Sura Adh-Dhaariyat — The Winnowing Winds
Sura Adh-Dhaariyat (The Winnowing Winds) — 51/114 · 60 versets. Llegeix i escolta amb el text àrab i la traducció al català.
وَٱلذَّٰرِيَٰتِ ذَرۡوࣰ ا
Pels els que dispersen
Ayah 1فَٱلۡحَٰمِلَٰتِ وِقۡرࣰ ا
Per les que duen una càrrega
Ayah 2فَٱلۡجَٰرِيَٰتِ يُسۡرࣰ ا
Per les que es llisquen lleugeres
Ayah 3فَٱلۡمُقَسِّمَٰتِ أَمۡرًا
Pels que distribuïxen una ordre
Ayah 4إِنَّمَا تُوعَدُونَ لَصَادِقࣱ
Certament, allò amb que se us amenaça és veritat
Ayah 5وَإِنَّ ٱلدِّينَ لَوَٰقِعࣱ
I el Judici, sí, tindrà lloc
Ayah 6وَٱلسَّمَآءِ ذَاتِ ٱلۡحُبُكِ
Pel cel solcat d'òrbites
Ayah 7إِنَّكُمۡ لَفِي قَوۡلࣲ مُّخۡتَلِفࣲ
Esteu en desacord
Ayah 8يُؤۡفَكُ عَنۡهُ مَنۡ أُفِكَ
Alguns sou desviats d'ell
Ayah 9قُتِلَ ٱلۡخَرَّٰصُونَ
Maleïts siguin els que sempre estan conjecturant
Ayah 10ٱلَّذِينَ هُمۡ فِي غَمۡرَةࣲ سَاهُونَ
que estan en un abisme, despreocupats
Ayah 11يَسۡـَٔلُونَ أَيَّانَ يَوۡمُ ٱلدِّينِ
que pregunten: «Quan arribarà el dia del Judici?»
Ayah 12يَوۡمَ هُمۡ عَلَى ٱلنَّارِ يُفۡتَنُونَ
El dia que se'ls provi al foc
Ayah 13ذُوقُواْ فِتۡنَتَكُمۡ هَٰذَا ٱلَّذِي كُنتُم بِهِۦ تَسۡتَعۡجِلُونَ
«Agradeu la vostra prova! Això és el que estàveu impacients per conèixer»
Ayah 14إِنَّ ٱلۡمُتَّقِينَ فِي جَنَّٰتࣲ وَعُيُونٍ
Els que temen a Al·là estaran entre jardins i fonts
Ayah 15ءَاخِذِينَ مَآ ءَاتَىٰهُمۡ رَبُّهُمۡۚ إِنَّهُمۡ كَانُواْ قَبۡلَ ذَٰلِكَ مُحۡسِنِينَ
prenent el que el seu Senyor els doni. Van fer el bé en el passat
Ayah 16كَانُواْ قَلِيلࣰ ا مِّنَ ٱلَّيۡلِ مَا يَهۡجَعُونَ
de nit dormien poc
Ayah 17وَبِٱلۡأَسۡحَارِ هُمۡ يَسۡتَغۡفِرُونَ
al rompent de l'alba, demanaven perdó
Ayah 18وَفِيٓ أَمۡوَٰلِهِمۡ حَقࣱّ لِّلسَّآئِلِ وَٱلۡمَحۡرُومِ
i part dels seus béns corresponia de dret al captaire i a l'indigent
Ayah 19وَفِي ٱلۡأَرۡضِ ءَايَٰتࣱ لِّلۡمُوقِنِينَ
En la terra hi ha signes per als convençuts
Ayah 20وَفِيٓ أَنفُسِكُمۡۚ أَفَلَا تُبۡصِرُونَ
i en vosaltres mateixos també. És que no veieu
Ayah 21وَفِي ٱلسَّمَآءِ رِزۡقُكُمۡ وَمَا تُوعَدُونَ
I en el cel teniu vostre sosteniment i el que se us ha promès
Ayah 22فَوَرَبِّ ٱلسَّمَآءِ وَٱلۡأَرۡضِ إِنَّهُۥ لَحَقࣱّ مِّثۡلَ مَآ أَنَّكُمۡ تَنطِقُونَ
Pel senyor del cel i de la terra, que és tanta veritat com que parleu
Ayah 23هَلۡ أَتَىٰكَ حَدِيثُ ضَيۡفِ إِبۡرَٰهِيمَ ٱلۡمُكۡرَمِينَ
T'has assabentat de la història dels hostes honrats d'Abraham
Ayah 24إِذۡ دَخَلُواْ عَلَيۡهِ فَقَالُواْ سَلَٰمࣰ اۖ قَالَ سَلَٰمࣱ قَوۡمࣱ مُّنكَرُونَ
Quan van entrar en la seva casa. Van dir: «Pau!». Va dir: «Pau! Sou gent desconeguda»
Ayah 25فَرَاغَ إِلَىٰٓ أَهۡلِهِۦ فَجَآءَ بِعِجۡلࣲ سَمِينࣲ
Es va anar discretament als seus i va portar un vedell encebat
Ayah 26فَقَرَّبَهُۥٓ إِلَيۡهِمۡ قَالَ أَلَا تَأۡكُلُونَ
que els va oferir. Va dir: «És que no mengeu?»
