Sura Ash-Shu'araa — The Poets

Sura Ash-Shu'araa (The Poets) — 26/114 · 227 versets. Llegeix i escolta amb el text àrab i la traducció al català.

طسٓمٓ

Taa Siin Miim

Ayah 1

تِلۡكَ ءَايَٰتُ ٱلۡكِتَٰبِ ٱلۡمُبِينِ

Aquestes són els versicles de l'Escriptura sàvia

Ayah 2

لَعَلَّكَ بَٰخِعࣱ نَّفۡسَكَ أَلَّا يَكُونُواْ مُؤۡمِنِينَ

Tu, potser, et consumes de pena perquè no creuen

Ayah 3

إِن نَّشَأۡ نُنَزِّلۡ عَلَيۡهِم مِّنَ ٱلسَّمَآءِ ءَايَةࣰ فَظَلَّتۡ أَعۡنَٰقُهُمۡ لَهَا خَٰضِعِينَ

Si volguéssim, faríem baixar del cel sobre ells un signe i doblegarien davant d´ell bescoll

Ayah 4

وَمَا يَأۡتِيهِم مِّن ذِكۡرࣲ مِّنَ ٱلرَّحۡمَٰنِ مُحۡدَثٍ إِلَّا كَانُواْ عَنۡهُ مُعۡرِضِينَ

No els arriba una nova amonestació del Compassiu que no s'apartin d'ella

Ayah 5

فَقَدۡ كَذَّبُواْ فَسَيَأۡتِيهِمۡ أَنۢبَٰٓؤُاْ مَا كَانُواْ بِهِۦ يَسۡتَهۡزِءُونَ

Han desmentit, però rebran notícies d'allò que es burlaven

Ayah 6

أَوَلَمۡ يَرَوۡاْ إِلَى ٱلۡأَرۡضِ كَمۡ أَنۢبَتۡنَا فِيهَا مِن كُلِّ زَوۡجࣲ كَرِيمٍ

No han vist quanta espècie generosa de tota classe hem fet créixer en la terra

Ayah 7

إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَأٓيَةࣰۖ وَمَا كَانَ أَكۡثَرُهُم مُّؤۡمِنِينَ

Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen

Ayah 8

وَإِنَّ رَبَّكَ لَهُوَ ٱلۡعَزِيزُ ٱلرَّحِيمُ

En veritat, el teu Senyor és El Poderós, El Misericordiós

Ayah 9

وَإِذۡ نَادَىٰ رَبُّكَ مُوسَىٰٓ أَنِ ٱئۡتِ ٱلۡقَوۡمَ ٱلظَّٰلِمِينَ

I quan el teu Senyor va cridar a Moisés: «Veu al poble impiu

Ayah 10

قَوۡمَ فِرۡعَوۡنَۚ أَلَا يَتَّقُونَ

al poble de Faraó. No van a témer-me ?»

Ayah 11

قَالَ رَبِّ إِنِّيٓ أَخَافُ أَن يُكَذِّبُونِ

Va dir: «Senyor! Temo que em desmenteixin

Ayah 12

وَيَضِيقُ صَدۡرِي وَلَا يَنطَلِقُ لِسَانِي فَأَرۡسِلۡ إِلَىٰ هَٰرُونَ

M'angoixo, se'm trava la llengua. Envia per Aarón

Ayah 13

وَلَهُمۡ عَلَيَّ ذَنۢبࣱ فَأَخَافُ أَن يَقۡتُلُونِ

M'acusen d'un crim i temo que em matin»

Ayah 14

قَالَ كَلَّاۖ فَٱذۡهَبَا بِـَٔايَٰتِنَآۖ إِنَّا مَعَكُم مُّسۡتَمِعُونَ

Va dir: «No! Aneu els dos amb Els nostres signes! Estem amb vosaltres, vam escoltar

Ayah 15

فَأۡتِيَا فِرۡعَوۡنَ فَقُولَآ إِنَّا رَسُولُ رَبِّ ٱلۡعَٰلَمِينَ

Aneu a Faraó i digueu: 'Ens ha enviat el Senyor de l'univers

Ayah 16

أَنۡ أَرۡسِلۡ مَعَنَا بَنِيٓ إِسۡرَٰٓءِيلَ

Deixa marxar amb nosaltres als Fills d'Israel!'»

Ayah 17

قَالَ أَلَمۡ نُرَبِّكَ فِينَا وَلِيدࣰ ا وَلَبِثۡتَ فِينَا مِنۡ عُمُرِكَ سِنِينَ

Va dir: «No t'hem educat, com a nen, entre nosaltres? No has viscut durant anys de la teva vida entre nosaltres

Ayah 18

وَفَعَلۡتَ فَعۡلَتَكَ ٱلَّتِي فَعَلۡتَ وَأَنتَ مِنَ ٱلۡكَٰفِرِينَ

Desagraït, vas fer el que vas fer»

Ayah 19

قَالَ فَعَلۡتُهَآ إِذࣰ ا وَأَنَا۠ مِنَ ٱلضَّآلِّينَ

Va dir: «Ho vaig fer quan estava extraviat

Ayah 20

فَفَرَرۡتُ مِنكُمۡ لَمَّا خِفۡتُكُمۡ فَوَهَبَ لِي رَبِّي حُكۡمࣰ ا وَجَعَلَنِي مِنَ ٱلۡمُرۡسَلِينَ

Vaig tenir por de vosaltres i em vaig escapar. El meu Senyor m'ha regalat judici i ha fet de mi un dels Missatgers

Ayah 21

وَتِلۡكَ نِعۡمَةࣱ تَمُنُّهَا عَلَيَّ أَنۡ عَبَّدتَّ بَنِيٓ إِسۡرَٰٓءِيلَ

És aquesta una gràcia que em tires en cara, tu que has esclavitzat als Fills d'Israel?»

Ayah 22

قَالَ فِرۡعَوۡنُ وَمَا رَبُّ ٱلۡعَٰلَمِينَ

Faraó va dir: «I què és 'el Senyor de l'univers'?»

Ayah 23

قَالَ رَبُّ ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَٱلۡأَرۡضِ وَمَا بَيۡنَهُمَآۖ إِن كُنتُم مُّوقِنِينَ

Va dir: «És el Senyor dels cels, de la terra i del que entre ells està. Si estiguéssiu convençuts...»

