Sura Al-Qalam — The Pen

Sura Al-Qalam (The Pen) — 68/114 · 52 versets. Llegeix i escolta amb el text àrab i la traducció al català.

نٓۚ وَٱلۡقَلَمِ وَمَا يَسۡطُرُونَ

Nun. Pel càlam i el que escriguin

Ayah 1

مَآ أَنتَ بِنِعۡمَةِ رَبِّكَ بِمَجۡنُونࣲ‏

Per la gràcia del teu Senyor, que tu no ets un possés

Ayah 2

وَإِنَّ لَكَ لَأَجۡرًا غَيۡرَ مَمۡنُونࣲ‏

Tindràs, certament, una recompensa ininterrompuda

Ayah 3

وَإِنَّكَ لَعَلَىٰ خُلُقٍ عَظِيمࣲ‏

Ets, sí, d'eminent caràcter

Ayah 4

فَسَتُبۡصِرُ وَيُبۡصِرُونَ

Tu veuràs i ells veuran

Ayah 5

بِأَييِّكُمُ ٱلۡمَفۡتُونُ

qui de vosaltres és el temptat

Ayah 6

إِنَّ رَبَّكَ هُوَ أَعۡلَمُ بِمَن ضَلَّ عَن سَبِيلِهِۦ وَهُوَ أَعۡلَمُ بِٱلۡمُهۡتَدِينَ

El teu Senyor sap millor que ningú qui s'extravien del seu camí i sap millor que ningú qui segueixen la bona senda

Ayah 7

فَلَا تُطِعِ ٱلۡمُكَذِّبِينَ

No obeeixis, doncs, als desmentidors

Ayah 8

وَدُّواْ لَوۡ تُدۡهِنُ فَيُدۡهِنُونَ

Desitjarien que fossis condescendent, para ser-ho ells també

Ayah 9

وَلَا تُطِعۡ كُلَّ حَلَّافࣲ مَّهِينٍ

No obeeixis a cap vil jurador

Ayah 10

هَمَّازࣲ مَّشَّآءِۭ بِنَمِيمࣲ‏

al pertinaç difamador, que va sembrant calúmnies

Ayah 11

مَّنَّاعࣲ لِّلۡخَيۡرِ مُعۡتَدٍ أَثِيمٍ

a qui impedeix el bé, al violador de la llei, al pecador

Ayah 12

عُتُلِّۭ بَعۡدَ ذَٰلِكَ زَنِيمٍ

a l'arrogant i, damunt, vil

Ayah 13

أَن كَانَ ذَا مَالࣲ وَبَنِينَ

sota pretext de posseir hisenda i fills

Ayah 14

إِذَا تُتۡلَىٰ عَلَيۡهِ ءَايَٰتُنَا قَالَ أَسَٰطِيرُ ٱلۡأَوَّلِينَ

Quan se li reciten Les nostres versicles, diu: «Faules dels antics!»

Ayah 15

سَنَسِمُهُۥ عَلَى ٱلۡخُرۡطُومِ

Li marcarem en el musell

Ayah 16

إِنَّا بَلَوۡنَٰهُمۡ كَمَا بَلَوۡنَآ أَصۡحَٰبَ ٱلۡجَنَّةِ إِذۡ أَقۡسَمُواْ لَيَصۡرِمُنَّهَا مُصۡبِحِينَ

Els hem provat com hem provat als amos del jardí. Quan van jurar que agafarien els seus fruits al matí

Ayah 17

وَلَا يَسۡتَثۡنُونَ

sense fer excepció

Ayah 18

فَطَافَ عَلَيۡهَا طَآئِفࣱ مِّن رَّبِّكَ وَهُمۡ نَآئِمُونَ

Mentre dormien, va caure sobre ell un flagell enviat pel teu Senyor

Ayah 19

فَأَصۡبَحَتۡ كَٱلصَّرِيمِ

i es va tornar fosc com si hagués estat arrasat

Ayah 20

فَتَنَادَوۡاْ مُصۡبِحِينَ

Al matí, es van cridar uns als altres

Ayah 21

أَنِ ٱغۡدُواْ عَلَىٰ حَرۡثِكُمۡ إِن كُنتُمۡ صَٰرِمِينَ

«Anem d'hora al nostre camp, si volem agafar els fruits!»

