Sura Al-Qalam — The Pen
Sura Al-Qalam (The Pen) — 68/114 · 52 versets. Llegeix i escolta amb el text àrab i la traducció al català.
نٓۚ وَٱلۡقَلَمِ وَمَا يَسۡطُرُونَ
Nun. Pel càlam i el que escriguin
Ayah 1مَآ أَنتَ بِنِعۡمَةِ رَبِّكَ بِمَجۡنُونࣲ
Per la gràcia del teu Senyor, que tu no ets un possés
Ayah 2وَإِنَّ لَكَ لَأَجۡرًا غَيۡرَ مَمۡنُونࣲ
Tindràs, certament, una recompensa ininterrompuda
Ayah 3وَإِنَّكَ لَعَلَىٰ خُلُقٍ عَظِيمࣲ
Ets, sí, d'eminent caràcter
Ayah 4فَسَتُبۡصِرُ وَيُبۡصِرُونَ
Tu veuràs i ells veuran
Ayah 5بِأَييِّكُمُ ٱلۡمَفۡتُونُ
qui de vosaltres és el temptat
Ayah 6إِنَّ رَبَّكَ هُوَ أَعۡلَمُ بِمَن ضَلَّ عَن سَبِيلِهِۦ وَهُوَ أَعۡلَمُ بِٱلۡمُهۡتَدِينَ
El teu Senyor sap millor que ningú qui s'extravien del seu camí i sap millor que ningú qui segueixen la bona senda
Ayah 7فَلَا تُطِعِ ٱلۡمُكَذِّبِينَ
No obeeixis, doncs, als desmentidors
Ayah 8وَدُّواْ لَوۡ تُدۡهِنُ فَيُدۡهِنُونَ
Desitjarien que fossis condescendent, para ser-ho ells també
Ayah 9وَلَا تُطِعۡ كُلَّ حَلَّافࣲ مَّهِينٍ
No obeeixis a cap vil jurador
Ayah 10هَمَّازࣲ مَّشَّآءِۭ بِنَمِيمࣲ
al pertinaç difamador, que va sembrant calúmnies
Ayah 11مَّنَّاعࣲ لِّلۡخَيۡرِ مُعۡتَدٍ أَثِيمٍ
a qui impedeix el bé, al violador de la llei, al pecador
Ayah 12عُتُلِّۭ بَعۡدَ ذَٰلِكَ زَنِيمٍ
a l'arrogant i, damunt, vil
Ayah 13أَن كَانَ ذَا مَالࣲ وَبَنِينَ
sota pretext de posseir hisenda i fills
Ayah 14إِذَا تُتۡلَىٰ عَلَيۡهِ ءَايَٰتُنَا قَالَ أَسَٰطِيرُ ٱلۡأَوَّلِينَ
Quan se li reciten Les nostres versicles, diu: «Faules dels antics!»
Ayah 15سَنَسِمُهُۥ عَلَى ٱلۡخُرۡطُومِ
Li marcarem en el musell
Ayah 16إِنَّا بَلَوۡنَٰهُمۡ كَمَا بَلَوۡنَآ أَصۡحَٰبَ ٱلۡجَنَّةِ إِذۡ أَقۡسَمُواْ لَيَصۡرِمُنَّهَا مُصۡبِحِينَ
Els hem provat com hem provat als amos del jardí. Quan van jurar que agafarien els seus fruits al matí
Ayah 17وَلَا يَسۡتَثۡنُونَ
sense fer excepció
Ayah 18فَطَافَ عَلَيۡهَا طَآئِفࣱ مِّن رَّبِّكَ وَهُمۡ نَآئِمُونَ
Mentre dormien, va caure sobre ell un flagell enviat pel teu Senyor
Ayah 19فَأَصۡبَحَتۡ كَٱلصَّرِيمِ
i es va tornar fosc com si hagués estat arrasat
Ayah 20فَتَنَادَوۡاْ مُصۡبِحِينَ
Al matí, es van cridar uns als altres
Ayah 21أَنِ ٱغۡدُواْ عَلَىٰ حَرۡثِكُمۡ إِن كُنتُمۡ صَٰرِمِينَ
«Anem d'hora al nostre camp, si volem agafar els fruits!»