Ayah 24

قَالَ لِمَنۡ حَوۡلَهُۥٓ أَلَا تَسۡتَمِعُونَ

Va dir als circumstants: «Heu escoltat?»

Ayah 25

قَالَ رَبُّكُمۡ وَرَبُّ ءَابَآئِكُمُ ٱلۡأَوَّلِينَ

Va dir. «És el vostre Senyor i Senyor dels vostres avantpassats...»

Ayah 26

قَالَ إِنَّ رَسُولَكُمُ ٱلَّذِيٓ أُرۡسِلَ إِلَيۡكُمۡ لَمَجۡنُونࣱ‏

Va dir: «El Missatger que se us ha manat és; certament, un possès!»

Ayah 27

قَالَ رَبُّ ٱلۡمَشۡرِقِ وَٱلۡمَغۡرِبِ وَمَا بَيۡنَهُمَآۖ إِن كُنتُمۡ تَعۡقِلُونَ

Va dir: «...el Senyor de l'Orient i de l'Occident i del que entre ells està. Si raonéssiu...»

Ayah 28

قَالَ لَئِنِ ٱتَّخَذۡتَ إِلَٰهًا غَيۡرِي لَأَجۡعَلَنَّكَ مِنَ ٱلۡمَسۡجُونِينَ

Va dir: «Si preses per déu a altre diferent de mi, he d'enviar-te a la presó!»

Ayah 29

قَالَ أَوَلَوۡ جِئۡتُكَ بِشَيۡءࣲ مُّبِينࣲ‏

Va dir: «I si et portés quelcom clar?»

Ayah 30

قَالَ فَأۡتِ بِهِۦٓ إِن كُنتَ مِنَ ٱلصَّٰدِقِينَ

Va dir: «Porta'l? si és veritat el que dius!»

Ayah 31

فَأَلۡقَىٰ عَصَاهُ فَإِذَا هِيَ ثُعۡبَانࣱ مُّبِينࣱ‏

Moisés va llençar la seva vara i heus aquí que aquesta es va convertir en una autèntica serp

Ayah 32

وَنَزَعَ يَدَهُۥ فَإِذَا هِيَ بَيۡضَآءُ لِلنَّٰظِرِينَ

Va treure la seva mà i heus aquí que va aparèixer blanca als ulls dels presents

Ayah 33

قَالَ لِلۡمَلَإِ حَوۡلَهُۥٓ إِنَّ هَٰذَا لَسَٰحِرٌ عَلِيمࣱ‏

Va dir als dignataris que li envoltaven: «Sí, aquest és un mag molt entès

Ayah 34

يُرِيدُ أَن يُخۡرِجَكُم مِّنۡ أَرۡضِكُم بِسِحۡرِهِۦ فَمَاذَا تَأۡمُرُونَ

que vol expulsar-os de la vostra terra amb la seva màgia. Què ordeneu?»

Ayah 35

قَالُوٓاْ أَرۡجِهۡ وَأَخَاهُ وَٱبۡعَثۡ فِي ٱلۡمَدَآئِنِ حَٰشِرِينَ

Van dir: «Dóna'ls llargues, a ell i al seu germà, i envia a les ciutats a agents que convoquin

Ayah 36

يَأۡتُوكَ بِكُلِّ سَحَّارٍ عَلِيمࣲ‏

que et portin als mags més entesos, a tots»

Ayah 37

فَجُمِعَ ٱلسَّحَرَةُ لِمِيقَٰتِ يَوۡمࣲ مَّعۡلُومࣲ‏

Els mags van ser convocats per un temps determinat del dia convingut

Ayah 38

وَقِيلَ لِلنَّاسِ هَلۡ أَنتُم مُّجۡتَمِعُونَ

i es va dir a la gent: «No voleu assistir

Ayah 39

لَعَلَّنَا نَتَّبِعُ ٱلسَّحَرَةَ إِن كَانُواْ هُمُ ٱلۡغَٰلِبِينَ

Potser, així, seguim als mags, si són ells els guanyadors»

Ayah 40

فَلَمَّا جَآءَ ٱلسَّحَرَةُ قَالُواْ لِفِرۡعَوۡنَ أَئِنَّ لَنَا لَأَجۡرًا إِن كُنَّا نَحۡنُ ٱلۡغَٰلِبِينَ

Quan van arribar els mags van dir a Faraó: «Si guanyem, rebrem una recompensa, no?»

Ayah 41

قَالَ نَعَمۡ وَإِنَّكُمۡ إِذࣰ ا لَّمِنَ ٱلۡمُقَرَّبِينَ

Va dir: «Si! I sereu llavors, certament, dels meus proxìms»

Ayah 42

قَالَ لَهُم مُّوسَىٰٓ أَلۡقُواْ مَآ أَنتُم مُّلۡقُونَ

Moisés els va dir: «Llenceu el que aneu a llençar!»

Ayah 43

فَأَلۡقَوۡاْ حِبَالَهُمۡ وَعِصِيَّهُمۡ وَقَالُواْ بِعِزَّةِ فِرۡعَوۡنَ إِنَّا لَنَحۡنُ ٱلۡغَٰلِبُونَ

I van llençar les seves cordes i vares, i van dir: «Pel poder de Faraó, que vencerem!»

Ayah 44

فَأَلۡقَىٰ مُوسَىٰ عَصَاهُ فَإِذَا هِيَ تَلۡقَفُ مَا يَأۡفِكُونَ

Moisés va llençar la seva vara i heus aquí que aquesta engolí les seves mentides

Ayah 45

فَأُلۡقِيَ ٱلسَّحَرَةُ سَٰجِدِينَ

I els mags van caure prosternats

Ayah 46

قَالُوٓاْ ءَامَنَّا بِرَبِّ ٱلۡعَٰلَمِينَ

Van dir: «Creiem en el Senyor de l'univers

Ayah 47

رَبِّ مُوسَىٰ وَهَٰرُونَ

el Senyor de Moisés i de Aarón!»

