobre vosaltres, gent de la casa! És digne de ser lloat, glorificat!»
Ayah 73فَلَمَّا ذَهَبَ عَنۡ إِبۡرَٰهِيمَ ٱلرَّوۡعُ وَجَآءَتۡهُ ٱلۡبُشۡرَىٰ يُجَٰدِلُنَا فِي قَوۡمِ لُوطٍ
I quan el temor d'Abraham es va haver esvaït i va rebre la bona notícia, es va posar a discutir amb Nosaltres sobre el poble de Lot
Ayah 74إِنَّ إِبۡرَٰهِيمَ لَحَلِيمٌ أَوَّٰهࣱ مُّنِيبࣱ
Abraham era, certament, benigne, tendre, estava penedit
Ayah 75يَٰٓإِبۡرَٰهِيمُ أَعۡرِضۡ عَنۡ هَٰذَآۖ إِنَّهُۥ قَدۡ جَآءَ أَمۡرُ رَبِّكَۖ وَإِنَّهُمۡ ءَاتِيهِمۡ عَذَابٌ غَيۡرُ مَرۡدُودࣲ
«Abraham! Deixa de defensar-los! Ha arribat l'ordre del teu Senyor i rebran un càstig ineludible!»
Ayah 76وَلَمَّا جَآءَتۡ رُسُلُنَا لُوطࣰ ا سِيٓءَ بِهِمۡ وَضَاقَ بِهِمۡ ذَرۡعࣰ ا وَقَالَ هَٰذَا يَوۡمٌ عَصِيبࣱ
I quan Els nostres Missatgers van venir a Lot, aquest es va afligir per ells i es va sentir impotent per a protegir-los. Va dir: «Aquest és un dia terrible!»
Ayah 77وَجَآءَهُۥ قَوۡمُهُۥ يُهۡرَعُونَ إِلَيۡهِ وَمِن قَبۡلُ كَانُواْ يَعۡمَلُونَ ٱلسَّيِّـَٔاتِۚ قَالَ يَٰقَوۡمِ هَٰٓؤُلَآءِ بَنَاتِي هُنَّ أَطۡهَرُ لَكُمۡۖ فَٱتَّقُواْ ٱللَّهَ وَلَا تُخۡزُونِ فِي ضَيۡفِيٓۖ أَلَيۡسَ مِنكُمۡ رَجُلࣱ رَّشِيدࣱ
El seu poble, que solia abans cometre el mal, va córrer a Lot, que va dir: «Poble! Aquí teniu a les meves filles. Són més pures per a vosaltres. Temeu a Al·là i no m'avergonyiu en els meus hostes! No hi ha entre vosaltres un home honrat
Ayah 78قَالُواْ لَقَدۡ عَلِمۡتَ مَا لَنَا فِي بَنَاتِكَ مِنۡ حَقࣲّ وَإِنَّكَ لَتَعۡلَمُ مَا نُرِيدُ
Van dir: «Ja saps que no tenim cap dret a les teves filles. Tu ja saps el que volem...»
Ayah 79قَالَ لَوۡ أَنَّ لِي بِكُمۡ قُوَّةً أَوۡ ءَاوِيٓ إِلَىٰ رُكۡنࣲ شَدِيدࣲ
Va dir: «Ah! Si us pogués... o si pogués recórrer a un suport fort...»
Ayah 80قَالُواْ يَٰلُوطُ إِنَّا رُسُلُ رَبِّكَ لَن يَصِلُوٓاْ إِلَيۡكَۖ فَأَسۡرِ بِأَهۡلِكَ بِقِطۡعࣲ مِّنَ ٱلَّيۡلِ وَلَا يَلۡتَفِتۡ مِنكُمۡ أَحَدٌ إِلَّا ٱمۡرَأَتَكَۖ إِنَّهُۥ مُصِيبُهَا مَآ أَصَابَهُمۡۚ إِنَّ مَوۡعِدَهُمُ ٱلصُّبۡحُۚ أَلَيۡسَ ٱلصُّبۡحُ بِقَرِيبࣲ
Van dir: «Lot! Som els Missatgers del teu Senyor! No s'arribaran a tu! Posa't en camí amb la teva família durant la nit i que cap de vosaltres es torni. La teva dona, sí que es tornarà i li arribarà el mateix càstig que a ells. Això els ocorrerà a l'alba. No està propera l'alba?»
