Sura Yusuf — Joseph
Sura Yusuf (Joseph) — 12/114 · 111 versets. Llegeix i escolta amb el text àrab i la traducció al català.
الٓرۚ تِلۡكَ ءَايَٰتُ ٱلۡكِتَٰبِ ٱلۡمُبِينِ
Alif Laam Raa. Aquestes són els versicles de l'Escriptura clara
Ayah 1إِنَّآ أَنزَلۡنَٰهُ قُرۡءَٰنًا عَرَبِيࣰّ ا لَّعَلَّكُمۡ تَعۡقِلُونَ
L'hem revelat com Alcorà àrab. Potser, així raoneu
Ayah 2نَحۡنُ نَقُصُّ عَلَيۡكَ أَحۡسَنَ ٱلۡقَصَصِ بِمَآ أَوۡحَيۡنَآ إِلَيۡكَ هَٰذَا ٱلۡقُرۡءَانَ وَإِن كُنتَ مِن قَبۡلِهِۦ لَمِنَ ٱلۡغَٰفِلِينَ
Amb la revelació que et fem d'aquest Alcorà anem a contar-te Nosaltres el més bell dels relats, encara que hagis estat abans dels despreocupats
Ayah 3إِذۡ قَالَ يُوسُفُ لِأَبِيهِ يَٰٓأَبَتِ إِنِّي رَأَيۡتُ أَحَدَ عَشَرَ كَوۡكَبࣰ ا وَٱلشَّمۡسَ وَٱلۡقَمَرَ رَأَيۡتُهُمۡ لِي سَٰجِدِينَ
Quan José va dir al seu pare: «Pare! He vist onze estrelles, el sol i la lluna. Els he vist prosternarse davant meu»
Ayah 4قَالَ يَٰبُنَيَّ لَا تَقۡصُصۡ رُءۡيَاكَ عَلَىٰٓ إِخۡوَتِكَ فَيَكِيدُواْ لَكَ كَيۡدًاۖ إِنَّ ٱلشَّيۡطَٰنَ لِلۡإِنسَٰنِ عَدُوࣱّ مُّبِينࣱ
Va dir: «Fillet! !No contis el teu somni als teus germans; si no, empraran un ardit contra tí. El Dimoni és per a l'home un enemic declarat
Ayah 5وَكَذَٰلِكَ يَجۡتَبِيكَ رَبُّكَ وَيُعَلِّمُكَ مِن تَأۡوِيلِ ٱلۡأَحَادِيثِ وَيُتِمُّ نِعۡمَتَهُۥ عَلَيۡكَ وَعَلَىٰٓ ءَالِ يَعۡقُوبَ كَمَآ أَتَمَّهَا عَلَىٰٓ أَبَوَيۡكَ مِن قَبۡلُ إِبۡرَٰهِيمَ وَإِسۡحَٰقَۚ إِنَّ رَبَّكَ عَلِيمٌ حَكِيمࣱ
Així et triarà el teu Senyor i t'ensenyarà a interpretar somnis. Completarà La seva gràcia en tu i en la família de Jacob, com abans la va completar en els teus dos avantpassats Abraham i Isaac. El teu Senyor és omniscient, savi»
Ayah 6۞لَّقَدۡ كَانَ فِي يُوسُفَ وَإِخۡوَتِهِۦٓ ءَايَٰتࣱ لِّلسَّآئِلِينَ
Certament, en José i els seus germans hi ha signes per als que inquieren
Ayah 7إِذۡ قَالُواْ لَيُوسُفُ وَأَخُوهُ أَحَبُّ إِلَىٰٓ أَبِينَا مِنَّا وَنَحۡنُ عُصۡبَةٌ إِنَّ أَبَانَا لَفِي ضَلَٰلࣲ مُّبِينٍ
Quan van dir: «Sí, el nostre pare vol més a José i al seu germà que a nosaltres, inclús sent nosaltres més nombrosos. El nostre pare està evidentment extraviat
Ayah 8ٱقۡتُلُواْ يُوسُفَ أَوِ ٱطۡرَحُوهُ أَرۡضࣰ ا يَخۡلُ لَكُمۡ وَجۡهُ أَبِيكُمۡ وَتَكُونُواْ مِنۢ بَعۡدِهِۦ قَوۡمࣰ ا صَٰلِحِينَ
Matem a José o expulsem-li a qualsevol país lluny, perquè el nostre pare no ens miri més que a nosaltres! Desaparegut José, serem gent honrada»
Ayah 9قَالَ قَآئِلࣱ مِّنۡهُمۡ لَا تَقۡتُلُواْ يُوسُفَ وَأَلۡقُوهُ فِي غَيَٰبَتِ ٱلۡجُبِّ يَلۡتَقِطۡهُ بَعۡضُ ٱلسَّيَّارَةِ إِن كُنتُمۡ فَٰعِلِينَ
Però un d'ells va dir: «No mateu a José Tireu-lo, més aviat, al fons de l'aljub, si és que us ho heu proposat...! Algun viatger ho recollirà...»
Ayah 10قَالُواْ يَٰٓأَبَانَا مَا لَكَ لَا تَأۡمَ۬نَّا عَلَىٰ يُوسُفَ وَإِنَّا لَهُۥ لَنَٰصِحُونَ
Van dir: «Pare! ,Per què no et fies de nosaltres respecte a José? Tenim bones intencions envers ell
Ayah 11أَرۡسِلۡهُ مَعَنَا غَدࣰ ا يَرۡتَعۡ وَيَلۡعَبۡ وَإِنَّا لَهُۥ لَحَٰفِظُونَ
Envia-li matí amb nosaltres! Es divertirà i jugarà. Cuidarem, certament, d'ell»
Ayah 12قَالَ إِنِّي لَيَحۡزُنُنِيٓ أَن تَذۡهَبُواْ بِهِۦ وَأَخَافُ أَن يَأۡكُلَهُ ٱلذِّئۡبُ وَأَنتُمۡ عَنۡهُ غَٰفِلُونَ
«M'entristeix que us ho dugueu», va dir. «Temo que, al moment menys pensat vostre, l'hi mengi el llop»
Ayah 13قَالُواْ لَئِنۡ أَكَلَهُ ٱلذِّئۡبُ وَنَحۡنُ عُصۡبَةٌ إِنَّآ إِذࣰ ا لَّخَٰسِرُونَ
Van dir: «Si el llop l'hi mengés, sent nosaltres tants, si que tindríem dolenta sort»
Ayah 14فَلَمَّا ذَهَبُواْ بِهِۦ وَأَجۡمَعُوٓاْ أَن يَجۡعَلُوهُ فِي غَيَٰبَتِ ٱلۡجُبِّۚ وَأَوۡحَيۡنَآ إِلَيۡهِ لَتُنَبِّئَنَّهُم بِأَمۡرِهِمۡ هَٰذَا وَهُمۡ لَا يَشۡعُرُونَ
Quan l'hi van dur i es van posar d'acord per a tirar-lo al fons de l'aljub... I li inspirem: «Ja els recordaràs més tard, sense que et reconeguin, el que ara han fet!»