Ayah 48

قَالَ ءَامَنتُمۡ لَهُۥ قَبۡلَ أَنۡ ءَاذَنَ لَكُمۡۖ إِنَّهُۥ لَكَبِيرُكُمُ ٱلَّذِي عَلَّمَكُمُ ٱلسِّحۡرَ فَلَسَوۡفَ تَعۡلَمُونَۚ لَأُقَطِّعَنَّ أَيۡدِيَكُمۡ وَأَرۡجُلَكُم مِّنۡ خِلَٰفࣲ وَلَأُصَلِّبَنَّكُمۡ أَجۡمَعِينَ

Va dir: «Li heu cregut abans que jo us autoritze a això! És el vostre mestre, que us ha ensenyat la màgia! Aneu a veure! He de fer-vos amputar les mans i els peus oposats! I he de fer-vos crucificar a tots!»

Ayah 49

قَالُواْ لَا ضَيۡرَۖ إِنَّآ إِلَىٰ رَبِّنَا مُنقَلِبُونَ

Van dir: «No importa! Ens tornem al nostre Senyor

Ayah 50

إِنَّا نَطۡمَعُ أَن يَغۡفِرَ لَنَا رَبُّنَا خَطَٰيَٰنَآ أَن كُنَّآ أَوَّلَ ٱلۡمُؤۡمِنِينَ

Vam anhelar que el nostre Senyor ens perdoni els nostres pecats, ja que hem estat els primers a creure»

Ayah 51

۞وَأَوۡحَيۡنَآ إِلَىٰ مُوسَىٰٓ أَنۡ أَسۡرِ بِعِبَادِيٓ إِنَّكُم مُّتَّبَعُونَ

I vam inspirar a Moisés: «Parteix de nit amb Els meus serfs! Sereu perseguits!»

Ayah 52

فَأَرۡسَلَ فِرۡعَوۡنُ فِي ٱلۡمَدَآئِنِ حَٰشِرِينَ

Faraó va enviar a les ciutats a agents que convoquessin

Ayah 53

إِنَّ هَٰٓؤُلَآءِ لَشِرۡذِمَةࣱ قَلِيلُونَ

«Són una banda insignificant

Ayah 54

وَإِنَّهُمۡ لَنَا لَغَآئِظُونَ

i, certament, ens han irritat

Ayah 55

وَإِنَّا لَجَمِيعٌ حَٰذِرُونَ

Nosaltres, en canvi, som tot un exèrcit i estem bé previnguts»

Ayah 56

فَأَخۡرَجۡنَٰهُم مِّن جَنَّٰتࣲ وَعُيُونࣲ‏

Els expulsem dels seus jardins i fonts

Ayah 57

وَكُنُوزࣲ وَمَقَامࣲ كَرِيمࣲ‏

dels seus tresors i sumptuoses residències

Ayah 58

كَذَٰلِكَۖ وَأَوۡرَثۡنَٰهَا بَنِيٓ إِسۡرَٰٓءِيلَ

Així va ser, i l'hi vam donar en herència als Fills d'Israel

Ayah 59

فَأَتۡبَعُوهُم مُّشۡرِقِينَ

A la sortida del sol, els van perseguir

Ayah 60

فَلَمَّا تَرَٰٓءَا ٱلۡجَمۡعَانِ قَالَ أَصۡحَٰبُ مُوسَىٰٓ إِنَّا لَمُدۡرَكُونَ

Quan els dos grups es van divisar, van dir els companys de Moisés: «Ens ha arribat!»

Ayah 61

قَالَ كَلَّآۖ إِنَّ مَعِيَ رَبِّي سَيَهۡدِينِ

Va dir: «No! El meu Senyor està amb mi, Ell em dirigirà!»

Ayah 62

فَأَوۡحَيۡنَآ إِلَىٰ مُوسَىٰٓ أَنِ ٱضۡرِب بِّعَصَاكَ ٱلۡبَحۡرَۖ فَٱنفَلَقَ فَكَانَ كُلُّ فِرۡقࣲ كَٱلطَّوۡدِ ٱلۡعَظِيمِ

I vam inspirar a Moisés: «Copeja el mar amb la teva vara!» El mar, llavors, es va partir i cada part era com una imponent muntanya

Ayah 63

وَأَزۡلَفۡنَا ثَمَّ ٱلۡأٓخَرِينَ

Vam fer que els altres s'acostessin allà

Ayah 64

وَأَنجَيۡنَا مُوسَىٰ وَمَن مَّعَهُۥٓ أَجۡمَعِينَ

i vam salvar a Moisés i a tots els que amb ell estaven

Ayah 65

ثُمَّ أَغۡرَقۡنَا ٱلۡأٓخَرِينَ

Després, negàrem als altres

Ayah 66

إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَأٓيَةࣰۖ وَمَا كَانَ أَكۡثَرُهُم مُّؤۡمِنِينَ

Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen

Ayah 67

وَإِنَّ رَبَّكَ لَهُوَ ٱلۡعَزِيزُ ٱلرَّحِيمُ

Sí, el teu Senyor és el Poderós, el Misericordiós

Ayah 68

وَٱتۡلُ عَلَيۡهِمۡ نَبَأَ إِبۡرَٰهِيمَ

Conta'ls la història d'Abraham

Ayah 69

إِذۡ قَالَ لِأَبِيهِ وَقَوۡمِهِۦ مَا تَعۡبُدُونَ

Quan va dir al seu pare i al seu poble: «Què serviu?»

Ayah 70

قَالُواْ نَعۡبُدُ أَصۡنَامࣰ ا فَنَظَلُّ لَهَا عَٰكِفِينَ

Van dir: «Servim a ídols i continuarem lliurant-nos al seu culte»

Ayah 71

قَالَ هَلۡ يَسۡمَعُونَكُمۡ إِذۡ تَدۡعُونَ

Va dir: «I us escolten quan els invoqueu

Ayah 72

أَوۡ يَنفَعُونَكُمۡ أَوۡ يَضُرُّونَ

Poden aprofitar-vos o fer-vos mal?»

Ayah 73

قَالُواْ بَلۡ وَجَدۡنَآ ءَابَآءَنَا كَذَٰلِكَ يَفۡعَلُونَ

Van dir: «No, però vam trobar que els nostres avantpassats feien el mateix!»