Ayah 81فَلَمَّا جَآءَ أَمۡرُنَا جَعَلۡنَا عَٰلِيَهَا سَافِلَهَا وَأَمۡطَرۡنَا عَلَيۡهَا حِجَارَةࣰ مِّن سِجِّيلࣲ مَّنضُودࣲ
I quan va venir La nostra ordre, la vam tornar de dalt a baix i vam fer ploure sobre ella pedres d'argila a munts
Ayah 82مُّسَوَّمَةً عِندَ رَبِّكَۖ وَمَا هِيَ مِنَ ٱلظَّٰلِمِينَ بِبَعِيدࣲ
marcades al costat del teu Senyor. I no està lluny dels impius
Ayah 83۞وَإِلَىٰ مَدۡيَنَ أَخَاهُمۡ شُعَيۡبࣰ اۚ قَالَ يَٰقَوۡمِ ٱعۡبُدُواْ ٱللَّهَ مَا لَكُم مِّنۡ إِلَٰهٍ غَيۡرُهُۥۖ وَلَا تَنقُصُواْ ٱلۡمِكۡيَالَ وَٱلۡمِيزَانَۖ إِنِّيٓ أَرَىٰكُم بِخَيۡرࣲ وَإِنِّيٓ أَخَافُ عَلَيۡكُمۡ عَذَابَ يَوۡمࣲ مُّحِيطࣲ
I als Madianites el seu germà Xuayb. Va dir: «Poble! Serviu a Al·là! No teniu a cap altre déu que a Ell. No defraudeu en la mesura ni en el pes! Us veig en el benestar, però temo per vosaltres el càstig d'un dia d'abast universal
Ayah 84وَيَٰقَوۡمِ أَوۡفُواْ ٱلۡمِكۡيَالَ وَٱلۡمِيزَانَ بِٱلۡقِسۡطِۖ وَلَا تَبۡخَسُواْ ٱلنَّاسَ أَشۡيَآءَهُمۡ وَلَا تَعۡثَوۡاْ فِي ٱلۡأَرۡضِ مُفۡسِدِينَ
I, poble!, doneu la mesura i el pes equitatius! No defraudeu als altres en els seus béns! No obreu malament en la terra corrompent
Ayah 85بَقِيَّتُ ٱللَّهِ خَيۡرࣱ لَّكُمۡ إِن كُنتُم مُّؤۡمِنِينَۚ وَمَآ أَنَا۠ عَلَيۡكُم بِحَفِيظࣲ
El que Al·là us deixa és millor per a vosaltres, si és que sou creients. I jo no sóc vostre custodi»
Ayah 86قَالُواْ يَٰشُعَيۡبُ أَصَلَوٰتُكَ تَأۡمُرُكَ أَن نَّتۡرُكَ مَا يَعۡبُدُ ءَابَآؤُنَآ أَوۡ أَن نَّفۡعَلَ فِيٓ أَمۡوَٰلِنَا مَا نَشَٰٓؤُاْۖ إِنَّكَ لَأَنتَ ٱلۡحَلِيمُ ٱلرَّشِيدُ
Van dir: «Xuayb! Per ventura t'ordena la teva religió que deixem el que els nostres pares servien o que deixem d'utilitzar lliurement la nostra hisenda? Tu ets, certament, el benigne, l'honrat»
Ayah 87قَالَ يَٰقَوۡمِ أَرَءَيۡتُمۡ إِن كُنتُ عَلَىٰ بَيِّنَةࣲ مِّن رَّبِّي وَرَزَقَنِي مِنۡهُ رِزۡقًا حَسَنࣰ اۚ وَمَآ أُرِيدُ أَنۡ أُخَالِفَكُمۡ إِلَىٰ مَآ أَنۡهَىٰكُمۡ عَنۡهُۚ إِنۡ أُرِيدُ إِلَّا ٱلۡإِصۡلَٰحَ مَا ٱسۡتَطَعۡتُۚ وَمَا تَوۡفِيقِيٓ إِلَّا بِٱللَّهِۚ عَلَيۡهِ تَوَكَّلۡتُ وَإِلَيۡهِ أُنِيبُ
Va dir: «Poble! Què us sembla? Si jo em baso en una prova clara vinguda del meu Senyor i Ell em proveïx d'un bell sosteniment vingut d'Ell... Jo no pretenc contrariar-vos quan us prohibeixo quelcom. No pretenc sinó reformar-vos en la mesura de les meves possiblitats. El meu èxit no depèn sinó d'Al·là. En Ell confio i a Ell em torno penedit