Ayah 15وَجَآءُوٓ أَبَاهُمۡ عِشَآءࣰ يَبۡكُونَ
Al vespre van regressar al seu pare, plorant
Ayah 16قَالُواْ يَٰٓأَبَانَآ إِنَّا ذَهَبۡنَا نَسۡتَبِقُ وَتَرَكۡنَا يُوسُفَ عِندَ مَتَٰعِنَا فَأَكَلَهُ ٱلذِّئۡبُۖ وَمَآ أَنتَ بِمُؤۡمِنࣲ لَّنَا وَلَوۡ كُنَّا صَٰدِقِينَ
Van dir: «Pare! Vam anar a fer carreres i vam deixar a José al costat de les nostres coses. Llavors, l'hi va menjar el llop. No ens creuràs, però diem la veritat»
Ayah 17وَجَآءُو عَلَىٰ قَمِيصِهِۦ بِدَمࣲ كَذِبࣲۚ قَالَ بَلۡ سَوَّلَتۡ لَكُمۡ أَنفُسُكُمۡ أَمۡرࣰ اۖ فَصَبۡرࣱ جَمِيلࣱۖ وَٱللَّهُ ٱلۡمُسۡتَعَانُ عَلَىٰ مَا تَصِفُونَ
I van presentar la seva camisa tacada de sang falsa. Va dir: «No! La vostra imaginació us ha suggerit això. Cal tenir digna paciència! Al·là és Aquell l'ajuda del qual s'implora contra el que contáis»
Ayah 18وَجَآءَتۡ سَيَّارَةࣱ فَأَرۡسَلُواْ وَارِدَهُمۡ فَأَدۡلَىٰ دَلۡوَهُۥۖ قَالَ يَٰبُشۡرَىٰ هَٰذَا غُلَٰمࣱۚ وَأَسَرُّوهُ بِضَٰعَةࣰۚ وَٱللَّهُ عَلِيمُۢ بِمَا يَعۡمَلُونَ
Van arribar uns viatgers i van enviar al seu aiguader, que va baixar la galleda. Va dir: «Bona notícia! Hi ha aquí un noi!» I ho van ocultar amb ànim de vendre'l. Però Al·là sabia bé el que feien
Ayah 19وَشَرَوۡهُ بِثَمَنِۭ بَخۡسࣲ دَرَٰهِمَ مَعۡدُودَةࣲ وَكَانُواْ فِيهِ مِنَ ٱلزَّٰهِدِينَ
I ho van malvendre per contats dirhemes, subestimánt-lo
Ayah 20وَقَالَ ٱلَّذِي ٱشۡتَرَىٰهُ مِن مِّصۡرَ لِٱمۡرَأَتِهِۦٓ أَكۡرِمِي مَثۡوَىٰهُ عَسَىٰٓ أَن يَنفَعَنَآ أَوۡ نَتَّخِذَهُۥ وَلَدࣰ اۚ وَكَذَٰلِكَ مَكَّنَّا لِيُوسُفَ فِي ٱلۡأَرۡضِ وَلِنُعَلِّمَهُۥ مِن تَأۡوِيلِ ٱلۡأَحَادِيثِۚ وَٱللَّهُ غَالِبٌ عَلَىٰٓ أَمۡرِهِۦ وَلَٰكِنَّ أَكۡثَرَ ٱلنَّاسِ لَا يَعۡلَمُونَ
El que ho havia comprat, que era d'Egipte, va dir a la seva dona: «Acull-li bé! Potser ens sigui útil o ho adoptem com fill». Així vam donar poderío a José en el país, i fins a li ensenyem a interpretar somnis. Al·là preval en el que ordena, però la majoria dels homes no saben
Ayah 21وَلَمَّا بَلَغَ أَشُدَّهُۥٓ ءَاتَيۡنَٰهُ حُكۡمࣰ ا وَعِلۡمࣰ اۚ وَكَذَٰلِكَ نَجۡزِي ٱلۡمُحۡسِنِينَ
Quan va arribar la maduresa, li vam donar judici i ciència. Així retribuïm a qui fan el bé
Ayah 22وَرَٰوَدَتۡهُ ٱلَّتِي هُوَ فِي بَيۡتِهَا عَن نَّفۡسِهِۦ وَغَلَّقَتِ ٱلۡأَبۡوَٰبَ وَقَالَتۡ هَيۡتَ لَكَۚ قَالَ مَعَاذَ ٱللَّهِۖ إِنَّهُۥ رَبِّيٓ أَحۡسَنَ مَثۡوَايَۖ إِنَّهُۥ لَا يُفۡلِحُ ٱلظَّٰلِمُونَ
La senyora de la casa en que estava José li va sol·licitar. Va tancar bé les portes i va dir: «Veuen aquí!» Va dir ell: «Al·là em lliuri! Ell és el meu senyor i m'ha procurat una bona acollida. Els impius no prosperaran»
Ayah 23وَلَقَدۡ هَمَّتۡ بِهِۦۖ وَهَمَّ بِهَا لَوۡلَآ أَن رَّءَا بُرۡهَٰنَ رَبِّهِۦۚ كَذَٰلِكَ لِنَصۡرِفَ عَنۡهُ ٱلسُّوٓءَ وَٱلۡفَحۡشَآءَۚ إِنَّهُۥ مِنۡ عِبَادِنَا ٱلۡمُخۡلَصِينَ
Ella ho desitjava i ell la va desitjar. De no haver estat il·luminat pel seu Senyor... Va ser així perquè apartéssim d'ell el mal i la vergonya. Era un dels nostres serfs escollits
Ayah 24وَٱسۡتَبَقَا ٱلۡبَابَ وَقَدَّتۡ قَمِيصَهُۥ مِن دُبُرࣲ وَأَلۡفَيَا سَيِّدَهَا لَدَا ٱلۡبَابِۚ قَالَتۡ مَا جَزَآءُ مَنۡ أَرَادَ بِأَهۡلِكَ سُوٓءًا إِلَّآ أَن يُسۡجَنَ أَوۡ عَذَابٌ أَلِيمࣱ
Es van precipitar els dos cap a la porta i ella va estripar per darrere la seva camisa. I van trobar a la porta al seu marit. Va dir ella: «Quin és la retribució de qui ha volgut malament a la teva família, sinó la presó o un càstig dolorós?»
Ayah 25قَالَ هِيَ رَٰوَدَتۡنِي عَن نَّفۡسِيۚ وَشَهِدَ شَاهِدࣱ مِّنۡ أَهۡلِهَآ إِن كَانَ قَمِيصُهُۥ قُدَّ مِن قُبُلࣲ فَصَدَقَتۡ وَهُوَ مِنَ ٱلۡكَٰذِبِينَ
Va dir: «Ella m'ha sol·licitat». I un membre de la família d'ella va testificar que si la seva camisa havia estat estripada per davant, llavors, ella deia la veritat i ell mentia
Ayah 26وَإِن كَانَ قَمِيصُهُۥ قُدَّ مِن دُبُرࣲ فَكَذَبَتۡ وَهُوَ مِنَ ٱلصَّٰدِقِينَ
mentre que si havia estat estripada per darrere, llavors, ella mentia, i ell deia la veritat
Ayah 27فَلَمَّا رَءَا قَمِيصَهُۥ قُدَّ مِن دُبُرࣲ قَالَ إِنَّهُۥ مِن كَيۡدِكُنَّۖ إِنَّ كَيۡدَكُنَّ عَظِيمࣱ
I quan va veure que la seva camisa havia estat estripada per darrere va dir: «És una astúcia pròpia de vosaltres. És enorme la vostra astúcia
Ayah 28يُوسُفُ أَعۡرِضۡ عَنۡ هَٰذَاۚ وَٱسۡتَغۡفِرِي لِذَنۢبِكِۖ إِنَّكِ كُنتِ مِنَ ٱلۡخَاطِـِٔينَ
José! No pensis més en això! I tu, demana perdó pel teu pecat! Has pecat!»
