Sura Faatir — The Originator
Sura Faatir (The Originator) — 35/114 · 45 versets. Llegeix i escolta amb el text àrab i la traducció al català.
ٱلۡحَمۡدُ لِلَّهِ فَاطِرِ ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَٱلۡأَرۡضِ جَاعِلِ ٱلۡمَلَٰٓئِكَةِ رُسُلًا أُوْلِيٓ أَجۡنِحَةࣲ مَّثۡنَىٰ وَثُلَٰثَ وَرُبَٰعَۚ يَزِيدُ فِي ٱلۡخَلۡقِ مَا يَشَآءُۚ إِنَّ ٱللَّهَ عَلَىٰ كُلِّ شَيۡءࣲ قَدِيرࣱ
Lloat sigui Al·là, Creador dels cels i de la terra, Que dels àngels ha fet Missatgers de dos, tres o quatre ales! Afegix a la creació el que Ell vol. Al·là és omnipotent
Ayah 1مَّا يَفۡتَحِ ٱللَّهُ لِلنَّاسِ مِن رَّحۡمَةࣲ فَلَا مُمۡسِكَ لَهَاۖ وَمَا يُمۡسِكۡ فَلَا مُرۡسِلَ لَهُۥ مِنۢ بَعۡدِهِۦۚ وَهُوَ ٱلۡعَزِيزُ ٱلۡحَكِيمُ
No hi ha qui pugui retenir la misericòrdia que Al·là dispensa als homes, ni hi ha qui pugui soltar, fora d'Ell, el que Ell reté. Ell és el Poderós, el Savi
Ayah 2يَٰٓأَيُّهَا ٱلنَّاسُ ٱذۡكُرُواْ نِعۡمَتَ ٱللَّهِ عَلَيۡكُمۡۚ هَلۡ مِنۡ خَٰلِقٍ غَيۡرُ ٱللَّهِ يَرۡزُقُكُم مِّنَ ٱلسَّمَآءِ وَٱلۡأَرۡضِۚ لَآ إِلَٰهَ إِلَّا هُوَۖ فَأَنَّىٰ تُؤۡفَكُونَ
Homes! Recordeu la gràcia que Al·là us ha dispensat. Hi ha algun altre creador distint d'Al·là, que us proveeixi del cel i de la terra el sosteniment? No hi ha més déu que El. Com podeu, doncs, ser tan desviats
Ayah 3وَإِن يُكَذِّبُوكَ فَقَدۡ كُذِّبَتۡ رُسُلࣱ مِّن قَبۡلِكَۚ وَإِلَى ٱللَّهِ تُرۡجَعُ ٱلۡأُمُورُ
Si et desmenteixen, ja abans de tu van ser desmentits Missatgers. Però tot serà retornat a Al·là
Ayah 4يَٰٓأَيُّهَا ٱلنَّاسُ إِنَّ وَعۡدَ ٱللَّهِ حَقࣱّۖ فَلَا تَغُرَّنَّكُمُ ٱلۡحَيَوٰةُ ٱلدُّنۡيَا وَلَا يَغُرَّنَّكُم بِٱللَّهِ ٱلۡغَرُورُ
Homes! El que Al·là promet és veritat! Que la vida d'aquí no us enganyi! Que el Engañador no us enganyi sobre Al·là
Ayah 5إِنَّ ٱلشَّيۡطَٰنَ لَكُمۡ عَدُوࣱّ فَٱتَّخِذُوهُ عَدُوًّاۚ إِنَّمَا يَدۡعُواْ حِزۡبَهُۥ لِيَكُونُواْ مِنۡ أَصۡحَٰبِ ٱلسَّعِيرِ
El Dimoni és per a vosaltres un enemic. Tingueu-li, doncs, per tal. Llama als seus partidaris només perquè habiten en el Foc Flamenjant
Ayah 6ٱلَّذِينَ كَفَرُواْ لَهُمۡ عَذَابࣱ شَدِيدࣱۖ وَٱلَّذِينَ ءَامَنُواْ وَعَمِلُواْ ٱلصَّٰلِحَٰتِ لَهُم مَّغۡفِرَةࣱ وَأَجۡرࣱ كَبِيرٌ