Ayah 88وَيَٰقَوۡمِ لَا يَجۡرِمَنَّكُمۡ شِقَاقِيٓ أَن يُصِيبَكُم مِّثۡلُ مَآ أَصَابَ قَوۡمَ نُوحٍ أَوۡ قَوۡمَ هُودٍ أَوۡ قَوۡمَ صَٰلِحࣲۚ وَمَا قَوۡمُ لُوطࣲ مِّنكُم بِبَعِيدࣲ
I poble!, que l'oposició a mi no us causi els mateixos mals que van arribar al poble de Noé o al poble de Hud o al poble de Salih! I el poble de Lot no està lluny de vosaltres
Ayah 89وَٱسۡتَغۡفِرُواْ رَبَّكُمۡ ثُمَّ تُوبُوٓاْ إِلَيۡهِۚ إِنَّ رَبِّي رَحِيمࣱ وَدُودࣱ
Demaneu perdó al vostre Senyor! Després, torneu-vos a Ell. El meu Senyor és misericordiós, ple d'amor»
Ayah 90قَالُواْ يَٰشُعَيۡبُ مَا نَفۡقَهُ كَثِيرࣰ ا مِّمَّا تَقُولُ وَإِنَّا لَنَرَىٰكَ فِينَا ضَعِيفࣰ اۖ وَلَوۡلَا رَهۡطُكَ لَرَجَمۡنَٰكَۖ وَمَآ أَنتَ عَلَيۡنَا بِعَزِيزࣲ
Van dir: «Xuayb! No entenem molt del que dius. Entre nosaltres se't té per feble. Si no hagués estat pel teu clan, t'hauríem lapidat. No ens impressiones»
Ayah 91قَالَ يَٰقَوۡمِ أَرَهۡطِيٓ أَعَزُّ عَلَيۡكُم مِّنَ ٱللَّهِ وَٱتَّخَذۡتُمُوهُ وَرَآءَكُمۡ ظِهۡرِيًّاۖ إِنَّ رَبِّي بِمَا تَعۡمَلُونَ مُحِيطࣱ
Va dir: «Poble! Us impressiona el meu clan més que Al·là, a Qui heu posposat amb menyspreu? El meu Senyor abasta tot el que feu
Ayah 92وَيَٰقَوۡمِ ٱعۡمَلُواْ عَلَىٰ مَكَانَتِكُمۡ إِنِّي عَٰمِلࣱۖ سَوۡفَ تَعۡلَمُونَ مَن يَأۡتِيهِ عَذَابࣱ يُخۡزِيهِ وَمَنۡ هُوَ كَٰذِبࣱۖ وَٱرۡتَقِبُوٓاْ إِنِّي مَعَكُمۡ رَقِيبࣱ
Poble! Obreu segons la vostra situació! Jo també obraré... Veureu qui va a rebre un càstig humilant i qui és el que menteix... Vigileu! Jo també vigilaré amb vosaltres»
Ayah 93وَلَمَّا جَآءَ أَمۡرُنَا نَجَّيۡنَا شُعَيۡبࣰ ا وَٱلَّذِينَ ءَامَنُواْ مَعَهُۥ بِرَحۡمَةࣲ مِّنَّا وَأَخَذَتِ ٱلَّذِينَ ظَلَمُواْ ٱلصَّيۡحَةُ فَأَصۡبَحُواْ فِي دِيَٰرِهِمۡ جَٰثِمِينَ
Quan va venir La nostra ordre, vam salvar per una misericòrdia vinguda de Nosaltres a Xuayb i als que amb ell creien.Al matinar,El Crit va sorprendre als que havien estat impius i es trobaren morts, de genolls, en les seves cases
Ayah 94كَأَن لَّمۡ يَغۡنَوۡاْ فِيهَآۗ أَلَا بُعۡدࣰ ا لِّمَدۡيَنَ كَمَا بَعِدَتۡ ثَمُودُ
com si no haguessin habitat en elles. Si! Enrere els Madianites! com també s'havia dit als Tamudís
Ayah 95وَلَقَدۡ أَرۡسَلۡنَا مُوسَىٰ بِـَٔايَٰتِنَا وَسُلۡطَٰنࣲ مُّبِينٍ
I ja enviem a Moisés amb Els nostres signes i amb una autoritat manifesta