Ayah 29۞وَقَالَ نِسۡوَةࣱ فِي ٱلۡمَدِينَةِ ٱمۡرَأَتُ ٱلۡعَزِيزِ تُرَٰوِدُ فَتَىٰهَا عَن نَّفۡسِهِۦۖ قَدۡ شَغَفَهَا حُبًّاۖ إِنَّا لَنَرَىٰهَا فِي ضَلَٰلࣲ مُّبِينࣲ
Unes dones deien en la ciutat: «La dona del poderós sol·licita al seu mosso. S'ha tornat boja d'amor per ell. Sí, veiem que està evidentment extraviada»
Ayah 30فَلَمَّا سَمِعَتۡ بِمَكۡرِهِنَّ أَرۡسَلَتۡ إِلَيۡهِنَّ وَأَعۡتَدَتۡ لَهُنَّ مُتَّكَـࣰٔ ا وَءَاتَتۡ كُلَّ وَٰحِدَةࣲ مِّنۡهُنَّ سِكِّينࣰ ا وَقَالَتِ ٱخۡرُجۡ عَلَيۡهِنَّۖ فَلَمَّا رَأَيۡنَهُۥٓ أَكۡبَرۡنَهُۥ وَقَطَّعۡنَ أَيۡدِيَهُنَّ وَقُلۡنَ حَٰشَ لِلَّهِ مَا هَٰذَا بَشَرًا إِنۡ هَٰذَآ إِلَّا مَلَكࣱ كَرِيمࣱ
Quan ella va escoltar les seves murmuracions, va enviar a per elles i els va preparar un banquet, donant a cadascuna d'elles un ganivet. I va dir que sortís on elles estaven. Quan les dones li van veure, li van trobar tan bé semblant que es van fer corts en les mans i van dir: «Sant Al·là! Aquest no és un mortal, aquest no és sinó un àngel meravellós!»
Ayah 31قَالَتۡ فَذَٰلِكُنَّ ٱلَّذِي لُمۡتُنَّنِي فِيهِۖ وَلَقَدۡ رَٰوَدتُّهُۥ عَن نَّفۡسِهِۦ فَٱسۡتَعۡصَمَۖ وَلَئِن لَّمۡ يَفۡعَلۡ مَآ ءَامُرُهُۥ لَيُسۡجَنَنَّ وَلَيَكُونࣰ ا مِّنَ ٱلصَّٰغِرِينَ
Va dir ella: «Aquí teniu a aquell per qui m'heu censurat i a qui jo he sol·licitat, però ell ha romàs ferm. Ara bé, si no fa el que jo li ordeno, ha de ser empresonat i serà, certament, dels menyspreables»
Ayah 32قَالَ رَبِّ ٱلسِّجۡنُ أَحَبُّ إِلَيَّ مِمَّا يَدۡعُونَنِيٓ إِلَيۡهِۖ وَإِلَّا تَصۡرِفۡ عَنِّي كَيۡدَهُنَّ أَصۡبُ إِلَيۡهِنَّ وَأَكُن مِّنَ ٱلۡجَٰهِلِينَ
Va dir ell: «Senyor! Prefereixo la presó a accedir al que elles em demanen. Però, si no apartes de mi la seva astúcia, cediré a elles i seré dels ignorants»
Ayah 33فَٱسۡتَجَابَ لَهُۥ رَبُّهُۥ فَصَرَفَ عَنۡهُ كَيۡدَهُنَّۚ إِنَّهُۥ هُوَ ٱلسَّمِيعُ ٱلۡعَلِيمُ
El seu Senyor li va escoltar i va apartar d'ell la seva astúcia. Ell és Qui tot ho escolta, Qui tot ho sap
Ayah 34ثُمَّ بَدَا لَهُم مِّنۢ بَعۡدِ مَا رَأَوُاْ ٱلۡأٓيَٰتِ لَيَسۡجُنُنَّهُۥ حَتَّىٰ حِينࣲ
Més tard, a pesar d'haver vist els signes, els va semblar que havien d'empresonar-li per algun temps
Ayah 35وَدَخَلَ مَعَهُ ٱلسِّجۡنَ فَتَيَانِۖ قَالَ أَحَدُهُمَآ إِنِّيٓ أَرَىٰنِيٓ أَعۡصِرُ خَمۡرࣰ اۖ وَقَالَ ٱلۡأٓخَرُ إِنِّيٓ أَرَىٰنِيٓ أَحۡمِلُ فَوۡقَ رَأۡسِي خُبۡزࣰ ا تَأۡكُلُ ٱلطَّيۡرُ مِنۡهُۖ نَبِّئۡنَا بِتَأۡوِيلِهِۦٓۖ إِنَّا نَرَىٰكَ مِنَ ٱلۡمُحۡسِنِينَ
Amb ell, van entrar en la presó dos esclaus. Un d'ells va dir: «M'he vist premsant raïm». I l'altre va dir: «Jo m'he vist duent sobre el cap pa, del que menjaven els ocells. Dóna'ns a conèixer la seva interpretació! Veiem que ets de qui fan el bé
Ayah 36قَالَ لَا يَأۡتِيكُمَا طَعَامࣱ تُرۡزَقَانِهِۦٓ إِلَّا نَبَّأۡتُكُمَا بِتَأۡوِيلِهِۦ قَبۡلَ أَن يَأۡتِيَكُمَاۚ ذَٰلِكُمَا مِمَّا عَلَّمَنِي رَبِّيٓۚ إِنِّي تَرَكۡتُ مِلَّةَ قَوۡمࣲ لَّا يُؤۡمِنُونَ بِٱللَّهِ وَهُم بِٱلۡأٓخِرَةِ هُمۡ كَٰفِرُونَ
Va dir: «No rebreu el menjar que us correspon abans que jo us hagi, prèviament, donat a conèixer la seva interpretació. Això forma part del que el meu Senyor m'ha ensenyat. He abandonat la religió de gent que no creia en Al·là ni en l'altra vida
Ayah 37وَٱتَّبَعۡتُ مِلَّةَ ءَابَآءِيٓ إِبۡرَٰهِيمَ وَإِسۡحَٰقَ وَيَعۡقُوبَۚ مَا كَانَ لَنَآ أَن نُّشۡرِكَ بِٱللَّهِ مِن شَيۡءࣲۚ ذَٰلِكَ مِن فَضۡلِ ٱللَّهِ عَلَيۡنَا وَعَلَى ٱلنَّاسِ وَلَٰكِنَّ أَكۡثَرَ ٱلنَّاسِ لَا يَشۡكُرُونَ
i he seguit la religió dels meus avantpassats Abraham, Isaac i Jacob. No hem d'associar gens a Al·là. Aquest és un favor que Al·là ens fa, a nosaltres i als homes. Però la majoria dels homes no agraïxen
Ayah 38يَٰصَٰحِبَيِ ٱلسِّجۡنِ ءَأَرۡبَابࣱ مُّتَفَرِّقُونَ خَيۡرٌ أَمِ ٱللَّهُ ٱلۡوَٰحِدُ ٱلۡقَهَّارُ
Companys de presó! Són preferibles senyors separats a Al·là, l'U, l'Invicte
Ayah 39مَا تَعۡبُدُونَ مِن دُونِهِۦٓ إِلَّآ أَسۡمَآءࣰ سَمَّيۡتُمُوهَآ أَنتُمۡ وَءَابَآؤُكُم مَّآ أَنزَلَ ٱللَّهُ بِهَا مِن سُلۡطَٰنٍۚ إِنِ ٱلۡحُكۡمُ إِلَّا لِلَّهِ أَمَرَ أَلَّا تَعۡبُدُوٓاْ إِلَّآ إِيَّاهُۚ ذَٰلِكَ ٱلدِّينُ ٱلۡقَيِّمُ وَلَٰكِنَّ أَكۡثَرَ ٱلنَّاسِ لَا يَعۡلَمُونَ
El que serviu, en lloc de servir-li a Ell, no són sinó noms que heu posat, vosaltres i els vostres pares, noms als quals Al·là no ha conferit cap autoritat. La decisió pertany només a Al·là. Ell ha ordenat que no serviu a ningú sinó a Ell. Aquesta és la religió veritable. Però la majoria dels homes no saben
Ayah 40يَٰصَٰحِبَيِ ٱلسِّجۡنِ أَمَّآ أَحَدُكُمَا فَيَسۡقِي رَبَّهُۥ خَمۡرࣰ اۖ وَأَمَّا ٱلۡأٓخَرُ فَيُصۡلَبُ فَتَأۡكُلُ ٱلطَّيۡرُ مِن رَّأۡسِهِۦۚ قُضِيَ ٱلۡأَمۡرُ ٱلَّذِي فِيهِ تَسۡتَفۡتِيَانِ
Companys de presó! Un de vosaltres dos abocarà vi al seu senyor. L'altre serà crucificat i els ocells menjaran del seu cap. S'ha decidit ja el que em consultàveu»
Ayah 41وَقَالَ لِلَّذِي ظَنَّ أَنَّهُۥ نَاجࣲ مِّنۡهُمَا ٱذۡكُرۡنِي عِندَ رَبِّكَ فَأَنسَىٰهُ ٱلشَّيۡطَٰنُ ذِكۡرَ رَبِّهِۦ فَلَبِثَ فِي ٱلسِّجۡنِ بِضۡعَ سِنِينَ
I va dir a aquell dels dos de qui creia que anava a salvar- se: «Recorda'm davant el teu senyor!», doncs el Dimoni havia fet que s'oblidés del record del seu Senyor. I va continuar en la presó diversos anys més
Ayah 42وَقَالَ ٱلۡمَلِكُ إِنِّيٓ أَرَىٰ سَبۡعَ بَقَرَٰتࣲ سِمَانࣲ يَأۡكُلُهُنَّ سَبۡعٌ عِجَافࣱ وَسَبۡعَ سُنۢبُلَٰتٍ خُضۡرࣲ وَأُخَرَ يَابِسَٰتࣲۖ يَٰٓأَيُّهَا ٱلۡمَلَأُ أَفۡتُونِي فِي رُءۡيَٰيَ إِن كُنتُمۡ لِلرُّءۡيَا تَعۡبُرُونَ
El rei va dir: «He vist set vaques grosses a les quals menjaven set flaques, i set espigues verdes i altres tantes seques. Dignataris! Aclariu-me el meu somni, si és que sou capaços d'interpretar somnis!»