Els que no hagin cregut tindran un càstig sever. En canvi, els que hagin cregut i obrat bé tindran perdó i una gran recompensa
Ayah 7أَفَمَن زُيِّنَ لَهُۥ سُوٓءُ عَمَلِهِۦ فَرَءَاهُ حَسَنࣰ اۖ فَإِنَّ ٱللَّهَ يُضِلُّ مَن يَشَآءُ وَيَهۡدِي مَن يَشَآءُۖ فَلَا تَذۡهَبۡ نَفۡسُكَ عَلَيۡهِمۡ حَسَرَٰتٍۚ إِنَّ ٱللَّهَ عَلِيمُۢ بِمَا يَصۡنَعُونَ
És que aquell, la dolenta conducta del que ha estat guarnida i la veu com bona,(pot ser com el bon guiat?) Al·là extravia a qui Ell vol i dirigeix a qui Ell vol. No et consumes per ells de pesar! Al·là sap bé el que fan
Ayah 8وَٱللَّهُ ٱلَّذِيٓ أَرۡسَلَ ٱلرِّيَٰحَ فَتُثِيرُ سَحَابࣰ ا فَسُقۡنَٰهُ إِلَىٰ بَلَدࣲ مَّيِّتࣲ فَأَحۡيَيۡنَا بِهِ ٱلۡأَرۡضَ بَعۡدَ مَوۡتِهَاۚ كَذَٰلِكَ ٱلنُّشُورُ
Al·là és Qui envia els vents i aquests aixequen núvols, que Nosaltres conduïm a un país àrid. Amb elles vivifiquem la terra després de morta. Així serà la Resurrecció
Ayah 9مَن كَانَ يُرِيدُ ٱلۡعِزَّةَ فَلِلَّهِ ٱلۡعِزَّةُ جَمِيعًاۚ إِلَيۡهِ يَصۡعَدُ ٱلۡكَلِمُ ٱلطَّيِّبُ وَٱلۡعَمَلُ ٱلصَّٰلِحُ يَرۡفَعُهُۥۚ وَٱلَّذِينَ يَمۡكُرُونَ ٱلسَّيِّـَٔاتِ لَهُمۡ عَذَابࣱ شَدِيدࣱۖ وَمَكۡرُ أُوْلَٰٓئِكَ هُوَ يَبُورُ
Qui vulgui el poder... El poder pertany, en la seva totalitat, a Al·là. Cap a Ell s'eleva la bona paraula i Ell realça l'obra bona. En canvi, qui tramen mals tindran un càstig sever, i la trama d'aquests es malmetrà
Ayah 10وَٱللَّهُ خَلَقَكُم مِّن تُرَابࣲ ثُمَّ مِن نُّطۡفَةࣲ ثُمَّ جَعَلَكُمۡ أَزۡوَٰجࣰ اۚ وَمَا تَحۡمِلُ مِنۡ أُنثَىٰ وَلَا تَضَعُ إِلَّا بِعِلۡمِهِۦۚ وَمَا يُعَمَّرُ مِن مُّعَمَّرࣲ وَلَا يُنقَصُ مِنۡ عُمُرِهِۦٓ إِلَّا فِي كِتَٰبٍۚ إِنَّ ذَٰلِكَ عَلَى ٱللَّهِ يَسِيرࣱ
Al·là us ha creat de terra; després, d'una gota; després, va fer de vosaltres parelles. Cap femella concep o pari sense que Ell ho sàpiga. Ningú viu a edat avançada o prematura que no estigui això en una Escriptura. És cosa fàcil per a Al·là
Ayah 11وَمَا يَسۡتَوِي ٱلۡبَحۡرَانِ هَٰذَا عَذۡبࣱ فُرَاتࣱ سَآئِغࣱ شَرَابُهُۥ وَهَٰذَا مِلۡحٌ أُجَاجࣱۖ وَمِن كُلࣲّ تَأۡكُلُونَ لَحۡمࣰ ا طَرِيࣰّ ا وَتَسۡتَخۡرِجُونَ حِلۡيَةࣰ تَلۡبَسُونَهَاۖ وَتَرَى ٱلۡفُلۡكَ فِيهِ مَوَاخِرَ لِتَبۡتَغُواْ مِن فَضۡلِهِۦ وَلَعَلَّكُمۡ تَشۡكُرُونَ
