Sura Adh-Dhaariyat — The Winnowing Winds

Sura Adh-Dhaariyat (The Winnowing Winds) — 51/114 · 60 versets. Llegeix i escolta amb el text àrab i la traducció al català.

وَٱلذَّٰرِيَٰتِ ذَرۡوࣰ ا

Pels els que dispersen

Ayah 1

فَٱلۡحَٰمِلَٰتِ وِقۡرࣰ ا

Per les que duen una càrrega

Ayah 2

فَٱلۡجَٰرِيَٰتِ يُسۡرࣰ ا

Per les que es llisquen lleugeres

Ayah 3

فَٱلۡمُقَسِّمَٰتِ أَمۡرًا

Pels que distribuïxen una ordre

Ayah 4

إِنَّمَا تُوعَدُونَ لَصَادِقࣱ‏

Certament, allò amb que se us amenaça és veritat

Ayah 5

وَإِنَّ ٱلدِّينَ لَوَٰقِعࣱ‏

I el Judici, sí, tindrà lloc

Ayah 6

وَٱلسَّمَآءِ ذَاتِ ٱلۡحُبُكِ

Pel cel solcat d'òrbites

Ayah 7

إِنَّكُمۡ لَفِي قَوۡلࣲ مُّخۡتَلِفࣲ‏

Esteu en desacord

Ayah 8

يُؤۡفَكُ عَنۡهُ مَنۡ أُفِكَ

Alguns sou desviats d'ell

Ayah 9

قُتِلَ ٱلۡخَرَّٰصُونَ

Maleïts siguin els que sempre estan conjecturant

Ayah 10

ٱلَّذِينَ هُمۡ فِي غَمۡرَةࣲ سَاهُونَ

que estan en un abisme, despreocupats

Ayah 11

يَسۡـَٔلُونَ أَيَّانَ يَوۡمُ ٱلدِّينِ

que pregunten: «Quan arribarà el dia del Judici?»

Ayah 12

يَوۡمَ هُمۡ عَلَى ٱلنَّارِ يُفۡتَنُونَ

El dia que se'ls provi al foc

Ayah 13

ذُوقُواْ فِتۡنَتَكُمۡ هَٰذَا ٱلَّذِي كُنتُم بِهِۦ تَسۡتَعۡجِلُونَ

«Agradeu la vostra prova! Això és el que estàveu impacients per conèixer»

Ayah 14

إِنَّ ٱلۡمُتَّقِينَ فِي جَنَّٰتࣲ وَعُيُونٍ

Els que temen a Al·là estaran entre jardins i fonts

Ayah 15

ءَاخِذِينَ مَآ ءَاتَىٰهُمۡ رَبُّهُمۡۚ إِنَّهُمۡ كَانُواْ قَبۡلَ ذَٰلِكَ مُحۡسِنِينَ

prenent el que el seu Senyor els doni. Van fer el bé en el passat

Ayah 16

كَانُواْ قَلِيلࣰ ا مِّنَ ٱلَّيۡلِ مَا يَهۡجَعُونَ

de nit dormien poc

Ayah 17

وَبِٱلۡأَسۡحَارِ هُمۡ يَسۡتَغۡفِرُونَ

al rompent de l'alba, demanaven perdó

Ayah 18

وَفِيٓ أَمۡوَٰلِهِمۡ حَقࣱّ لِّلسَّآئِلِ وَٱلۡمَحۡرُومِ

i part dels seus béns corresponia de dret al captaire i a l'indigent

Ayah 19

وَفِي ٱلۡأَرۡضِ ءَايَٰتࣱ لِّلۡمُوقِنِينَ

En la terra hi ha signes per als convençuts

Ayah 20

وَفِيٓ أَنفُسِكُمۡۚ أَفَلَا تُبۡصِرُونَ

i en vosaltres mateixos també. És que no veieu

Ayah 21

وَفِي ٱلسَّمَآءِ رِزۡقُكُمۡ وَمَا تُوعَدُونَ

I en el cel teniu vostre sosteniment i el que se us ha promès

Ayah 22

فَوَرَبِّ ٱلسَّمَآءِ وَٱلۡأَرۡضِ إِنَّهُۥ لَحَقࣱّ مِّثۡلَ مَآ أَنَّكُمۡ تَنطِقُونَ

Pel senyor del cel i de la terra, que és tanta veritat com que parleu

Ayah 23

هَلۡ أَتَىٰكَ حَدِيثُ ضَيۡفِ إِبۡرَٰهِيمَ ٱلۡمُكۡرَمِينَ

T'has assabentat de la història dels hostes honrats d'Abraham

Ayah 24

إِذۡ دَخَلُواْ عَلَيۡهِ فَقَالُواْ سَلَٰمࣰ اۖ قَالَ سَلَٰمࣱ قَوۡمࣱ مُّنكَرُونَ

Quan van entrar en la seva casa. Van dir: «Pau!». Va dir: «Pau! Sou gent desconeguda»

Ayah 25

فَرَاغَ إِلَىٰٓ أَهۡلِهِۦ فَجَآءَ بِعِجۡلࣲ سَمِينࣲ‏

Es va anar discretament als seus i va portar un vedell encebat

Ayah 26

فَقَرَّبَهُۥٓ إِلَيۡهِمۡ قَالَ أَلَا تَأۡكُلُونَ

que els va oferir. Va dir: «És que no mengeu?»