Ayah 43قَالُوٓاْ أَضۡغَٰثُ أَحۡلَٰمࣲۖ وَمَا نَحۡنُ بِتَأۡوِيلِ ٱلۡأَحۡلَٰمِ بِعَٰلِمِينَ
Van dir: «Pasterada de somnis! Nosaltres no sabem d'interpretació de somnis
Ayah 44وَقَالَ ٱلَّذِي نَجَا مِنۡهُمَا وَٱدَّكَرَ بَعۡدَ أُمَّةٍ أَنَا۠ أُنَبِّئُكُم بِتَأۡوِيلِهِۦ فَأَرۡسِلُونِ
Aquell dels dos que s'havia salvat va recordar al cap d'un temps i va dir: «Jo us donaré a conèixer la seva interpretació! Deixeu-me anar!»
Ayah 45يُوسُفُ أَيُّهَا ٱلصِّدِّيقُ أَفۡتِنَا فِي سَبۡعِ بَقَرَٰتࣲ سِمَانࣲ يَأۡكُلُهُنَّ سَبۡعٌ عِجَافࣱ وَسَبۡعِ سُنۢبُلَٰتٍ خُضۡرࣲ وَأُخَرَ يَابِسَٰتࣲ لَّعَلِّيٓ أَرۡجِعُ إِلَى ٱلنَّاسِ لَعَلَّهُمۡ يَعۡلَمُونَ
«José, veraç! Aclareix-nos quina signifiquen set vaques grosses a les quals mengen set flaques i set espigues verdes i altres tantes seques! Potser torni jo als homes. Potser, així, s'assabentin»
Ayah 46قَالَ تَزۡرَعُونَ سَبۡعَ سِنِينَ دَأَبࣰ ا فَمَا حَصَدتُّمۡ فَذَرُوهُ فِي سُنۢبُلِهِۦٓ إِلَّا قَلِيلࣰ ا مِّمَّا تَأۡكُلُونَ
Va dir: «Sembreu durant set anys, com de costum, i, al segar, deixeu l'espiga excepte una porció petita que menjareu
Ayah 47ثُمَّ يَأۡتِي مِنۢ بَعۡدِ ذَٰلِكَ سَبۡعࣱ شِدَادࣱ يَأۡكُلۡنَ مَا قَدَّمۡتُمۡ لَهُنَّ إِلَّا قَلِيلࣰ ا مِّمَّا تُحۡصِنُونَ
Succeiran set anys de carestia que esgotaran el que hàgiu emmagatzemat previsorament, excepte un poc que reserveu
Ayah 48ثُمَّ يَأۡتِي مِنۢ بَعۡدِ ذَٰلِكَ عَامࣱ فِيهِ يُغَاثُ ٱلنَّاسُ وَفِيهِ يَعۡصِرُونَ
Seguirà un any en el qual la gent serà afavorida i podrà premsar»
Ayah 49وَقَالَ ٱلۡمَلِكُ ٱئۡتُونِي بِهِۦۖ فَلَمَّا جَآءَهُ ٱلرَّسُولُ قَالَ ٱرۡجِعۡ إِلَىٰ رَبِّكَ فَسۡـَٔلۡهُ مَا بَالُ ٱلنِّسۡوَةِ ٱلَّٰتِي قَطَّعۡنَ أَيۡدِيَهُنَّۚ إِنَّ رَبِّي بِكَيۡدِهِنَّ عَلِيمࣱ
El rei va dir: «Porteu-me'l!» Quan el Missatger vi a ell, va dir: «Torna al teu senyor i pregunta-li quina intenció animava a les dones que es van fer corts en les mans! El meu Senyor està bé assabentat de la seva astúcia»
Ayah 50قَالَ مَا خَطۡبُكُنَّ إِذۡ رَٰوَدتُّنَّ يُوسُفَ عَن نَّفۡسِهِۦۚ قُلۡنَ حَٰشَ لِلَّهِ مَا عَلِمۡنَا عَلَيۡهِ مِن سُوٓءࣲۚ قَالَتِ ٱمۡرَأَتُ ٱلۡعَزِيزِ ٱلۡـَٰٔنَ حَصۡحَصَ ٱلۡحَقُّ أَنَا۠ رَٰوَدتُّهُۥ عَن نَّفۡسِهِۦ وَإِنَّهُۥ لَمِنَ ٱلصَّٰدِقِينَ
Va dir: «Quin era la vostra intenció quan vau sol·licitar a José?» Van dir elles: «Sant Al·là! No sabem d'ell que hagi fet gens dolent». La dona del Poderós va dir: «Ara brilla la veritat. Jo sóc la que li va sol·licitar! Ell és dels que diuen la veritat»
Ayah 51ذَٰلِكَ لِيَعۡلَمَ أَنِّي لَمۡ أَخُنۡهُ بِٱلۡغَيۡبِ وَأَنَّ ٱللَّهَ لَا يَهۡدِي كَيۡدَ ٱلۡخَآئِنِينَ
«Això és així perquè sàpiga que no li he traït d'amagat i que Al·là no dirigeix l'astúcia dels traïdors
Ayah 52۞وَمَآ أُبَرِّئُ نَفۡسِيٓۚ إِنَّ ٱلنَّفۡسَ لَأَمَّارَةُۢ بِٱلسُّوٓءِ إِلَّا مَا رَحِمَ رَبِّيٓۚ إِنَّ رَبِّي غَفُورࣱ رَّحِيمࣱ
Jo no pretenc ser innocent. L'ànima exigeix el mal, tret que el meu Senyor usi de La seva misericòrdia. El meu Senyor és indulgent, misericordiós»
Ayah 53وَقَالَ ٱلۡمَلِكُ ٱئۡتُونِي بِهِۦٓ أَسۡتَخۡلِصۡهُ لِنَفۡسِيۖ فَلَمَّا كَلَّمَهُۥ قَالَ إِنَّكَ ٱلۡيَوۡمَ لَدَيۡنَا مَكِينٌ أَمِينࣱ
El rei va dir: «Porteu-me'l! Li destino al meu servei». Quan va haver parlat amb ell, va dir: «Avui has trobat entre nosaltres un lloc d'autoritat, de confiança»
Ayah 54قَالَ ٱجۡعَلۡنِي عَلَىٰ خَزَآئِنِ ٱلۡأَرۡضِۖ إِنِّي حَفِيظٌ عَلِيمࣱ
Va dir: «Posa'm al capdavant dels magatzems del país! Jo sé bé com guardar-los!»
