Sura Al-Qamar — The Moon

Sura Al-Qamar (The Moon) — 54/114 · 55 versets. Llegeix i escolta amb el text àrab i la traducció al català.

ٱقۡتَرَبَتِ ٱلسَّاعَةُ وَٱنشَقَّ ٱلۡقَمَرُ

S'acosta l'Hora, s´esberla la lluna

Ayah 1

وَإِن يَرَوۡاْ ءَايَةࣰ يُعۡرِضُواْ وَيَقُولُواْ سِحۡرࣱ مُّسۡتَمِرࣱّ‏

Si veuen un signe, s'aparten i diuen: «És una màgia contínua!»

Ayah 2

وَكَذَّبُواْ وَٱتَّبَعُوٓاْ أَهۡوَآءَهُمۡۚ وَكُلُّ أَمۡرࣲ مُّسۡتَقِرࣱّ‏

Desmenteixen i segueixen les seves passions. Però tot està decretat

Ayah 3

وَلَقَدۡ جَآءَهُم مِّنَ ٱلۡأَنۢبَآءِ مَا فِيهِ مُزۡدَجَرٌ

Ja han rebut notícies disuasivas

Ayah 4

حِكۡمَةُۢ بَٰلِغَةࣱۖ فَمَا تُغۡنِ ٱلنُّذُرُ

consumat saviesa. Però els advertiments no serveixen

Ayah 5

فَتَوَلَّ عَنۡهُمۡۘ يَوۡمَ يَدۡعُ ٱلدَّاعِ إِلَىٰ شَيۡءࣲ نُّكُرٍ

Aparta't, doncs, d'ells! El dia que el Pregoner els convoqui per a quelcom horrible

Ayah 6

خُشَّعًا أَبۡصَٰرُهُمۡ يَخۡرُجُونَ مِنَ ٱلۡأَجۡدَاثِ كَأَنَّهُمۡ جَرَادࣱ مُّنتَشِرࣱ‏

abatuda la mirada, sortiran de les sepultures com si fossin llagostes espargides

Ayah 7

مُّهۡطِعِينَ إِلَى ٱلدَّاعِۖ يَقُولُ ٱلۡكَٰفِرُونَ هَٰذَا يَوۡمٌ عَسِرࣱ‏

corrent amb el coll estès cap al Pregoner. Diran els infidels: «Aquest és un dia difícil!»

Ayah 8

۞كَذَّبَتۡ قَبۡلَهُمۡ قَوۡمُ نُوحࣲ فَكَذَّبُواْ عَبۡدَنَا وَقَالُواْ مَجۡنُونࣱ وَٱزۡدُجِرَ

Abans d'això, ja el poble de Noé havia desmentit. Van desmentir al nostre serf i van dir: «Un possès!», i va ser rebutjat

Ayah 9

فَدَعَا رَبَّهُۥٓ أَنِّي مَغۡلُوبࣱ فَٱنتَصِرۡ

Llavors, va invocar al seu Senyor. «Estic vençut! Defensa't!»

Ayah 10

فَفَتَحۡنَآ أَبۡوَٰبَ ٱلسَّمَآءِ بِمَآءࣲ مُّنۡهَمِرࣲ‏

Obrim les portes del cel a una pluja torrencial

Ayah 11

وَفَجَّرۡنَا ٱلۡأَرۡضَ عُيُونࣰ ا فَٱلۡتَقَى ٱلۡمَآءُ عَلَىٰٓ أَمۡرࣲ قَدۡ قُدِرَ

i en la terra vam fer brollar fonts. I l'aigua es va trobar segons una ordre decretada

Ayah 12

وَحَمَلۡنَٰهُ عَلَىٰ ذَاتِ أَلۡوَٰحࣲ وَدُسُرࣲ‏

Li embarquem en allò de planxes i de claus

Ayah 13

تَجۡرِي بِأَعۡيُنِنَا جَزَآءࣰ لِّمَن كَانَ كُفِرَ

que va navegar sota La nostra mirada com retribució d'aquell que havia estat negat

Ayah 14

وَلَقَد تَّرَكۡنَٰهَآ ءَايَةࣰ فَهَلۡ مِن مُّدَّكِرࣲ‏

La deixem com signe. Però hi ha algú que es deixi amonestar

Ayah 15

فَكَيۡفَ كَانَ عَذَابِي وَنُذُرِ

I quins no van ser El meu càstig i Els meus advertiments

Ayah 16

وَلَقَدۡ يَسَّرۡنَا ٱلۡقُرۡءَانَ لِلذِّكۡرِ فَهَلۡ مِن مُّدَّكِرࣲ‏

Hem facilitat l'Alcorà perquè pugui servir d'amonestació. Però hi ha algú que es deixi amonestar

