Sura An-Naba — The Announcement

Sura An-Naba (The Announcement) — 78/114 · 40 versets. Llegeix i escolta amb el text àrab i la traducció al català.

عَمَّ يَتَسَآءَلُونَ

Per quina cosa es pregunten uns a uns altres

Ayah 1

عَنِ ٱلنَّبَإِ ٱلۡعَظِيمِ

Per l'Enorme Notícia

Ayah 2

ٱلَّذِي هُمۡ فِيهِ مُخۡتَلِفُونَ

sobre la qual discrepen

Ayah 3

كَلَّا سَيَعۡلَمُونَ

No! Ja veuran

Ayah 4

ثُمَّ كَلَّا سَيَعۡلَمُونَ

No i no! Ja veuran

Ayah 5

أَلَمۡ نَجۡعَلِ ٱلۡأَرۡضَ مِهَٰدࣰ ا

No hem fet de la terra jaç

Ayah 6

وَٱلۡجِبَالَ أَوۡتَادࣰ ا

i de les muntanyes estaques

Ayah 7

وَخَلَقۡنَٰكُمۡ أَزۡوَٰجࣰ ا

I us hem creat per parelles

Ayah 8

وَجَعَلۡنَا نَوۡمَكُمۡ سُبَاتࣰ ا

fet del vostre somni descans

Ayah 9

وَجَعَلۡنَا ٱلَّيۡلَ لِبَاسࣰ ا

de la nit vestidura

Ayah 10

وَجَعَلۡنَا ٱلنَّهَارَ مَعَاشࣰ ا

del dia mig de subsistència

Ayah 11

وَبَنَيۡنَا فَوۡقَكُمۡ سَبۡعࣰ ا شِدَادࣰ ا

I hem edificat damunt de vosaltres set cels ferms

Ayah 12

وَجَعَلۡنَا سِرَاجࣰ ا وَهَّاجࣰ ا

i col·locat una llum resplendent

Ayah 13

وَأَنزَلۡنَا مِنَ ٱلۡمُعۡصِرَٰتِ مَآءࣰ ثَجَّاجࣰ ا

I hem fet baixar dels núvols un aigua abundant

Ayah 14

لِّنُخۡرِجَ بِهِۦ حَبࣰّ ا وَنَبَاتࣰ ا

per a, mitjançant ella, treure gra, plantes

Ayah 15

وَجَنَّٰتٍ أَلۡفَافًا

i frondosos jardins

Ayah 16

إِنَّ يَوۡمَ ٱلۡفَصۡلِ كَانَ مِيقَٰتࣰ ا

El dia del Veredicte està ja assenyalat

Ayah 17

يَوۡمَ يُنفَخُ فِي ٱلصُّورِ فَتَأۡتُونَ أَفۡوَاجࣰ ا

Dia que es tocarà la trompeta i acudireu en massa

Ayah 18

وَفُتِحَتِ ٱلسَّمَآءُ فَكَانَتۡ أَبۡوَٰبࣰ ا

El cel s'obrirà, tot portes

Ayah 19

وَسُيِّرَتِ ٱلۡجِبَالُ فَكَانَتۡ سَرَابًا

les muntanyes, engegades, seran miratge

Ayah 20

إِنَّ جَهَنَّمَ كَانَتۡ مِرۡصَادࣰ ا

La Jahenam, a l'aguait

Ayah 21

لِّلطَّٰغِينَ مَـَٔابࣰ ا

serà refugi dels rebels

Ayah 22

لَّٰبِثِينَ فِيهَآ أَحۡقَابࣰ ا

que romandran en ella durant generacions

Ayah 23

لَّا يَذُوقُونَ فِيهَا بَرۡدࣰ ا وَلَا شَرَابًا

sense provar frescor ni beguda

Ayah 24

إِلَّا حَمِيمࣰ ا وَغَسَّاقࣰ ا

fora d'aigua molt calenta i pudent líquid

Ayah 25

جَزَآءࣰ وِفَاقًا

retribució adequada

Ayah 26

إِنَّهُمۡ كَانُواْ لَا يَرۡجُونَ حِسَابࣰ ا

No contaven amb l'ajustament de comptes

Ayah 27

وَكَذَّبُواْ بِـَٔايَٰتِنَا كِذَّابࣰ ا

i van desmentir descaradament Els nostres signes

Ayah 28

وَكُلَّ شَيۡءٍ أَحۡصَيۡنَٰهُ كِتَٰبࣰ ا

sent així que havíem consignat tot en una Escriptura

Ayah 29

فَذُوقُواْ فَلَن نَّزِيدَكُمۡ إِلَّا عَذَابًا

«Agradeu, doncs! No farem sinó augmentar-vos el càstig!»

Ayah 30

إِنَّ لِلۡمُتَّقِينَ مَفَازًا

En canvi, als temorosos(d'Al·là) se'ls oferirà l'èxit

Ayah 31

حَدَآئِقَ وَأَعۡنَٰبࣰ ا

vergelles i vinyers

Ayah 32

وَكَوَاعِبَ أَتۡرَابࣰ ا

i dones de túrgides senos, d'una mateixa edat

Ayah 33

وَكَأۡسࣰ ا دِهَاقࣰ ا

copa desbordant

Ayah 34

لَّا يَسۡمَعُونَ فِيهَا لَغۡوࣰ ا وَلَا كِذَّٰبࣰ ا

No escoltaran allí xerrameca, ni falsedat

Ayah 35

جَزَآءࣰ مِّن رَّبِّكَ عَطَآءً حِسَابࣰ ا

És una retribució del teu Senyor, regal bé pensat

Ayah 36

رَّبِّ ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَٱلۡأَرۡضِ وَمَا بَيۡنَهُمَا ٱلرَّحۡمَٰنِۖ لَا يَمۡلِكُونَ مِنۡهُ خِطَابࣰ ا

del Senyor dels cels, de la terra i del que entre ells està, del Compassiu, a Qui no podran dirigir la paraula

Ayah 37

يَوۡمَ يَقُومُ ٱلرُّوحُ وَٱلۡمَلَٰٓئِكَةُ صَفࣰّ اۖ لَّا يَتَكَلَّمُونَ إِلَّا مَنۡ أَذِنَ لَهُ ٱلرَّحۡمَٰنُ وَقَالَ صَوَابࣰ ا

Dia que l'Esperit i els àngels estaran dempeus, en fila, sense parlar, excepte aquell a qui el Compassiu l'hi permeti i digui quelcom oportú

Ayah 38

ذَٰلِكَ ٱلۡيَوۡمُ ٱلۡحَقُّۖ فَمَن شَآءَ ٱتَّخَذَ إِلَىٰ رَبِّهِۦ مَـَٔابًا

Aquest serà el dia de la Veritat. El qual vulgui trobarà refugi al costat del seu Senyor

Ayah 39

إِنَّآ أَنذَرۡنَٰكُمۡ عَذَابࣰ ا قَرِيبࣰ ا يَوۡمَ يَنظُرُ ٱلۡمَرۡءُ مَا قَدَّمَتۡ يَدَاهُ وَيَقُولُ ٱلۡكَافِرُ يَٰلَيۡتَنِي كُنتُ تُرَٰبَۢا

Us hem previngut contra un càstig proper, el dia que l'home mediti en les seves obres passades i digui l'infidel: «Tant de bo fos jo terra!»

Ayah 40