No són iguals les dues grans masses d'aigua: una potable, dolça, agradable de beure; altra salobre, amarga. Però de cadascuna mengeu una carn fresca i obteniu adorns que us poseu. I veus que les naus les solquen. Perquè busqueu El seu favor. Potser, així, sigueu agraïts
Ayah 12يُولِجُ ٱلَّيۡلَ فِي ٱلنَّهَارِ وَيُولِجُ ٱلنَّهَارَ فِي ٱلَّيۡلِ وَسَخَّرَ ٱلشَّمۡسَ وَٱلۡقَمَرَۖ كُلࣱّ يَجۡرِي لِأَجَلࣲ مُّسَمࣰّ ىۚ ذَٰلِكُمُ ٱللَّهُ رَبُّكُمۡ لَهُ ٱلۡمُلۡكُۚ وَٱلَّذِينَ تَدۡعُونَ مِن دُونِهِۦ مَا يَمۡلِكُونَ مِن قِطۡمِيرٍ
Fa que la nit entre en el dia i que el dia entre en la nit. Ha subjectat el sol i la lluna, prosseguint els dos el seu curs cap a un terme fix. Aquest és Al·là, el vostre Senyor. Seu és el domini. Els que invoqueu en lloc d'invocar-li a Ell no poden gens ni corfa
Ayah 13إِن تَدۡعُوهُمۡ لَا يَسۡمَعُواْ دُعَآءَكُمۡ وَلَوۡ سَمِعُواْ مَا ٱسۡتَجَابُواْ لَكُمۡۖ وَيَوۡمَ ٱلۡقِيَٰمَةِ يَكۡفُرُونَ بِشِرۡكِكُمۡۚ وَلَا يُنَبِّئُكَ مِثۡلُ خَبِيرࣲ
Si els invoqueu, no escolten la vostra súplica i, inclús si l'escoltessin, no us contestarien. El dia de la Resurrecció renegaran que els hàgiu associat a Al·là. I ningú t'informarà com Qui està bé informat
Ayah 14۞يَٰٓأَيُّهَا ٱلنَّاسُ أَنتُمُ ٱلۡفُقَرَآءُ إِلَى ٱللَّهِۖ وَٱللَّهُ هُوَ ٱلۡغَنِيُّ ٱلۡحَمِيدُ
Homes! Sou vosaltres els necessitats d'Al·là, mentre que Al·là és Qui Es basta a Si mateix, el Digne de Lloança
Ayah 15إِن يَشَأۡ يُذۡهِبۡكُمۡ وَيَأۡتِ بِخَلۡقࣲ جَدِيدࣲ
Si Ell volgués, us faria desaparèixer i us substituiria per noves creatures
Ayah 16وَمَا ذَٰلِكَ عَلَى ٱللَّهِ بِعَزِيزࣲ
I això no seria difícil per a Al·là
Ayah 17وَلَا تَزِرُ وَازِرَةࣱ وِزۡرَ أُخۡرَىٰۚ وَإِن تَدۡعُ مُثۡقَلَةٌ إِلَىٰ حِمۡلِهَا لَا يُحۡمَلۡ مِنۡهُ شَيۡءࣱ وَلَوۡ كَانَ ذَا قُرۡبَىٰٓۗ إِنَّمَا تُنذِرُ ٱلَّذِينَ يَخۡشَوۡنَ رَبَّهُم بِٱلۡغَيۡبِ وَأَقَامُواْ ٱلصَّلَوٰةَۚ وَمَن تَزَكَّىٰ فَإِنَّمَا يَتَزَكَّىٰ لِنَفۡسِهِۦۚ وَإِلَى ٱللَّهِ ٱلۡمَصِيرُ