Ayah 74

قَالَ أَفَرَءَيۡتُم مَّا كُنتُمۡ تَعۡبُدُونَ

Va dir: «I heu vist el que servíeu

Ayah 75

أَنتُمۡ وَءَابَآؤُكُمُ ٱلۡأَقۡدَمُونَ

vosaltres i els vostres llunyans avantpassats

Ayah 76

فَإِنَّهُمۡ عَدُوࣱّ لِّيٓ إِلَّا رَبَّ ٱلۡعَٰلَمِينَ

Són els meus enemics, a diferència del Senyor de l'univers

Ayah 77

ٱلَّذِي خَلَقَنِي فَهُوَ يَهۡدِينِ

Que m'ha creat i em dirigeix

Ayah 78

وَٱلَّذِي هُوَ يُطۡعِمُنِي وَيَسۡقِينِ

em dóna per a mejar i de beure

Ayah 79

وَإِذَا مَرِضۡتُ فَهُوَ يَشۡفِينِ

em guareix quan malalt

Ayah 80

وَٱلَّذِي يُمِيتُنِي ثُمَّ يُحۡيِينِ

em farà morir i, després, em tornarà a la vida

Ayah 81

وَٱلَّذِيٓ أَطۡمَعُ أَن يَغۡفِرَ لِي خَطِيٓـَٔتِي يَوۡمَ ٱلدِّينِ

de Qui anhelo el perdó de les meves faltes el dia del Judici

Ayah 82

رَبِّ هَبۡ لِي حُكۡمࣰ ا وَأَلۡحِقۡنِي بِٱلصَّٰلِحِينَ

Senyor! Regala'm judici i reuneix-me amb els justs

Ayah 83

وَٱجۡعَل لِّي لِسَانَ صِدۡقࣲ فِي ٱلۡأٓخِرِينَ

Feix que tingui una bona reputació en la meva posteritat

Ayah 84

وَٱجۡعَلۡنِي مِن وَرَثَةِ جَنَّةِ ٱلنَّعِيمِ

Conta'm entre els hereus del Jardí de la Delícia

Ayah 85

وَٱغۡفِرۡ لِأَبِيٓ إِنَّهُۥ كَانَ مِنَ ٱلضَّآلِّينَ

Perdona al meu pare, estava extraviat

Ayah 86

وَلَا تُخۡزِنِي يَوۡمَ يُبۡعَثُونَ

No m'avergonyeixis el dia de la Resurrecció

Ayah 87

يَوۡمَ لَا يَنفَعُ مَالࣱ وَلَا بَنُونَ

el dia que no aprofitin ni hisenda ni fills

Ayah 88

إِلَّا مَنۡ أَتَى ٱللَّهَ بِقَلۡبࣲ سَلِيمࣲ‏

excepte a qui vagi a Al·là amb cor sa»

Ayah 89

وَأُزۡلِفَتِ ٱلۡجَنَّةُ لِلۡمُتَّقِينَ

El Jardí serà acostat a qui hagin temut a Al·là

Ayah 90

وَبُرِّزَتِ ٱلۡجَحِيمُ لِلۡغَاوِينَ

i la Jahenam apareixerà davant els esgarriats

Ayah 91

وَقِيلَ لَهُمۡ أَيۡنَ مَا كُنتُمۡ تَعۡبُدُونَ

Se'ls dirà: «On està el que servíeu

Ayah 92

مِن دُونِ ٱللَّهِ هَلۡ يَنصُرُونَكُمۡ أَوۡ يَنتَصِرُونَ

en lloc de servir a Al·là? Poden auxiliar-vos o auxiliar-se a si mateixos?»

Ayah 93

فَكُبۡكِبُواْ فِيهَا هُمۡ وَٱلۡغَاوُۥنَ

Ells i els esgarriats seran precipitats en ell

Ayah 94

وَجُنُودُ إِبۡلِيسَ أَجۡمَعُونَ

així com les hosts de Iblis, totes

Ayah 95

قَالُواْ وَهُمۡ فِيهَا يَخۡتَصِمُونَ

Ja en ell diran mentre disputen

Ayah 96

تَٱللَّهِ إِن كُنَّا لَفِي ضَلَٰلࣲ مُّبِينٍ

«Per Al·là, que estàvem, sí, evidentment extraviats

Ayah 97

إِذۡ نُسَوِّيكُم بِرَبِّ ٱلۡعَٰلَمِينَ

quan us equiparàvem al Senyor de l'univers

Ayah 98

وَمَآ أَضَلَّنَآ إِلَّا ٱلۡمُجۡرِمُونَ

Ningú sinó els pecadors ens van extraviar

Ayah 99

فَمَا لَنَا مِن شَٰفِعِينَ

i, ara, no tenim a ningú que intercedeixi

Ayah 100

وَلَا صَدِيقٍ حَمِيمࣲ‏

a cap amic fervent

Ayah 101

فَلَوۡ أَنَّ لَنَا كَرَّةࣰ فَنَكُونَ مِنَ ٱلۡمُؤۡمِنِينَ

Si poguéssim tornar per a ser creients...»

Ayah 102

إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَأٓيَةࣰۖ وَمَا كَانَ أَكۡثَرُهُم مُّؤۡمِنِينَ

Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen

Ayah 103

وَإِنَّ رَبَّكَ لَهُوَ ٱلۡعَزِيزُ ٱلرَّحِيمُ

El teu Senyor és, certament, El Poderós, El Misericordiós

Ayah 104

كَذَّبَتۡ قَوۡمُ نُوحٍ ٱلۡمُرۡسَلِينَ

El poble de Noé va desmentir als Missatgers

Ayah 105

إِذۡ قَالَ لَهُمۡ أَخُوهُمۡ نُوحٌ أَلَا تَتَّقُونَ

Quan el seu germà Noé els va dir: «És que no aneu a témer (a Al·là)

Ayah 106

إِنِّي لَكُمۡ رَسُولٌ أَمِينࣱ‏

Teniu en mi a un Missatger digne de confiança

Ayah 107

فَٱتَّقُواْ ٱللَّهَ وَأَطِيعُونِ

Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me

Ayah 108

وَمَآ أَسۡـَٔلُكُمۡ عَلَيۡهِ مِنۡ أَجۡرٍۖ إِنۡ أَجۡرِيَ إِلَّا عَلَىٰ رَبِّ ٱلۡعَٰلَمِينَ

No us demano per això cap salari. El meu salari no incumbeix sinó al Senyor de l'univers

Ayah 109

فَٱتَّقُواْ ٱللَّهَ وَأَطِيعُونِ

Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me!»