Ayah 22

فَٱنطَلَقُواْ وَهُمۡ يَتَخَٰفَتُونَ

I es van posar en camí, xiuxiuejant

Ayah 23

أَن لَّا يَدۡخُلَنَّهَا ٱلۡيَوۡمَ عَلَيۡكُم مِّسۡكِينࣱ‏

«Certament, avui no admetrem a cap pobre!»

Ayah 24

وَغَدَوۡاْ عَلَىٰ حَرۡدࣲ قَٰدِرِينَ

Van marxar, doncs, d'hora, convençuts que serien capaços de portar a terme el seu propòsit

Ayah 25

فَلَمَّا رَأَوۡهَا قَالُوٓاْ إِنَّا لَضَآلُّونَ

Quan ho van veure, van dir: «Segur que ens hem extraviat

Ayah 26

بَلۡ نَحۡنُ مَحۡرُومُونَ

No, se'ns ha despullat!»

Ayah 27

قَالَ أَوۡسَطُهُمۡ أَلَمۡ أَقُل لَّكُمۡ لَوۡلَا تُسَبِّحُونَ

El més moderat d'ells va dir: «No us ho havia dit? Per què no glorifiqueu?»

Ayah 28

قَالُواْ سُبۡحَٰنَ رَبِّنَآ إِنَّا كُنَّا ظَٰلِمِينَ

Van dir: «Glòria al nostre Senyor! Hem obrat impiament!»

Ayah 29

فَأَقۡبَلَ بَعۡضُهُمۡ عَلَىٰ بَعۡضࣲ يَتَلَٰوَمُونَ

I van posar-se a recriminar-se

Ayah 30

قَالُواْ يَٰوَيۡلَنَآ إِنَّا كُنَّا طَٰغِينَ

Van dir: «Ai de nosaltres, que hem estat rebels

Ayah 31

عَسَىٰ رَبُّنَآ أَن يُبۡدِلَنَا خَيۡرࣰ ا مِّنۡهَآ إِنَّآ إِلَىٰ رَبِّنَا رَٰغِبُونَ

Potser ens doni els nostres Senyor, a canvi, quelcom millor que aquest. Desitgem ardentment al nostre Senyor»

Ayah 32

كَذَٰلِكَ ٱلۡعَذَابُۖ وَلَعَذَابُ ٱلۡأٓخِرَةِ أَكۡبَرُۚ لَوۡ كَانُواْ يَعۡلَمُونَ

Tal va ser el càstig. Però el càstig de l'altra vida és major encara. Si sabessin

Ayah 33

إِنَّ لِلۡمُتَّقِينَ عِندَ رَبِّهِمۡ جَنَّٰتِ ٱلنَّعِيمِ

Els quals temen a Al·là tindran, al costat del seu Senyor els jardins de la Delícia

Ayah 34

أَفَنَجۡعَلُ ٱلۡمُسۡلِمِينَ كَٱلۡمُجۡرِمِينَ

Anem, doncs, a tractar igual als quals se sotmeten a Al·là que als pecadors

Ayah 35

مَا لَكُمۡ كَيۡفَ تَحۡكُمُونَ

Què us passa? Quina manera de jutjar és aquesta

Ayah 36

أَمۡ لَكُمۡ كِتَٰبࣱ فِيهِ تَدۡرُسُونَ

O és que disposeu d'una Escriptura per a estudiar

Ayah 37

إِنَّ لَكُمۡ فِيهِ لَمَا تَخَيَّرُونَ

Tindríeu en ella el que desitgeu

Ayah 38

أَمۡ لَكُمۡ أَيۡمَٰنٌ عَلَيۡنَا بَٰلِغَةٌ إِلَىٰ يَوۡمِ ٱلۡقِيَٰمَةِ إِنَّ لَكُمۡ لَمَا تَحۡكُمُونَ