Ningú carregarà amb la càrrega aliena. I si algú, aclaparat per la seva càrrega, demana ajuda a un altre, no se li ajudarà gens, encara que sigui parent. Tu només has d'advertir als que temen el seu Senyor en secret i fan la azalá. Qui es purifica es purifica en realitat, en profit propi. És Al·là la fi de tot
Ayah 18وَمَا يَسۡتَوِي ٱلۡأَعۡمَىٰ وَٱلۡبَصِيرُ
No són iguals el cec i el vident
Ayah 19وَلَا ٱلظُّلُمَٰتُ وَلَا ٱلنُّورُ
les tenebres i la llum
Ayah 20وَلَا ٱلظِّلُّ وَلَا ٱلۡحَرُورُ
la fresca ombra i la calor ardent
Ayah 21وَمَا يَسۡتَوِي ٱلۡأَحۡيَآءُ وَلَا ٱلۡأَمۡوَٰتُۚ إِنَّ ٱللَّهَ يُسۡمِعُ مَن يَشَآءُۖ وَمَآ أَنتَ بِمُسۡمِعࣲ مَّن فِي ٱلۡقُبُورِ
No són iguals els vius i els morts. Al·là fa que escolti qui Ell vol. Tu no pots fer que escoltin qui estiguin en les sepultures
Ayah 22إِنۡ أَنتَ إِلَّا نَذِيرٌ
Tu no ets sinó un monitor
Ayah 23إِنَّآ أَرۡسَلۡنَٰكَ بِٱلۡحَقِّ بَشِيرࣰ ا وَنَذِيرࣰ اۚ وَإِن مِّنۡ أُمَّةٍ إِلَّا خَلَا فِيهَا نَذِيرࣱ
T'hem enviat amb la Veritat com nunci de bones noves i com monitor. No hi ha cap comunitat per la qual no hagi passat un monitor
Ayah 24وَإِن يُكَذِّبُوكَ فَقَدۡ كَذَّبَ ٱلَّذِينَ مِن قَبۡلِهِمۡ جَآءَتۡهُمۡ رُسُلُهُم بِٱلۡبَيِّنَٰتِ وَبِٱلزُّبُرِ وَبِٱلۡكِتَٰبِ ٱلۡمُنِيرِ
I si et desmenteixen, també els seus antecessors van desmentir. Els seus Missatgers van venir a ells amb les proves clares, amb les Escriptures i amb l'Escriptura Lluminosa
Ayah 25ثُمَّ أَخَذۡتُ ٱلَّذِينَ كَفَرُواْۖ فَكَيۡفَ كَانَ نَكِيرِ
Després, vaig sorprendre als infidels i quin no va ser El meu reprobació
Ayah 26أَلَمۡ تَرَ أَنَّ ٱللَّهَ أَنزَلَ مِنَ ٱلسَّمَآءِ مَآءࣰ فَأَخۡرَجۡنَا بِهِۦ ثَمَرَٰتࣲ مُّخۡتَلِفًا أَلۡوَٰنُهَاۚ وَمِنَ ٱلۡجِبَالِ جُدَدُۢ بِيضࣱ وَحُمۡرࣱ مُّخۡتَلِفٌ أَلۡوَٰنُهَا وَغَرَابِيبُ سُودࣱ
No veus com ha fet Al·là baixar aigua del cel, mitjançant la qual hem tret fruits de diferents classes? En les muntanyes hi ha vetes de diferents colors: blanques, vermelles i d'un negre intens
Ayah 27وَمِنَ ٱلنَّاسِ وَٱلدَّوَآبِّ وَٱلۡأَنۡعَٰمِ مُخۡتَلِفٌ أَلۡوَٰنُهُۥ كَذَٰلِكَۗ إِنَّمَا يَخۡشَى ٱللَّهَ مِنۡ عِبَادِهِ ٱلۡعُلَمَٰٓؤُاْۗ إِنَّ ٱللَّهَ عَزِيزٌ غَفُورٌ
Els homes, bèsties i ramats són també de diferents colors. Només temen a Al·là aquells dels seus serfs que saben. Al·là és poderós, indulgent