Ayah 110

۞قَالُوٓاْ أَنُؤۡمِنُ لَكَ وَٱتَّبَعَكَ ٱلۡأَرۡذَلُونَ

Van dir: «Anem a creure't a tu, sent així que són els més vils els quals et segueixen?»

Ayah 111

قَالَ وَمَا عِلۡمِي بِمَا كَانُواْ يَعۡمَلُونَ

Va dir: «I què sigues jo de les seves obres

Ayah 112

إِنۡ حِسَابُهُمۡ إِلَّا عَلَىٰ رَبِّيۖ لَوۡ تَشۡعُرُونَ

Només al meu Senyor han d'adonar. Si us adonéssiu

Ayah 113

وَمَآ أَنَا۠ بِطَارِدِ ٱلۡمُؤۡمِنِينَ

No vaig jo a rebutjar als creients

Ayah 114

إِنۡ أَنَا۠ إِلَّا نَذِيرࣱ مُّبِينࣱ‏

Jo no sóc més que un monitor que parla clar!»

Ayah 115

قَالُواْ لَئِن لَّمۡ تَنتَهِ يَٰنُوحُ لَتَكُونَنَّ مِنَ ٱلۡمَرۡجُومِينَ

Van dir: «Noé! Si no pares, hem de lapidar-te!»

Ayah 116

قَالَ رَبِّ إِنَّ قَوۡمِي كَذَّبُونِ

Va dir: «Senyor! El meu poble em desmenteix

Ayah 117

فَٱفۡتَحۡ بَيۡنِي وَبَيۡنَهُمۡ فَتۡحࣰ ا وَنَجِّنِي وَمَن مَّعِيَ مِنَ ٱلۡمُؤۡمِنِينَ

Jutjes, doncs, entre jo i ells, i salva'm, juntament amb els creients que estan amb mi!»

Ayah 118

فَأَنجَيۡنَٰهُ وَمَن مَّعَهُۥ فِي ٱلۡفُلۡكِ ٱلۡمَشۡحُونِ

Els salvem, doncs, a ell i a qui estaven amb ell en la nau abarrotat

Ayah 119

ثُمَّ أَغۡرَقۡنَا بَعۡدُ ٱلۡبَاقِينَ

Després, negàrem a la resta

Ayah 120

إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَأٓيَةࣰۖ وَمَا كَانَ أَكۡثَرُهُم مُّؤۡمِنِينَ

Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen

Ayah 121

وَإِنَّ رَبَّكَ لَهُوَ ٱلۡعَزِيزُ ٱلرَّحِيمُ

En veritat, el teu Senyor és el Poderós, el Misericordiós

Ayah 122

كَذَّبَتۡ عَادٌ ٱلۡمُرۡسَلِينَ

Els Adites van desmentir als Missatgers

Ayah 123

إِذۡ قَالَ لَهُمۡ أَخُوهُمۡ هُودٌ أَلَا تَتَّقُونَ

Quan el seu germà Hud els va dir: «És que no aneu a témer (a Al·là)

Ayah 124

إِنِّي لَكُمۡ رَسُولٌ أَمِينࣱ‏

Teniu en mi a un Missatger digne de confiança

Ayah 125

فَٱتَّقُواْ ٱللَّهَ وَأَطِيعُونِ

Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me

Ayah 126

وَمَآ أَسۡـَٔلُكُمۡ عَلَيۡهِ مِنۡ أَجۡرٍۖ إِنۡ أَجۡرِيَ إِلَّا عَلَىٰ رَبِّ ٱلۡعَٰلَمِينَ

No us demano per això cap salari. El meu salari no incumbeix sinó al Senyor de l'univers

Ayah 127

أَتَبۡنُونَ بِكُلِّ رِيعٍ ءَايَةࣰ تَعۡبَثُونَ

Construís en cada pujol un monument per a divertir-vos

Ayah 128

وَتَتَّخِذُونَ مَصَانِعَ لَعَلَّكُمۡ تَخۡلُدُونَ

i feu construccions esperant, potser, ser immortals

Ayah 129

وَإِذَا بَطَشۡتُم بَطَشۡتُمۡ جَبَّارِينَ

Quan useu de violència ho feu sense pietat

Ayah 130

فَٱتَّقُواْ ٱللَّهَ وَأَطِيعُونِ

Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me

Ayah 131

وَٱتَّقُواْ ٱلَّذِيٓ أَمَدَّكُم بِمَا تَعۡلَمُونَ

Temeu a Qui us ha proveït del que sabeu

Ayah 132

أَمَدَّكُم بِأَنۡعَٰمࣲ وَبَنِينَ

de ramats i fills

Ayah 133

وَجَنَّٰتࣲ وَعُيُونٍ

de jardins i fonts

Ayah 134

إِنِّيٓ أَخَافُ عَلَيۡكُمۡ عَذَابَ يَوۡمٍ عَظِيمࣲ‏

Temo per vosaltres el càstig d'un dia terrible!»

Ayah 135

قَالُواْ سَوَآءٌ عَلَيۡنَآ أَوَعَظۡتَ أَمۡ لَمۡ تَكُن مِّنَ ٱلۡوَٰعِظِينَ

Van dir: «Ens dóna el mateix que ens amonestis o no

Ayah 136

إِنۡ هَٰذَآ إِلَّا خُلُقُ ٱلۡأَوَّلِينَ

No fem sinó el que acostumaven a fer els antics

Ayah 137

وَمَا نَحۡنُ بِمُعَذَّبِينَ

No se'ns castigarà!»