Ayah 55وَكَذَٰلِكَ مَكَّنَّا لِيُوسُفَ فِي ٱلۡأَرۡضِ يَتَبَوَّأُ مِنۡهَا حَيۡثُ يَشَآءُۚ نُصِيبُ بِرَحۡمَتِنَا مَن نَّشَآءُۖ وَلَا نُضِيعُ أَجۡرَ ٱلۡمُحۡسِنِينَ
I així vam donar poder a José en el país, en el qual podia establir-se on volia. Nosaltres fem objecte de La nostra misericòrdia a qui volem i no deixem de remunerar a qui fan el bé
Ayah 56وَلَأَجۡرُ ٱلۡأٓخِرَةِ خَيۡرࣱ لِّلَّذِينَ ءَامَنُواْ وَكَانُواْ يَتَّقُونَ
Amb tot, la recompensa de l'altra vida és millor per a qui creuen i temen a Al·là
Ayah 57وَجَآءَ إِخۡوَةُ يُوسُفَ فَدَخَلُواْ عَلَيۡهِ فَعَرَفَهُمۡ وَهُمۡ لَهُۥ مُنكِرُونَ
Els germans de José van venir i van entrar a veure-li. Aquest els va reconèixer, però ells a ell no
Ayah 58وَلَمَّا جَهَّزَهُم بِجَهَازِهِمۡ قَالَ ٱئۡتُونِي بِأَخࣲ لَّكُم مِّنۡ أَبِيكُمۡۚ أَلَا تَرَوۡنَ أَنِّيٓ أُوفِي ٱلۡكَيۡلَ وَأَنَا۠ خَيۡرُ ٱلۡمُنزِلِينَ
Quan els va haver subministrat les seves provisions va dir: «Porteu-me a un germà vostre de pare. No veieu que dono la mesura justa i que sóc el millor dels hostalers
Ayah 59فَإِن لَّمۡ تَأۡتُونِي بِهِۦ فَلَا كَيۡلَ لَكُمۡ عِندِي وَلَا تَقۡرَبُونِ
Si no m'ho porteu, no obtindreu més gra de mi ni us acostareu més a mi»
Ayah 60قَالُواْ سَنُرَٰوِدُ عَنۡهُ أَبَاهُ وَإِنَّا لَفَٰعِلُونَ
Van dir: «L'hi demanarem al seu pare, si que ho farem!»
Ayah 61وَقَالَ لِفِتۡيَٰنِهِ ٱجۡعَلُواْ بِضَٰعَتَهُمۡ فِي رِحَالِهِمۡ لَعَلَّهُمۡ يَعۡرِفُونَهَآ إِذَا ٱنقَلَبُوٓاْ إِلَىٰٓ أَهۡلِهِمۡ لَعَلَّهُمۡ يَرۡجِعُونَ
I va dir als seus esclaus: «Poseu la seva mercaderia en les seves alforjas. Potser la reconeguin quan regressin als seus. Potser, així, regressin...»
Ayah 62فَلَمَّا رَجَعُوٓاْ إِلَىٰٓ أَبِيهِمۡ قَالُواْ يَٰٓأَبَانَا مُنِعَ مِنَّا ٱلۡكَيۡلُ فَأَرۡسِلۡ مَعَنَآ أَخَانَا نَكۡتَلۡ وَإِنَّا لَهُۥ لَحَٰفِظُونَ
De tornada al seu pare, van dir: «Pare! Se'ns ha negat el gra. Envia, doncs, amb nosaltres al nostre germà i així rebrem gra. Cuidarem, certament, d'ell»
Ayah 63قَالَ هَلۡ ءَامَنُكُمۡ عَلَيۡهِ إِلَّا كَمَآ أَمِنتُكُمۡ عَلَىٰٓ أَخِيهِ مِن قَبۡلُ فَٱللَّهُ خَيۡرٌ حَٰفِظࣰ اۖ وَهُوَ أَرۡحَمُ ٱلرَّٰحِمِينَ
Va dir: «Les seguretats que ara m'oferiu respecte a ell són diferents de les quals abans em vau oferir respecte al seu germà? Però Al·là és Qui cuida millor i és la Summa Misericòrdia»
Ayah 64وَلَمَّا فَتَحُواْ مَتَٰعَهُمۡ وَجَدُواْ بِضَٰعَتَهُمۡ رُدَّتۡ إِلَيۡهِمۡۖ قَالُواْ يَٰٓأَبَانَا مَا نَبۡغِيۖ هَٰذِهِۦ بِضَٰعَتُنَا رُدَّتۡ إِلَيۡنَاۖ وَنَمِيرُ أَهۡلَنَا وَنَحۡفَظُ أَخَانَا وَنَزۡدَادُ كَيۡلَ بَعِيرࣲۖ ذَٰلِكَ كَيۡلࣱ يَسِيرࣱ
I, quan van obrir el seu equipatge, van trobar que se'ls havia retornat la seva mercaderia. Van dir: «Pare! Quin més podríem desitjar? Heus aquí que se'ns ha retornat la nostra mercaderia. Aprovisionarem a la nostra família, cuidarem del nostre germà i afegirem una càrrega de camell: serà una càrrega lleugera»
Ayah 65قَالَ لَنۡ أُرۡسِلَهُۥ مَعَكُمۡ حَتَّىٰ تُؤۡتُونِ مَوۡثِقࣰ ا مِّنَ ٱللَّهِ لَتَأۡتُنَّنِي بِهِۦٓ إِلَّآ أَن يُحَاطَ بِكُمۡۖ فَلَمَّآ ءَاتَوۡهُ مَوۡثِقَهُمۡ قَالَ ٱللَّهُ عَلَىٰ مَا نَقُولُ وَكِيلࣱ
Va dir: «No ho enviaré amb vosaltres mentre no us comprometeu davant Al·là a portar-me'l, excepte en cas de força major». Quan es van haver compromès, va dir: «Al·là respon de les nostres paraules»
Ayah 66وَقَالَ يَٰبَنِيَّ لَا تَدۡخُلُواْ مِنۢ بَابࣲ وَٰحِدࣲ وَٱدۡخُلُواْ مِنۡ أَبۡوَٰبࣲ مُّتَفَرِّقَةࣲۖ وَمَآ أُغۡنِي عَنكُم مِّنَ ٱللَّهِ مِن شَيۡءٍۖ إِنِ ٱلۡحُكۡمُ إِلَّا لِلَّهِۖ عَلَيۡهِ تَوَكَّلۡتُۖ وَعَلَيۡهِ فَلۡيَتَوَكَّلِ ٱلۡمُتَوَكِّلُونَ
I va dir: «Fills meus! No entreu per una sola porta, sinó per portes diferents. Jo no us serviria de res enfront d'Al·là. La decisió pertany només a Al·là. En Ell confio! Que els que confien confiïn en Ell
Ayah 67وَلَمَّا دَخَلُواْ مِنۡ حَيۡثُ أَمَرَهُمۡ أَبُوهُم مَّا كَانَ يُغۡنِي عَنۡهُم مِّنَ ٱللَّهِ مِن شَيۡءٍ إِلَّا حَاجَةࣰ فِي نَفۡسِ يَعۡقُوبَ قَضَىٰهَاۚ وَإِنَّهُۥ لَذُو عِلۡمࣲ لِّمَا عَلَّمۡنَٰهُ وَلَٰكِنَّ أَكۡثَرَ ٱلنَّاسِ لَا يَعۡلَمُونَ
Quan van entrar com els havia ordenat el seu pare, això no els va valer de res enfront d'Al·là. Era només una necessitat de l'ànima de Jacob, que ell va satisfer. Posseïa ciència perquè Nosaltres la hi havíem ensenyat. Però la majoria dels homes no saben
Ayah 68وَلَمَّا دَخَلُواْ عَلَىٰ يُوسُفَ ءَاوَىٰٓ إِلَيۡهِ أَخَاهُۖ قَالَ إِنِّيٓ أَنَا۠ أَخُوكَ فَلَا تَبۡتَئِسۡ بِمَا كَانُواْ يَعۡمَلُونَ
Quan van estar davant José, aquest va acostar a si al seu germà i va dir: «Sóc el teu germà! No t'afligeixis, doncs, pel que van fer!»