Ayah 28إِنَّ ٱلَّذِينَ يَتۡلُونَ كِتَٰبَ ٱللَّهِ وَأَقَامُواْ ٱلصَّلَوٰةَ وَأَنفَقُواْ مِمَّا رَزَقۡنَٰهُمۡ سِرࣰّ ا وَعَلَانِيَةࣰ يَرۡجُونَ تِجَٰرَةࣰ لَّن تَبُورَ
Qui reciten l'Escriptura d'Al·là, fan la azalá i donen almoina, en secret o en públic, del que els hem proveït, poden esperar un guany imperible
Ayah 29لِيُوَفِّيَهُمۡ أُجُورَهُمۡ وَيَزِيدَهُم مِّن فَضۡلِهِۦٓۚ إِنَّهُۥ غَفُورࣱ شَكُورࣱ
perquè Ell els doni el seu recompensa i encara més del seu favor. És indulgent, molt agraït
Ayah 30وَٱلَّذِيٓ أَوۡحَيۡنَآ إِلَيۡكَ مِنَ ٱلۡكِتَٰبِ هُوَ ٱلۡحَقُّ مُصَدِّقࣰ ا لِّمَا بَيۡنَ يَدَيۡهِۗ إِنَّ ٱللَّهَ بِعِبَادِهِۦ لَخَبِيرُۢ بَصِيرࣱ
El que de l'Escriptura t'hem revelat és la Veritat, en confirmació dels missatges anteriors. Sí, Al·là està bé informat dels seus serfs, els veu bé
Ayah 31ثُمَّ أَوۡرَثۡنَا ٱلۡكِتَٰبَ ٱلَّذِينَ ٱصۡطَفَيۡنَا مِنۡ عِبَادِنَاۖ فَمِنۡهُمۡ ظَالِمࣱ لِّنَفۡسِهِۦ وَمِنۡهُم مُّقۡتَصِدࣱ وَمِنۡهُمۡ سَابِقُۢ بِٱلۡخَيۡرَٰتِ بِإِذۡنِ ٱللَّهِۚ ذَٰلِكَ هُوَ ٱلۡفَضۡلُ ٱلۡكَبِيرُ
Després, hem donat en herència l'Escriptura a aquells dels nostres serfs que hem triat. Alguns d'ells són injusts amb si mateixos; uns altres, segueixen una via mitja; uns altres, avantatgen en el bé obrar, amb permís d'Al·là. Aquest és el gran favor
Ayah 32جَنَّٰتُ عَدۡنࣲ يَدۡخُلُونَهَا يُحَلَّوۡنَ فِيهَا مِنۡ أَسَاوِرَ مِن ذَهَبࣲ وَلُؤۡلُؤࣰ اۖ وَلِبَاسُهُمۡ فِيهَا حَرِيرࣱ
Entraran en els jardins del edén. Allí se'ls abillarà amb braçalets d'or i amb perles, allí vestiran de seda
Ayah 33وَقَالُواْ ٱلۡحَمۡدُ لِلَّهِ ٱلَّذِيٓ أَذۡهَبَ عَنَّا ٱلۡحَزَنَۖ إِنَّ رَبَّنَا لَغَفُورࣱ شَكُورٌ
I diran: «Lloat sigui Al·là, Que ha retirat de nosaltres la tristesa! En veritat, el nostre Senyor és indulgent, molt agraït
Ayah 34ٱلَّذِيٓ أَحَلَّنَا دَارَ ٱلۡمُقَامَةِ مِن فَضۡلِهِۦ لَا يَمَسُّنَا فِيهَا نَصَبࣱ وَلَا يَمَسُّنَا فِيهَا لُغُوبࣱ
Ens ha instal·lat, per favor Seu, en l'Estatge de l'Estabilitat. No sofrirem en ella pena, no sofrirem cansament»
Ayah 35وَٱلَّذِينَ كَفَرُواْ لَهُمۡ نَارُ جَهَنَّمَ لَا يُقۡضَىٰ عَلَيۡهِمۡ فَيَمُوتُواْ وَلَا يُخَفَّفُ عَنۡهُم مِّنۡ عَذَابِهَاۚ كَذَٰلِكَ نَجۡزِي كُلَّ كَفُورࣲ