Ayah 27فَأَوۡجَسَ مِنۡهُمۡ خِيفَةࣰۖ قَالُواْ لَا تَخَفۡۖ وَبَشَّرُوهُ بِغُلَٰمٍ عَلِيمࣲ
I va sentir temor d'ells. Van dir: «No temes!» I li van donar la bona nova d'un noi ple de ciència
Ayah 28فَأَقۡبَلَتِ ٱمۡرَأَتُهُۥ فِي صَرَّةࣲ فَصَكَّتۡ وَجۡهَهَا وَقَالَتۡ عَجُوزٌ عَقِيمࣱ
La seva dona, llavors, es va posar a cridar. Colpejant-se el rostre i va dir: «Però si sóc una vella estèril!»
Ayah 29قَالُواْ كَذَٰلِكِ قَالَ رَبُّكِۖ إِنَّهُۥ هُوَ ٱلۡحَكِيمُ ٱلۡعَلِيمُ
Van dir: «Així ha dit el teu Senyor. És Ell el Savi, el Omniscient»
Ayah 30۞قَالَ فَمَا خَطۡبُكُمۡ أَيُّهَا ٱلۡمُرۡسَلُونَ
Va dir: «Què és el que us porta, Missatgers!?»
Ayah 31قَالُوٓاْ إِنَّآ أُرۡسِلۡنَآ إِلَىٰ قَوۡمࣲ مُّجۡرِمِينَ
Van dir: «Se'ns ha enviat a un poble pecador
Ayah 32لِنُرۡسِلَ عَلَيۡهِمۡ حِجَارَةࣰ مِّن طِينࣲ
per a enviar contra ells pedres de fang cuit
Ayah 33مُّسَوَّمَةً عِندَ رَبِّكَ لِلۡمُسۡرِفِينَ
marcades junt amb el teu Senyor per als immoderats»
Ayah 34فَأَخۡرَجۡنَا مَن كَانَ فِيهَا مِنَ ٱلۡمُؤۡمِنِينَ
I vam treure als creients que en ella havia
Ayah 35فَمَا وَجَدۡنَا فِيهَا غَيۡرَ بَيۡتࣲ مِّنَ ٱلۡمُسۡلِمِينَ
però només trobem en ella una casa de gent sotmesa a Al·là
Ayah 36وَتَرَكۡنَا فِيهَآ ءَايَةࣰ لِّلَّذِينَ يَخَافُونَ ٱلۡعَذَابَ ٱلۡأَلِيمَ
I vam deixar en ella un signe per als que temen el càstig dolorós
Ayah 37وَفِي مُوسَىٰٓ إِذۡ أَرۡسَلۡنَٰهُ إِلَىٰ فِرۡعَوۡنَ بِسُلۡطَٰنࣲ مُّبِينࣲ
I en Moisés. Quan li enviem a Faraó amb una autoritat manifesta
Ayah 38فَتَوَلَّىٰ بِرُكۡنِهِۦ وَقَالَ سَٰحِرٌ أَوۡ مَجۡنُونࣱ
Però, segur del seu poder, es va tornar i va dir: «És un mag o un possès!»
Ayah 39فَأَخَذۡنَٰهُ وَجُنُودَهُۥ فَنَبَذۡنَٰهُمۡ فِي ٱلۡيَمِّ وَهُوَ مُلِيمࣱ
Llavors els vam sorprendre, a ell i a les seves tropes, i els llancem al mar. Havia incorregut en censura
Ayah 40وَفِي عَادٍ إِذۡ أَرۡسَلۡنَا عَلَيۡهِمُ ٱلرِّيحَ ٱلۡعَقِيمَ
I en Els Adites. Quan vam enviar contra ells el vent desvastador
Ayah 41مَا تَذَرُ مِن شَيۡءٍ أَتَتۡ عَلَيۡهِ إِلَّا جَعَلَتۡهُ كَٱلرَّمِيمِ
que polvoritzava tot quant trobava al seu pas
Ayah 42وَفِي ثَمُودَ إِذۡ قِيلَ لَهُمۡ تَمَتَّعُواْ حَتَّىٰ حِينࣲ
I en Els Tamudís. Quan se'ls va dir: «Gaudiu encara per algun temps!»