Ayah 96إِلَىٰ فِرۡعَوۡنَ وَمَلَإِيْهِۦ فَٱتَّبَعُوٓاْ أَمۡرَ فِرۡعَوۡنَۖ وَمَآ أَمۡرُ فِرۡعَوۡنَ بِرَشِيدࣲ
a Faraó i als seus dignataris. Però aquests van seguir l'ordre de Faraó. I l'ordre de Faraó no era sensata
Ayah 97يَقۡدُمُ قَوۡمَهُۥ يَوۡمَ ٱلۡقِيَٰمَةِ فَأَوۡرَدَهُمُ ٱلنَّارَۖ وَبِئۡسَ ٱلۡوِرۡدُ ٱلۡمَوۡرُودُ
El dia de la Resurreció, precedirà al seu poble i li conduirà a beure al Foc. Quin mal abeurador
Ayah 98وَأُتۡبِعُواْ فِي هَٰذِهِۦ لَعۡنَةࣰ وَيَوۡمَ ٱلۡقِيَٰمَةِۚ بِئۡسَ ٱلرِّفۡدُ ٱلۡمَرۡفُودُ
En aquesta vida van ser perseguits per una maledicció i ho seran també el dia de la Resurrecció. Quina mal regal
Ayah 99ذَٰلِكَ مِنۡ أَنۢبَآءِ ٱلۡقُرَىٰ نَقُصُّهُۥ عَلَيۡكَۖ مِنۡهَا قَآئِمࣱ وَحَصِيدࣱ
Et contem aquestes coses de les ciutats: algunes d'elles estan encara en peus, unes altres són restoll
Ayah 100وَمَا ظَلَمۡنَٰهُمۡ وَلَٰكِن ظَلَمُوٓاْ أَنفُسَهُمۡۖ فَمَآ أَغۡنَتۡ عَنۡهُمۡ ءَالِهَتُهُمُ ٱلَّتِي يَدۡعُونَ مِن دُونِ ٱللَّهِ مِن شَيۡءࣲ لَّمَّا جَآءَ أَمۡرُ رَبِّكَۖ وَمَا زَادُوهُمۡ غَيۡرَ تَتۡبِيبࣲ
No hem estat Nosaltres qui han estat injusts amb els seus habitants, sinó que ells ho han estat amb si mateixos. Els seus déus, als qui invocaven, en lloc d'invocar a Al·là, no els van servir de res quan va venir l'ordre del teu Senyor. No van fer sinó augmentar el seu perdició
Ayah 101وَكَذَٰلِكَ أَخۡذُ رَبِّكَ إِذَآ أَخَذَ ٱلۡقُرَىٰ وَهِيَ ظَٰلِمَةٌۚ إِنَّ أَخۡذَهُۥٓ أَلِيمࣱ شَدِيدٌ
Així castiga el teu Senyor quan castiga les ciutats que són impíes. El seu càstig és dolorós, sever
Ayah 102إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَأٓيَةࣰ لِّمَنۡ خَافَ عَذَابَ ٱلۡأٓخِرَةِۚ ذَٰلِكَ يَوۡمࣱ مَّجۡمُوعࣱ لَّهُ ٱلنَّاسُ وَذَٰلِكَ يَوۡمࣱ مَّشۡهُودࣱ
Certament, hi ha en això un signe per a qui tem el càstig de l'altra vida. Aquest és un dia en que tots els homes seran congregats, un dia que tots presenciaran
Ayah 103وَمَا نُؤَخِّرُهُۥٓ إِلَّا لِأَجَلࣲ مَّعۡدُودࣲ
No ho retardarem sinó fins al termini fixat
Ayah 104يَوۡمَ يَأۡتِ لَا تَكَلَّمُ نَفۡسٌ إِلَّا بِإِذۡنِهِۦۚ فَمِنۡهُمۡ شَقِيࣱّ وَسَعِيدࣱ
El dia que això ocorri ningú parlarà sinó amb El seu permís. Dels homes, uns seran desgraciats, altres feliços
Ayah 105فَأَمَّا ٱلَّذِينَ شَقُواْ فَفِي ٱلنَّارِ لَهُمۡ فِيهَا زَفِيرࣱ وَشَهِيقٌ
Els desgraciats estaran en el Foc, gemegant i bramant