Ayah 69فَلَمَّا جَهَّزَهُم بِجَهَازِهِمۡ جَعَلَ ٱلسِّقَايَةَ فِي رَحۡلِ أَخِيهِ ثُمَّ أَذَّنَ مُؤَذِّنٌ أَيَّتُهَا ٱلۡعِيرُ إِنَّكُمۡ لَسَٰرِقُونَ
Havent-los aprovisionat, va posar la copa en la alforja del seu germà. Després, un cridaner va pregonar: «Caravaners! Sou, certament, uns lladres!»
Ayah 70قَالُواْ وَأَقۡبَلُواْ عَلَيۡهِم مَّاذَا تَفۡقِدُونَ
Van dir, dirigint-se a ells: «Què trobeu a faltar?»
Ayah 71قَالُواْ نَفۡقِدُ صُوَاعَ ٱلۡمَلِكِ وَلِمَن جَآءَ بِهِۦ حِمۡلُ بَعِيرࣲ وَأَنَا۠ بِهِۦ زَعِيمࣱ
Van dir: «Trobem a faltar la copa del rei. Una càrrega de camell per a qui la porti. Jo ho garanteixo»
Ayah 72قَالُواْ تَٱللَّهِ لَقَدۡ عَلِمۡتُم مَّا جِئۡنَا لِنُفۡسِدَ فِي ٱلۡأَرۡضِ وَمَا كُنَّا سَٰرِقِينَ
«Per Al·là!» van dir. «Bé sabeu que no hem vingut a corrompre en el país i que no som lladres»
Ayah 73قَالُواْ فَمَا جَزَٰٓؤُهُۥٓ إِن كُنتُمۡ كَٰذِبِينَ
Van dir: «I, si mentiu, Quin serà la seva retribució?»
Ayah 74قَالُواْ جَزَٰٓؤُهُۥ مَن وُجِدَ فِي رَحۡلِهِۦ فَهُوَ جَزَٰٓؤُهُۥۚ كَذَٰلِكَ نَجۡزِي ٱلظَّٰلِمِينَ
Van dir: «La retribució d'aquell en que la seva alforja es trobi serà que es quedi aquí detingut. Així retribuïm als impius»
Ayah 75فَبَدَأَ بِأَوۡعِيَتِهِمۡ قَبۡلَ وِعَآءِ أَخِيهِ ثُمَّ ٱسۡتَخۡرَجَهَا مِن وِعَآءِ أَخِيهِۚ كَذَٰلِكَ كِدۡنَا لِيُوسُفَۖ مَا كَانَ لِيَأۡخُذَ أَخَاهُ فِي دِينِ ٱلۡمَلِكِ إِلَّآ أَن يَشَآءَ ٱللَّهُۚ نَرۡفَعُ دَرَجَٰتࣲ مَّن نَّشَآءُۗ وَفَوۡقَ كُلِّ ذِي عِلۡمٍ عَلِيمࣱ
Va començar pels seus sacs abans que pel del seu germà. Després, la va treure del sac del seu germà. Nosaltres suggerim aquest ardit a José, doncs no podia prender al seu germà segons la llei del rei, tret que Al·là volgués. Elevem la categoria de qui Nosaltres volem. Per sobre de tot el que posseïx ciència hi ha Un Que tot ho sap
Ayah 76۞قَالُوٓاْ إِن يَسۡرِقۡ فَقَدۡ سَرَقَ أَخࣱ لَّهُۥ مِن قَبۡلُۚ فَأَسَرَّهَا يُوسُفُ فِي نَفۡسِهِۦ وَلَمۡ يُبۡدِهَا لَهُمۡۚ قَالَ أَنتُمۡ شَرࣱّ مَّكَانࣰ اۖ وَٱللَّهُ أَعۡلَمُ بِمَا تَصِفُونَ
Van dir: «Si ell ha robat, ja un germà seu ha robat abans». Però José ho va mantenir secret i no l'hi va revelar. Va pensar: «Us trobeu en la situació pitjor i Al·là sap bé el que conteu»
Ayah 77قَالُواْ يَٰٓأَيُّهَا ٱلۡعَزِيزُ إِنَّ لَهُۥٓ أَبࣰ ا شَيۡخࣰ ا كَبِيرࣰ ا فَخُذۡ أَحَدَنَا مَكَانَهُۥٓۖ إِنَّا نَرَىٰكَ مِنَ ٱلۡمُحۡسِنِينَ
Van dir: «Poderós! Té un pare molt ancià. Retingues a un de nosaltres en el seu lloc. Veiem que ets de qui fan el bé»
Ayah 78قَالَ مَعَاذَ ٱللَّهِ أَن نَّأۡخُذَ إِلَّا مَن وَجَدۡنَا مَتَٰعَنَا عِندَهُۥٓ إِنَّآ إِذࣰ ا لَّظَٰلِمُونَ
Va dir: «Al·là ens lliuri de retenir a altre distint d'aquell en el poder del qual hem trobat la nostra propietat! Seríem, si no, injusts»
Ayah 79فَلَمَّا ٱسۡتَيۡـَٔسُواْ مِنۡهُ خَلَصُواْ نَجِيࣰّ اۖ قَالَ كَبِيرُهُمۡ أَلَمۡ تَعۡلَمُوٓاْ أَنَّ أَبَاكُمۡ قَدۡ أَخَذَ عَلَيۡكُم مَّوۡثِقࣰ ا مِّنَ ٱللَّهِ وَمِن قَبۡلُ مَا فَرَّطتُمۡ فِي يُوسُفَۖ فَلَنۡ أَبۡرَحَ ٱلۡأَرۡضَ حَتَّىٰ يَأۡذَنَ لِيٓ أَبِيٓ أَوۡ يَحۡكُمَ ٱللَّهُ لِيۖ وَهُوَ خَيۡرُ ٱلۡحَٰكِمِينَ
Desesperat de fer-li canviar, van celebrar una consulta. El major va dir: «Heu oblidat que el vostre pare us ha exigit comprometre-us davant Al·là i com vau faltar abans a José? Jo no sortiré d'aquest país fins que el meu pare m'ho permeti o fins que Al·là decideixi en el meu favor, que Ell és el Millor a decidir
Ayah 80ٱرۡجِعُوٓاْ إِلَىٰٓ أَبِيكُمۡ فَقُولُواْ يَٰٓأَبَانَآ إِنَّ ٱبۡنَكَ سَرَقَ وَمَا شَهِدۡنَآ إِلَّا بِمَا عَلِمۡنَا وَمَا كُنَّا لِلۡغَيۡبِ حَٰفِظِينَ
Regresseu al vostre pare i digueu: 'Pare! El teu fill ha robat. No testifiquem sinó el que sabem. No podíem vigilar l'ocult
Ayah 81وَسۡـَٔلِ ٱلۡقَرۡيَةَ ٱلَّتِي كُنَّا فِيهَا وَٱلۡعِيرَ ٱلَّتِيٓ أَقۡبَلۡنَا فِيهَاۖ وَإِنَّا لَصَٰدِقُونَ
Interroga a la ciutat en que ens trobàvem i a la caravana amb la qual hem vingut. Sí, diem la veritat!'»