Ayah 138

فَكَذَّبُوهُ فَأَهۡلَكۡنَٰهُمۡۚ إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَأٓيَةࣰۖ وَمَا كَانَ أَكۡثَرُهُم مُّؤۡمِنِينَ

Li van desmentir i els aniquilem. Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen

Ayah 139

وَإِنَّ رَبَّكَ لَهُوَ ٱلۡعَزِيزُ ٱلرَّحِيمُ

En veritat, el teu Senyor és el Poderós, el Misericordiós

Ayah 140

كَذَّبَتۡ ثَمُودُ ٱلۡمُرۡسَلِينَ

Els tamudís van desmentir als Missatgers

Ayah 141

إِذۡ قَالَ لَهُمۡ أَخُوهُمۡ صَٰلِحٌ أَلَا تَتَّقُونَ

Quan el seu germà Salih els va dir: «És que no aneu a témer (a Al·là)

Ayah 142

إِنِّي لَكُمۡ رَسُولٌ أَمِينࣱ‏

Teniu en mi a un Missatger digne de confiança

Ayah 143

فَٱتَّقُواْ ٱللَّهَ وَأَطِيعُونِ

Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me

Ayah 144

وَمَآ أَسۡـَٔلُكُمۡ عَلَيۡهِ مِنۡ أَجۡرٍۖ إِنۡ أَجۡرِيَ إِلَّا عَلَىٰ رَبِّ ٱلۡعَٰلَمِينَ

No us demano per això cap salari. El meu salari no incumbeix sinó al Senyor de l'univers

Ayah 145

أَتُتۡرَكُونَ فِي مَا هَٰهُنَآ ءَامِنِينَ

Se us va a deixar en seguretat amb el que aquí baix teniu

Ayah 146

فِي جَنَّٰتࣲ وَعُيُونࣲ‏

entre jardins i fonts

Ayah 147

وَزُرُوعࣲ وَنَخۡلࣲ طَلۡعُهَا هَضِيمࣱ‏

entre camps conreats i esveltes palmeres

Ayah 148

وَتَنۡحِتُونَ مِنَ ٱلۡجِبَالِ بُيُوتࣰ ا فَٰرِهِينَ

i continuareu excavant, hàbilment, cases en les muntanyes

Ayah 149

فَٱتَّقُواْ ٱللَّهَ وَأَطِيعُونِ

Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me

Ayah 150

وَلَا تُطِيعُوٓاْ أَمۡرَ ٱلۡمُسۡرِفِينَ

No obeïu les ordres dels immoderats

Ayah 151

ٱلَّذِينَ يُفۡسِدُونَ فِي ٱلۡأَرۡضِ وَلَا يُصۡلِحُونَ

que corrompen en la terra i no la reformen!»

Ayah 152

قَالُوٓاْ إِنَّمَآ أَنتَ مِنَ ٱلۡمُسَحَّرِينَ

Van dir: «Ets només un fetillat

Ayah 153

مَآ أَنتَ إِلَّا بَشَرࣱ مِّثۡلُنَا فَأۡتِ بِـَٔايَةٍ إِن كُنتَ مِنَ ٱلصَّٰدِقِينَ

No ets sinó un mortal com nosaltres! Porta un signe, si és veritat el que dius!»

Ayah 154

قَالَ هَٰذِهِۦ نَاقَةࣱ لَّهَا شِرۡبࣱ وَلَكُمۡ شِرۡبُ يَوۡمࣲ مَّعۡلُومࣲ‏

Va dir: «Heus aquí una camella. Un dia li tocarà beure a ella i altre dia a vosaltres

Ayah 155

وَلَا تَمَسُّوهَا بِسُوٓءࣲ فَيَأۡخُذَكُمۡ عَذَابُ يَوۡمٍ عَظِيمࣲ‏

No li feu malament! Si no, us sorprendrà el càstig d'un dia terrible!»

Ayah 156

فَعَقَرُوهَا فَأَصۡبَحُواْ نَٰدِمِينَ

Però ells la degollaren... i es van penedir

Ayah 157

فَأَخَذَهُمُ ٱلۡعَذَابُۚ إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَأٓيَةࣰۖ وَمَا كَانَ أَكۡثَرُهُم مُّؤۡمِنِينَ

I els va sorprendre el Càstig. Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen

Ayah 158

وَإِنَّ رَبَّكَ لَهُوَ ٱلۡعَزِيزُ ٱلرَّحِيمُ

En veritat, el teu Senyor és El Poderós, El Misericordiós

Ayah 159

كَذَّبَتۡ قَوۡمُ لُوطٍ ٱلۡمُرۡسَلِينَ

El poble de Lot va desmentir als Missatgers

Ayah 160

إِذۡ قَالَ لَهُمۡ أَخُوهُمۡ لُوطٌ أَلَا تَتَّقُونَ

Quan el seu germà Lot els va dir: «És que no aneu a témer (a Al·là)

Ayah 161

إِنِّي لَكُمۡ رَسُولٌ أَمِينࣱ‏

Teniu en mi a un Missatger digne de confiança

Ayah 162

فَٱتَّقُواْ ٱللَّهَ وَأَطِيعُونِ

Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me

Ayah 163

وَمَآ أَسۡـَٔلُكُمۡ عَلَيۡهِ مِنۡ أَجۡرٍۖ إِنۡ أَجۡرِيَ إِلَّا عَلَىٰ رَبِّ ٱلۡعَٰلَمِينَ

No us demano per això cap salari. El meu salari no incumbeix sinó al Senyor de l'univers

Ayah 164

أَتَأۡتُونَ ٱلذُّكۡرَانَ مِنَ ٱلۡعَٰلَمِينَ

Us dirigiu a barons que a altres creatures

Ayah 165

وَتَذَرُونَ مَا خَلَقَ لَكُمۡ رَبُّكُم مِّنۡ أَزۡوَٰجِكُمۚ بَلۡ أَنتُمۡ قَوۡمٌ عَادُونَ

i descuideu a les vostres esposes, que el vostre Senyor ha creat per a vosaltres? Sí, sou gent que viola la llei»

Ayah 166

قَالُواْ لَئِن لَّمۡ تَنتَهِ يَٰلُوطُ لَتَكُونَنَّ مِنَ ٱلۡمُخۡرَجِينَ

Van dir: «Si no pares, Lot, seràs, certament, expulsat»

Ayah 167

قَالَ إِنِّي لِعَمَلِكُم مِّنَ ٱلۡقَالِينَ

Va dir: «Deteste la vostra conducta

Ayah 168

رَبِّ نَجِّنِي وَأَهۡلِي مِمَّا يَعۡمَلُونَ

Senyor! Salva'ns, a mi i a la meva família, del que fan!»