Ayah 106خَٰلِدِينَ فِيهَا مَا دَامَتِ ٱلسَّمَٰوَٰتُ وَٱلۡأَرۡضُ إِلَّا مَا شَآءَ رَبُّكَۚ إِنَّ رَبَّكَ فَعَّالࣱ لِّمَا يُرِيدُ
eternament, mentre durin els cels i la terra, tret que el teu Senyor disposi altra cosa. El teu Senyor fa sempre el que vol
Ayah 107۞وَأَمَّا ٱلَّذِينَ سُعِدُواْ فَفِي ٱلۡجَنَّةِ خَٰلِدِينَ فِيهَا مَا دَامَتِ ٱلسَّمَٰوَٰتُ وَٱلۡأَرۡضُ إِلَّا مَا شَآءَ رَبُّكَۖ عَطَآءً غَيۡرَ مَجۡذُوذࣲ
Els feliços, en canvi, estaran en el Paradís, eternament, mentre durin els cels i la terra, tret que el teu Senyor disposi altra cosa. Serà un do ininterromput
Ayah 108فَلَا تَكُ فِي مِرۡيَةࣲ مِّمَّا يَعۡبُدُ هَٰٓؤُلَآءِۚ مَا يَعۡبُدُونَ إِلَّا كَمَا يَعۡبُدُ ءَابَآؤُهُم مِّن قَبۡلُۚ وَإِنَّا لَمُوَفُّوهُمۡ نَصِيبَهُمۡ غَيۡرَ مَنقُوصࣲ
No vives amb dubtes respecte al que serveixen aquestes gents. No serveixen sinó com servien abans els seus pares. Anem a donar-los, sense minva, la part que els correspon
Ayah 109وَلَقَدۡ ءَاتَيۡنَا مُوسَى ٱلۡكِتَٰبَ فَٱخۡتُلِفَ فِيهِۚ وَلَوۡلَا كَلِمَةࣱ سَبَقَتۡ مِن رَّبِّكَ لَقُضِيَ بَيۡنَهُمۡۚ وَإِنَّهُمۡ لَفِي شَكࣲّ مِّنۡهُ مُرِيبࣲ
I ja vam donar a Moisés l'Escriptura, però van discrepar sobre ella i, si no arriba a ésser per una paraula prèvia del teu Senyor, ja s'hauria decidit entre ells. I ells dubten seriosament d'ella
Ayah 110وَإِنَّ كُلࣰّ ا لَّمَّا لَيُوَفِّيَنَّهُمۡ رَبُّكَ أَعۡمَٰلَهُمۡۚ إِنَّهُۥ بِمَا يَعۡمَلُونَ خَبِيرࣱ
Certament, el teu Senyor remunerarà a tots les seves obres sens falta. Està bé informat del que fan
Ayah 111فَٱسۡتَقِمۡ كَمَآ أُمِرۡتَ وَمَن تَابَ مَعَكَ وَلَا تَطۡغَوۡاْۚ إِنَّهُۥ بِمَا تَعۡمَلُونَ بَصِيرࣱ
Sigues recte com se't ha ordenat i el mateix els que, amb tu, es penedeixin. No sigueu rebels! Ell veu bé el que feu
Ayah 112وَلَا تَرۡكَنُوٓاْ إِلَى ٱلَّذِينَ ظَلَمُواْ فَتَمَسَّكُمُ ٱلنَّارُ وَمَا لَكُم مِّن دُونِ ٱللَّهِ مِنۡ أَوۡلِيَآءَ ثُمَّ لَا تُنصَرُونَ
I no us acosteu als impius, no sigui que el foc us arribi! No teniu, fora d'Al·là protectors. Després, no sereu auxiliats
Ayah 113وَأَقِمِ ٱلصَّلَوٰةَ طَرَفَيِ ٱلنَّهَارِ وَزُلَفࣰ ا مِّنَ ٱلَّيۡلِۚ إِنَّ ٱلۡحَسَنَٰتِ يُذۡهِبۡنَ ٱلسَّيِّـَٔاتِۚ ذَٰلِكَ ذِكۡرَىٰ لِلذَّٰكِرِينَ
Feix la azalá en les dues hores extremes del dia i en les primeres de la nit. Les bones obres dissipen les males. Aquesta és una amonestació per als que recorden