Ayah 17

كَذَّبَتۡ عَادࣱ فَكَيۡفَ كَانَ عَذَابِي وَنُذُرِ

Els Adites van desmentir i quins no van ser El meu càstig i Els meus advertiments

Ayah 18

إِنَّآ أَرۡسَلۡنَا عَلَيۡهِمۡ رِيحࣰ ا صَرۡصَرࣰ ا فِي يَوۡمِ نَحۡسࣲ مُّسۡتَمِرࣲّ‏

En un dia nefast i interminable enviem contra ells un vent glacial

Ayah 19

تَنزِعُ ٱلنَّاسَ كَأَنَّهُمۡ أَعۡجَازُ نَخۡلࣲ مُّنقَعِرࣲ‏

que arrencava als homes com si haguessin estat troncs de palmeres arrabassades

Ayah 20

فَكَيۡفَ كَانَ عَذَابِي وَنُذُرِ

I quins no van ser El meu càstig i Els meus advertiments

Ayah 21

وَلَقَدۡ يَسَّرۡنَا ٱلۡقُرۡءَانَ لِلذِّكۡرِ فَهَلۡ مِن مُّدَّكِرࣲ‏

Hem facilitat l'Alcorà perquè pugui servir d'amonestació. Però hi ha algú que es deixi amonestar

Ayah 22

كَذَّبَتۡ ثَمُودُ بِٱلنُّذُرِ

Els Tamudís van desmentir els advertiments

Ayah 23

فَقَالُوٓاْ أَبَشَرࣰ ا مِّنَّا وَٰحِدࣰ ا نَّتَّبِعُهُۥٓ إِنَّآ إِذࣰ ا لَّفِي ضَلَٰلࣲ وَسُعُرٍ

i van dir: «Anem a seguir a un sol mortal, sortit de nosaltres? Estaríem extraviats i deliraríem

Ayah 24

أَءُلۡقِيَ ٱلذِّكۡرُ عَلَيۡهِ مِنۢ بَيۡنِنَا بَلۡ هُوَ كَذَّابٌ أَشِرࣱ‏

A ell, entre nosaltres, se li anava a confiar l'Amonestació? No, sinó que és un mentider, un insolent!»

Ayah 25

سَيَعۡلَمُونَ غَدࣰ ا مَّنِ ٱلۡكَذَّابُ ٱلۡأَشِرُ

Demà veuran qui és el mentider, el insolent

Ayah 26

إِنَّا مُرۡسِلُواْ ٱلنَّاقَةِ فِتۡنَةࣰ لَّهُمۡ فَٱرۡتَقِبۡهُمۡ وَٱصۡطَبِرۡ

Anem a enviar-los la camella per a temptar-los. Observa'ls i tingues paciència

Ayah 27

وَنَبِّئۡهُمۡ أَنَّ ٱلۡمَآءَ قِسۡمَةُۢ بَيۡنَهُمۡۖ كُلُّ شِرۡبࣲ مُّحۡتَضَرࣱ‏

Informa'ls que l'aigua ha de repartir-se entre ells i que beuran per torn

Ayah 28

فَنَادَوۡاْ صَاحِبَهُمۡ فَتَعَاطَىٰ فَعَقَرَ

Van cridar al seu paisà, que es va fer càrrec i la va degollar

Ayah 29

فَكَيۡفَ كَانَ عَذَابِي وَنُذُرِ

I quins no van ser El meu càstig i Els meus advertiments

Ayah 30

إِنَّآ أَرۡسَلۡنَا عَلَيۡهِمۡ صَيۡحَةࣰ وَٰحِدَةࣰ فَكَانُواْ كَهَشِيمِ ٱلۡمُحۡتَظِرِ

Els llancem un sol Crit i van anar com herba seca que s'empra per a aixecar una prop

Ayah 31

وَلَقَدۡ يَسَّرۡنَا ٱلۡقُرۡءَانَ لِلذِّكۡرِ فَهَلۡ مِن مُّدَّكِرࣲ‏

Hem facilitat l'Alcorà perquè pugui servir d'amonestació. Però hi ha algú que es deixi amonestar

Ayah 32

كَذَّبَتۡ قَوۡمُ لُوطِۭ بِٱلنُّذُرِ

El poble de Lot va desmentir els advertiments

Ayah 33

إِنَّآ أَرۡسَلۡنَا عَلَيۡهِمۡ حَاصِبًا إِلَّآ ءَالَ لُوطࣲۖ نَّجَّيۡنَٰهُم بِسَحَرࣲ‏

Enviem contra ells una tempestat de sorra. Exceptuem a la família de Lot, a la qual vam salvar al rompent de l'alba

Ayah 34

نِّعۡمَةࣰ مِّنۡ عِندِنَاۚ كَذَٰلِكَ نَجۡزِي مَن شَكَرَ

en virtut d'una gràcia vinguda de Nosaltres. Així retribuïm a l'agraït

Ayah 35

وَلَقَدۡ أَنذَرَهُم بَطۡشَتَنَا فَتَمَارَوۡاْ بِٱلنُّذُرِ

Els havia previngut contra El nostre rigor, però van posar en dubte els advertiments

Ayah 36

وَلَقَدۡ رَٰوَدُوهُ عَن ضَيۡفِهِۦ فَطَمَسۡنَآ أَعۡيُنَهُمۡ فَذُوقُواْ عَذَابِي وَنُذُرِ

Li van exigir als seus hostes i els apaguem els ulls. «Agradeu El meu càstig i Els meus advertiments!»