O és que ens lliguen a vosaltres juraments que ens obliguen fins al dia de la Resurrecció? Obtindríeu el que jutgéssiu

Ayah 39

سَلۡهُمۡ أَيُّهُم بِذَٰلِكَ زَعِيمٌ

Pregunta'ls qui respon d'això

Ayah 40

أَمۡ لَهُمۡ شُرَكَآءُ فَلۡيَأۡتُواْ بِشُرَكَآئِهِمۡ إِن كَانُواْ صَٰدِقِينَ

O és que tenen associats? Doncs, que portin als seus associats, si és veritat el que diuen

Ayah 41

يَوۡمَ يُكۡشَفُ عَن سَاقࣲ وَيُدۡعَوۡنَ إِلَى ٱلسُّجُودِ فَلَا يَسۡتَطِيعُونَ

El dia que les coses es posin mal i siguin convidats a prosternar-se, no podran

Ayah 42

خَٰشِعَةً أَبۡصَٰرُهُمۡ تَرۡهَقُهُمۡ ذِلَّةࣱۖ وَقَدۡ كَانُواْ يُدۡعَوۡنَ إِلَى ٱلسُّجُودِ وَهُمۡ سَٰلِمُونَ

Abatuda la mirada, coberts d'humiliació, perquè van ser convidats a prosternar-se quan encara estaven en seguretat

Ayah 43

فَذَرۡنِي وَمَن يُكَذِّبُ بِهَٰذَا ٱلۡحَدِيثِۖ سَنَسۡتَدۡرِجُهُم مِّنۡ حَيۡثُ لَا يَعۡلَمُونَ

Deixa'm tot sol amb qui desmenteixen aquest discurs! Els conduirem pas a pas, sense que sàpiguen com

Ayah 44

وَأُمۡلِي لَهُمۡۚ إِنَّ كَيۡدِي مَتِينٌ

Els concedeixo una pròrroga. La meva estratagema és segura

Ayah 45

أَمۡ تَسۡـَٔلُهُمۡ أَجۡرࣰ ا فَهُم مِّن مَّغۡرَمࣲ مُّثۡقَلُونَ

O és que els reclames un salari tal que es vegin aclaparats de deutes

Ayah 46

أَمۡ عِندَهُمُ ٱلۡغَيۡبُ فَهُمۡ يَكۡتُبُونَ

O és que coneixen l'ocult i prenen nota

Ayah 47

فَٱصۡبِرۡ لِحُكۡمِ رَبِّكَ وَلَا تَكُن كَصَاحِبِ ٱلۡحُوتِ إِذۡ نَادَىٰ وَهُوَ مَكۡظُومࣱ‏

Espera, doncs, pacient la decisió del teu Senyor i no facis com el del peix, quan va clamar enmig de l'angoixa

Ayah 48

لَّوۡلَآ أَن تَدَٰرَكَهُۥ نِعۡمَةࣱ مِّن رَّبِّهِۦ لَنُبِذَ بِٱلۡعَرَآءِ وَهُوَ مَذۡمُومࣱ‏

Si no li habia arribat una gràcia del seu Senyor, hauria estat llançat a una costa nua, reprovat

Ayah 49

فَٱجۡتَبَٰهُ رَبُّهُۥ فَجَعَلَهُۥ مِنَ ٱلصَّٰلِحِينَ

Però el seu Senyor li va escollir i li va fer dels justs

Ayah 50

وَإِن يَكَادُ ٱلَّذِينَ كَفَرُواْ لَيُزۡلِقُونَكَ بِأَبۡصَٰرِهِمۡ لَمَّا سَمِعُواْ ٱلذِّكۡرَ وَيَقُولُونَ إِنَّهُۥ لَمَجۡنُونࣱ‏

Poc els falta als infidels, quan escolten l'Amonestació, per a clavar en tu la seva mirada. I diuen: «Sí, és un possés!»

Ayah 51

وَمَا هُوَ إِلَّا ذِكۡرࣱ لِّلۡعَٰلَمِينَ

Però no és sinó una amonestació dirigida a tot el món

Ayah 52