Ayah 43فَعَتَوۡاْ عَنۡ أَمۡرِ رَبِّهِمۡ فَأَخَذَتۡهُمُ ٱلصَّٰعِقَةُ وَهُمۡ يَنظُرُونَ
Però van infringir l'ordre del seu Senyor i els va sorprendre el Llamp, veient-lo venir
Ayah 44فَمَا ٱسۡتَطَٰعُواْ مِن قِيَامࣲ وَمَا كَانُواْ مُنتَصِرِينَ
No van poder tenir-se en peus, ni defensar-se
Ayah 45وَقَوۡمَ نُوحࣲ مِّن قَبۡلُۖ إِنَّهُمۡ كَانُواْ قَوۡمࣰ ا فَٰسِقِينَ
I al poble de Noé. Va ser un poble pervers
Ayah 46وَٱلسَّمَآءَ بَنَيۡنَٰهَا بِأَيۡيْدࣲ وَإِنَّا لَمُوسِعُونَ
I el cel, ho construïm amb força. I, certament, vam assignar un vast espai
Ayah 47وَٱلۡأَرۡضَ فَرَشۡنَٰهَا فَنِعۡمَ ٱلۡمَٰهِدُونَ
I la terra, la vam estendre. Què bé que la preparem
Ayah 48وَمِن كُلِّ شَيۡءٍ خَلَقۡنَا زَوۡجَيۡنِ لَعَلَّكُمۡ تَذَكَّرُونَ
Tot ho creguem per parelles. Potser, així, us deixeu amonestar
Ayah 49فَفِرُّوٓاْ إِلَى ٱللَّهِۖ إِنِّي لَكُم مِّنۡهُ نَذِيرࣱ مُّبِينࣱ
«Refugieu-vos, doncs, en Al·là! Sóc per a vosaltres, de La seva part, un monitor que parla clar
Ayah 50وَلَا تَجۡعَلُواْ مَعَ ٱللَّهِ إِلَٰهًا ءَاخَرَۖ إِنِّي لَكُم مِّنۡهُ نَذِيرࣱ مُّبِينࣱ
No poseu a altre déu juntament amb Al·là! Sóc per a vosaltres, de La seva part, un monitor que parla clar»
Ayah 51كَذَٰلِكَ مَآ أَتَى ٱلَّذِينَ مِن قَبۡلِهِم مِّن رَّسُولٍ إِلَّا قَالُواْ سَاحِرٌ أَوۡ مَجۡنُونٌ
Així mateix, no va venir als que van anar abans cap Missatger que no diguessin: «És un mag o un possès!»
Ayah 52أَتَوَاصَوۡاْ بِهِۦۚ بَلۡ هُمۡ قَوۡمࣱ طَاغُونَ
És que s'han llegat això uns a uns altres? No! Són gent rebel
Ayah 53فَتَوَلَّ عَنۡهُمۡ فَمَآ أَنتَ بِمَلُومࣲ
Aparta't d'ells i, així, no incorreràs en censura
Ayah 54وَذَكِّرۡ فَإِنَّ ٱلذِّكۡرَىٰ تَنفَعُ ٱلۡمُؤۡمِنِينَ
I amonesta, que l'amonestació aprofita als creients
Ayah 55وَمَا خَلَقۡتُ ٱلۡجِنَّ وَٱلۡإِنسَ إِلَّا لِيَعۡبُدُونِ
No he creat als genis i als homes sinó perquè Em serveixin
Ayah 56مَآ أُرِيدُ مِنۡهُم مِّن رِّزۡقࣲ وَمَآ أُرِيدُ أَن يُطۡعِمُونِ
No vull d'ells cap sosteniment, no vull que M'alimentin
Ayah 57إِنَّ ٱللَّهَ هُوَ ٱلرَّزَّاقُ ذُو ٱلۡقُوَّةِ ٱلۡمَتِينُ
Al·là és El Proveïdor de tot, El Fort, El Ferm
Ayah 58فَإِنَّ لِلَّذِينَ ظَلَمُواْ ذَنُوبࣰ ا مِّثۡلَ ذَنُوبِ أَصۡحَٰبِهِمۡ فَلَا يَسۡتَعۡجِلُونِ
Els impius correran la mateixa sort que van córrer els seus semblants. Que no Em donin doncs, pressa
Ayah 59فَوَيۡلࣱ لِّلَّذِينَ كَفَرُواْ مِن يَوۡمِهِمُ ٱلَّذِي يُوعَدُونَ
Ai dels que no creuen, pel dia amb que se'ls amenaça
Ayah 60