Ayah 37

وَلَقَدۡ صَبَّحَهُم بُكۡرَةً عَذَابࣱ مُّسۡتَقِرࣱّ‏

Al matí següent, d'hora, els va sorprendre un càstig durador

Ayah 38

فَذُوقُواْ عَذَابِي وَنُذُرِ

«Agradeu El meu càstig i Els meus advertiments!»

Ayah 39

وَلَقَدۡ يَسَّرۡنَا ٱلۡقُرۡءَانَ لِلذِّكۡرِ فَهَلۡ مِن مُّدَّكِرࣲ‏

Hem facilitat l'Alcorà perquè pugui servir d'amonestació. Però hi ha algú que es deixi amonestar

Ayah 40

وَلَقَدۡ جَآءَ ءَالَ فِرۡعَوۡنَ ٱلنُّذُرُ

I, certament, la gent de Faraó va ser advertida

Ayah 41

كَذَّبُواْ بِـَٔايَٰتِنَا كُلِّهَا فَأَخَذۡنَٰهُمۡ أَخۡذَ عَزِيزࣲ مُّقۡتَدِرٍ

Van desmentir tots Els nostres signes i els vam sorprendre com sorprèn Un poderós, podíssim

Ayah 42

أَكُفَّارُكُمۡ خَيۡرࣱ مِّنۡ أُوْلَٰٓئِكُمۡ أَمۡ لَكُم بَرَآءَةࣱ فِي ٱلزُّبُرِ

Són els vostres infidels millors que aquells? O hi ha en les Escriptures un quelcom que us immunitzi

Ayah 43

أَمۡ يَقُولُونَ نَحۡنُ جَمِيعࣱ مُّنتَصِرࣱ‏

O diuen: «Som un conjunt capaç de defensar-se»

Ayah 44

سَيُهۡزَمُ ٱلۡجَمۡعُ وَيُوَلُّونَ ٱلدُّبُرَ

Tots seran derrotats i fugiran

Ayah 45

بَلِ ٱلسَّاعَةُ مَوۡعِدُهُمۡ وَٱلسَّاعَةُ أَدۡهَىٰ وَأَمَرُّ

Però l'Hora és el temps que se'ls ha fixat i l'Hora és cruelíssima, amarguísima

Ayah 46

إِنَّ ٱلۡمُجۡرِمِينَ فِي ضَلَٰلࣲ وَسُعُرࣲ‏

Els pecadors estan extraviats i deliren

Ayah 47

يَوۡمَ يُسۡحَبُونَ فِي ٱلنَّارِ عَلَىٰ وُجُوهِهِمۡ ذُوقُواْ مَسَّ سَقَرَ

El dia que siguin arrossegats de cap per avall al Foc: «Agradeu el contacte del Saqar !»

Ayah 48

إِنَّا كُلَّ شَيۡءٍ خَلَقۡنَٰهُ بِقَدَرࣲ‏

Tot ho hem creat amb mesura

Ayah 49

وَمَآ أَمۡرُنَآ إِلَّا وَٰحِدَةࣱ كَلَمۡحِۭ بِٱلۡبَصَرِ

La nostra ordre no consisteix sinó en una sola paraula, com un obrir i tancar d'ulls

Ayah 50

وَلَقَدۡ أَهۡلَكۡنَآ أَشۡيَاعَكُمۡ فَهَلۡ مِن مُّدَّكِرࣲ‏

Hem fet perir als vostres semblants. Però hi ha algú que es deixi amonestar

Ayah 51

وَكُلُّ شَيۡءࣲ فَعَلُوهُ فِي ٱلزُّبُرِ

Tot el que han fet consta en les Escriptures

Ayah 52

وَكُلُّ صَغِيرࣲ وَكَبِيرࣲ مُّسۡتَطَرٌ

Tot, gran o petit, està amb signat

Ayah 53

إِنَّ ٱلۡمُتَّقِينَ فِي جَنَّٰتࣲ وَنَهَرࣲ‏

Els temerosos d'Al·là estaran entre jardins i rierols

Ayah 54

فِي مَقۡعَدِ صِدۡقٍ عِندَ مَلِيكࣲ مُّقۡتَدِرِۭ

en una seu bona, al costat d'un potíssim Monarca

Ayah 55