Ayah 22فَٱنطَلَقُواْ وَهُمۡ يَتَخَٰفَتُونَ
I es van posar en camí, xiuxiuejant
Ayah 23أَن لَّا يَدۡخُلَنَّهَا ٱلۡيَوۡمَ عَلَيۡكُم مِّسۡكِينࣱ
«Certament, avui no admetrem a cap pobre!»
Ayah 24وَغَدَوۡاْ عَلَىٰ حَرۡدࣲ قَٰدِرِينَ
Van marxar, doncs, d'hora, convençuts que serien capaços de portar a terme el seu propòsit
Ayah 25فَلَمَّا رَأَوۡهَا قَالُوٓاْ إِنَّا لَضَآلُّونَ
Quan ho van veure, van dir: «Segur que ens hem extraviat
Ayah 26بَلۡ نَحۡنُ مَحۡرُومُونَ
No, se'ns ha despullat!»
Ayah 27قَالَ أَوۡسَطُهُمۡ أَلَمۡ أَقُل لَّكُمۡ لَوۡلَا تُسَبِّحُونَ
El més moderat d'ells va dir: «No us ho havia dit? Per què no glorifiqueu?»
Ayah 28قَالُواْ سُبۡحَٰنَ رَبِّنَآ إِنَّا كُنَّا ظَٰلِمِينَ
Van dir: «Glòria al nostre Senyor! Hem obrat impiament!»
Ayah 29فَأَقۡبَلَ بَعۡضُهُمۡ عَلَىٰ بَعۡضࣲ يَتَلَٰوَمُونَ
I van posar-se a recriminar-se
Ayah 30قَالُواْ يَٰوَيۡلَنَآ إِنَّا كُنَّا طَٰغِينَ
Van dir: «Ai de nosaltres, que hem estat rebels
Ayah 31عَسَىٰ رَبُّنَآ أَن يُبۡدِلَنَا خَيۡرࣰ ا مِّنۡهَآ إِنَّآ إِلَىٰ رَبِّنَا رَٰغِبُونَ
Potser ens doni els nostres Senyor, a canvi, quelcom millor que aquest. Desitgem ardentment al nostre Senyor»
Ayah 32كَذَٰلِكَ ٱلۡعَذَابُۖ وَلَعَذَابُ ٱلۡأٓخِرَةِ أَكۡبَرُۚ لَوۡ كَانُواْ يَعۡلَمُونَ
Tal va ser el càstig. Però el càstig de l'altra vida és major encara. Si sabessin
Ayah 33إِنَّ لِلۡمُتَّقِينَ عِندَ رَبِّهِمۡ جَنَّٰتِ ٱلنَّعِيمِ
Els quals temen a Al·là tindran, al costat del seu Senyor els jardins de la Delícia
Ayah 34أَفَنَجۡعَلُ ٱلۡمُسۡلِمِينَ كَٱلۡمُجۡرِمِينَ
Anem, doncs, a tractar igual als quals se sotmeten a Al·là que als pecadors
Ayah 35مَا لَكُمۡ كَيۡفَ تَحۡكُمُونَ
Què us passa? Quina manera de jutjar és aquesta
Ayah 36أَمۡ لَكُمۡ كِتَٰبࣱ فِيهِ تَدۡرُسُونَ
O és que disposeu d'una Escriptura per a estudiar
Ayah 37إِنَّ لَكُمۡ فِيهِ لَمَا تَخَيَّرُونَ
Tindríeu en ella el que desitgeu
Ayah 38أَمۡ لَكُمۡ أَيۡمَٰنٌ عَلَيۡنَا بَٰلِغَةٌ إِلَىٰ يَوۡمِ ٱلۡقِيَٰمَةِ إِنَّ لَكُمۡ لَمَا تَحۡكُمُونَ
O és que ens lliguen a vosaltres juraments que ens obliguen fins al dia de la Resurrecció? Obtindríeu el que jutgéssiu