Ayah 114وَٱصۡبِرۡ فَإِنَّ ٱللَّهَ لَا يُضِيعُ أَجۡرَ ٱلۡمُحۡسِنِينَ
I tingues paciència! Al·là no deixa de remunerar a qui fan el bé
Ayah 115فَلَوۡلَا كَانَ مِنَ ٱلۡقُرُونِ مِن قَبۡلِكُمۡ أُوْلُواْ بَقِيَّةࣲ يَنۡهَوۡنَ عَنِ ٱلۡفَسَادِ فِي ٱلۡأَرۡضِ إِلَّا قَلِيلࣰ ا مِّمَّنۡ أَنجَيۡنَا مِنۡهُمۡۗ وَٱتَّبَعَ ٱلَّذِينَ ظَلَمُواْ مَآ أُتۡرِفُواْ فِيهِ وَكَانُواْ مُجۡرِمِينَ
Entre les generacions que us van precedir, per què no va haver gents virtuoses que s'oposessin a la corrupció en la terra, excepte uns pocs que Nosaltres salvem, mentre que els impius persistien en el luxe que vivien i es feien culpables
Ayah 116وَمَا كَانَ رَبُّكَ لِيُهۡلِكَ ٱلۡقُرَىٰ بِظُلۡمࣲ وَأَهۡلُهَا مُصۡلِحُونَ
No anava el teu Senyor a destruir les ciutats injustament mentre les seves poblacions es portaven correctament
Ayah 117وَلَوۡ شَآءَ رَبُّكَ لَجَعَلَ ٱلنَّاسَ أُمَّةࣰ وَٰحِدَةࣰۖ وَلَا يَزَالُونَ مُخۡتَلِفِينَ
El teu Senyor, si hagués volgut, hauria fet dels homes una sola comunitat. Però no cessen en les seves discrepàncies
Ayah 118إِلَّا مَن رَّحِمَ رَبُّكَۚ وَلِذَٰلِكَ خَلَقَهُمۡۗ وَتَمَّتۡ كَلِمَةُ رَبِّكَ لَأَمۡلَأَنَّ جَهَنَّمَ مِنَ ٱلۡجِنَّةِ وَٱلنَّاسِ أَجۡمَعِينَ
excepte aquells que han estat objecte de la misericòrdia del teu Senyor, i per això els ha creat. S'ha complert la paraula del teu Senyor: «He d'omplir la Jahenam de genis i d'homes, de tots ells!»
Ayah 119وَكُلࣰّ ا نَّقُصُّ عَلَيۡكَ مِنۡ أَنۢبَآءِ ٱلرُّسُلِ مَا نُثَبِّتُ بِهِۦ فُؤَادَكَۚ وَجَآءَكَ فِي هَٰذِهِ ٱلۡحَقُّ وَمَوۡعِظَةࣱ وَذِكۡرَىٰ لِلۡمُؤۡمِنِينَ
Et contem tot això, tret de les històries dels Missatgers, per a confirmar el teu cor. Així t'arriben, amb elles, la Veritat, una exhortació i una amonestació per als creients
Ayah 120وَقُل لِّلَّذِينَ لَا يُؤۡمِنُونَ ٱعۡمَلُواْ عَلَىٰ مَكَانَتِكُمۡ إِنَّا عَٰمِلُونَ
I digues als que no creuen: «Obreu segons la vostra situació! Nosaltres també obrarem
Ayah 121وَٱنتَظِرُوٓاْ إِنَّا مُنتَظِرُونَ
I espereu! Nosaltres esperem!»
Ayah 122وَلِلَّهِ غَيۡبُ ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَٱلۡأَرۡضِ وَإِلَيۡهِ يُرۡجَعُ ٱلۡأَمۡرُ كُلُّهُۥ فَٱعۡبُدۡهُ وَتَوَكَّلۡ عَلَيۡهِۚ وَمَا رَبُّكَ بِغَٰفِلٍ عَمَّا تَعۡمَلُونَ
A Al·là pertany l'ocult dels cels i de la terra. Ell és la fi de tot. Serveix-li! Confia en Ell! El teu Senyor està atent al que feu
Ayah 123