Ayah 27

فَأَوۡجَسَ مِنۡهُمۡ خِيفَةࣰۖ قَالُواْ لَا تَخَفۡۖ وَبَشَّرُوهُ بِغُلَٰمٍ عَلِيمࣲ‏

I va sentir temor d'ells. Van dir: «No temes!» I li van donar la bona nova d'un noi ple de ciència

Ayah 28

فَأَقۡبَلَتِ ٱمۡرَأَتُهُۥ فِي صَرَّةࣲ فَصَكَّتۡ وَجۡهَهَا وَقَالَتۡ عَجُوزٌ عَقِيمࣱ‏

La seva dona, llavors, es va posar a cridar. Colpejant-se el rostre i va dir: «Però si sóc una vella estèril!»

Ayah 29

قَالُواْ كَذَٰلِكِ قَالَ رَبُّكِۖ إِنَّهُۥ هُوَ ٱلۡحَكِيمُ ٱلۡعَلِيمُ

Van dir: «Així ha dit el teu Senyor. És Ell el Savi, el Omniscient»

Ayah 30

۞قَالَ فَمَا خَطۡبُكُمۡ أَيُّهَا ٱلۡمُرۡسَلُونَ

Va dir: «Què és el que us porta, Missatgers!?»

Ayah 31

قَالُوٓاْ إِنَّآ أُرۡسِلۡنَآ إِلَىٰ قَوۡمࣲ مُّجۡرِمِينَ

Van dir: «Se'ns ha enviat a un poble pecador

Ayah 32

لِنُرۡسِلَ عَلَيۡهِمۡ حِجَارَةࣰ مِّن طِينࣲ‏

per a enviar contra ells pedres de fang cuit

Ayah 33

مُّسَوَّمَةً عِندَ رَبِّكَ لِلۡمُسۡرِفِينَ

marcades junt amb el teu Senyor per als immoderats»

Ayah 34

فَأَخۡرَجۡنَا مَن كَانَ فِيهَا مِنَ ٱلۡمُؤۡمِنِينَ

I vam treure als creients que en ella havia

Ayah 35

فَمَا وَجَدۡنَا فِيهَا غَيۡرَ بَيۡتࣲ مِّنَ ٱلۡمُسۡلِمِينَ

però només trobem en ella una casa de gent sotmesa a Al·là

Ayah 36

وَتَرَكۡنَا فِيهَآ ءَايَةࣰ لِّلَّذِينَ يَخَافُونَ ٱلۡعَذَابَ ٱلۡأَلِيمَ

I vam deixar en ella un signe per als que temen el càstig dolorós

Ayah 37

وَفِي مُوسَىٰٓ إِذۡ أَرۡسَلۡنَٰهُ إِلَىٰ فِرۡعَوۡنَ بِسُلۡطَٰنࣲ مُّبِينࣲ‏

I en Moisés. Quan li enviem a Faraó amb una autoritat manifesta

Ayah 38

فَتَوَلَّىٰ بِرُكۡنِهِۦ وَقَالَ سَٰحِرٌ أَوۡ مَجۡنُونࣱ‏

Però, segur del seu poder, es va tornar i va dir: «És un mag o un possès!»

Ayah 39

فَأَخَذۡنَٰهُ وَجُنُودَهُۥ فَنَبَذۡنَٰهُمۡ فِي ٱلۡيَمِّ وَهُوَ مُلِيمࣱ‏

Llavors els vam sorprendre, a ell i a les seves tropes, i els llancem al mar. Havia incorregut en censura

Ayah 40

وَفِي عَادٍ إِذۡ أَرۡسَلۡنَا عَلَيۡهِمُ ٱلرِّيحَ ٱلۡعَقِيمَ

I en Els Adites. Quan vam enviar contra ells el vent desvastador

Ayah 41

مَا تَذَرُ مِن شَيۡءٍ أَتَتۡ عَلَيۡهِ إِلَّا جَعَلَتۡهُ كَٱلرَّمِيمِ

que polvoritzava tot quant trobava al seu pas

Ayah 42

وَفِي ثَمُودَ إِذۡ قِيلَ لَهُمۡ تَمَتَّعُواْ حَتَّىٰ حِينࣲ‏

I en Els Tamudís. Quan se'ls va dir: «Gaudiu encara per algun temps!»