Ayah 39سَلۡهُمۡ أَيُّهُم بِذَٰلِكَ زَعِيمٌ
Pregunta'ls qui respon d'això
Ayah 40أَمۡ لَهُمۡ شُرَكَآءُ فَلۡيَأۡتُواْ بِشُرَكَآئِهِمۡ إِن كَانُواْ صَٰدِقِينَ
O és que tenen associats? Doncs, que portin als seus associats, si és veritat el que diuen
Ayah 41يَوۡمَ يُكۡشَفُ عَن سَاقࣲ وَيُدۡعَوۡنَ إِلَى ٱلسُّجُودِ فَلَا يَسۡتَطِيعُونَ
El dia que les coses es posin mal i siguin convidats a prosternar-se, no podran
Ayah 42خَٰشِعَةً أَبۡصَٰرُهُمۡ تَرۡهَقُهُمۡ ذِلَّةࣱۖ وَقَدۡ كَانُواْ يُدۡعَوۡنَ إِلَى ٱلسُّجُودِ وَهُمۡ سَٰلِمُونَ
Abatuda la mirada, coberts d'humiliació, perquè van ser convidats a prosternar-se quan encara estaven en seguretat
Ayah 43فَذَرۡنِي وَمَن يُكَذِّبُ بِهَٰذَا ٱلۡحَدِيثِۖ سَنَسۡتَدۡرِجُهُم مِّنۡ حَيۡثُ لَا يَعۡلَمُونَ
Deixa'm tot sol amb qui desmenteixen aquest discurs! Els conduirem pas a pas, sense que sàpiguen com
Ayah 44وَأُمۡلِي لَهُمۡۚ إِنَّ كَيۡدِي مَتِينٌ
Els concedeixo una pròrroga. La meva estratagema és segura
Ayah 45أَمۡ تَسۡـَٔلُهُمۡ أَجۡرࣰ ا فَهُم مِّن مَّغۡرَمࣲ مُّثۡقَلُونَ
O és que els reclames un salari tal que es vegin aclaparats de deutes
Ayah 46أَمۡ عِندَهُمُ ٱلۡغَيۡبُ فَهُمۡ يَكۡتُبُونَ
O és que coneixen l'ocult i prenen nota
Ayah 47فَٱصۡبِرۡ لِحُكۡمِ رَبِّكَ وَلَا تَكُن كَصَاحِبِ ٱلۡحُوتِ إِذۡ نَادَىٰ وَهُوَ مَكۡظُومࣱ
Espera, doncs, pacient la decisió del teu Senyor i no facis com el del peix, quan va clamar enmig de l'angoixa
Ayah 48لَّوۡلَآ أَن تَدَٰرَكَهُۥ نِعۡمَةࣱ مِّن رَّبِّهِۦ لَنُبِذَ بِٱلۡعَرَآءِ وَهُوَ مَذۡمُومࣱ
Si no li habia arribat una gràcia del seu Senyor, hauria estat llançat a una costa nua, reprovat
Ayah 49فَٱجۡتَبَٰهُ رَبُّهُۥ فَجَعَلَهُۥ مِنَ ٱلصَّٰلِحِينَ
Però el seu Senyor li va escollir i li va fer dels justs
Ayah 50وَإِن يَكَادُ ٱلَّذِينَ كَفَرُواْ لَيُزۡلِقُونَكَ بِأَبۡصَٰرِهِمۡ لَمَّا سَمِعُواْ ٱلذِّكۡرَ وَيَقُولُونَ إِنَّهُۥ لَمَجۡنُونࣱ
Poc els falta als infidels, quan escolten l'Amonestació, per a clavar en tu la seva mirada. I diuen: «Sí, és un possés!»
Ayah 51وَمَا هُوَ إِلَّا ذِكۡرࣱ لِّلۡعَٰلَمِينَ
Però no és sinó una amonestació dirigida a tot el món
Ayah 52