Els infidels, en canvi, sofriran el foc de la Jahenam. Agonitzaran sense acabar de morir i no se'ls alleujarà el seu càstig. Així retribuïm a tot desagraït
Ayah 36وَهُمۡ يَصۡطَرِخُونَ فِيهَا رَبَّنَآ أَخۡرِجۡنَا نَعۡمَلۡ صَٰلِحًا غَيۡرَ ٱلَّذِي كُنَّا نَعۡمَلُۚ أَوَلَمۡ نُعَمِّرۡكُم مَّا يَتَذَكَّرُ فِيهِ مَن تَذَكَّرَ وَجَآءَكُمُ ٱلنَّذِيرُۖ فَذُوقُواْ فَمَا لِلظَّٰلِمِينَ مِن نَّصِيرٍ
Cridaran allí: «Senyor! Treu-nos i obrarem bé, no com solíem fer!». «És que no us vam donar una vida prou llarga com perquè es deixés amonestar qui volgués? El monitor va venir a vosaltres... Agradeu, doncs! Els impius no tindran qui els auxiliï»
Ayah 37إِنَّ ٱللَّهَ عَٰلِمُ غَيۡبِ ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَٱلۡأَرۡضِۚ إِنَّهُۥ عَلِيمُۢ بِذَاتِ ٱلصُّدُورِ
Al·là és el Coneixedor de l'ocult dels cels i de la terra. Ell sap bé el que tanquen els pits
Ayah 38هُوَ ٱلَّذِي جَعَلَكُمۡ خَلَٰٓئِفَ فِي ٱلۡأَرۡضِۚ فَمَن كَفَرَ فَعَلَيۡهِ كُفۡرُهُۥۖ وَلَا يَزِيدُ ٱلۡكَٰفِرِينَ كُفۡرُهُمۡ عِندَ رَبِّهِمۡ إِلَّا مَقۡتࣰ اۖ وَلَا يَزِيدُ ٱلۡكَٰفِرِينَ كُفۡرُهُمۡ إِلَّا خَسَارࣰ ا
Ell és Qui us ha fet successors en la terra. Qui no crea, sofrirà les conseqüències de la seva incredulitat. La incredulitat servirà només per a fer als infidels més aborrecibles davant el seu Senyor. La incredulitat no farà que augmentar més la perdició dels infidels
Ayah 39قُلۡ أَرَءَيۡتُمۡ شُرَكَآءَكُمُ ٱلَّذِينَ تَدۡعُونَ مِن دُونِ ٱللَّهِ أَرُونِي مَاذَا خَلَقُواْ مِنَ ٱلۡأَرۡضِ أَمۡ لَهُمۡ شِرۡكࣱ فِي ٱلسَّمَٰوَٰتِ أَمۡ ءَاتَيۡنَٰهُمۡ كِتَٰبࣰ ا فَهُمۡ عَلَىٰ بَيِّنَتࣲ مِّنۡهُۚ بَلۡ إِن يَعِدُ ٱلظَّٰلِمُونَ بَعۡضُهُم بَعۡضًا إِلَّا غُرُورًا
Digues: «Veieu als vostres associats, als que invoqueu en lloc d'invocar a Al·là? Mostreu-me que han creat de la terra o si tenen participació en els cels. O els hem donat una Escriptura, com a prova clara, on que puguen basar-se?» No! Les promeses que els impius es fan mútuament no són sinó fal·làcies