Ayah 82قَالَ بَلۡ سَوَّلَتۡ لَكُمۡ أَنفُسُكُمۡ أَمۡرࣰ اۖ فَصَبۡرࣱ جَمِيلٌۖ عَسَى ٱللَّهُ أَن يَأۡتِيَنِي بِهِمۡ جَمِيعًاۚ إِنَّهُۥ هُوَ ٱلۡعَلِيمُ ٱلۡحَكِيمُ
Va dir: «No! La vostra imaginació us ha suggerit això. Cal tenir digna paciència! Tal vegada Al·là me'ls retorni a tots. Ell és el Omniscient, el Savi»
Ayah 83وَتَوَلَّىٰ عَنۡهُمۡ وَقَالَ يَٰٓأَسَفَىٰ عَلَىٰ يُوسُفَ وَٱبۡيَضَّتۡ عَيۡنَاهُ مِنَ ٱلۡحُزۡنِ فَهُوَ كَظِيمࣱ
I es va allunyar d'ells i va dir: «Que trist estic per José!» I, de tristesa,els seus ulls van perdre la vista. Patia en silenci
Ayah 84قَالُواْ تَٱللَّهِ تَفۡتَؤُاْ تَذۡكُرُ يُوسُفَ حَتَّىٰ تَكُونَ حَرَضًا أَوۡ تَكُونَ مِنَ ٱلۡهَٰلِكِينَ
Van dir: «Per Al·là, que no deixaràs de recordar a José fins a posar-te malalt o morir!»
Ayah 85قَالَ إِنَّمَآ أَشۡكُواْ بَثِّي وَحُزۡنِيٓ إِلَى ٱللَّهِ وَأَعۡلَمُ مِنَ ٱللَّهِ مَا لَا تَعۡلَمُونَ
Va dir: «Només em queixe a Al·là de la meva pesadesa i de la meva tristesa. Però sé per Al·là el que vosaltres no sabeu
Ayah 86يَٰبَنِيَّ ٱذۡهَبُواْ فَتَحَسَّسُواْ مِن يُوسُفَ وَأَخِيهِ وَلَا تَاْيۡـَٔسُواْ مِن رَّوۡحِ ٱللَّهِۖ إِنَّهُۥ لَا يَاْيۡـَٔسُ مِن رَّوۡحِ ٱللَّهِ إِلَّا ٱلۡقَوۡمُ ٱلۡكَٰفِرُونَ
Fills meus! Aneu i indagueu sobre José i del seu germà i no desespereu de la misericòrdia d'Al·là, perquè només el poble infidel desespera de la Misericòrdia d'Al·là!»
Ayah 87فَلَمَّا دَخَلُواْ عَلَيۡهِ قَالُواْ يَٰٓأَيُّهَا ٱلۡعَزِيزُ مَسَّنَا وَأَهۡلَنَا ٱلضُّرُّ وَجِئۡنَا بِبِضَٰعَةࣲ مُّزۡجَىٰةࣲ فَأَوۡفِ لَنَا ٱلۡكَيۡلَ وَتَصَدَّقۡ عَلَيۡنَآۖ إِنَّ ٱللَّهَ يَجۡزِي ٱلۡمُتَصَدِّقِينَ
Quan van estar davant d'ell, van dir: «Poderós! Hem patit una desgràcia, nosaltres i la nostra família, i portem una mercaderia de poc valor. Dóna'ns, doncs, la mesura justa i fes- nos caritat! Al·là retribuïx als que fan la caritat»
Ayah 88قَالَ هَلۡ عَلِمۡتُم مَّا فَعَلۡتُم بِيُوسُفَ وَأَخِيهِ إِذۡ أَنتُمۡ جَٰهِلُونَ
Va dir: «Sabeu el que, en la vostra ignorància, vau fer a José i al seu germà?»
Ayah 89قَالُوٓاْ أَءِنَّكَ لَأَنتَ يُوسُفُۖ قَالَ أَنَا۠ يُوسُفُ وَهَٰذَآ أَخِيۖ قَدۡ مَنَّ ٱللَّهُ عَلَيۡنَآۖ إِنَّهُۥ مَن يَتَّقِ وَيَصۡبِرۡ فَإِنَّ ٱللَّهَ لَا يُضِيعُ أَجۡرَ ٱلۡمُحۡسِنِينَ
Van dir: «De bo de bo ets tu José?» Va dir: «Jo sóc José i aquest és el meu germà! Al·là ens ha agraciat. Qui tem a Al·là i és pacient...Al·là no deixa de remunerar a qui fan el bé»
Ayah 90قَالُواْ تَٱللَّهِ لَقَدۡ ءَاثَرَكَ ٱللَّهُ عَلَيۡنَا وَإِن كُنَّا لَخَٰطِـِٔينَ
Van dir: «Per Al·là! Certament, Al·là t'ha preferit a nosaltres. Hem pecat!»
Ayah 91قَالَ لَا تَثۡرِيبَ عَلَيۡكُمُ ٱلۡيَوۡمَۖ يَغۡفِرُ ٱللَّهُ لَكُمۡۖ وَهُوَ أَرۡحَمُ ٱلرَّٰحِمِينَ
Va dir: «Avui no us retragueu gens! Al·là us perdonarà. Ell és la Summa Misericòrdia
Ayah 92ٱذۡهَبُواْ بِقَمِيصِي هَٰذَا فَأَلۡقُوهُ عَلَىٰ وَجۡهِ أَبِي يَأۡتِ بَصِيرࣰ ا وَأۡتُونِي بِأَهۡلِكُمۡ أَجۡمَعِينَ
Dueu-vos aquesta camisa meva i apliqueu-la al rostre del meu pare: recuperarà la vista. Porteu-me després a la vostra família, a tots!»
Ayah 93وَلَمَّا فَصَلَتِ ٱلۡعِيرُ قَالَ أَبُوهُمۡ إِنِّي لَأَجِدُ رِيحَ يُوسُفَۖ لَوۡلَآ أَن تُفَنِّدُونِ
Al mateix temps que la caravana emprenia el retorn, va dir el seu pare: «Note l'olor de José, tret que creeu que repapiege »
Ayah 94قَالُواْ تَٱللَّهِ إِنَّكَ لَفِي ضَلَٰلِكَ ٱلۡقَدِيمِ
Van dir: «Per Al·là, ja estàs en el teu antic error!»
Ayah 95فَلَمَّآ أَن جَآءَ ٱلۡبَشِيرُ أَلۡقَىٰهُ عَلَىٰ وَجۡهِهِۦ فَٱرۡتَدَّ بَصِيرࣰ اۖ قَالَ أَلَمۡ أَقُل لَّكُمۡ إِنِّيٓ أَعۡلَمُ مِنَ ٱللَّهِ مَا لَا تَعۡلَمُونَ
Quan el portador de la bona nova va arribar, la va aplicar al seu rostre i va recuperar la vista. Va dir: «No us deia jo que sé per Al·là el que vosaltres no sabeu?»
Ayah 96قَالُواْ يَٰٓأَبَانَا ٱسۡتَغۡفِرۡ لَنَا ذُنُوبَنَآ إِنَّا كُنَّا خَٰطِـِٔينَ
Van dir: «Pare! Demana a Al·là que ens perdoni els nostres pecats! Hem pecat!»
Ayah 97قَالَ سَوۡفَ أَسۡتَغۡفِرُ لَكُمۡ رَبِّيٓۖ إِنَّهُۥ هُوَ ٱلۡغَفُورُ ٱلرَّحِيمُ
Va dir: «Demanaré al meu Senyor que us perdoni! Ell és L'Indulgent El Misericordiós»
Ayah 98فَلَمَّا دَخَلُواْ عَلَىٰ يُوسُفَ ءَاوَىٰٓ إِلَيۡهِ أَبَوَيۡهِ وَقَالَ ٱدۡخُلُواْ مِصۡرَ إِن شَآءَ ٱللَّهُ ءَامِنِينَ
Quan van estar davant José, aquest va acostar a si als seus pares i va dir: «Entreu segurs a Egipte, si Al·là vol!»