Ayah 169

فَنَجَّيۡنَٰهُ وَأَهۡلَهُۥٓ أَجۡمَعِينَ

I els salvem, a ell i a la seva família, a tots

Ayah 170

إِلَّا عَجُوزࣰ ا فِي ٱلۡغَٰبِرِينَ

salvo a una vella entre els que es van ressagar

Ayah 171

ثُمَّ دَمَّرۡنَا ٱلۡأٓخَرِينَ

Després, vam aniquilar als altres

Ayah 172

وَأَمۡطَرۡنَا عَلَيۡهِم مَّطَرࣰ اۖ فَسَآءَ مَطَرُ ٱلۡمُنذَرِينَ

I vam fer ploure sobre ells una pluja. Pluja fatal per als que havien estat advertits

Ayah 173

إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَأٓيَةࣰۖ وَمَا كَانَ أَكۡثَرُهُم مُّؤۡمِنِينَ

Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen

Ayah 174

وَإِنَّ رَبَّكَ لَهُوَ ٱلۡعَزِيزُ ٱلرَّحِيمُ

En veritat el teu Senyor és El Poderós, El Misericordiós

Ayah 175

كَذَّبَ أَصۡحَٰبُ لۡـَٔيۡكَةِ ٱلۡمُرۡسَلِينَ

Els Habitants de l'Espessor van desmentir als Missatgers

Ayah 176

إِذۡ قَالَ لَهُمۡ شُعَيۡبٌ أَلَا تَتَّقُونَ

Quan Xuayb els va dir: «És que no aneu a témer (a Al·là)

Ayah 177

إِنِّي لَكُمۡ رَسُولٌ أَمِينࣱ‏

Teniu en mi a un Missatger digne de confiança

Ayah 178

فَٱتَّقُواْ ٱللَّهَ وَأَطِيعُونِ

Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me

Ayah 179

وَمَآ أَسۡـَٔلُكُمۡ عَلَيۡهِ مِنۡ أَجۡرٍۖ إِنۡ أَجۡرِيَ إِلَّا عَلَىٰ رَبِّ ٱلۡعَٰلَمِينَ

No us demano per això cap salari. El meu salari no incumbeix sinó al Senyor de l'univers

Ayah 180

۞أَوۡفُواْ ٱلۡكَيۡلَ وَلَا تَكُونُواْ مِنَ ٱلۡمُخۡسِرِينَ

Doneu la mesura justa, no feu trampa

Ayah 181

وَزِنُواْ بِٱلۡقِسۡطَاسِ ٱلۡمُسۡتَقِيمِ

Peseu amb una balança exacta

Ayah 182

وَلَا تَبۡخَسُواْ ٱلنَّاسَ أَشۡيَآءَهُمۡ وَلَا تَعۡثَوۡاْ فِي ٱلۡأَرۡضِ مُفۡسِدِينَ

No danyeu a ningú en les seves coses i no obreu malament en la terra corrompent

Ayah 183

وَٱتَّقُواْ ٱلَّذِي خَلَقَكُمۡ وَٱلۡجِبِلَّةَ ٱلۡأَوَّلِينَ

Temeu a Qui us ha creat, a vosaltres i a les generacions antigues!»

Ayah 184

قَالُوٓاْ إِنَّمَآ أَنتَ مِنَ ٱلۡمُسَحَّرِينَ

Van dir: «Ets només un fetillat

Ayah 185

وَمَآ أَنتَ إِلَّا بَشَرࣱ مِّثۡلُنَا وَإِن نَّظُنُّكَ لَمِنَ ٱلۡكَٰذِبِينَ

No ets sinó un mortal com nosaltres. Creiem que esmentis

Ayah 186

فَأَسۡقِطۡ عَلَيۡنَا كِسَفࣰ ا مِّنَ ٱلسَّمَآءِ إِن كُنتَ مِنَ ٱلصَّٰدِقِينَ

Si és veritat el que dius, feix que caigui sobre nosaltres part del cel!»

Ayah 187

قَالَ رَبِّيٓ أَعۡلَمُ بِمَا تَعۡمَلُونَ

Va dir: «El meu Senyor sap bé el que feu»

Ayah 188

فَكَذَّبُوهُ فَأَخَذَهُمۡ عَذَابُ يَوۡمِ ٱلظُّلَّةِۚ إِنَّهُۥ كَانَ عَذَابَ يَوۡمٍ عَظِيمٍ

Li van desmentir. I el càstig del Dia de l'Ombra els va sorprendre: va ser el càstig d'un dia terrible

Ayah 189

إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَأٓيَةࣰۖ وَمَا كَانَ أَكۡثَرُهُم مُّؤۡمِنِينَ

Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen

Ayah 190

وَإِنَّ رَبَّكَ لَهُوَ ٱلۡعَزِيزُ ٱلرَّحِيمُ

En veritat, el teu Senyor és El Poderós, El Misericordiós

Ayah 191

وَإِنَّهُۥ لَتَنزِيلُ رَبِّ ٱلۡعَٰلَمِينَ

És, en veritat, La Revelació del Senyor de l'univers

Ayah 192

نَزَلَ بِهِ ٱلرُّوحُ ٱلۡأَمِينُ

L'Esperit digne de confiança ho ha baixat

Ayah 193

عَلَىٰ قَلۡبِكَ لِتَكُونَ مِنَ ٱلۡمُنذِرِينَ

al teu cor, perquè siguis un que adverteix

Ayah 194

بِلِسَانٍ عَرَبِيࣲّ مُّبِينࣲ‏

En llengua àrab clara

Ayah 195

وَإِنَّهُۥ لَفِي زُبُرِ ٱلۡأَوَّلِينَ

i estava, certament, en les Escriptures dels antics

Ayah 196

أَوَلَمۡ يَكُن لَّهُمۡ ءَايَةً أَن يَعۡلَمَهُۥ عُلَمَٰٓؤُاْ بَنِيٓ إِسۡرَٰٓءِيلَ

No és per a ells un signe que els doctors dels Fills d'Israel ho coneguin

Ayah 197

وَلَوۡ نَزَّلۡنَٰهُ عَلَىٰ بَعۡضِ ٱلۡأَعۡجَمِينَ

Si ho haguéssim revelat a un no àrab

Ayah 198

فَقَرَأَهُۥ عَلَيۡهِم مَّا كَانُواْ بِهِۦ مُؤۡمِنِينَ

i aquest l'hi hagués recitat, no haurien cregut en ell

Ayah 199

كَذَٰلِكَ سَلَكۡنَٰهُ فِي قُلُوبِ ٱلۡمُجۡرِمِينَ

Així l'hi hem insinuat als pecadors

Ayah 200

لَا يُؤۡمِنُونَ بِهِۦ حَتَّىٰ يَرَوُاْ ٱلۡعَذَابَ ٱلۡأَلِيمَ

però no creuran en ell fins que vegin el càstig dolorós

Ayah 201

فَيَأۡتِيَهُم بَغۡتَةࣰ وَهُمۡ لَا يَشۡعُرُونَ

que els vindrà de cop i volta, sense pressentir-ho

Ayah 202

فَيَقُولُواْ هَلۡ نَحۡنُ مُنظَرُونَ

Llavors, diran: «Se'ns diferirà?»

Ayah 203

أَفَبِعَذَابِنَا يَسۡتَعۡجِلُونَ

Volen, llavors, avançar El nostre càstig

Ayah 204

أَفَرَءَيۡتَ إِن مَّتَّعۡنَٰهُمۡ سِنِينَ

I què et sembla? Si els deixéssim gaudir durant anys

Ayah 205

ثُمَّ جَآءَهُم مَّا كَانُواْ يُوعَدُونَ

i, després, es complís en ells l'amenaça

Ayah 206

مَآ أَغۡنَىٰ عَنۡهُم مَّا كَانُواْ يُمَتَّعُونَ

no els serviria de res l'haver gaudit tant

Ayah 207

وَمَآ أَهۡلَكۡنَا مِن قَرۡيَةٍ إِلَّا لَهَا مُنذِرُونَ

No hem destruït mai una ciutat sense haver-li enviat abans qui advertissin

Ayah 208

ذِكۡرَىٰ وَمَا كُنَّا ظَٰلِمِينَ

com amonestació. No som injusts

Ayah 209

وَمَا تَنَزَّلَتۡ بِهِ ٱلشَّيَٰطِينُ

No són els dimonis qui ho han baixat

Ayah 210

وَمَا يَنۢبَغِي لَهُمۡ وَمَا يَسۡتَطِيعُونَ

ni els estava bé, ni podien fer-ho

Ayah 211

إِنَّهُمۡ عَنِ ٱلسَّمۡعِ لَمَعۡزُولُونَ

Estan, en veritat, lluny d'escoltar-ho

Ayah 212

فَلَا تَدۡعُ مَعَ ٱللَّهِ إِلَٰهًا ءَاخَرَ فَتَكُونَ مِنَ ٱلۡمُعَذَّبِينَ

No invoquis a altres déus juntament amb Al·là si no, seràs castigat

Ayah 213

وَأَنذِرۡ عَشِيرَتَكَ ٱلۡأَقۡرَبِينَ

Adverteix als membres més reunits de la teva tribu

Ayah 214

وَٱخۡفِضۡ جَنَاحَكَ لِمَنِ ٱتَّبَعَكَ مِنَ ٱلۡمُؤۡمِنِينَ

Sigues benèvol amb els creients que et segueixen

Ayah 215

فَإِنۡ عَصَوۡكَ فَقُلۡ إِنِّي بَرِيٓءࣱ مِّمَّا تَعۡمَلُونَ

Si et desobeïxen, digues: «Sóc innocent del que feu»

Ayah 216

وَتَوَكَّلۡ عَلَى ٱلۡعَزِيزِ ٱلرَّحِيمِ

Confia en El Poderós, El Misericordiós

Ayah 217

ٱلَّذِي يَرَىٰكَ حِينَ تَقُومُ

Que et veu quan estàs dempeus

Ayah 218

وَتَقَلُّبَكَ فِي ٱلسَّٰجِدِينَ

i veu les postures que adoptes entre els que es prosternen

Ayah 219

إِنَّهُۥ هُوَ ٱلسَّمِيعُ ٱلۡعَلِيمُ

Ell és Qui tot ho escolta, Qui tot ho sap

Ayah 220

هَلۡ أُنَبِّئُكُمۡ عَلَىٰ مَن تَنَزَّلُ ٱلشَّيَٰطِينُ

He d'informar-vos de sobre qui descendeixen els dimonis

Ayah 221

تَنَزَّلُ عَلَىٰ كُلِّ أَفَّاكٍ أَثِيمࣲ‏

Descendeixen sobretot mentider pecador

Ayah 222

يُلۡقُونَ ٱلسَّمۡعَ وَأَكۡثَرُهُمۡ كَٰذِبُونَ

Agusen l'oïda... I la majoria menteixen

Ayah 223

وَٱلشُّعَرَآءُ يَتَّبِعُهُمُ ٱلۡغَاوُۥنَ

Quant als poetes, els segueixen els esgarriats

Ayah 224

أَلَمۡ تَرَ أَنَّهُمۡ فِي كُلِّ وَادࣲ يَهِيمُونَ

No has vist que van errant per tots les valls

Ayah 225

وَأَنَّهُمۡ يَقُولُونَ مَا لَا يَفۡعَلُونَ

i que diuen el que no fan

Ayah 226

إِلَّا ٱلَّذِينَ ءَامَنُواْ وَعَمِلُواْ ٱلصَّٰلِحَٰتِ وَذَكَرُواْ ٱللَّهَ كَثِيرࣰ ا وَٱنتَصَرُواْ مِنۢ بَعۡدِ مَا ظُلِمُواْۗ وَسَيَعۡلَمُ ٱلَّذِينَ ظَلَمُوٓاْ أَيَّ مُنقَلَبࣲ يَنقَلِبُونَ

No són així els que creuen, obren bé, recorden molt a Al·là i es defensen quan són tractats injustament. Els impius veuran aviat la sort que els espera

Ayah 227