Ayah 43

فَعَتَوۡاْ عَنۡ أَمۡرِ رَبِّهِمۡ فَأَخَذَتۡهُمُ ٱلصَّٰعِقَةُ وَهُمۡ يَنظُرُونَ

Però van infringir l'ordre del seu Senyor i els va sorprendre el Llamp, veient-lo venir

Ayah 44

فَمَا ٱسۡتَطَٰعُواْ مِن قِيَامࣲ وَمَا كَانُواْ مُنتَصِرِينَ

No van poder tenir-se en peus, ni defensar-se

Ayah 45

وَقَوۡمَ نُوحࣲ مِّن قَبۡلُۖ إِنَّهُمۡ كَانُواْ قَوۡمࣰ ا فَٰسِقِينَ

I al poble de Noé. Va ser un poble pervers

Ayah 46

وَٱلسَّمَآءَ بَنَيۡنَٰهَا بِأَيۡيْدࣲ وَإِنَّا لَمُوسِعُونَ

I el cel, ho construïm amb força. I, certament, vam assignar un vast espai

Ayah 47

وَٱلۡأَرۡضَ فَرَشۡنَٰهَا فَنِعۡمَ ٱلۡمَٰهِدُونَ

I la terra, la vam estendre. Què bé que la preparem

Ayah 48

وَمِن كُلِّ شَيۡءٍ خَلَقۡنَا زَوۡجَيۡنِ لَعَلَّكُمۡ تَذَكَّرُونَ

Tot ho creguem per parelles. Potser, així, us deixeu amonestar

Ayah 49

فَفِرُّوٓاْ إِلَى ٱللَّهِۖ إِنِّي لَكُم مِّنۡهُ نَذِيرࣱ مُّبِينࣱ‏

«Refugieu-vos, doncs, en Al·là! Sóc per a vosaltres, de La seva part, un monitor que parla clar

Ayah 50

وَلَا تَجۡعَلُواْ مَعَ ٱللَّهِ إِلَٰهًا ءَاخَرَۖ إِنِّي لَكُم مِّنۡهُ نَذِيرࣱ مُّبِينࣱ‏

No poseu a altre déu juntament amb Al·là! Sóc per a vosaltres, de La seva part, un monitor que parla clar»

Ayah 51

كَذَٰلِكَ مَآ أَتَى ٱلَّذِينَ مِن قَبۡلِهِم مِّن رَّسُولٍ إِلَّا قَالُواْ سَاحِرٌ أَوۡ مَجۡنُونٌ

Així mateix, no va venir als que van anar abans cap Missatger que no diguessin: «És un mag o un possès!»

Ayah 52

أَتَوَاصَوۡاْ بِهِۦۚ بَلۡ هُمۡ قَوۡمࣱ طَاغُونَ

És que s'han llegat això uns a uns altres? No! Són gent rebel

Ayah 53

فَتَوَلَّ عَنۡهُمۡ فَمَآ أَنتَ بِمَلُومࣲ‏

Aparta't d'ells i, així, no incorreràs en censura

Ayah 54

وَذَكِّرۡ فَإِنَّ ٱلذِّكۡرَىٰ تَنفَعُ ٱلۡمُؤۡمِنِينَ

I amonesta, que l'amonestació aprofita als creients

Ayah 55

وَمَا خَلَقۡتُ ٱلۡجِنَّ وَٱلۡإِنسَ إِلَّا لِيَعۡبُدُونِ

No he creat als genis i als homes sinó perquè Em serveixin

Ayah 56

مَآ أُرِيدُ مِنۡهُم مِّن رِّزۡقࣲ وَمَآ أُرِيدُ أَن يُطۡعِمُونِ

No vull d'ells cap sosteniment, no vull que M'alimentin

Ayah 57

إِنَّ ٱللَّهَ هُوَ ٱلرَّزَّاقُ ذُو ٱلۡقُوَّةِ ٱلۡمَتِينُ

Al·là és El Proveïdor de tot, El Fort, El Ferm

Ayah 58

فَإِنَّ لِلَّذِينَ ظَلَمُواْ ذَنُوبࣰ ا مِّثۡلَ ذَنُوبِ أَصۡحَٰبِهِمۡ فَلَا يَسۡتَعۡجِلُونِ

Els impius correran la mateixa sort que van córrer els seus semblants. Que no Em donin doncs, pressa

Ayah 59

فَوَيۡلࣱ لِّلَّذِينَ كَفَرُواْ مِن يَوۡمِهِمُ ٱلَّذِي يُوعَدُونَ

Ai dels que no creuen, pel dia amb que se'ls amenaça

Ayah 60