Ayah 99وَرَفَعَ أَبَوَيۡهِ عَلَى ٱلۡعَرۡشِ وَخَرُّواْ لَهُۥ سُجَّدࣰ اۖ وَقَالَ يَٰٓأَبَتِ هَٰذَا تَأۡوِيلُ رُءۡيَٰيَ مِن قَبۡلُ قَدۡ جَعَلَهَا رَبِّي حَقࣰّ اۖ وَقَدۡ أَحۡسَنَ بِيٓ إِذۡ أَخۡرَجَنِي مِنَ ٱلسِّجۡنِ وَجَآءَ بِكُم مِّنَ ٱلۡبَدۡوِ مِنۢ بَعۡدِ أَن نَّزَغَ ٱلشَّيۡطَٰنُ بَيۡنِي وَبَيۡنَ إِخۡوَتِيٓۚ إِنَّ رَبِّي لَطِيفࣱ لِّمَا يَشَآءُۚ إِنَّهُۥ هُوَ ٱلۡعَلِيمُ ٱلۡحَكِيمُ
Va Fer pujar als seus pares al tron. I van caure prosternats davant ell. I va dir: «Pare! Heus aquí la interpretació del meu somni d'abans. El meu Senyor ha fet d'ell una realitat. Va ser bé amb mi, traient-me de la presó i portant-vos del desert, després d'haver sembrat el Dimoni la discòrdia entre jo i els meus germans. El meu Senyor és bondadós per a qui Ell vol. Ell és el Omniscient, el Savi
Ayah 100۞رَبِّ قَدۡ ءَاتَيۡتَنِي مِنَ ٱلۡمُلۡكِ وَعَلَّمۡتَنِي مِن تَأۡوِيلِ ٱلۡأَحَادِيثِۚ فَاطِرَ ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَٱلۡأَرۡضِ أَنتَ وَلِيِّۦ فِي ٱلدُّنۡيَا وَٱلۡأٓخِرَةِۖ تَوَفَّنِي مُسۡلِمࣰ ا وَأَلۡحِقۡنِي بِٱلصَّٰلِحِينَ
Senyor! Tu m'has donat del domini i m'has ensenyat a interpretar somnis. Creador dels cels i de la terra! Tu ets el meu Protector en la vida d'aquí i en l'altra! Fes que quan mori ho faci sotmès a Tu i em reuneixi amb els justs!»
Ayah 101ذَٰلِكَ مِنۡ أَنۢبَآءِ ٱلۡغَيۡبِ نُوحِيهِ إِلَيۡكَۖ وَمَا كُنتَ لَدَيۡهِمۡ إِذۡ أَجۡمَعُوٓاْ أَمۡرَهُمۡ وَهُمۡ يَمۡكُرُونَ
Això forma part de les històries referents a l'ocult, que Nosaltres et revelem. Tu no estaves amb ells quan es van posar d'acord i van intrigar
Ayah 102وَمَآ أَكۡثَرُ ٱلنَّاسِ وَلَوۡ حَرَصۡتَ بِمُؤۡمِنِينَ
La majoria dels homes, a pesar del teu zel, no creuen
Ayah 103وَمَا تَسۡـَٔلُهُمۡ عَلَيۡهِ مِنۡ أَجۡرٍۚ إِنۡ هُوَ إِلَّا ذِكۡرࣱ لِّلۡعَٰلَمِينَ
I tu no els demanes un salari a canvi. No és sinó una amonestació dirigida a tot el món
Ayah 104وَكَأَيِّن مِّنۡ ءَايَةࣲ فِي ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَٱلۡأَرۡضِ يَمُرُّونَ عَلَيۡهَا وَهُمۡ عَنۡهَا مُعۡرِضُونَ
Quins designis hi ha en els cels i en la terra, al costat dels quals passen indiferents
Ayah 105وَمَا يُؤۡمِنُ أَكۡثَرُهُم بِٱللَّهِ إِلَّا وَهُم مُّشۡرِكُونَ
La majoria no creuen en Al·là sinó com associadors
Ayah 106أَفَأَمِنُوٓاْ أَن تَأۡتِيَهُمۡ غَٰشِيَةࣱ مِّنۡ عَذَابِ ٱللَّهِ أَوۡ تَأۡتِيَهُمُ ٱلسَّاعَةُ بَغۡتَةࣰ وَهُمۡ لَا يَشۡعُرُونَ
És que estan, doncs, a salvo de que els venga, cobrint- los, el càstig d'Al·là o que els venga l'Hora de cop i volta, sense pressentir-la
Ayah 107قُلۡ هَٰذِهِۦ سَبِيلِيٓ أَدۡعُوٓاْ إِلَى ٱللَّهِۚ عَلَىٰ بَصِيرَةٍ أَنَا۠ وَمَنِ ٱتَّبَعَنِيۖ وَسُبۡحَٰنَ ٱللَّهِ وَمَآ أَنَا۠ مِنَ ٱلۡمُشۡرِكِينَ
Digues: «Aquest és el meu camí. Basat en una prova visible, crido a Al·là, i els que em segueixen també. Glòria a Al·là! Jo no sóc dels associadors»
Ayah 108وَمَآ أَرۡسَلۡنَا مِن قَبۡلِكَ إِلَّا رِجَالࣰ ا نُّوحِيٓ إِلَيۡهِم مِّنۡ أَهۡلِ ٱلۡقُرَىٰٓۗ أَفَلَمۡ يَسِيرُواْ فِي ٱلۡأَرۡضِ فَيَنظُرُواْ كَيۡفَ كَانَ عَٰقِبَةُ ٱلَّذِينَ مِن قَبۡلِهِمۡۗ وَلَدَارُ ٱلۡأٓخِرَةِ خَيۡرࣱ لِّلَّذِينَ ٱتَّقَوۡاْۚ أَفَلَا تَعۡقِلُونَ
Abans de tu, no enviem més que a homes de les ciutats, als quals vam fer revelacions. No han anat per la terra i mirat com van acabar els seus antecessors? Sí, l'Estatge de l'altra vida és millor per als que temen a Al·là. És que no raoneu
Ayah 109حَتَّىٰٓ إِذَا ٱسۡتَيۡـَٔسَ ٱلرُّسُلُ وَظَنُّوٓاْ أَنَّهُمۡ قَدۡ كُذِبُواْ جَآءَهُمۡ نَصۡرُنَا فَنُجِّيَ مَن نَّشَآءُۖ وَلَا يُرَدُّ بَأۡسُنَا عَنِ ٱلۡقَوۡمِ ٱلۡمُجۡرِمِينَ
Quan ja els Missatgers desesperaven i pensaven que se'ls havia mentit, els va arribar El nostre auxili i va ser salvat el que vam voler. Però El nostre rigor no respectarà al poble pecador
Ayah 110لَقَدۡ كَانَ فِي قَصَصِهِمۡ عِبۡرَةࣱ لِّأُوْلِي ٱلۡأَلۡبَٰبِۗ مَا كَانَ حَدِيثࣰ ا يُفۡتَرَىٰ وَلَٰكِن تَصۡدِيقَ ٱلَّذِي بَيۡنَ يَدَيۡهِ وَتَفۡصِيلَ كُلِّ شَيۡءࣲ وَهُدࣰ ى وَرَحۡمَةࣰ لِّقَوۡمࣲ يُؤۡمِنُونَ
Hi ha en les seves històries motiu de reflexió per als dotats d'intel·lecte... No és un relat inventat, sinó confirmació dels missatges anteriors, explicació detallada de tot, guia i misericòrdia per a gent que creu
Ayah 111