Ayah 40۞إِنَّ ٱللَّهَ يُمۡسِكُ ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَٱلۡأَرۡضَ أَن تَزُولَاۚ وَلَئِن زَالَتَآ إِنۡ أَمۡسَكَهُمَا مِنۡ أَحَدࣲ مِّنۢ بَعۡدِهِۦٓۚ إِنَّهُۥ كَانَ حَلِيمًا غَفُورࣰ ا
Al·là sosté els cels i la terra perquè no es desplomen. Si es desplomaren no hauria ningú, fora d'Ell, que pogués sostenir- los. És Benigne, Indulgent
Ayah 41وَأَقۡسَمُواْ بِٱللَّهِ جَهۡدَ أَيۡمَٰنِهِمۡ لَئِن جَآءَهُمۡ نَذِيرࣱ لَّيَكُونُنَّ أَهۡدَىٰ مِنۡ إِحۡدَى ٱلۡأُمَمِۖ فَلَمَّا جَآءَهُمۡ نَذِيرࣱ مَّا زَادَهُمۡ إِلَّا نُفُورًا
Van jurar solemnement per Al·là que, si venia un monitor a ells, anaven a ser dirigits millor que cap altra comunitat. I, quan ha vingut a ells un monitor, això no ha fet sinó acréixer la seva repulsa
Ayah 42ٱسۡتِكۡبَارࣰ ا فِي ٱلۡأَرۡضِ وَمَكۡرَ ٱلسَّيِّيِٕۚ وَلَا يَحِيقُ ٱلۡمَكۡرُ ٱلسَّيِّئُ إِلَّا بِأَهۡلِهِۦۚ فَهَلۡ يَنظُرُونَ إِلَّا سُنَّتَ ٱلۡأَوَّلِينَۚ فَلَن تَجِدَ لِسُنَّتِ ٱللَّهِ تَبۡدِيلࣰ اۖ وَلَن تَجِدَ لِسُنَّتِ ٱللَّهِ تَحۡوِيلًا
portant-se altivament en la terra i tramant maldat. Però el tramar maldat no recau sinó en els seus propis autors. És que esperen una sort diferent de la que van rebre els antics? Doncs trobaràs la pràctica d'Al·là irreemplaçable, i trobaràs la pràctica d'Al·là immutable
Ayah 43أَوَلَمۡ يَسِيرُواْ فِي ٱلۡأَرۡضِ فَيَنظُرُواْ كَيۡفَ كَانَ عَٰقِبَةُ ٱلَّذِينَ مِن قَبۡلِهِمۡ وَكَانُوٓاْ أَشَدَّ مِنۡهُمۡ قُوَّةࣰۚ وَمَا كَانَ ٱللَّهُ لِيُعۡجِزَهُۥ مِن شَيۡءࣲ فِي ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَلَا فِي ٱلۡأَرۡضِۚ إِنَّهُۥ كَانَ عَلِيمࣰ ا قَدِيرࣰ ا
No han anat per la terra i mirat com van acabar els seus antecessors, inclús sent més poderosos? Gens, ni en els cels ni en la terra, pot escapar a Ell. És omniscient, omnipotent
Ayah 44وَلَوۡ يُؤَاخِذُ ٱللَّهُ ٱلنَّاسَ بِمَا كَسَبُواْ مَا تَرَكَ عَلَىٰ ظَهۡرِهَا مِن دَآبَّةࣲ وَلَٰكِن يُؤَخِّرُهُمۡ إِلَىٰٓ أَجَلࣲ مُّسَمࣰّ ىۖ فَإِذَا جَآءَ أَجَلُهُمۡ فَإِنَّ ٱللَّهَ كَانَ بِعِبَادِهِۦ بَصِيرَۢا
Si Al·là donés als homes el seu merescut, no deixaria cap ésser viu sobre la seva superfície. Remitent, no obstant això, el seu càstig a un termini fix. I quan venç el seu termini... Al·là veu bé als seus serfs
Ayah 45